En més d'una ocasió he parlat de les pors i els dubtes que em genera internet. Tot i tenir bloc, Facebook, Twitter i altres mecanismes de la famosa internet 2.0 no deixa de sorprendre'm algunes de les coses que es generen i de les modes que es creen. La darrera de les paranormals històries que s'han produït ha estat la creació d'una nova estrella. Una noia xinesa que senzillament es dedica a posar iphones dins de capses en aquell país.    |  |
El bloc de l'Oriol
|
|
Món curiós En més d'una ocasió he parlat de les pors i els dubtes que em genera internet. Tot i tenir bloc, Facebook, Twitter i altres mecanismes de la famosa internet 2.0 no deixa de sorprendre'm algunes de les coses que es generen i de les modes que es creen. La darrera de les paranormals històries que s'han produït ha estat la creació d'una nova estrella. Una noia xinesa que senzillament es dedica a posar iphones dins de capses en aquell país.  Avui és el dia 8 d'agost del 2008 i acaben de començar els jocs olímpics. A mi la veritat és que qualsevol esdeveniment esportiu em genera unes sensacions similars. Per una banda m'agrada seguir-los i m'interessen els resultats i la competició. Per altra banda, tinc una gran enveja perquè només els estats poden participar d'aquestes competicions i em veig amb el síndrome del país-sense-estat. És a dir, no sé a qui he d'animar. Per exemple. Si guanya Gemma Mengual, me n'alegro perquè és catalana, o m'emprenyo perquè és part de la maquinària de les Federacions i els Comités olímpics que sabotegen el reconeixement de la meva terra, el meu país i la meva identitat. També va bé per aclarir coses. Per exemple, espero que l'or en tennis el guanyi algú que no ataqui el català i digui allò de: 'mejor en español' que ha deixat anar en Nadal. Sembla que ser número 1 del món et porta a tornar-te també un mica intolerant... O bé, potser ja ho era i ara se li ha escapat. I finalment, sí, teniu raó, la Xina és un país que trepitja els drets humans i amagarà tot això en motiu dels jocs olímpics. No com l'Estat Espanyol, que no va detenir dissidents -persecució als independentistes amb tortures incloses- i no va amagar les prostitutes, no. Bé, que avui és 8 d'agost del 2008, s'alinearan els planetes -és cert que avui s'alinien els planetes- i comencen les olimpíades. Esperem que tot vagi d'allò més bé. Seguirem aquesta competició interestatal que tant s'allunya de les idees de l'olimpisme.  Feia dies que ho pensava i finalment crec que he trobat una resposta. Durant anys he pensat que els mitjons es desaparellaven per culpa meva, però ara ho veig clar. Després de posar en pràctica diferents iniciatives per tornar a aparellar els mitjons quan es desaparellaven, he vist que no tornen a aparèixer. Tu treus de la rentadora els mitjons per aparellar i el guardes. Esperes que surti la seva parella, que a algun lloc deu estar, però no hi ha manera. Mai apareix. Ara ja puc dir que existeix una conspiració que agrupa els propietaris de fàbriques de mitjons, els de detergents i els de rentadores. La veritat és molt simple, ara l'explico. Moltes vegades una idea absurda si té un bon padrí pot convertir-se en tota una tendència, la moda. L'agència de publicitat Ruiz Nicoli Lineas ho té clar, i ha apostat per ser la millor empresa segons Nielsen. Sempre es crea la idea que un informe fet per segons quines empreses donen més relleu, tenen més importància, tenen més credibilitat. Amb un sentit de l'humor collonut, els de l'empresa han decidit contracar Leslie Nielsen i que... Segons Nielsen, la seva empresa sigui la millor. Crec que avui en dia en això li diuen màrqueting viral, perquè gent com jo reprodueix la idea, en parla. M'agradaria dir que fa que se'n parli, però aquest bloc no té prou importància. Clar que ves a saber si Nielsen potser creu que aquest és el bloc més influent del món. Potser si tingués una mortarada per pagar... Una altra Nielsen per recomanar coses si li paguéssim una pasta. Aquí a la dreta tinc una columna d'enllaços per on m'agrada passejar. Amb el temps n'he afegit, n'he tret i he anat fent canvis. Gent que considero que ja no m'interessa llegir-la i sobretot incorporo gent que et fa aportacions. Un dels darrers és en Carles Aparicio. Avui al seu bloc hi tenia això. Ës genial. Anava a dir que podrieu perdre-hi 10 minuts, però crec que més aviat es tracta de guanyar 10 minuts. I diversos plantejaments molt positius. Mireu-ho, ja veureu com no és pedre ni un segon...  El meu germà un dia després que tan ell com jo ens apartessim per esquivar un conductor de ciclomotor amb 'tubarro' que va passar fent volta ràpida per davant nostre va deixar anar: Tota la vida matant tontos i encara en queden. Em va fer molta gràcia i des d'aleshores l'he incorporat dins les frases que puc utilitzar. S'entén per tonto el personatge de la moto amb 'tubarro', el retardat amb un cotxe tunejat que t'adelanta en mig d'un revolt o els personatges aquests que són tant el centre del món que t'has d'apartar quan passen, per posar tres exemples de personatges que segur que us heu trobat una vegada o altra. Bé, quan he llegit aquesta notícia de la pàgina web dels Mossos, no he pogut pensar res més que, els Mossos es van trobar dos d'aquests tontos, però que molt tontos.Adjunto la nota dels Mossos a l'interior. Si voleu veure l'original podeu anar la pàgina web dels Mossos d'Esquadra. Tonto és qui fa tonteries, deia en Forrest Gump, no?  FInalment ahir vaig participiar d'una festa per veure el festival d'eurovisió. Va ser divertida la festa, però vaig entendre perquè es diu que és una cosa decrèpita, passada de moda, absurda... Va ser avorrídissim. El fet de quedar amb gent, fer un porra -on ningú va encertar gran cosa- més enllà dels vots a Ucrània i Grècia -sota el gran pretext de que les cantants 'estan bones'-, va fer que fos un suportable. Però un no deixava de pensar que si s'ho pren seriosament algú deu ser molt trist. Ostres, quin avorriment... Per sort, tenia al costat persones que hi entenen de TV i vaig apendre coses sentint les seves explicacions. En fi, que ara ho he entès, que si mai ho he mirat, si mai li havia mostrat interès, si mai m'havia cridat l'atenció és perquè realment no té cap interès. Potser haurem d'aprendre a escoltar aquestes pulsions i seguir no fent cas a allò que no s'ho mereix. Dios también creó a los marcianos El astrónomo jefe del Vaticano
asegura que creer en la existencia de vida en otros planetas es compatible con
la fe católica porque no se puede "poner límites a la libertad creativa de
Dios" REUTERS 14-05-2008 Cal dir res? Jo la deixo. M'ha fet molta gràcia. Clar, que si déu és totpoderòs, doncs això, no? |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCOSES MEVES
M'AGRADA FER-HI UN COP D'ULL
MéS MITJANS
MITJANS PENEDèS-GARRAF
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|