En aquests moments estic tornant de l’exposició internacional de Saragossa, amb el brillant TAV que ens connecta amb Espanya, però que trigarà entre tres i quatre anys en connectar-nos amb Europa. Hi he anat convidat amb una delegació de l’ACA de la qual en sóc conseller, per anar a veure l’exposició que sota el pompós títol de “Viu la més gran festa de l’aigua a la terra” ha estat organitzada a Saragossa. ////segueix////
Us escric algunes impressions que me n’he endut.
Primer, l’espai constructiu visible que ha estat ideat sobre un meandre, té una aparença d’espècie de centre comercial com la Maquinista o diagonal mar, així a cel obert. Aquesta ha estat una sensació compartida per més d’un del què hi anàvem, i té l’avantatge que no són pavellons isolats que es desmunten o es deterioren, a l’estil Cartuja, això els ha de servir per poder reutilitzar el mateixos espais.
Segona, han arribat just, just, just per acabar les obres. Això es nota per totes bandes i es veu com encara estan fent intervencions, ja no cosmètiques sinó algunes d’estructurals. Això inclou l’hotel de cinc estrelles on hem dinat i que avui n’estaven pintant i tractant tota la fusta exterior.
Tercer, en principi bona part dels països haurien d’haver muntat els pavellons teoritzant i explicant sobre els usos de l’aigua, l’accessibilitat de la mateixa o la preocupació solidària dels seu usos... a la pràctica tot i que no he vist massa pavellons, la majoria tenen un component purament turístic, això sí, amb algun adornament aquàtic, ja sigui físic o amb imatges. Per tant, poca política de l'aigua hi ha exposada. Ens han dit que això s'està portant a terme a través del fòrum i tribunes, que com a actes paral lels s'estan fent.
Quart, el pavelló de Catalunya està englobat dins l’àmbit de les “comunidades autónomas” i la ciudades autónomas de Ceuta i Melilla. Això és ser un estat o no ser-ho. No ser-ho comporta tenir
Cinc, he quedat bastant parat de la gentada que hi havia. També és cert que tot era espanyol, i molt de gent d’imserso i viatge organitzat, però hi havia gent i cues bastant generalitzades.
Sisè, les ombres són comptades, que déu els agafi confessats aquest mes de juliol i agost. Penseu que avui estàvem a 36 graus de termòmetre. S’hi va de nit o millor portar factor protector solar.
Per últim, algunes curiositats que em queden a
Per últim, durant tota la meva vida no havia vist en directe els borbons Felipe i Letizia. Doncs bé, avui he tingut la santa sort i ja en va dues en un mes, de fer tu per tu, amb una part de
Quan, des del Principat, es maldava per interconnectar Barcelona amb Madrid, vist des d'ací, em feia creus i quedava astorat !
Unir Algesires i Perpinyà ens costarà -com digué Churchill- sang, suor i llàgrimes. I cada colp més perieuropeus. I com sempre ens passa, que quan puguem o ens deixen graciosament, ja no serem competitius.
Cordialment.
Per tant, nosaltres anem amb suposats trens bala euromeds, em refereixo a l'arc mediterrani, mentre els altres van a 300 quilòmetres per hora. Tot i així, vaig sentir com la setmana passada les cambres de comerç de valència i Barcelona es tornaven a queixar del greuge.
gràcies pel comentari.