xaviermir |
PSC |
dissabte, 19 d'abril de 2008 | 12:12h
Dijous Salvador Cot assegurava des de
l'Avui que Chacon
ja no riu. El mateix dia, un lector
d'aquell diari, Antoni López Esteban, afirmava que “El
nomenament de la senyora Chacón m'ha tret els dubtes. Una
dirigent del PSC demanant visques al rei i a Espanya i sent el cap
d'un exèrcit que actuaria contra nosaltres si ens declaréssim
independents em sembla que clarifica molt les coses. El PSC és
un partit espanyolista i va en contra de les nostres llibertats com a
poble. Ara ho tinc del tot clar.”
El cas d'aquesta ministra em recorda
ICV assumint la conselleria d'Interior. Hi ha nomenaments que no
acabes de veure clar si són un premi o un càstig.
Algunes persones afirmen que ha estat un encert de Zapatero posar una
dona, i a més embarassada, al capdavant de Defensa. Entenen
que l'exèrcit espanyol és encara masclista i que el
nomenament de Chacon és un acte de normalitat, una jugada
intel·ligent en clau de batalla PSOE-PP. Segurament això
és cert, però hi ha una altra lectura: la lectura en
clau PSC-PSOE.
Com cal interpretar el nomenament de
Chacon en aquest eix? És un premi per al PSC, una manera de
reconèixer que els 25 escons van ser del PSC i no del PSOE? O
és una jugada per desgastar el PSC sabent que quan arriben les
eleccions la gent vota PSOE. És probable, molt probable, que a
Zapatero li resulti indiferent si el PSC governa la Generalitat o no.
Per tant, totes les seves maniobres són en clau espanyola, és
clar. Aquell “manden firmes”, aquells “viva España” i
“viva el rey” ja han passat a formar part de l'imaginari
col·lectiu dels catalans.
Per ells ser catalanista és com ser madrilenyista, ara si n'hi ha que ser catalanista per arribar a l'espanyolista doncs està ben empleat això de ser catalanista.
Estic molt d'acord amb el que expressa el primer comentari, el d'en Pere. Llegint-lo s'entén perfectament el perquè del cul de sac en què es troba ERC. D'altra banda, Xavier, no estic gens d'acord en què hi hagi una mena de "pols" o lluita entre el PSC i el PSOE. Ha plogut molt des del 2003 i ja hauries de saber que el PSC i el PSOE són la mateixa cosa. No hi ha grans diferències entre els dos; en tot cas no més de les que pugui haver-hi entre un sociata de l'Hospitalet i un altre de Girona. I pots estar ben segur que la immensa majoria de militants (i també de votants) del PSC-PSOE estan ben cofois que una dona (i a més catalana) sigui la nova ministra espanyola de Defensa, i que acabi el seu discurs enaltint la pàtria i el rei dels espanyols. O és que creus el contrari?
Ja t'ho vaig dir, celebro que ara ho tinguis clar. ERC la va espifiar fent president de la generalitat a un espanyolista. Ara comenceu a veure la llum els d'ERC, val més tard que mai.
Josep Sendra |
dissabte, 19 d'abril de 2008 | 15:53h
Mireu qui tenim de soci els independentistes. Ja m'explicareu si això no ens fa mal. Encara recordo el Joan Tardà en un míting a Cornella cridant vista el socialisme. I es clar la gent se'n va anar a votar la Chacón. Aquí teniu el resultat d'anar fent bo el PSC. I ara amb el transvasament, igual.
Jordi Vilar |
dissabte, 19 d'abril de 2008 | 15:33h
Dir que l'exèrcit actuaria contra nosaltres és demagògia, no ho farà pas. Sempre cerquem excuses per no actuar.
I si ho fés em sabria greu pel nen de la Chacón òbviament, no és bo quedar-se sense mare encara que sigui qui és.
No serveix de res repetir i demostrar mil vegades que el psc és un partit anticatalà. Ells repetiran el doble de vegades el contrari i tenen el control dels medis.
Diria que cal que es replantegin això del progressisme i la diversitat i la pluralitat i la modernitat. Sona d'un carca i d'una rancior tufant això de "Viva España", "Viva la Constitución", i "Viva el rey" -ves quin remei-! Això sí, repensar 11 de setembre i ..., fa progre; reformar aquestes naftalines espanyoles, de Castella i, per extensió dels territoris adquirits pel dret de la pòlvora, és impensable. Són dogma de fe.
A hores d'ara, voldria saber què refot pensen tots aquests catalanistes del PSC. Voldria sentir veus dissonants en aquesta simfonia d'espanyolisme que arreu col"·loca banderetes i simbologia metropolitana.
Però, el resultant de tot això serà el de sempre: mansos votant l'espanyolisme del PS, sigui obrer i d'allà, o, el titella d'ací.
Llàstima que els d'obediència catalana, partits, es trobin immersos en replantejaments endarrerits i desorientats.
Quan entendrem que el PSC no és un partit catalanista? Al PSC hi ha catalanistes, sí, però el partit no és catalanista. De la mateixa manera que a CiU hi ha independentistes, però no és formalment una formació independentista. D'aquesta confusió venen els problemes que tenim ara. Ens vam creure que el PSC era catalanista, hi vam pactar, i ara ens trobem que el PSC crida Viva España i que participa de l'ofensiva del PSOE, i nosaltres hi estem lligats com a socis. I, és clar, l'electorat no ens entén.
Estic molt d'acord amb el que expressa el primer comentari, el d'en Pere. Llegint-lo s'entén perfectament el perquè del cul de sac en què es troba ERC.
D'altra banda, Xavier, no estic gens d'acord en què hi hagi una mena de "pols" o lluita entre el PSC i el PSOE. Ha plogut molt des del 2003 i ja hauries de saber que el PSC i el PSOE són la mateixa cosa. No hi ha grans diferències entre els dos; en tot cas no més de les que pugui haver-hi entre un sociata de l'Hospitalet i un altre de Girona. I pots estar ben segur que la immensa majoria de militants (i també de votants) del PSC-PSOE estan ben cofois que una dona (i a més catalana) sigui la nova ministra espanyola de Defensa, i que acabi el seu discurs enaltint la pàtria i el rei dels espanyols. O és que creus el contrari?
David.
http://www.elwebnegre.com/img_aixotoca_chacon.jpg
http://www.elwebnegre.com/int_lavi.html
Dir que l'exèrcit actuaria contra nosaltres és demagògia, no ho farà pas. Sempre cerquem excuses per no actuar.
I si ho fés em sabria greu pel nen de la Chacón òbviament, no és bo quedar-se sense mare encara que sigui qui és.
No serveix de res repetir i demostrar mil vegades que el psc és un partit anticatalà. Ells repetiran el doble de vegades el contrari i tenen el control dels medis.
Això sí, repensar 11 de setembre i ..., fa progre; reformar aquestes naftalines espanyoles, de Castella i, per extensió dels territoris adquirits pel dret de la pòlvora, és impensable. Són dogma de fe.
A hores d'ara, voldria saber què refot pensen tots aquests catalanistes del PSC. Voldria sentir veus dissonants en aquesta simfonia d'espanyolisme que arreu col"·loca banderetes i simbologia metropolitana.
Però, el resultant de tot això serà el de sempre: mansos votant l'espanyolisme del PS, sigui obrer i d'allà, o, el titella d'ací.
Llàstima que els d'obediència catalana, partits, es trobin immersos en replantejaments endarrerits i desorientats.