Em passo el dia a casa durant tot el dia del treballador. Estirat, tirat podriem dir. No he assistit a cap acte de sindicat ni manifestació, però he com a mínim tingut la decència de no ser un altre d'aquests treballadors que mostren la seva lluita sindical amb manifestacions automobilístiques en qualsevol peatge del país. Com a mostra de la mandra del dia del treballador, crec que avui deixo un link que pot ser un bon retrat del què penso d'aquesta 'festivitat'.
Mai he negat que m'agradi el futbol. Acostumo a quedar amb gent per veure'l i comento com si fos un altre entrenador, igual que qualsevol altre parroquià de barra de bar. Però d'aquí a que durant tot el dia d'avui estigués tothom com si el món s'hagués acabat... Ostres, no es podia dir res. I a sobre, aquest mati tenia la sensació que no escoltava en Basses i en Basté -sóc capaç d'escoltar fins tres programes de ràdio a l'hora, i fer zàpping amb les emissores, sí- i era com si les tertúlies fossin programes esportius nocturns. Sí, són una colla de ganduls milionaris amb més cara que esquena, precissament el futbol crea milionaris per les passions que aixeca i la capacitat d'enerbolar masses que té, però d'aquí a que la gent et surti amb coses com que està deprimit -crec que és la paraula més mal i sobreutilitzada del diccionari-, o que no es pugui parlar... potser se'n fa un gra massa, no? I sobre si els jugadors, el tècnic, o qui sigui seguirà l'any vinent, o no, no em preocupa. A més, amb els seus sous segur que tenen un bon atur i una bona jubilació. I no patiu, el país seguirà endavant. Per cert, allò de més que un club potser estava mésque justificat als anys 70 o als 80, però crec que avui en dia és això, un club. Una màquina de fer diners, i sí, de provocar malestar a la població. Tot i això... el país seguirà endavant. Espero, vaja,
Llegeixo que una enquesta de l'institut Great Place to Work ha publicat la llista anual amb els millors llocs per treballar del país. Només hi apareix un mitjà de comunicació, 20 minutos. També hi apareix la filial de canals temàtics a l'estat de la companyia Turner. Segons sembla es tracta d'un informe fet a partir de la informació dels treballadors. I llegint això em ve al cap que potser estaria bé fer un estudi invers. La precarietat dels mitjans. Grans grups de comunicació que s'omplen la boca de progressisme i que omplen tertúlies sobre els mileuristes, no deixen de ser una colla d'explotadors -això és experiència pròpia, eh!-. No sé si aquestes empreses hi apareixen perquè han permès l'enquesta o perquè els treballadors han respost lliurament. Recordo un cop que durant la vaga general, l'empresari per qui treballava va fer una editorial molt compromesa amb la vaga, fent una crida a secundar-la, demanant que tothom anés a la vaga i fins i tot cridant a les empreses a posar facilitats. En canvi, els que van fer vaga aquell dia a l'empresa, van veure com se'ls hi treien els diners del sou i se'ls hi feia la baixa i l'alta de la seguretat social. Fins aquí bé, però potser aquest 'empresari compromés socialment' podria haver lliurat els diners que s'havia estalviat a una obra benèfica... Res de res, com sempre va ser ell l'única obra benèfica que va guanyar-hi gràcies a la seva proposta i compromís. Allò de predicar amb l'exemple mai ha agradat a en determinats sectors, i el periodisme moltes vegades pateix d'aquest mal. En resum, que encara que avui en dia comenci a preocupar-me per estar en un lloc de treball on estic content i em tracten bé -i fins i tot els hi dic als companys que estic molt satisfet del meu canvi de feina- he provat la precarietat i l'explotació, en empreses amb un cert prestigi de marca. Proposo per això, que aquest estudi no només publiqui un rànquins sobre les millors empreses on treballar, sinó també les pitjors. Em temo que aleshores, segur que entre el vagó de cua hi hauria molts més mitjans de comunicació i no només 2 empreses de 30.
Deixo, per il·lustrar, un acudit de Forges de elpais.com
Escolto avui que els agents rurals han clausurat quatre 'abocadors' incontrolats de runa al Penedès. Són restes de les grans obres en infraestructures que s'estan portant a terme: el port i l'aeroport de Barcelona, les obres de l'AVE etc. Sembla que alguns propietaris cobraven per admetre aquesta runa en uns abocaments sense permisos i que a sobre les pedres i la runa moltes vegades estaven brutes amb ferralla.
