Al pas que va, el PSC acabarà com CiU però sense passar per la majoria absoluta. Vull dir que d'intentar ser una força hegemònica animats per cert suport social acabaran passant a l'oposició. Al final dels 23 anys de pujolisme el rebuig que la resta de partits sentien per CiU era tan gran que l'oposició apareixia com una absoluta necessitat. El PSC, sense haver ni somiat encara les majories absolutes que va tenir Pujol, va camí de rebre el mateix tracte. Ara hi ha un tripartit, però compte que no arribem al final de la legislatura amb un clam per fer fora el PSC de totes les institucions possibles. Amb les actituds mostrades per alguns socialistes, sens dubte aquest és el futur del partit. Que el PSC-PSOE té un cert suport social és cert i per això Montilla és president; que aquest suport pot augmentar i amb tot ser insuficient per governar, també és cert. I que amb 35 o 40 escons el PSC-PSOE es pot quedar una colla d'anys desintegrant-se a l'oposició amb el PP i Ciutadans com a únics aliats possibles, més que cert, és cada cop més necessari.
Dic això després de saber que l'exalcalde de Mataró i actual diputat Manuel Mas (bloc) ha demanat a Bolaño el cap de la Terribas per una suposada manipulació (Nació Digital). Només perquè mentre Montilla parlava darrere seu apareixia la cara de Zapatero. Això és com aquell que després de clavar una pallissa a algú encara el denuncia argumentant que l'ha mirat malament. Si aquí hi ha un partit que té la mà trencada en això de la manipulació dels mitjans i de la pressió (home!, que en Bolaño precisament no és un angelet immaculat!, no fotem!) aquest és el PSC. Fa temps que el desvergonyiment d'alguns socialistes ha arribat a nivells berlusconians. Si a Catalunya el PP no té res a pelar és perquè algú li fa la feina. La gesta de Mas ha provocat un dels apunts més celebrats de Saül Gordillo. Per cert, en la seva resposta als comentaris de l'apunt Mas afirma que no veu mai la Terribas perquè està llegint al llit. Sr. Mas: jo no tinc televisor i veig la Terribas quan hi ha alguna cosa que m'interessa. Com m'ho dec fer, oi? Ha sentit a parlar del servei a la carta de TV3? Permet veure la Terribas en diferit on vulgui i quan vulgui, de manera que si algú no veu les seves entrevistes no serà perquè les faci massa tard sinó perquè no li dóna la gana; potser perquè li fa mandra veure la televisió “de la crosta”.
Dos elements més que ja són habituals d'aquest bloc són PP Zaragoza i Ernest Maragall. De Zaragoza, que va passar per l'Actualitat Viva de Comunicàlia, llegeixo que, segons ell, qui no acati la sentència del TC cometrà un delicte. Com a qüestió de fons hi ha la idea que la la legalitat és una cosa inamovible i la perversa utilització de la democràcia i de la configuració d'unes determinades majories per passar el corró. Com a qüestió de forma, la frase em sembla insuperable en la línia aquesta d'utilitzar les lleis com a escut i a conveniència. A més, torna a dir que això del 2014 és una bajanada (suposo que per no repetir el terme “collonada” emprat per Iceta per referir-se al dret d'autodeterminació) i torna a associar el dret de decidir amb el radicalisme, quan no hi ha més radicalisme que entestar-se acríticament a continuar formant part de l'Estat espanyol i negar a la ciutadania el seu dret de triar. De l'altre, Ernest Maragall, n'hauré de tornar a demanar la dimissió com ja havia estat fent si no fa marxa enrere en la seva decisió de retallar les oportunitats de formació de moltes persones que tenen el batxillerat nocturn com l'única opció.
A vegades tinc la sensació que els socialistes d'aquest país s'asseuen cada matí per estudiar què poden fer avui per amargar una mica més i fer la vida una mica més complicada als ciutadans del nostre país. Entre Mas, Zaragoza i Maragall, comença a ser una urgència que el PSC passi una bona temporadeta fora de les principals institucions del país.
Però ja se sap que l'odi pot ennuvolar la ment i provocar els errors més abismals.
Per tant simplement podem "donar les gràcies" a l'actual direcció d'ERC per haver posat les bases a la propera majoria absoluta del PSC (amb els obedients d'ICV o en solitari), i al nostre declivi nacional.
L'actual direcció d'ERC l'ha cagat i Catalunya en pagarà les conseqüències.
El teu text "fa tard". Molt tard. Perquè ara ja no serà possible fer-los fora per moltes teories que facis i que no s'acaben complint
Finalment en Puigcercós, Carod i companyia seran reconeguts com el que són.
Qualsevol persona mínimament informada sabia que això passaria. Qualsevol patriota sabia que era un error lliurar TOT el poder polític, econòmic i mediàtic a un partit espanyol i espanyolista com el PSC-PSOE. Sense cap contrapartida. No, volieu ofegar a CiU fos com fos. I ara us adoneu de la vocació PRIista dels PSC-PSOE ...
O tontos o traidors, no hi ha altra explicació.
Només hi ha una solució, ara mateix aquests Juny s'han de fer fora aquesta colla que ens ha portat fins a aquí, amb nova gent i decidida a trencar amb qui sigui que no signifiqui un avançs substancial per Catalunya abans d'acabar l'any:
- Financament com els bascos
- Llei de Referèndums
- Aprovació de l'estatut com a mínim tal com està.
Sinò es dona les tres coses a les hores ERC ha de sortir i que CiU faci el que vulgui, és a dir, eleccions anticipades o moció de censura amb possibilitat de fer un govern nacionalista. Si CiU vol repactar amb el PSC-PSOE, a les hores ERC a l'oposició.
RENOVEM ERC, ARA PODEM
Joan Carretero i Rut Carandell, la darrera oportunitat de canviar abans de la total satelització definitiva d'ERC en mans del PSOE.
Els rebutjos de l'electorat, i les confiances de l'electorat, són els que compten.
8 eleccions, 8 victòries nítides de CiU. Incloses 2003 i 2006. I sembla que les diferències augmenten, encara més. En canvi, la fidelitat dels ex-votants d'E no es gaire alta, ben bé el contrari. Un 40% diuen, en mostra demoscòpia de su Periodico, que no repetirien. I ja n'havien perdut, molts, els 2006.
Es el gran èxit de Carod i Puigcercos. LLiurar Catalunya al Psoe, tot i perdre novament, com sempre, els socialistes, les eleccions catalanes, totes. LLiurar-li dues vegades, a canvi de res per a Catalunya, i només de càrrecs per als centurions de Carod i de Puigcercos. 4 diputats menys en 18 mesos.
8 en 36 mesos.
12-13 diputats a la propera legislatura. Fins i tot menys que amb Angel Colom.I menys que a les primeres eleccions (1980) on en van treure 14.
Aquesta haurà estat l'etapa Carod-Puigcercos: nefasta per a Catalunya, i nefasta per a ERC. I en acabar el cicle, tornar a estar on estaven. 14 diputats al Parlament.
Aixo si, el Psoe haurà dominat i espanyolitzat Catalunya 8 anys, gràcies a Carod i a Puigcercos, que van fer cas omis als seus electors.
Han rodat el mon i tornen, obligats pels electors, que no volen ser enganyats més, al born. 14 diputats.