per Esteve Mestre i Roigé
Ara fa 10 anys que va morir Maria Mercè Marçal. De manera immediata, el Consell Comarcal del Pla d’ Urgell, ja va organitzar un premi de poesia –prestigiós- que duu el seu nom i des d’ Ivars d’ Urgell no han deixat de fer iniciatives –inauguració monument, exposicions...- per tal de donar a conèixer la vida i obra de la millor poeta catalana del segle XX (i de tots els temps)...
A l’ inici d’ aquest segle, una presidenta d’ una associació del Pla fou convidada pel CCPU a assistir al sopar dels Premi MMM. Després d’ escoltar música de violins, escoltar poesies, aplaudir al guanyador del premi, se’n va tornar a casa, igual que si hagués assistit a un sopar de Hollywood. S’havia passat la nit comptant als polítics, als empresaris i mirant les taules on li havien dit que hi havia els literats...
Entusiasmada, va reunir a la Junta de la seva associació i els digué que farien un any MMM, amb conferències, actes, etc..., però quan va preguntar a les altres membres de Junta si coneixien a la poeta... Desencís. Només en sabien el que sabia tothom, que era d’Ivars d’Urgell. Quedaren que per la propera reunió, convocarien a una lletraferida, perquè els expliqués, quins miracles havia fet en vida, la MMM.
Aquesta lletraferida, em va demanar uns llibres de l’ autora... Quan al cap d’ unes setmanes me’ls tornà, m’ explicà com havia anat la trobada.
De sortida havia començat citant la famosa divisa de la MMM i ja començaren a arrufar el nas. “Nació oprimida? De què parlava, aquesta...”, quan va seguir i explicà que es va casar jove i es va separar al cap de poc temps, mogueren el cap, moviment que augmentà quan els explicà la seva pertinença al PSAN, “...i això, què vol dir, nena? Partit Socialista d’ Alliberament Nacional..., uiiiiii...”, després fundà Nacionalistes d’Esquerra, però que també tota la seva vida fou feminista radical...,”voldràs dir que tenia opinions feministes com tothom, eh, nena?” .No, no, -els digué la noia entusiasmada- era radical i conseqüent, va tenir una filla que porta els seus mateixos cognoms, fou assagista tant del moviment feminista i lèsbic -com del independentista- i visqué en parella amb una altra noia...”
-“Prou!!!, Ja n’ hi ha prou...- cridà la Presidenta, que tremolava tota ...-, i els comentaris que sortien de les reunides, convertiren la sala, en un mercat de Calaf...
- “Bé, si voleu ara us parlaré de la seva obra, poesia i us en llegiré unes quantes...”
- “No, ja no ens cal..., adéu, nena”.
No cal ni dir-ho, la Presidenta ha continuat assistint, convidada o no, enjoiada i ben perfumada, a totes les vetllades del Premi MMM. Li agrada estar enmig de la crême de la crême. Que dic jo, li entusiasma!!!. I així ens va a la Plana.
Esperem, però, que ara i en el futur, hi hagi qui s’atreveixi a buscar que hi ha al darrera de la edulcorada “imatge-icona-fotografia” de la MMM i vulgui conèixer, saber i aprofundir en la vida i obra de l’ altra Maria Mercè Marçal. Sí, la que va viure entre nosaltres, la real....
Ara fa 10 anys que va morir Maria Mercè Marçal. De manera immediata, el Consell Comarcal del Pla d’ Urgell, ja va organitzar un premi de poesia –prestigiós- que duu el seu nom i des d’ Ivars d’ Urgell no han deixat de fer iniciatives –inauguració monument, exposicions...- per tal de donar a conèixer la vida i obra de la millor poeta catalana del segle XX (i de tots els temps)...
A l’ inici d’ aquest segle, una presidenta d’ una associació del Pla fou convidada pel CCPU a assistir al sopar dels Premi MMM. Després d’ escoltar música de violins, escoltar poesies, aplaudir al guanyador del premi, se’n va tornar a casa, igual que si hagués assistit a un sopar de Hollywood. S’havia passat la nit comptant als polítics, als empresaris i mirant les taules on li havien dit que hi havia els literats...
Entusiasmada, va reunir a la Junta de la seva associació i els digué que farien un any MMM, amb conferències, actes, etc..., però quan va preguntar a les altres membres de Junta si coneixien a la poeta... Desencís. Només en sabien el que sabia tothom, que era d’Ivars d’Urgell. Quedaren que per la propera reunió, convocarien a una lletraferida, perquè els expliqués, quins miracles havia fet en vida, la MMM.
Aquesta lletraferida, em va demanar uns llibres de l’ autora... Quan al cap d’ unes setmanes me’ls tornà, m’ explicà com havia anat la trobada.
De sortida havia començat citant la famosa divisa de la MMM i ja començaren a arrufar el nas. “Nació oprimida? De què parlava, aquesta...”, quan va seguir i explicà que es va casar jove i es va separar al cap de poc temps, mogueren el cap, moviment que augmentà quan els explicà la seva pertinença al PSAN, “...i això, què vol dir, nena? Partit Socialista d’ Alliberament Nacional..., uiiiiii...”, després fundà Nacionalistes d’Esquerra, però que també tota la seva vida fou feminista radical...,”voldràs dir que tenia opinions feministes com tothom, eh, nena?” .No, no, -els digué la noia entusiasmada- era radical i conseqüent, va tenir una filla que porta els seus mateixos cognoms, fou assagista tant del moviment feminista i lèsbic -com del independentista- i visqué en parella amb una altra noia...”
-“Prou!!!, Ja n’ hi ha prou...- cridà la Presidenta, que tremolava tota ...-, i els comentaris que sortien de les reunides, convertiren la sala, en un mercat de Calaf...
- “Bé, si voleu ara us parlaré de la seva obra, poesia i us en llegiré unes quantes...”
- “No, ja no ens cal..., adéu, nena”.
No cal ni dir-ho, la Presidenta ha continuat assistint, convidada o no, enjoiada i ben perfumada, a totes les vetllades del Premi MMM. Li agrada estar enmig de la crême de la crême. Que dic jo, li entusiasma!!!. I així ens va a la Plana.
Esperem, però, que ara i en el futur, hi hagi qui s’atreveixi a buscar que hi ha al darrera de la edulcorada “imatge-icona-fotografia” de la MMM i vulgui conèixer, saber i aprofundir en la vida i obra de l’ altra Maria Mercè Marçal. Sí, la que va viure entre nosaltres, la real....
