norge |
divendres, 24 d'octubre de 2008 | 21:03h
Cada cop que penso que el món s'ha tornat definitivament boig em dic
a mi mateix que hem tocat fons i que hem assolit el límit de bogeria
humana. Però l'endemà quan engego la ràdio i sento en Basté (abans era en Bassas) me n'adono que cada dia baixem un graó més cap
al soterrani de la demència humana globalitzada.Davy Jones - B. S. O. The Pirates of the Caribbean (Dead's man chest), de Hans Zimmer
Diuen que els ignorants son feliços. I potser tenen raó. Si sabéssin lo ignorants que son es suicidaríen. Però si sabéssin lo ignorants que son voldria dir que potser no son tan ignorants i per tant no es suicidaríen tant. O... 
Si camines com un sant no has de dur sabates. Si camines com un senyor no t'oblidis del bastó. Saps com has de caminar, tu?
Son les 6 del matí i no m'he llevat per què m'hagi vingut de gust. Putos insectes!
Perquè la ràdio nacional i pública del país, Catalunya Ràdio, ha deixat de ser un referent i perquè fa tanta pudor tot plegat? M'ho pregunto, teoritzo, però no m'atreveixo a donar com a bona cap resposta.
Del passat, del present i del futur. Aturar-se en una cruïlla i haver de decidir cap on dirigirem el nostre pas.
Som la plaga del planeta. No fem li fem cap bé a la resta dels seus habitants. Consumim recursos a tuttiplen, contaminem de mala manera, exterminem espècies i posem en risc la habitabilitat del planeta. Hi ha crisis, diuen.
Som la plaga del planeta. Els humans som una bona plaga bíblica. D'aquí a 4 dies com qui diu, haurem exterminat la resta de les especies; tots els altres éssers vius de la terra. Hi ha crisis, diuen.
D'un text ja clàssic, una obra que, malgrat les moltes versions que se n'han fet, cal anar a veure. A la Sala Muntaner. Les Criades, de Jean Genet. No us despisteu.
Antonio Salas és el nom amb el que firma un anònim periodista d'investigació que va aconseguir infiltrar-se fins als llocs més freds i més foscos del moviment neonazi espanyol. Aquest llibre és el resultat de la seva infiltració durant quasi un any.
Catalunya: estat de la nació és un llibre que, a través de 28 autors, analitza la situació del país i planteja propostes per fer-lo avançar cap a la plena sobirania.
Com el personatge de Falling down (Un dia de fúria), William "Bill" Foster, interpretat per en Michael Douglas, jo també he tingut el meu dia de furia (o més d'un). El meu alter ego però és l'home bala.
Perquè els éssers humans insistim? Perquè intentem una i altra vegada
realitzar propòsits que se'ns resisteixen? Depèn de cada cas que el
motiu que ens empeny sigui racional o irracional?
M'imagino que cadascú i cadascuna de vosaltres s'haurà imaginat coses diferents amb la formulació d'aquesta pregunta tan oberta. O potser m'equivoco. A continuació, varies interpetacions de la pregunta i varies respostes.
Una per una. Segueixo. Tinc la impressió que d'una manera o d'una altre tu, si no fos així, podríes.
No hi ha cap geperut que es vegi el seu gep, diuen. O això o... Em costa de creure.
Ahir vaig deixar la feina (el KH) i avui deixo el pis. Son dos adéus tan importants que marquen amb ferro roent el final d'una etapa i el principi d'un futur incert i excitant.
És la meva ciutat (i la de molts altres) i me la estimo, però jo (com molts d'altres) ja n'hem tingut prou. La ciutat dorm i no vol despertar-se.
