Sempre he pensat que això del futbol era una distracció i m’ho he passat bé, sobretot en aquelles èpoques que el joc és distret, com el Dream Time o aquesta època recentment passada.
No entenc la transcendència que es dóna a tot això de la moció de censura, i tot un seguit de tertúlies radiofòniques amb senyors que fan grans teories, projeccions i consideracions del president del Barça i la junta directiva, que jo no he vist mai a les alineacions de cap partit dels que he vist. Segurament ens hi devem estar jugant el futur del país amb això de la junta del Barça, i per això en lloc de saber qui jugarà la temporada que ve, quins jugadors nous vindran i quins marxaran, es veu que l’important és la junta i passar factures, nunyistes, rossellistes i tots els istes que us vinguin al cap. Per altra part, això de passar factura no és únic del món del futbol, podem veure com s’està estenent en altres activitats socials com la política,molts cops veus com és més fàcil que la gent s’agrupi per anar a la contra que per construir alternatives en positiu.
Parlant de política, no he entès com el Sr. Laporta no ha rebut en aquests moments de mal tràngol el suport públic del Sr. Artur Mas, que tres dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya va fer la gran escenificació d’esmorzar amb el Sr. Laporta, amb tots els mitjans de comunicació immortalitzant el moment. (Continua....)
Diuen que la gent es coneix en els moments difícils, però també és normal que d’un senyor que es va vendre l’estatut per unes eleccions anticipades no cal esperar un gest de suport, i mira que li agrada al Sr. Mas això de les fotos, ja va anar el 2003 a Menphis a fer-se la foto amb Pau Gasol... és clar que potser ara que el Pau ha fet tanta professió de fe de la Roja deu tenir aquella foto ben amagada.
El fet que el Sr. Mas és fa ara el boig, com si no haguésconegut mai el Sr. Laporta, em fa més simpàtic el president del Barça.
Per una vegada, des de Sunyol i Garriga, que el Barça té un president que crida Visca Catalunya lliure i encara ens el volen petar. Encara que també diu que ha guanyat "dos gigues". Què hi farem, és un barcelonauta.
