obrintpas |
Agenda |
dilluns, 24 de novembre de 2008 | 11:46h
La gira 2008 arriba a la seua fi. Han estat dotze mesos intensos on el grup ha viatjat arreu del món, incloent festivals a països com Croàcia, Txèquia, Cuba i Veneçuela. El 2009, com sabeu, es planteja més tranquil amb un descans necessari per a recarregar forces. Aviat en tindreu més notícies...
06.12 MADRID (Castella) CSO La Traba. 4as Jornadas Internacionalistas +Diablo Cojuelo ATENCIÓ: El concert començarà a les 20h puntual. Obrint Pas actuarà a les 21h.
16.12 BURJASSOT (l'Horta) Teatre Tívoli. Homenatge Antifeixista. Dos cançons en acústic a l'homentage a les víctimes del feixisme des de la guerra civil fins ara, en motiu de la cloenda del quinzé aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló.
+Al Tall+Feliu Ventura+La Gossa Sorda+Pau Alabajos+Pep Gimeno
'Botifarra'+Cesk Freixas. Amb parlaments i vídeos del Fòrum per la Memòria del
PV, maquis de l'Agrupació Guerrillera de Llevant, Vicent Partal,
Mariano Sánchez Soler, Núria Cadenas, David Fernàndez, Isabel-Clara Simó, Ca Revolta, Escola Valenciana, Maulets... Més informació: www.homenatgeantifeixista.org
obrintpas |
divendres, 7 de novembre de 2008 | 17:44h
Avui dilluns 10 de novembre, Edicions Bromera publicarà el primer llibre de ficció de Xavi.
El seu nom és 'Històries del Paradís' i compta amb vint-i-tants relats
que se succeeixen simultàniament en diferents punts del planeta. Ací teniu el text de la coberta:
"Un jove finlandès s’amaga dins d’un armari
aterrit mentre un company de classe dispara a tort i a dret pels
passadissos de l’institut. Una trapezista es balanceja sobre la corda
que la separa de l’abisme. Una parella d’adolescents abandonen la
infantesa entre les flames del suburbi on viuen. Una ambiciosa formiga
farà el que siga per descendir en la jerarquia social del seu món. Un
soldat d’elit nord-americà explica sense pudor a les càmeres com va
arrasar un poblat iraquià per atrapar un grup de presumptes
terroristes. Dos germans africans desafien l’oceà a bord d’una barcassa
que els ha de conduir al paradís.
Xavi Sarrià ens proposa, en
la seua primera obra de ficció, un viatge pel nostre planeta a través
d'un mosaic ple de vida on la realitat més crua s'entrellaça amb la
fantasia més sorprenent. Un llibre escrit a base de flaixos que ens
conviden a reflexionar sobre el món que vivim i construïm entre tots."
obrintpas |
dijous, 6 de novembre de 2008 | 17:07h
Artesa ens regala un final de gira per recordar. De fet encara queda algun concert més a casa nostra (ens veiem a Sant Celoni el 29 de novembre!) però el d'Artesa continua sent especial. Potser per ser a la Noguera, una gran i desconeguda comarca on gairebé no hi hem actuat (exceptuant Balaguer!) o potser perquè ens retrobem amb amics i coneguts que han vingut des de lluny per a l'ocasió.
També amb els companys del llibre 'Del Sud' (per la vesprada fem una presnetació del llibre al poble) i els valencians -i cada dia més potents- Aspenkat, així com els amics de Sota Zero, Kayo Malayo, Txilum, Cercavins i la resta de formacions que formen el Festour. Avui, però, el Festour coincideix amb la Comarkalada, un festival de la Noguera que se celebra de manera itinerant pels pobles d'aquesta extensa comarca. Una bona ocasió per conèixer aquesta terra, la seua gent i la seua excel·lent hospitalitat.
Arxius:+Fotos- Marcos i Albert|+Fotos- Dani backliner|+Fotos- Miquel amb el jove Giribert (una promesa de la gralla!)|+Fotos- Gran ambient|+Fotos- Maki en acció
El Kilometroak és la festa de les ikastoles guipuscuoanes. Un espai de trobada entre mestres, pares i alumnat que se celebra des fa una pila d'anys de manera itinerant per les diferents comarques de Gipuskoa.
Doncs bé, quan arribem flipem: un mar de gent inunda aquesta xicoteta població, veïna de Tolosa. Hi ha unes 100.000 persones que omplen de color i festa el paisatge esplèndid d'aquesta terra. Nosaltres venim sense dormir, perquè el concert està programat a les 16.00h (sí a les quatre de la vesprada) i ahir tocàrem a l'Olleria. Encara sort que els Trikizio ens canvien l'ordre, perquè en un principi tocàvem a les 14.00h!
Però bé, tot sia per la obrir un poc més l'escletxa fora de casa! I quina escletxa! Quan eixim a l'escenari, completament de dia, comprovem el què ens espera: milers de joves estudiants assedegats de ball i música coregen càntics festius. Hi ha un ambient incomparable. Comencem a tocar i ens adonem que n'hi ha molts que coneixen les cançons. Sense dubte, com ja hem dit vàries vegades, veure com gent de fora anta en català posa els pels de punta. Estem morts de cansamnt, no hem dormit ni dinat, però ens emocionem.
Quan acabem, deixem caure els nostres cossos extenuats a la furgoneta i encarem de nou el camí de tornada. 6 hores després encara torbem un japonès a València obert. Som a València. Són les 23.30h. És diuemege i portem tres dies de concerts. I per acabar-ho d'adobar hem anat i tornat a Euskadi en un mateix dia... Sort que la gira s'acaba...
L'Olleria és un poble de la Vall d'Albaida, situat ben a prop d'on aquesta limita amb La Costera. No hi hem actuat mai i tenim interès en descobrir-lo. És el poble del Ball de Locos (muixaranguers) que van participar al concert En Moviment, aquell memorable 30 d'abril del 2005.
A l'Olleria ens trobem amb el Joangre i els amics d'Atzukak d'Ontiyent que obren la nit. Tot i pagar entrada, i que el concert coincideix amb les festes d'Albaida, hi ha un bon ambient. Costa calfar però al cap d'unes cançons tothom allibera aquesta energia se'ns acumula sota la pell dels valencians.
Hi ha ganes de festa. Tantes, que sense saber com l'Olleria ens brinda un regal: quan fem 'Camins' el mestre Pep Gimeno 'Botifarra' puja a l'escenari. Un moment màgic, sense dubte, com tots els que ens regala aquest savi de la nostra cultira popular. Acabem el concert xops i emocionats i saludem a molts que han vingut de diferents pobles i comarques d'aquest tros de país amagat però viu. Fins la propera!
obrintpas |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 18:01h
Sempre hem explicat la nostra relació amb La Gossa Sorda. Gairebé ens hem criat junts. Xavi va cursar tota la facultat amb el Nadal i fins i tot va donar classes (rudimentàries) de guitarra al Jordi, l'antic component de grup (una salutació company!). La relació es va accentuar amb l'arribada al grup de l'Arnau, el Pere, el Bolu i la resta de joves que corrien amb el Miquel G. per la Vall de Gallinera i el Terra de Benimaclet.
En fi, molts anys d'experiències compartides materialitzades en concerts com el nostre primer a a Pego (allà per l'any 1997!) quan encara anàvem amb la maqueta de cassette sota el braç. Doncs bé, tot això és el que recordem avui en aquest concert. Un concert carregat de sentiment on compartim escenari amb La Gossa (que gran el nou disc) i els joves Deixant Petjada. Amb els vells amics sota l'escenari (i les 2.000 persones que han acudit) i el rerefons de La Marina com a a marc vital i emocional de tota una època de batalles i cançons.
obrintpas |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 17:48h
El xicotet pavelló de Santpedor és una autèntica olla a pressió. Suor, calor, crits, tots combinats amb el volum de la música i l'energia dels presents. Encara sort que hem agafat forces sopant amb el Litus (que aviat serà pare!) i la gent de Propa!. Abans nostre toquen els Plouen Catximbes que interpreten les caçons del seu genial Telescopi. Toquen a casa i és nota. De fet, per a nosaltres és un orgull que ens facen d'amfitrions. Ells demostren cada dia, amb una constància envejable, que es pot fer música autèntica i sense complexos a casa nostra. Va pels Plouen!
obrintpas |
dimarts, 21 d'octubre de 2008 | 17:46h
A Onda és la segona vegada que hi actuem i en tenim ganes. En l'anterior concert, també actuarem en aquest immens pavelló, però avui , quatre anys més tard, ho farem en millors condicions: amb una gran promoció per part de l'organització i acompanyat per La Gossa Sorda i els grups locals Zhen, Ikaria i Kintxo. Tan bon punt arribem ens trobem amb bona part d'ells. Provem so i sopem. L'organització pateix per l'afluència de públic, però els temors es dissipen de nit quan donem fe de la gentada que hi ha. Unes 1500 persones vingudes d'arreu de La Plana així com d'Alcalatén, el Camp del Túria, el Camp de Morvedre i fins i tot l'Horta, ajuden a esclafar fins al límit la temperatura del pavelló. Quan acabem, uns quants marxem a València a dormir. Encara queda un llarg cap de setmana per davant...
Increïble, però cert. Deprés d'una travessia València-Navarra-Barcelona (avió) Vanecia-Zagreb ens trobem amb la millor recompensa: tocar davant més de 25.000 persones a Zagreb. El concert és en motiu del 20è aniversari dels Hladno Pivo, la banda de punkrock més popular del país, i la veritat és que ens impressiona. Un enorme escenari, amb provocador inclós que travessa el públic, pantalles gegants pertot, focs artificials, un helicòpter prenent imatges per a la retransmissió que fa en directe MTV de Croàcia, connexió amb el telenotícies de la primera cadena estatal... Vaja, increïble.
Mira el vídeo del telenotícies de la tele estatal croata (HRT): Increïble!
Tot i que ja portem molts anys a la carretera. el concert ens impressiona. Tocar davant tants milers de persones en un país llunyà com aquest, i sense haver dormit, és complicat. L'estómac se'ns encongeix, les veus no ixen, les mans s'agarroten... Sembla com si els nervis se'ns cruspiren l'experiència... Però a la fi ens en sortim i baixem de l'escenari amb aquell somriure nerviós de qui ha vist un somni impossible fet realitat.
Avui és un d'aquells dies que anomenem 'rapades'. I la 'rapada' en qüestió consisteix en viatjar des de València a Uharte, una ciutat situada junt a Iruña, tocar, recollir, viatjar cap a Barcelona, agafar un avió, aterrar a Venècia i des d'allí fer cap a Zagreb. Més ue una 'rapada', una odissea.
Encara sort de l'ambient que ens trobem a Nafarroa. Més d'un miler de persones s'han aplegat sota una carpa on broten espurnes. Canten i ballem com posseïts. En especial La Flama i Som, que, estranyament, ser saben de dalt a baix. Bascos cantant en català, qui ho havia de dir fa uns anys!!!
obrintpas |
dilluns, 29 de setembre de 2008 | 12:17h
Sense dubte, un dels millors escenaris del país per actuar és la plaça de la Font de Tarragona. És una plaça allargada, situada al centre i davant l'ajuntament i que ocupa una quarta part de l'arena de l'antic circ romà. Nosaltres ja hi havíem tocat junt als Cheb Balowski i avui ho farem amb La Troba Kung-Fu. Unes cinc mil goles coregen i fan vibrar els edificis. Senzillament increïble.
obrintpas |
dilluns, 29 de setembre de 2008 | 12:16h
El Lumbrerars Rock és un gran festival que es feia tots els anys a Múrcia. Enguany, però, l'organització ha decidit traslladar-lo fins a Tobarra (Albacete) davant la pressió de les autoritat conservadores d'aquella regió. Després de recorrer les dues hores de trajecte, ens plantem en aquest perdut poble. I la visió ens corprèn: milers de persones s'amunteguen en un recinte on els escenaris ressonen amb la música adrenalítica (i són les dos del migdia!). A les quatre en punt, eixim nosaltres. Però no se'ns fa fàcil. L'equip falla diverses vegades i el so és completament deficient. Intentem remuntar el concert però les coses es compliquen. Dins l'escenari, el so es un infern. Ho passem malament, però aconseguim acabar els 45' que teníem de temps. Saludem a la gentada i agraïm la paciència així com l'esforç de l'orgaització per construir un espai musical diferent dins el castigat panorama estatal.
obrintpas |
dilluns, 29 de setembre de 2008 | 12:10h
Les Terres de L'Ebre ja ens són familiars. En un any hi hem anat diverses vegades i hi guardem grans amics i records. Avui, pujarem l'Ebre fins a Benifallet, un poble d'un miler d'habitants situat a la riba del riu. Allí, en una carpa d'aquelles on la calor regna la nit, toquem amb els joves amics de Xeic!, un valor en alça, així com els enèrgics Pepet i Marieta. Tota una demostració de la vitalitat de la música en català que naix a l'Ebre. Després de tocar, però, marxem cap a València. Portem molts mesos de guerra i la petita llar sempre s'enyora...
obrintpas |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 11:40h
Obrint Pas + Nadal (La Gossa Sorda) + Barquero (Casal Quico Sabaté)
Sant Celoni és, sense dubte, un poble que ens ha marcat. Hi hem tocat fins a sis vegades i fins i tot vam fer un acústic a les portes del Casal Quico Sabaté. Ells són l'ànima combativa de la vila i amb ells hem passat estones inoblidables. Per això hi tornarem a tocar, el 29 de novembre, per a celebrar el seu 8è aniversari. Avui, però, Sant Celoni en festes és un esclat d'energia. Toquem en una avinguda plena i amb l'ajuda de companys com el Nadal i el Seguí de La Gossa Sorda o el Barquero del Quico. Amb tots ells cantem les cançons noves i velles. Després, toquen els The Locos als qui coneixem d'aventures europees i nosaltres aprofitem per relaxar-nos saludant a tota la concurrència coneguda que hi ha la barraca del Quico Sabaté. Arreveure Sant Celoni!
obrintpas |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 11:35h
Calaf és un poble situat a l'Alta Segarra, una zona situada a l'extrem nord-occidental de la comarca d'Anoia, i abraça la zona confrontant del Bages i del sud del Solsonès. A Calaf hi ha Cal Macarró, un establiment on es realitza música en directe i que els darrers mesos fou notícia per la lluita, mitjançant una vaga de fam, que mantingué el seu propietari contra el seu tancament. Finalment, el bar ha pogut mantenir les portes obertes almenys durant un temps i per això avui ens hi apropem. Allí, amb el local ple, ens saluda el seu propietari amb qui degustem unes cerveses casolanes marca de la casa. Sempre és un plaer trobar-te amb gent disposada a defensar la cultura i el país.
obrintpas |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 01:03h
A Sentmenat també hi vam tocar ara farà un munt d'anys amb el companys de Batzak (llegendari!) Aquesta nit, però, el concert és al pavelló municipal, fet que resguarda de la pluja però no de la calor... Hem dit calor? Doncs sí. Diríem que al pavelló de Sentmenat tornem a experimentar aquella sensació de llançar-te a una piscina d'aigua calenta. Encara sort de la gentada que anima i la combat amb alegria des de baix de l'escenari. però encara han de passar més coses. Gairebé al final del concert, marxa la l'electricitat. El pavelló queda a les fosques i nosaltres, xops de suor, intentem no desesperar fins que, ara sí, torna la llum i completem una nit amb tocs èpics que trigarem a oblidar.
obrintpas |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 00:11h
Tot i que avui és Akelarre a Cervera, Juneda presenta un bon ambient. És el típic concert de festa major, amb dos escenaris contigus: un per a nosaltres i l'altre per a l'orquestra que amenitzarà la nit. Abans de tocar sopem a les Borges i saludem a vells amics i coneguts. Algunes ens recorden aquell concert que férem fa uns anys al pavelló i aquell altre que vam suspendre per una confusió de dates. Érem joves i això de tocar tant se'ns escapava de les mans. Avui, però, tot rutlla a la perfecció i després de tocar ens quedem un estona ballant i cantant clàssic populars amb l'orquestra de Juneda.
obrintpas |
dimecres, 24 de setembre de 2008 | 16:27h
Aquest cap de setmana és un dels més tranquils de l'agost. Només tenim un concert! Però quin concert... Vilafranca sempre és especial. Hi hem tocat unes quatre o cinc vegades, ja sia al pavelló en concerts antirepressius o al centre de la vila en motiu de les festes. Avui ho tornarem a fer e un espai que no coneixem: a fora del pavelló firal. Arribem tard i demanem unes pizzes. Sopem durant les proves i esperem l'hora del concert impacients. I quan arriba ens desbordem: milers de persones omplen aquest lloc estret. Encara se'ns posen els pèls de punta...! La festa acaba pels carrers de la ciutat, davant l'Ateneu X. Allí saludemals vells amics d'Inadaptats que ara renoven forces en l'ofensiva anomnada Eina. També al Cesk Freixas i companyia que sempre ens omple d'alegria. Una salutació a tots companys!
obrintpas |
dimecres, 24 de setembre de 2008 | 16:25h
Al cor d'Osona vivim un concert sorprenent. En primer lloc per la gran quantitat de gent que omple el recinte i en segon per la peculiaritat de l'escenari. Ës tracta d0un camió que es desplega com un monstre de dibuixos animats i es converteix en un suport de concert ambulant. Increïble. El resultat, però, és un escenari massa alt alt i massa estret que ens fa una mica incòmode la actuació. Però ja hem dit que el recinte està ple a vessar a això sempre ajuda. Després de tocar saludem als companys d'Okupats (que amenacen de tornar a la càrrega!) i als Strombers que demostren tota la seua energia abans nostre.
obrintpas |
diumenge, 14 de setembre de 2008 | 18:09h
'Viure'
'Cante' amb els companys de BatukemTukada i Xabi Arakama
2000 persones ompliren un dels camps de futbol d'Ontinyent en un Festiu impressionant. Al nostre concert hi participaren el Xabi Arakama i els BatukemTukada que ja havíen omplert de de percussió el darrer disc. Els amics de Red Roja, Atzukak, Auxili i La Gossa Sorda embogiren un personal amb ganes de festa en plena celebració dels Moros i Cristians. Sens dubte una nit per celebrar el bon estat de salut de la música en la nostra llengua al País Valencià.
La gira 2008 arriba a la seua fi. Han estat dotze mesos intensos on el grup ha viatjat arreu del món, incloent festivals a països com Croàcia, Txèquia, Cuba i Veneçuela. El 2009, com sabeu, es planteja més tranquil amb un descans necessari per a recarregar forces. Aviat en tindreu més notícies... 
Artesa ens regala un final de gira per recordar. De fet encara queda algun concert més a casa nostra (ens veiem a Sant Celoni el 29 de novembre!) però el d'Artesa continua sent especial. Potser per ser a la Noguera, una gran i desconeguda comarca on gairebé no hi hem actuat (exceptuant Balaguer!) o potser perquè ens retrobem amb amics i coneguts que han vingut des de lluny per a l'ocasió. 
L'Olleria és un poble de la Vall d'Albaida, situat ben a prop d'on aquesta limita amb La Costera. No hi hem actuat mai i tenim interès en descobrir-lo. És el poble del Ball de Locos (muixaranguers) que van participar al concert En Moviment, aquell memorable 30 d'abril del 2005. 
Sempre hem explicat la nostra relació amb La Gossa Sorda. Gairebé ens hem criat junts. Xavi va cursar tota la facultat amb el Nadal i fins i tot va donar classes (rudimentàries) de guitarra al Jordi, l'antic component de grup (una salutació company!). La relació es va accentuar amb l'arribada al grup de l'Arnau, el Pere, el Bolu i la resta de joves que corrien amb el Miquel G. per la Vall de Gallinera i el Terra de Benimaclet. 
El xicotet pavelló de Santpedor és una autèntica olla a pressió. Suor, calor, crits, tots combinats amb el volum de la música i l'energia dels presents. Encara sort que hem agafat forces sopant amb el Litus (que aviat serà pare!) i la gent de Propa!. Abans nostre toquen els Plouen Catximbes que interpreten les caçons del seu genial Telescopi. Toquen a casa i és nota. De fet, per a nosaltres és un orgull que ens facen d'amfitrions. Ells demostren cada dia, amb una constància envejable, que es pot fer música autèntica i sense complexos a casa nostra. Va pels Plouen!
A Onda és la segona vegada que hi actuem i en tenim ganes. En l'anterior concert, també actuarem en aquest immens pavelló, però avui , quatre anys més tard, ho farem en millors condicions: amb una gran promoció per part de l'organització i acompanyat per La Gossa Sorda i els grups locals Zhen, Ikaria i Kintxo. Tan bon punt arribem ens trobem amb bona part d'ells. Provem so i sopem. L'organització pateix per l'afluència de públic, però els temors es dissipen de nit quan donem fe de la gentada que hi ha. Unes 1500 persones vingudes d'arreu de La Plana així com d'Alcalatén, el Camp del Túria, el Camp de Morvedre i fins i tot l'Horta, ajuden a esclafar fins al límit la temperatura del pavelló. Quan acabem, uns quants marxem a València a dormir. Encara queda un llarg cap de setmana per davant...
El Lumbrerars Rock és un gran festival que es feia tots els anys a Múrcia. Enguany, però, l'organització ha decidit traslladar-lo fins a Tobarra (Albacete) davant la pressió de les autoritat conservadores d'aquella regió. Després de recorrer les dues hores de trajecte, ens plantem en aquest perdut poble. I la visió ens corprèn: milers de persones s'amunteguen en un recinte on els escenaris ressonen amb la música adrenalítica (i són les dos del migdia!). A les quatre en punt, eixim nosaltres. Però no se'ns fa fàcil. L'equip falla diverses vegades i el so és completament deficient. Intentem remuntar el concert però les coses es compliquen. Dins l'escenari, el so es un infern. Ho passem malament, però aconseguim acabar els 45' que teníem de temps. Saludem a la gentada i agraïm la paciència així com l'esforç de l'orgaització per construir un espai musical diferent dins el castigat panorama estatal.
Les Terres de L'Ebre ja ens són familiars. En un any hi hem anat diverses vegades i hi guardem grans amics i records. Avui, pujarem l'Ebre fins a Benifallet, un poble d'un miler d'habitants situat a la riba del riu. Allí, en una carpa d'aquelles on la calor regna la nit, toquem amb els joves amics de 
Calaf és un poble situat a l'Alta Segarra, una zona situada a l'extrem nord-occidental de la comarca d'Anoia, i abraça la zona confrontant del Bages i del sud del Solsonès. A Calaf hi ha Cal Macarró, un establiment on es realitza música en directe i que els darrers mesos fou notícia per la lluita, mitjançant una vaga de fam, que mantingué el seu propietari contra el seu tancament. Finalment, el bar ha pogut mantenir les portes obertes almenys durant un temps i per això avui ens hi apropem. Allí, amb el local ple, ens saluda el seu propietari amb qui degustem unes cerveses casolanes marca de la casa. Sempre és un plaer trobar-te amb gent disposada a defensar la cultura i el país.
A Sentmenat també hi vam tocar ara farà un munt d'anys amb el companys de Batzak (llegendari!) Aquesta nit, però, el concert és al pavelló municipal, fet que resguarda de la pluja però no de la calor... Hem dit calor? Doncs sí. Diríem que al pavelló de Sentmenat tornem a experimentar aquella sensació de llançar-te a una piscina d'aigua calenta. Encara sort de la gentada que anima i la combat amb alegria des de baix de l'escenari. però encara han de passar més coses. Gairebé al final del concert, marxa la l'electricitat. El pavelló queda a les fosques i nosaltres, xops de suor, intentem no desesperar fins que, ara sí, torna la llum i completem una nit amb tocs èpics que trigarem a oblidar.
Tot i que avui és Akelarre a Cervera, Juneda presenta un bon ambient. És el típic concert de festa major, amb dos escenaris contigus: un per a nosaltres i l'altre per a l'orquestra que amenitzarà la nit. Abans de tocar sopem a les Borges i saludem a vells amics i coneguts. Algunes ens recorden aquell concert que férem fa uns anys al pavelló i aquell altre que vam suspendre per una confusió de dates. Érem joves i això de tocar tant se'ns escapava de les mans. Avui, però, tot rutlla a la perfecció i després de tocar ens quedem un estona ballant i cantant clàssic populars amb l'orquestra de Juneda.
Aquest cap de setmana és un dels més tranquils de l'agost. Només tenim un concert! Però quin concert... Vilafranca sempre és especial. Hi hem tocat unes quatre o cinc vegades, ja sia al pavelló en concerts antirepressius o al centre de la vila en motiu de les festes. Avui ho tornarem a fer e un espai que no coneixem: a fora del pavelló firal. Arribem tard i demanem unes pizzes. Sopem durant les proves i esperem l'hora del concert impacients. I quan arriba ens desbordem: milers de persones omplen aquest lloc estret. Encara se'ns posen els pèls de punta...! La festa acaba pels carrers de la ciutat, davant l'Ateneu X. Allí saludemals vells amics d'Inadaptats que ara renoven forces en l'ofensiva anomnada Eina. També al Cesk Freixas i companyia que sempre ens omple d'alegria. Una salutació a tots companys!
Al cor d'Osona vivim un concert sorprenent. En primer lloc per la gran quantitat de gent que omple el recinte i en segon per la peculiaritat de l'escenari. Ës tracta d0un camió que es desplega com un monstre de dibuixos animats i es converteix en un suport de concert ambulant. Increïble. El resultat, però, és un escenari massa alt alt i massa estret que ens fa una mica incòmode la actuació. Però ja hem dit que el recinte està ple a vessar a això sempre ajuda. Després de tocar saludem als companys d'Okupats (que amenacen de tornar a la càrrega!) i als Strombers que demostren tota la seua energia abans nostre.
