[Ulleres de pasta] Un nom molt-modern per una realitat poc-moderna; la dels miops. Sí, és molt-modern dur ulleres de pasta. No, no mola liar-la per culpa de les ulleres. Perquè si dueu ulleres m'entendreu....
M'entendreu quan us expliqui que m'emprenyo –i també ric una mica, eh?– cada cop que...
... em foto dins la dutxa amb ulleres. Allò que de cop comences a notar que la cosa s'entela i no tens neteja-parabrises. Vaja, què t'has fotut amb presses –i son– dins de la dutxa i t'has oblidat de treurete-les. Fantàstic.
... no les trobes (i les duus posades). Sí, això també pot passar.
... no les trobes, no les duus posades. No les veus, no són a la tauleta de nit, i a més a més no les pots trobar perquè, òbviament... NO T'HI VEUS! Quina punyetera gràcia...
.... estàs mig endormiscat al sofà, vas caient, vas quedante adormit i... acabes fent la migdiada amb ulleres (factor que comportar despertar-se i trobar-les torçades –en el millor dels casos–).
[i ara, un ESPECIAL: les més mítiques de l'estiu]
... et poses a la dutxa de la piscina amb ulleres, o estàs apunt de llençar-te de cap i te n'adones que les portes, o et fots dins del mar amb elles i un cop a dins et fa mandra sortir a deixar-les a la tovallola (i per tan, continues nadant, com aquells xulins que ho fan amb ulleres de sol, amb el cap ben alt perquè no es produeixi cap desgràcia).
... no veus res sota de l'aigua
... et treus les urelles, et passes una bona estona al mar i, al sortir, no trobes la punyetera tovallola i has de passejar-te platja amunt i platja avall per mirar de (re-)trobar les pertinences i els amics/coneguts.
Sí, és el que s'ha de patir per poder dur ulleres de pasta. Ull! -eres de pasta, vaja, que vigilis no et quedis de pasta....
... em foto dins la dutxa amb ulleres. Allò que de cop comences a notar que la cosa s'entela i no tens neteja-parabrises. Vaja, què t'has fotut amb presses –i son– dins de la dutxa i t'has oblidat de treurete-les. Fantàstic.
... no les trobes (i les duus posades). Sí, això també pot passar.
... no les trobes, no les duus posades. No les veus, no són a la tauleta de nit, i a més a més no les pots trobar perquè, òbviament... NO T'HI VEUS! Quina punyetera gràcia...
.... estàs mig endormiscat al sofà, vas caient, vas quedante adormit i... acabes fent la migdiada amb ulleres (factor que comportar despertar-se i trobar-les torçades –en el millor dels casos–).
[i ara, un ESPECIAL: les més mítiques de l'estiu]
... et poses a la dutxa de la piscina amb ulleres, o estàs apunt de llençar-te de cap i te n'adones que les portes, o et fots dins del mar amb elles i un cop a dins et fa mandra sortir a deixar-les a la tovallola (i per tan, continues nadant, com aquells xulins que ho fan amb ulleres de sol, amb el cap ben alt perquè no es produeixi cap desgràcia).
... no veus res sota de l'aigua
... et treus les urelles, et passes una bona estona al mar i, al sortir, no trobes la punyetera tovallola i has de passejar-te platja amunt i platja avall per mirar de (re-)trobar les pertinences i els amics/coneguts.
Sí, és el que s'ha de patir per poder dur ulleres de pasta. Ull! -eres de pasta, vaja, que vigilis no et quedis de pasta....
Por no hablar de ir a una discoteca, pub, etc y al entrar una ola de calor empaña tus gafas confundiéndote con steve urkel o nuestra querida niña de shrek?
Porque me da escalofríos juntar aguja y córnea en una misma frase, porque si no...
o...
et pica l'ull, vas a gratar-te'l i et trobes amb el vidre de les ulleres a mig camí...
tot i que jo, soc encara menys moderna que tu i no porto ulleres de pasta... :S
apa, salut!
Jo com a filla de miops pateixo la perdua de les ulleres per casa a les 7 del matí, tota una aventura!!!