|
nuria |
divendres, 9 de maig de 2008 | 20:12h
 Demà dissabte, a les sis de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona, tornem a demanar la llibertat del Franki. Per estar al corrent de tots els altres actes i mobilitzacions podeu consultar la web http://www.llibertatfranki.org/
nuria |
dilluns, 28 d'abril de 2008 | 16:54h
Solidaritat antirepressiva de Terrassa ha convocat, per aquesta tarda, una concentració davant de la presó Model per reclamar la llibertat del Franki. Us en deixo el comunicat. Fins ara!
nuria |
dimarts, 18 de març de 2008 | 17:16h
 Feia dies que no tenia temps ni de passar per aquí! Fins fa un mes el cd de la Bressola era l'excusa... estava convençuda que, un cop acabat, tot aniria més a poc a poc, que podria actualitzar el bloc, que acabaria aquell llibre que fa tants dies que espera damunt la tauleta de nit, que faria una visita a tots els amics que han tingut criatures, que quedaria amb el Rué per anar a cal Macarró, i que, amb una mica de sort, faríem un segon intent de viatjar a Lisboa... però, han arribat les vacances i aquí estic davant de l'ordinador amb un munt de feina per fer i amb el temps fugint sense cap mena de compassió. Això sí, amb el disc acabat!
nuria |
dilluns, 21 de gener de 2008 | 03:58h
 Paraules, noms, promeses, aigua de lluna i algun vers dolç, metzina ensucrada... l'efluvi etílic que obre els sentits. Vici compartit.
nuria |
dissabte, 24 de novembre de 2007 | 13:44h
 Pujo al tren amb la cara plena de son. Arribaré tard, no és cap novetat. Trec de la carpeta un full ple de notes i ritmes. Podré fer una repassada a la partitura abans d'entrar a classe, avui han tingut la gentilesa d'oblidar-se d'(im)posar la característica música de fons amb que la Renfe ens obsequia habitualment, potser en compensació a avaries i retards. El senyor del meu davant llegeix un diari. De tant en tant, treu el nas per damunt i em mira, a mi i al meu paper. Finalment, la curiositat o potser el poc interès que li desperta el diari, l'empenyen a encetar una conversa. Feia temps que no em passava i, tot i el meu estat prou lamentable, faig un esforç per a trobar l'escassa simpatia que ha tingut l'amabilitat de despertar-se a aquella hora del matí. Durant una bona estona mantenim una conversa bilingüe sobre la bellesa de la música i altres temes propis de la situació. Ja arribem a Barcelona quan el senyor em fa una pregunta que, pel que sembla, l'ha estat amoinant des de fa estona: - Tu no eres de aquí, verdad? - Sí , dic jo, bé, de Terrassa... - Ah... claro, catalana! No entenc res... en mig d'un vagó ple de gent de tots els colors i països em sento la persona més exòtica del món!
nuria |
divendres, 21 de setembre de 2007 | 15:32h
 El setembre ajusta la porta de l'estiu. Cotxes carregats de nens amb motxilles fan cua a les hores punta. Als carrers, la pressa accelera el pas dels vianants i les pells, brunes de sol, es descoloreixen a poc a poc, com el record de les vacances.A l'entresol del carrer Rubens, amb l'ordinador engegat i el micròfon a punt, remprenem la feina. A començaments del curs passat, els Amics de la Bressola ens van proposar, al Marc Serrats i a mi, coordinar la gravació d'un disc. Justament el curs en què La Bressola celebrava trenta anys d'ensenyament en català a les comarques del nord. Trenta anys de lluita i persistència que, passant per sobre de totes les traves i dificultats econòmiques, han servit per a crear una xarxa d'escoles compromeses i amb un model pedagògic envejable. Ara, amb tot el material preparat, ens queda la millor part de la feina. La guitarra, l'acordió i l'ordinador del Marc Grau ens serviran per embastar les primeres melodies. La tardor anirà donant forma a les cançons, per a deixar enrere l'estiu amb una mica menys d'enyor...
nuria |
dissabte, 18 d'agost de 2007 | 19:25h
 La nit abans havíem tocat a les festes de Gràcia. La Laura i la Maria van venir a dormir a casa. Tenien pensat esperar que obrís la primera piscina de la Vila per anar-hi a fer una migdiada, però la perspectiva d'aguantar des de les tres fins les set, amb les mangueres de la brigada de neteja com a única distracció, no era gaire atractiva. Un cop a Terrassa, el licor cafè i la bona companyia van escurçar la nit. Quan el sol ja entrava sense cap mena de compassió per la finestra de la cuina, vam optar per una retirada estratègica. L'endemà, l'aterratge va ser dur. No hi havia gran cosa per esmorzar, masses dies fora. Els vaig oferir unes avellanes cobertes de xocolata, un vici... La Maria és de La Selva del Camp, en les èpoques de més feina ajuda a la família a l'avellana. De seguida va mirar l'etiqueta de la bossa... sembla ser que són de Turquia... jo no ho he sabut veure, no ho diu enlloc. És complicat exercir de consumidor conscienciat, de vegades fins i tot impossible... mentrestant, als pagesos de casa nostra cada vegada els és més difícil tirar endavant. Això, clar, si tenen la sort de poder-ho intentar i no els expropien el tros a preus irrisoris, per tal de fer una carretera innecessària, una línia d'alta tensió, o un camp de golf...
nuria |
dimarts, 14 d'agost de 2007 | 04:08h
 Són tres quart de quatre de la nit. Porto un munt d'hores davant de l'ordinador... em piquen els ulls. Al final, he aconseguit posar la foto del tren encapçalant el bloc. Em ve al cap una frase que em deia el mestre Marimon: cada vegada ens és més fàcil parlar amb gent de qualsevol lloc del planeta, i cada cop ens costa més saludar al veí del costat de casa. Al costat de casa meva, de moment, no hi viu ningú. Fa un quant temps que hi fan obres. Quan tingui veïns, prometo saludar-los! |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
