He acabat de llegir L'últim patriarca, de Najat El Hachmi. M'és igual que tothom ja n'hagi parlat. Vull dir que m'ha semblat una molt bona novel·la, amb un ritme narratiu molt original (capítols curts, monotemàtics, enllaçats per fets curiosos o petites anècdotes), força ben escrita. Me n'alegro molt per la Najat, no la conec personalment, però tinc una opinió molt favorable d'ella i de l'opció que ha fet d'escriure en català. Sembla una dona valenta, convençuda, i alhora la novel·la que ha escrit, de clar aroma autobiogràfica, demostra que no ho ha tingut fàcil per arribar fins aquí. (N'hi ha més)
I m'agrada molt com ha tractat el tema de la llibertat personal en un món on a l'home se li permet tot i a la dona se li nega tot, inclús la decisió de què fer amb la seva vida o amb qui compartir-la. Aquest món que tant bé ens descriu la Najat és ben present, no és una cosa del passat, és el món en el qual viuen milions de dones avui dia en els països àrabs. Molt poques d'elles tenen l'oportunitat de rebel·lar-se contra aquest ordre establert; la majoria, sense voler, el perpetuen i el fan més homologable, com totes les dones que pul·lulen al voltant del "patriarca" de la novel·la, un home sense escrúpols, acostumat a maltractar les moltíssimes femelles que coneix en la seva vida, des de la mare o l'àvia fins a la filla, passant per les tietes aduladores i unbon grapat d'amants. La filla del protagonista (l'alter ego de la Najat), que curiosament no té nom en cap moment de la novel·la -està escrita en primera persona, des del punt de vista d'aquesta dona- decideix en un moment donat trencar amb aquesta cadena d'aquiescència i respecte i se'n va de l'àmbit familiar i viu la seva vida, després d'un matrimoni fracassat que anava en la mateixa direcció que el del seus pares. "A partir de llavors", diu la narradora, "seuria com voldria, menjaria com voldria, cuinaria només si voldria, netejaria només si em venia de gust, treballaria en el que volgués i estudiaria el que volgués. Només era això. No vaig fer res, aquell dia, però allò era la llibertat. Decidir, decidir i decidir". Significatiu fragment de la part final de la novel·la, que encara reserva una sorpresa final que no desvelaré. Només us recomano que, si sou dels pocs que encara no ho heu fet, la llegiu aquest estiu.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
