rpala |
dijous, 10 de juliol de 2008 | 11:11h
Avui m'en vaig a l'Acampada Jove. A més de la cobertura per Enderrock, també aniré fent croniquetes pel diari El Punt. Fa molts anys que vaig a l'Acampada Jove i he tingut ocasió de comprovar com s'ha transforamt aquest esdeveniment des dels primers anys, quan érem quatre gats que acampavem jovialment vora la riera d'Arbúcies, fins al macrofestival en què s'ha convertit atualment la trobada que ara se celebra a Sant Celoni (38.000 persones segons l'organtizació en l'anterior edició). Una de les particularitats d'aquest any és que, per primer cop des d'en fa set, l'Acampada no tindrà competència per part d'un altre festival independentista, perquè el Rebrot aquest any no se celebra. Una llàstima. Ara us explicaré una anècdota sobre com un dia vam aconseguir posar d'acord jerquis i maulets sobre un tema. [N'hi ha més]En aquella època (no se quan era exactament, però penso que no fa més de cinc o sis anys) el Rebrot i l'Acampada Jove (que llavors era coneguda simplement com "Arbúcies", en referència al poble on se celebrava) estaven en un moment de plena competència. Les primeres edicions del Rebrot havien anat prou bé de públic i la cosa estava calenta (de fet, s'acostumaven a programar els mateixos caps de setmana, intentaven robar-se mutuament els grups... Un panorama distret). Jo llavors treballava a la revista El Triangle, i ens va venir al cap la idea de col·laborar amb ambdós trobades independentistes amb un producte periodístic destinat especialment als joves i amb el que el públic i l'organització dels dos esdeveniments s'hi pogué sentir còmode. Una cosa que anys després esdevindria absolutament impossible, però que llavors no ho va ser.
Si no em falla la memòria (i em sembla que no em falla), vam aconseguir asseure en una mateixa taula a l'Uriel Beltran (llavors 'capo' de la JERC i avui líder del corrent Esquerra Independentista) i en Marc Faustino 'Tedi' (llavors a Maulets i ara militant d'Endavant i de la Intersindical-CSC). Al final vam fer una revisteta especial on en una pàgina hi compartien espai l'editorial de les JERC i l'editorial dels Maulets. Va anar força bé com a element de promoció per El Triangle, que llavors vivia una època de bastant creixement (aznarisme, García-Valdecasas, etc), i com a complement polític dels festivals.
L'experiència es va repetir un parell de cops i ja està. Després, l'Acampada va fer el salt a Sant Celoni i va créixer moltíssim. De fet, aquest creixement crec que en part li ha fet perdre la que penso que és una de les seves funcions principals: la d'esdevenir un espai de socialització en l'independentisme per a milers de joves d'aquest país. Avui en dia això segueix sent així, però no en la mateixa intensitat. L'edició d'aquest any penso que va en aquesta línia: l'organització espera arribar als 40.000 assistents en tres dies, i per fer-ho ha programat les bandes habituals de l'Acampada (Calypso, Betagarri, Els Pets), de solvència contrastada, amb altres grups novells (Sota Zero, Kayo Malayo, Desgavell). No hi ha un cap de cartell en la línia del que va ser en el seu dia Sepultura o Toy Dolz, la qual cosa penso que li resta atractiu, però que dubto que li influeixi a nivell de públic.
Bé, doncs anem fent les maletes cap a Sant Celoni. Anirem passant una mica de crònica subterrània via bloc. Ens veiem entre la pols i sota el sol.
Si no em falla la memòria (i em sembla que no em falla), vam aconseguir asseure en una mateixa taula a l'Uriel Beltran (llavors 'capo' de la JERC i avui líder del corrent Esquerra Independentista) i en Marc Faustino 'Tedi' (llavors a Maulets i ara militant d'Endavant i de la Intersindical-CSC). Al final vam fer una revisteta especial on en una pàgina hi compartien espai l'editorial de les JERC i l'editorial dels Maulets. Va anar força bé com a element de promoció per El Triangle, que llavors vivia una època de bastant creixement (aznarisme, García-Valdecasas, etc), i com a complement polític dels festivals.
L'experiència es va repetir un parell de cops i ja està. Després, l'Acampada va fer el salt a Sant Celoni i va créixer moltíssim. De fet, aquest creixement crec que en part li ha fet perdre la que penso que és una de les seves funcions principals: la d'esdevenir un espai de socialització en l'independentisme per a milers de joves d'aquest país. Avui en dia això segueix sent així, però no en la mateixa intensitat. L'edició d'aquest any penso que va en aquesta línia: l'organització espera arribar als 40.000 assistents en tres dies, i per fer-ho ha programat les bandes habituals de l'Acampada (Calypso, Betagarri, Els Pets), de solvència contrastada, amb altres grups novells (Sota Zero, Kayo Malayo, Desgavell). No hi ha un cap de cartell en la línia del que va ser en el seu dia Sepultura o Toy Dolz, la qual cosa penso que li resta atractiu, però que dubto que li influeixi a nivell de públic.
Bé, doncs anem fent les maletes cap a Sant Celoni. Anirem passant una mica de crònica subterrània via bloc. Ens veiem entre la pols i sota el sol.
