emigdi |
literari |
dissabte, 19 de juliol de 2008 | 17:04h
Najat El Hachmi va nàixer a Nador (Marroc) el 2 de juliol de 1979. D'origen amazic, va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona. Actualment resideix a Granollers (Vallès Oriental) on treballa com a tècnica al consistori municipal. Com a escriptora, es va descobrir amb el llibre "Jo també sóc catalana", mitjançant el qual feia un balanç del seu ideari personal. El podem considerar com a estrictament autobiogràfic, ja que aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a casa nostra quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí. D'altra banda, Najat ha participat com a tertuliana en algun programa radiofònic de Catalunya Ràdio. És la darrera guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la amb L'últim patriarca. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. Najat no vol considerar-se icona de res. És important remarcar-ho ja que és un exemple d'integració al país ben significatiu, del qual no en vol fer bandera. Considera ben lògica la seua incorporació a la literatura catalana, en parlar la llengua del país des de ben xicoteta. De fet, és l'autora del pròleg del Manifest "El Català la llengua comuna" que han signat tot un seguit d'associacions d'immigrants d'arreu de Catalunya. "Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot". Najat dóna fe del famós paràgraf de la cançó de Els Pets: "que català no s'hi neix, sinó que se n'exerceix". Najat el Hachmi una escriptora catalana que està aconseguint uns bons èxits literaris!
he llegit atentament el teu post sobre els correbars. És una llàstima però vivim en aquesta societat institucionalitzada, i els polítics s'agafen sempre a un ferro roent. La nostra democràcia és molt justeta. tot i això, bona festa major!!! emigdi
i t'he visitat. M'agrada que els xavals joves us afeccioneu a l'escriptura. Els posts en parlar fonètic són divertits. A mi m'agrada molt, de tant en tant, escriure posts sobre algunes expressions del nostre parlar ebrenc. Salut i Visca la terra lliure! emigdi
Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Najat El Hachmi va nàixer a Nador (Marroc) el 2 de juliol de 1979. D'origen amazic, va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona. Actualment resideix a Granollers (Vallès Oriental) on treballa com a tècnica al consistori municipal. 
perdona que et puntualitzi en un detall: Granollers és la capital de l'Oriental.
Per altra part, aquest manifest sí que és una bona notícia; i que tinguem gent al país com la Najat, també.
Salut i independència des de la Vall del Tenes!
Roger
Salut i Festa Major, que a Campredó hi estem!!!
Preparats per a sortir a la nit, ja.
Salut i bona festa!
he llegit atentament el teu post sobre els correbars. És una llàstima però vivim en aquesta societat institucionalitzada, i els polítics s'agafen sempre a un ferro roent. La nostra democràcia és molt justeta. tot i això, bona festa major!!!
emigdi
salut
http://terradeldelta.blogspot.com
Salut i Visca la terra lliure!
emigdi