A Berga, l'ambient de festa és palpa a l'ambient. La pluja ha donat una treva i, malgrat totes les previsions metereològiques, es podrà fer el concert. Finalment la Patum esclata amb el foc, el fum, la guita, els balls i les corredisses. I continua en un concert que, malgrat les quatre gotes que fan trontollar els horaris, amplifica les emocions que es viuen en aquesta festa única. Senzillament impressionant!
A Andorra tocarem en el dia per la llengua. És la segona vegada que hi anem. La primera fou ara fa tres anys i les coses van anar més o menys iguals. La veritat és que sempre és interessant viatjar a aquest racó dels Pirineus. Sobretot un dia normal, en un concert, davant el seu jovent. L'actuació és al modern pavelló de Escaldes-Engordany. És aviat, a les 22:00h i toquem sols. Però de seguida es crea ambient...
14.04 CARACAS (Venezuela) 12.04 BURJASSOT (L'Horta) 15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ 18.04 CÀCERES (Extremadura) EXTREMÚSIKA 23.04 VALÈNCIA (L'Horta)AcústicSETMANA PER LA LLENGUA 30.04 MARTORELL (Baix Llobregat) 02.05 VILLAROBLEDO (Castella) VIÑAROCK 2008 03.05 FIGUERES (Alt Empordà) 09.05 LLAGOSTERA (Gironès) 10.05 JESÚS POBRE (La Marina) Suspès per la pluja 16.05 TÀRREGA (Urgell) 17.05 PALMA (Mallorca) Plaça Cort. DIADA PER LA LLENGUA 23.05 ESCALDES-ENGORDANY (Andorra) 24.05 BERGA (Bergueda) FESTES DE LA PATUM 31.05 DELTEBRE (Baix Ebre) FESTOUR 2008 07.06 VILA-REAL (Plana Baixa) FESTIVAL VILA-ROCK 2008 14.06 VARADERO (Cuba) FESTIVAL MUNDIAL DE LA MÚSICA 21.06 ALACANT (Alacantí) GIRA PER LA LLENGUA 27.06 IDAUX-MENDI (Iparralde, EH) FESTIVAL EHZ 28.06 PAIPORTA (L'Horta) VIÑA 2008 03.07 LLEIDA (Segrià) SENGLAR ROCK 04.07 BOIRO (Galiza) MOSTRA DAS CULTURAS 05.07 IGUALADA (Anoia) Antiga NII ANÒLIA 2008 06.07 TERRASSA (Vallès Occidental) 11.07 SON SERVERA (Mallorca) ACAMPALLENGUA'08
12.07 BENLLOCH (Plana Alta) FESLLOCH 2008 / GIRA PER LA LLENGUA
16.07 BARAKALDO (Bizkaia,EH) 17.07 PALAFRUGELL (Baix Empordà) 18.07 NOVELDA (Vinalopó Mitjà) 20.07 PRAGA (Txèquia) MIGHTY SOUNDS FESTIVAL 25.07 CASTELLGALÍ (Bages) 26.07 VILLARCAYO (Burgos) FESTIVAL BAITU ROCK 27.07 EL VENDRELL (Baix Penedès) 31.07 ROMO (Bizkaia) 01.08 BENEIXAMA (Alcoià) 02.08 EL MORELL (Tarragonès) 08.08 ORDES (Galiza) FESTIVAL BRINCADEIRA 09.08 MAÇANET DE LA SELVA (La Selva) 13.08 PORRERES (Mallorca) +Antònia Font 19.08 ONTINYENT (Vall d'Albaida) FESTIU 2008 +La Gossa Sorda+Atzukak... 24.08 TARADELL (Osonoa) 29.08 VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès) 30.08 JUNEDA (Garrigues) 05.09 SENTMENAT (Vallès Occidental) 06.09 CALAF (Anoia) 07.09 SANT CELONI (Vallès Oriental) 10.09 BENIFALLET (Baix Ebre) 13.09 TOBARRA (Albacete) LUMBRERAS ROCK 17.09 TARRAGONA (Tarragonès) FESTES SANTA TECLA Plaça de la Font 19.09 UHARTE (Nafarroa,EH) 20.09 ZAGREB (Croàcia) XXLive! al Parc Jarun 26.09 ONDA (Plana Baixa) 27.09 SANTPEDOR (Bages) 03.10 PEGO (Marina Alta) 04.10 L'OLLERIA (Vall d'Albaida) 05.10 IRURA (País Basc) 11.10 ARTESA DE SEGRE (Noguera) 13.10 BARCELONA (Barcelonès) Homenatge a Xirinacs 15.11 BENLLOCH (Plana Alta) Acústic 22.11 ERANDIO (País Basc)
Propers concerts: 29.11 SANT CELONI (Vallès Oriental) 8è aniversari Casal Quico Sabaté +Answer+Skafam 06.12 MADRID (Castella) CSO La Traba. +Diablo Cojuelo ATENCIÓ: El concert començarà a les 20h puntual. Obrint Pas actuarà a les 21h.
16.12 BURJASSOT (l'Horta) Teatre Tívoli. Dos
cançons en acústic a l'homentage a les víctimes del feixisme des de la
guerra civil fins ara, en motiu de la cloenda del quinzé aniversari de
l'assassinat de Guillem Agulló.
+Al Tall+Feliu Ventura+La
Gossa Sorda+Pau Alabajos+Pep Gimeno 'Botifarra'+Cesk Freixas. Amb
parlaments del Fòrum per la Memòria del PV, maquis de l'Agrupació
Guerrillera de Llevant, Vicent Partal, Mariano Sánchez Soler, Núria
Cadenas, David Fernàndez... Més informació: www.homenatgeantifeixista.org
El concert a Palma és en motiu de la Diada per la llengua que organitza anualment l'OCB. Durant tota la vesprada hi ha activitats que conclouen en una gran concentració la Plaça Cort, davant l'Ajuntament de la ciutat. L'organització ha preparat grans cartolines on es poden llegir lemes a favor de l'us social de la nostra llengua. De tant en tant, tot el món les alça i fa una enorme mosaic. Es gratificant veure tota la força amb què a Mallorca es defensa la nostra manera de ser. La festa es combina amb la lluita i la lluita amb l'esperança representada per tot el jovent que omple les primeres fileres del concert. Hem de reconèixer que concerts així són els que ens emocionen. Quan veiem tota aquesta gent que canta i balla i demostra tota la seua vitalitat malgrat les adversitat amb les que conviuen. I sobretot quan, després del concert, ens saluden, ens abracen i ens fan sentir com a casa. Perquè Mallorca també és casa nostra. I tant que sí!
Arxius:+Fotos- Des de dalt l'escenari|+Fotos- La plaça Cort plena de mallorquins|+Fotos- L'Uri, nou backliner|+Fotos- Molta gent jove|+Fotos- A l'aeroport|+Fotos- Cartolines per la llengua|+Fotos- Cartolines a l'aire
Avui tocarem amb els amics d'Sva-ters en una autèntica festa valenciana a l'Urgell. El concert és una explosió. La gentada omple aquest pavelló en motiu de les fetes de maig de la ciutat. No és la primera vegada que hi toquem, a Tàrrega, però ja feia molt de temps que no visitàvem les terres de ponent. Tocar allí sempre és una alegria. Hi ha aquella festa i alegria pròpia de casa nostra. I al concert es demostra. A l cançó 'Som', uns companys despleguen una pancarta exigint la llibertat del Franki de Terrassa, tancat a la presó de Can Brians per despanjar una bandera que ens han imposat...
A Llagostera plou, però tenim la sort que el concert és en un pavelló que, per cert, està totalemnt ple. Són festes d'ací i la gent tés ganes de guerra. Elconcertés pura energia però uns problemes amb la il·luminació ens fan cantar 'No tingues por' a fosques. Un moment ben especial...
Arxius:+Fotos- Vista des de darrere|+Fotos- Vista des de davant
A Figueres arribem morts de cansament després de la ruta Martorell - València - Albacete - Empordà. La gira acaba de començar i nosaltres ja estem fent tombs d'aquells que et trenquen els horaris. Però en fi. Ens apassiona fer-ho. La cita a l'Empordà és també ben especial. Barraques. Una ocasió per gaudir amb vells amics com els Dekrèpits i recordar situar-nos en la gira que ja ha començat...
Arxius:+Fotos- L'escenari des d'on Chola punxa|+Fotos- Molt ambient|+Fotos- David, el nou tècnic de monitors
Des de Martorell baixem a València on fem nit a casa. Al dia següent tenim una cita important: el Viñarock 2008 que es fa a Villarobledo (Albacete)...
Arxius:+Fotos- Castells|+Fotos- Acomiadant-nos d'una vesprada increïble|+Fotos- Sol i festa|+Fotos- Samarretes|+Fotos- Escenari frontal|+Fotos- Dins l'escenari|+Fotos- Espectacular vista del públic|+Fotos- Molta, molta, molta gent a les 16:30
A Martorell arribem amb moltes ganes. És el nostre primer concert d'enguany al Principat i això és nota. El recinte on es fa el concert, una gran nau rehabilitada, s'omple completament en una nit plena de foc, música i emoció. Així dóna gust tornar a la carretera...
Càceres, Extremadura. Dos de la vesprada. Fred, pluja intermitent i fort vent. 7 hores de viatge amb escala
nocturna a Madrid. Només 40 minuts de concert. No hi ha prova de so. Però eixim a l'escenari i flipem..
El concert de Burjassot ens porta molts records. Ahir va fer 15 anys de l'assassinat del company Guillem Agulló. Aquells fets ens van tocar a tots a prop. Mesos més tard vam fer el grup. Avui, 2.500 persones omplen l'Auditori de Burjassot. No hi queden entrades. És l'hora del record, la denúncia i les emocions...
obrintpas |
divendres, 11 d'abril de 2008 | 13:26h
15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ
12.04 BURJASSOT (L'Horta) 121db+LA GOSSA SORDA+OBRINT PAS Auditori Municipal (darrere la Casa de la Cultura) 20:45h.
Per la vesprada: 17:30h: Manifestació i acte d'homenatge a Guillem pels carrers de Burjassot. 19:30h: Concert de Feliu Ventura a la Casa de la Cultura.
El darrer dia encara ens reserva una visita obligada: el 23 de Enero, un barri històricament combatiu format per 38 característics blocs de formigó que dominen la ciutat. Al 23 hi anem en metro i hi arribem en només unes quantes parades. Només baixar la visió dels blocs de formigó encerclats de milers de cases i murals de tots els colors ens sorprèn.
De Choroní viatgem de nou cap a Caracas amb el mateix autobús de l'anada. Arribem de nit i morts de cansament, però no ens podem resistir a la sorpresa que ens ha preparat David: Una festa a sa casa. El David viu a la part baixa del Guarataro, una de les barriades més populars, i perilloses, de la ciutat amb uns quants amics sud-americans i europeus. Una bona ocasió per a descobrir una altra cara de la ciutat...
El paradís ací té molts noms i latituds. Està per tot arreu: a la selva amazònica, al les crestes andines i, sobretot, a les paradisíaques platges dels milers de quilòmtres de carib de la seua costa. Nosaltres anirem a una de propera i popular per als veneçolans: Choroní. Un lloc ple de gent i palmeres que amaga xicotets i aïllats paradisos amb arrels africanes com Chuao. Allí aprofitarem per desconnectar tot el possible i descobrir més encara...
Arxius:+Fotos- Bar de Chuao|+Fotos- Carrers de Choroni|+Fotos- El Litus al barri de l'autobús|+Fotos- Carrers de Chuao|+Fotos- Maki a la platja d'Uricao|+Fotos- Platja de Chuao|+Fotos- Barca de camí cap a Choroní|+Fotos- Xocolata de Chuao|+Fotos- Paisatge impressionant|+Fotos- De festa a l'autobús|+Fotos- Plaça de Chuao|+Fotos- Cartell on es veuen els vestits tradicionals d'aquest poble d'origen africà|+Fotos- Port de Choroní|+Fotos- Caminant durant una hora per arribar al poble de Chuao|+Fotos- Platges caribenyes|+Fotos- L'autobús que vam llogar|+Fotos- Camió de tornada a la platja|+Fotos- Jaume al Carib
El dissabte és el dia de descandar i pendre forces, de relaxar-nos i gaudir de la ciutat i el país. Alguns, però, hem de complir amb algunes entrevistes programades per avui a la Ràdio Nacional de Veneçuela. La veritat és que és un repte. Fer una entrevista en castellà en un país tant llunyà com Veneçuela suposa diferents dificultats. De totes maners ens morim de ganes de conèixer i explicar, d'escoltar i mostrar a quanta més gent millor...
El divendres és el dia del concert. El dia en què el somni de tocar a Amèrica és farà realitat. Encetem la llarga jornada tranquil·lamanent, dormint i degustant una exquisides 'arepas' de blat de dacsa amb suc de fruites tropicals. No hi ha molt més a fer. A les 12h són les proves de so al Parque de los Caobos, una gran parc públic que hi ha al centre de la ciutat que havia estat molts anys abandonat i que actualment ha estat recuperat per realitzar activitats lúdiques. El concert serà gratuït i amb un gran escenari cobert. No podia ser millor...
A les proves coincidim amb la gent d'Area 23 els mateixos que canten un fragment de la cançó 'Somnis de Lluna'
del nostre darrer disc. Encara no els coneixíem i en tenim ganes.
Provenen del barri del 23 de Enero i són gent humil, valenta i
lluitadora. Parlem de Venezuela, dels Països Catalans, de música i de
política. Parlem de tot i no ens oblidem de la col·laboració que avui
farem sobre l'escenari per primera vegada. Tot una glopada d'aire fresc!
De nit el comença a les 5 de la vesprada i acabarà passades les 12h per tal de
facilitar a tothom el transport cap a casa (Caracas està considerada
una de les ciutats més perilloses del continent). Poc a poc el parc
comença a omplir-se de gent i quan cau la nit unes tres mil persones es
reparteixen per l'enorme recinte. És increïble. El primer torn musical
correspon al rapers Baroni i al grups de fusió Circo Vulkano.
La seua música encèn l'escenari. Toquen una barreja d'estils festius i
desenfrenats entre la cultura gitana i la sudamericana. Després d'ells
punxa el dj Afro i el nostre Chola que fa el que pot per a demostrar perquè és un dels referents del drum'n'bass a la península.
Finalment els Area 23 salten a l'escenari. El seu concert és una bomba. Disparen
cançons carregades de vida i combat mb el més pur estil guerrer
d'aquesta ciutat. Fins i tot ens dediquen unes paraules 'a los Obrint
Pas que se han venido a guerrear a Caracas'. Sota l'escenari molta gent
vinguda de les immenses i temudes barriades pobres però combatives
d'aquesta ciutat. Petare, el Valle, el 23, Guarataro... tots hi són
presents. El concert acaba amb la seua 'Gente de barrio'. Espectacular.
Darrere d'ells anem nosaltres. Estem nerviosos. Molt nerviosos. El concertel
retransmeten per la tele i dues pantalles gegants s'encarreguen d'apropar a la gentada el que passa a l'escenari. Preparem les coses i
ens disposem a començar. Hi ha moltes ganes de donar-ho tot. De
mostrar-ho tot. De gaudir-ho tot. Dos presentadors d'Avila TV criden el
nostre nom. Ens presenten i animen a la gent. Finalment eixim a
l'escenari. No podem descriure exactament què se sent quan estàs tocant
a Caracas davant de tant gent. Potser senzilllament és aquella sensació
de flipar, de pensar que estem a l'altra punta del planeta, que ho hem
aconseguit fer en la nostra llengua. O potser és només l'adrenalina que
et creix quan veus els rostres d'aquella gent cridant les teues cançons
i intentat compendre-les. A l'escenari tots ho donem tot. Sota d'ell,
la gent balla en rogle formant un pogo espectacular.
Passen les cançons fins que els Area 23 pugen a l'escenari ambnosaltres acantar 'Somnis de Lluna'. Apoteòsic. Almenys per a
nosaltres. Els Area 23 engorilen a la gent perquè facen una 'bulla' de
10 segons. Tothom crida. Nosaltres no ens ho podem creure. Mai ens ho
hauríem cregut. El concert acaba i de seguida en fonem en abraçades.
Avui ha estat el dia. Avui ho hem aconseguit. Però això no és tot.
Només acabar una camèra ens entrevista per a Avila TV i una altra per a
Venezolana de Televisión.
És l'informatiu estatal, un dels de més audiència. Volen saber que
opinem dels conflictes que viu el país i d'altres fets d'actualitat
nacional i internacional. Encara xops de suor, amb la respiració
trencada contestem a les preguntes de política internacional per a
l'informatiu de la primera cadena estatal. Això sí que no ens ho
esperàvem!
El concert continua després de nosaltres amb un excel·lent grup de reggae anomenat Nou Vin Lakay.
El cantant és haitià i demostra tota la força pròpia de les illes del
Carib. Nosaltres aprofitem per relaxar-nos i fer contactes. Molta gent
se'ns apropa i ens felicita. Dóna gust. Finalment acabem a la terrassa
de música salsa 'Rajatabla' ballant amb tots els nostres nous companys
d'aquest remot però immensament acollidor país.
Videobloc (III):
(El
videobloc es una experiència que realitzàrem amb una
càmera de fotos normal i corrent)
El primer dia a la ciutat es fa excitant. Encara sentim aquella adrenalina pròpia de saber-nos a l'altra punta del món. Amb el David decidim donar una volta pel centre antic, o pel poc que queda, de Caracas. Del seu antic casc colonial només se'n conserven alguns carrers. La resta ha estat arrassat per la fúria constructora dels anys 50, 60 i 70. El David, però, ens diu que la ciutat ha millorat molt i gràcies a les seues explicacions descobrim la història que amaga aquesta caòtica urbs. Per anar al centre agafem una 'carrito', miniautobús urbà, que ens porta
directament al nostre objectiu. Es sorprenent el fet que no hi hagen
parades d'autobús. L'agafes al vol i et deixa allí on li dius.
Nosaltres baixem a la plaça Simón Bolívar
i aprofitem per a fer una visita a la casa natal d'aquest lider
revolucionari nascut al 1783 que va lluitar per la independència de
Veneçuela, Colòmbia, Bolívia, Perú i Ecuador contra l'imperi espanyol.
Ell és un exemple de les lluites populars per les llibertats i els
drets socials de les persones d'aquestes terres i el seu nom és visible
per tot.
Després de al visita fem els primers sucs, la beguda nacional del país, i aprofitem
per descansar una estona. És increïble la varietat de fruites que ens
ofereixen: mango, maduixa, guayabana, coco, lechosa, parchita... Pel
que ens han dit, ací no saben menjar sense els sucs que, per cert, els
anomenen 'jugos'. Abans de descansar, però, encara tenim temps de
visitar un gran mural de la història de Veneçuela que explica pas per
pas totes els combats dels diferents pobles d'aquest país des de la
conquesta espanyola fins ara.
De vesprada marxem de nou, ara amb el confortable metro de Caracas, cap ala
televisió Avila TV que ens ha oferit una entrevista en viu. Aquesta
televisió nascuda ara fa una anys sorgí per a cobrir la necessitat
comunicativa de la gran majoria de joves d'aquesta ciutat. Amb aquest
objectiu, la televisió es dirigida i realitzada per un ample grup de
professionals joves provinents del món dels periodisme però també de la
història, la filosofia o la sociologia. Al seu entresòl i ha una escola
de cinema i audiovisuals on els joves sense recursos (la immensa
majoria) tenen el primer contacte amb aquest món amb la possibilitat
d'estudiar per a convertir-se en professionals de la televisió.
El programa on anirem nosaltres es diu 'La Chatarra' i tracta en clau d'humor
l'actualitat musical de la ciutat. Els seus presentadors ens fan entrar
i de seguida comencen a disparar preguntes plens de d'ironia i doble
sentit. La veritat és que és la primera entrevista que fem tan lluny de
casa i les respostes no ens acaben de quadrar. Però ens envalentim i
acabem tot el grup davant de la càmera, presentant les nostres cançons
i parlant de les realitats que ens uneixen i ens separen. Aquesta és la
grandesa que ens ha ofert la música. La comunicació en majúscules. Videobloc (II):
(El
videobloc es una experiència que realitzàrem amb una
càmera de fotografia normal i corrent)
Arxius:+Fotos- Teatre Simon Bolívar|+Fotos- Panoràmica de Caracas des el centre de la ciutat|+Fotos- Plaça Bolívar|+Fotos- Preparatius entrevista Avila TV|+Fotos- Casc antic de Caracas|+Fotos- Entrevista Avila TV|+Fotos- Mural de la història de Veneçuela|+Fotos- Josep prenent imatges|+Fotos- Casa Simon Bolívar|+Fotos- Plaça Bolívar
A Caracas marxem amb la gran il·lusió de travessar l'Atlàntic. És com un somni fet realitat. Fa molts anys que ho anàvem buscant i enguany, per fi, ho hem aconseguit. El viatge en avió se'ns fa llarg, etern. Ens alcem a les 4 de la matinada, alguns sense poder dormir, i marxem des de Manises fins a Barajas. A Madrid ens esperem quatrehores finsque el Litus de
Propaganda, L'Edgar de Partisano i el Jaume Figueres arriben des de
Barcelona. A les 12:30h agafem un gran avió que ens portarà al nostre
destí: Caracas.
A l'avió intentem fer de tot per a matar el temps.
L'excitació, però, és massa forta i no ens deixa descansar. Les hores
semblen no passar. Les postures cada cop són més incòmodes. A més, és
de dia i el desfase horari, al qual no estem acostumats, posa a prova
la nostra resistència. Finalment, 9 hores més tard, aterrem a Caracas.
Per fi hem arribat. Ja hi som. Amèrica!
Quan baixem de l'avió ja respirem l'atmosfera tòrrida d'aquestes latituds.
Passem el control de passaports i creuem l'aduana. 'Bienvenidos a la
República Bolivariana de Venezuela' Estem a territori veneçolà! Més
enllà de la porta un gran amic ens espera: David Segarra. Ell és el
culpable de tot això i gràcies al seu esforç hem arribat fins ací. Amb
el David hem compartit moltes coses des de la infància. Militàncies,
aventures, concerts, treballs a diaris com L'Avanç, ens ha unit amb
aquest personatge atrevit i tossut que actualment viu a Caracas. Ell
fou també qui ens dissenyà la portada del darrer disc i les noves
samarretes.
El David serà el nostre guia. Amb un vell autobús creuem la serra d'Avilaque
separa el carib de la ciutat i ens endinsem cap al caòtic i increïble
monstre urbà que és avui dia Caracas. Només entrar les primeres cases
amuntegades de les faveles urbanes ens sorprenen. Desenes de milers de
cases de fusta, cartó, xapa i altres materials cobreixen de dalt a baix
les muntanyes que encerclen la ciutat. De fons, els vells gratacels
nascuts a l'ombra de l'opulència petrolera dels anys seixanta -molts a
mig acabar- contribueixen a crear una escena del tot surrealista per
als nostres ulls. El David ho sap i se'n riu. La veritat és que sempre
és emocionant entrar a una nova ciutat però Caracas és, per a
nosaltres, tot un món nou d'olors, imatges, sabors i realitats que
desconeixem. De moment!
Videobloc (I):
(El
videobloc es una experiència que realitzàrem amb una
càmera de fotos normal i corrent)
Arxius:+Fotos- Robert i Chola a Barajas|+Fotos- Amb el David a l'aeroport|+Fotos- Matant les hores a l'avió|+Fotos- La tropa dormint a l'aeroport|+Fotos- Primeres impressions de Caracas
obrintpas |
divendres, 28 de març de 2008 | 15:20h
[El 23 de Enero és un dels barris històricament més combatius de la ciutat de Caracas. Està format per 38 grans blocs de 15 pisos encerclats per innumerables casetes autofabricades amb materials barats. El seu origen es remunta a la mandat del general Marcos Pérez Jimenez dels anys 50. El 23 de gener del 1958, una ampla revolta popular acabà amb la ferotge dictadura d'aquest militar i milers de famílies ocuparen els pisos encara buits. A partir d'aquesta data el barri es covertí en un refent d'autoorgantització popular contra la delinqüència, l'exclusió social i la falta total de serveis públics -començant per l'aigua potable- en què viuen les barriades de Caracas. Actualment els numerosos col·lectius d'aquest barri de 60.000h treballen en diferents projectes com la recuperació de l'única escola pública, la construcció de diversos ambulatòris gratuïts o l'ocupació i reconversió d'una antiga comissaria en un centre amb aules d'informàtica, tallers educatius i una ràdio comunitària]
A Llagostera plou, però tenim la sort que el concert és en un pavelló que, per cert, està totalemnt ple. Són festes d'ací i la gent tés ganes de guerra. Elconcertés pura energia però uns problemes amb la il·luminació ens fan cantar 'No tingues por' a fosques. Un moment ben especial...
A Martorell arribem amb moltes ganes. És el nostre primer concert d'enguany al Principat i això és nota. El recinte on es fa el concert, una gran nau rehabilitada, s'omple completament en una nit plena de foc, música i emoció. Així dóna gust tornar a la carretera...
El darrer dia encara ens reserva una visita obligada: el 23 de Enero, un barri històricament combatiu format per 38 característics blocs de formigó que dominen la ciutat. Al 23 hi anem en metro i hi arribem en només unes quantes parades. Només baixar la visió dels blocs de formigó encerclats de milers de cases i murals de tots els colors ens sorprèn. 
De Choroní viatgem de nou cap a Caracas amb el mateix autobús de l'anada. Arribem de nit i morts de cansament, però no ens podem resistir a la sorpresa que ens ha preparat David: Una festa a sa casa. El David viu a la part baixa del Guarataro, una de les barriades més populars, i perilloses, de la ciutat amb uns quants amics sud-americans i europeus. Una bona ocasió per a descobrir una altra cara de la ciutat...
El paradís ací té molts noms i latituds. Està per tot arreu: a la selva amazònica, al les crestes andines i, sobretot, a les paradisíaques platges dels milers de quilòmtres de carib de la seua costa. Nosaltres anirem a una de propera i popular per als veneçolans: Choroní. Un lloc ple de gent i palmeres que amaga xicotets i aïllats paradisos amb arrels africanes com Chuao. Allí aprofitarem per desconnectar tot el possible i descobrir més encara...
El dissabte és el dia de descandar i pendre forces, de relaxar-nos i gaudir de la ciutat i el país. Alguns, però, hem de complir amb algunes entrevistes programades per avui a la Ràdio Nacional de Veneçuela. La veritat és que és un repte. Fer una entrevista en castellà en un país tant llunyà com Veneçuela suposa diferents dificultats. De totes maners ens morim de ganes de conèixer i explicar, d'escoltar i mostrar a quanta més gent millor...
