Després d'una llarga nit on la impuntualitat sarda i valenciana lluiten per superar-se, ens preparem per a viatjar a la capital del país, Càller, situada a l'extrem sud de l'illa. Durant el viatge de dues hores podem comprovar la gran bellesa d'aquest paradís mediterrani. Com a bons valencians, se'ns fa tremendament estrany veure tant de territori verge sense edificar, sense camps de golf ni urbanitzacions de luxe esguitant les muntanyes. El "progreso" i el "turismo de calidad" però, estan començant arribar a aquesta illa. Temps al temps, diu Berlusconi...La situació del sard, en canvi, no és tan positiva. Exceptuant l'interior de l'illa, un territori muntanyós i esquerp autèntic bastió del sardisme, el sard és troba en greu retrocés. A les ciutats és ben poca la gent que el parla i fins i tot els nostres amics militants són incapaços de comunicar-se entre ells en aquesta llengua. Un fet que, a banda de la implacable pressió de l'italià, es deu a la falta d'estudis i de normativa que pateix aquesta llengua.
I és que en aquest sentit, com en molts altres, Sardenya és una autèntica colònia italiana. Per no parlar de les nul·les inversions de l'estat, de les nombroses bases militars nord-americanes o dels grans complexos penitenciaris on Itàlia allunya els seus presos.
Tot això ha provocat que el sentiment de pertinença col·lectiva siga encara ben viu a l'illa. Una de les nombroses formacions nacionalistes, la nova i moderna Indipendentzia Repúbrica Sardigna (IRS), ens entrevista a Càller. És una entrevista en vídeo, amb intèrpret inclosa, per a la seua webTv. És increïble com coneixen la història del nostre grup i del nostre país.
Pel que fa al concert, de nou organitzat per la Manca per la Indipendentzia (a.M.p.I), les condicions no són les més favorables. La policia els ha denegat els permisos i l'han hagut de fer en els terrenys d'una finca privada. Fa fred i vent i l'equip falla per moments. Després de tocar tornem derrotats i afamats rumb a la nostra base de l'Alguer.
La ciutat de Sàsser, a uns vint minuts de l'Alguer, és juntament amb el centre de l'illa un dels féus del nacionalisme sard. Tot i els llaços històrics i culturals que uneixen Sardenya amb els Països Catalans, hem de reconèixer que som un grans ignorants de la realitat política i social d'aquesta illa, la més gran i verge de la Mediterrània. Ells, però, no ho són tant, i de fet sorprèn com es coneix la nostra terra en aquesta illa. En l'àmbit polític, per exemple i sense entrar en valoracions polítiques, els sards estan renegociant el seu estatut amb l'estat italià basant-se en el del Principat de Catalunya. 
