Escric aquest apunt mentre la Junta del Barça està reunida decidint quines mesures es prenen després del mal resultat de la moció de censura votada el diumenge passat. Malgrat que la moció no va prosperar en no obtenir el 66% necessari segons el reglament, la pressió que s’ha exercit abans i després d’aquesta data ha provocat que una bona part de la Junta no tingui clara la continuïtat del president Laporta i que condicioni a aquesta decisió la seva pròpia continuïtat com a directius. En l’anterior apunt ja analitzava com s’havia instrumentat aquesta operació de liquidació d’un projecte que molestava a alguns poders reals de la societat catalana i, per tant, no hi tornaré. Però si que crec que sigui quin sigui el resultat de la reunió que s’està celebrant caldrà emprendre algunes accions que impedeixin l’actuació impune d’algunes mans fosques a l’entorn del club i del país.
Una d’aquestes accions que crec que serà imprescindible és que en Joan Laporta amb l’ajuda d’algun bon escriptor o periodista escrigui el llibre d’aquesta història. Recordo que en Sandro Rosell ho va fer i tinc entès que va ser un llibre molt venut i celebrat. Jo mateix el vaig comprar i llegir malgrat tenir les simpaties al costat d’en Laporta. Sempre he pensat que els enfrontaments o els esdeveniments polèmics s’han de processar correctament i un llibre és una bona manera de fer-ho de forma reposada. En Joan Laporta i el seu equip han hagut d’aguantar amenaces, robatoris, intimidacions, xantatges i conxorxes diverses durant els 5 anys que fa que governen el club. Totes aquestes qüestions sempre es mantenen soterrades per un hipotètic interès comú d’estabilitat i pau social. Però el silenci d’alguns aquest cop no ha fet aturar els altres. Al contrari, el silenci i el seguir fent feina de qualitat i una gestió moderna i solvent és el què ha encès encara més la ràbia i la mala llet dels detractors. Una sèrie de sectors i grups d’influència i poder no poden acceptar la combinació d’un grau prou elevat d’independència, una dosi important de compromís nacional i la gestió de qualitat i eficient de l’actual Junta.
En Joan Laporta haurà de fer el seu llibre (o bé ell o bé un periodista amb veritable afany investigador i sense limitacions) i airejar de forma serena totes les històries ben patètiques i lamentables que han viscut ell i la seva junta durant aquests 5 anys. N’hi ha alguns que quedaran ben retratats i que miraran de tornar a usar el seu poder per impedir la difusió del llibre amenaçant editorials i qui faci falta. Alguns que actualment van d’innocents i fan veure que ells no són responsables de tot el què està passant. Aquests que no poden acceptar que algú no se sotmeti a les seves voluntats i als seus interessos. Hi ha qui creu que mai l’enxamparan ni haurà de donar explicacions de tot el què fa. N’hi ha que són molt poderosos i fins que no moren ningú s’atreveix a explicar la seva veritat, i n’hi ha que en vida acaben amagats o exiliats perquè mai pensaven que tot plegat veuria la llum i seria correctament i meticulosament denunciat. Diuen que la Història posa tothom al seu lloc. Esperem que el llibre d’en Joan Laporta ajudi a escriure part d’aquesta Història.
