Ahir ens van expulsar d'una reunió de pares.

La cosa va anar més o menys així. (segueix)

Els governs d'arreu del món continuen amb la banya ficada a injectar diners als bancs perquè creuen que així els bancs els deixaran a les empreses. Potser en d'altres indrets això té lògica. Però a Castella i per extensió a Catalunya això és absurd. Perquè més que actius tòxics aquí hi ha empreses tòxiques. Ningú sap quines empreses demanen diners per finançar operacions i quines d'elles falsejen operacions per demanar diners i allargar l'agonia, amb l'esperança que les altres caiguin abans i així tenir un forat al mercat.
Per tant, mentre les empreses siguin tòxiques ningú sap quines cauran i quines no. Per molts diners que els donin als bancs per deixar... qui s'arriscaria a deixar els diners a unes empreses que tenen un 20% de possibilitats de ser tòxiques?
Hom faria molt millor deixant que aquestes empreses petin i destinant la morterada de milions a aquelles empreses que tinguin alguna mena de projecció internacional. Aquestes són les empreses que ens ajudaran a sortir del forat. Deixar diners a les empreses tòxiques només allargarà l'agonia de tota l'economia en el seu conjunt.

Portem ja mig any que la raó de tots els mals de l'economia segons la premsa, els "experts" i les institucions econòmiques públiques i privades és "El problema del finançament de les empreses".

Sóc conscient que jo no soc ningú qualificat per emetre una opinió al respecte. Però m'admetreu que ni premsa, ni experts, ni institucions públiques o privades tampoc tenen aquesta qualificació, ja que cap d'ells va ser capaç d'avisar de cap al carreró sense sortida al que estàvem encaminant la nostra economia.

N'hi ha que si que ho vam fer, tot i no tenir "qualificació". Així que si voleu no fa falta que em creieu. El temps em donarà o em treurà la raó.

En tot cas, com escric tot seguit, el suposat "problema de finançamet" és fals. Passo a descriure per què. (Segueix...)

La Carmen Chacon i el seu govern de castella està fent mans i mànigues per agreujar la crisi en la que ens han ficat.
Dilapidar els necessaris diners públics regalant-los fa un any a cabaços a aquells que mantenien el preu de l'habitatge de lloguer per sobre de cost no fou suficient.
Això li va servir per la via populista per guanyar les eleccions. La Catalunya Optimista.
El cost per les finances públiques: forasenyat. Però què més dona? Les eleccions les van guanyar i els seus votants encara no s'han adonat del mal que van fer-nos a tots plegats. Ells inclosos.

segueix

Fa deu anys un amic meu es va comprar un baix a Barcelona per 17 milions de peles. Per el seu salari tot semblava indicar que necessitaria quinze anys per pagar-lo. Havia començat la crisi.

Des llavors ença la crisi només ha fet que empitjorar més i més. Any a any hem anat de pitjor en pitjor, perdent cada any economia productiva, fabriques, teixit industrial i capacitat de fabricar coses.

Durant aquests fatídics anys hem substituit l'economia productiva per la totxana inútil. Hem hipotecat una generació sencera de joves donant-los sous de vergonya (per alts) perquè deixessin d'estudiar i es posessin a pintar parets o jugar amb la playstation. Hem deixat que se'ns morís el tèxtil amb un Euro als nuvols per substituir-lo per un estèril entramat d'empreses de la construcció, que morirant tant ràpid com la propia bombolla immobiliaria.

Els governs, TOTS, han ajudat a fer més i més gran la crisi que hem patit durant tots aquests anys. Fins a proporcions astronòmiques. Primer el PP a Madrid, alliberant el mercat de lloger i escanyant els Ajuntaments per obligar-los a financiar-se lliberant sól i malmetent el medi. Després els Convergents, amb ajudes fiscals als compradors (entre tots posàvem diners perquè pugés el preu de l'habitatge) en comptes d'aplicar mesures fiscals als que mantenien pisos buits. Finalment els sociates de banda i banda i banda (ajudants per ICV i ERC) que veient com petaria la bombolla han deixat que pujés i pujés en comptes de rebentar-la abans perquè no fés tan mal.

Hem estat veient any a any com les fàbriques tancàven mentre els treballadors oblidàven el que sabien fer i es posàven a treballar directa o indirectament en el món de la construcció.

Hem vist com importàvem gent a quantitats industrials sabent que aquests, el dia que explotés la bombolla, no tornarien allà d'on van venir, perquè més val ser un aturat marginal a casa nostra que tornar a ser un pobre a la seva comunitat (no és veritat, però és el que creuen).

Hem vist astorats com malmetien l'economia davant dels nostres ulls mentre la gent, la família, els coneguts, es mantenien ben contents i anestesiats davant la increible crisi que estàvem atravessant.

Hem vist com l'economia creixia un 3 percent mentre l'endeutament ho feia un 7%, prova evident que les coses estàven molt malament i que realment estàvem en una recessió tècnica d'un -4%.

No fa encara un any, el major perill que afronta Catalunya, la Carme Chacón, regalava els diners de tots als llogadors per intentar evitar que la bombolla esclatés abans de les seves eleccions, i ho feia encara sota el fals propòsit d'ajudar als llogaters. Coneixedora que si un percentatge significatiu de llogaters disposàva d'un xec de l'administració això només repercutiria en l'augment o manteniment del preu de l'habitatge.

I encara es presentava com la Catalunya Optimista: El cinisme portat a l'extrem. La vergonya sense vergonya propera presidenciable del nostre país. Desapareguda de la vida pública mentre poguem recordar als seus votants el mal que ens farà quan sigui presidenta d'aquest país que tan poc estima.

Hem estat deu anys en una crisi rotunda. I ara en sortim. En sortim de la pitjor manera, perquè han deixat que la bombolla petés en comptes de fer-ne una explosió prematura més controlada.

En sortim malament, perquè els que han contractat hipoteques impagables seran esclaus de la seva hipoteca mentre que els que han deixat els diners perquè s'arribés a aquesta impagabilitat els asseguren els dipòsits.

En sortim malament perquè els que han contractat hipoteques que poden pagar no podran ser l'eina imprescindible d'innovació i aventurisme que haurien de ser per recuperar l'economia, ja que estan lligats com esclaus a la seva galera hipotecària i no tenen el marge de llibertat que haurien de tenir per emprendre aventures sense càrregues.

Però finalment sortim de la tremenda crisi en que ens vam ficar fa deu o quinze anys i comencem a veure la llum al final d'aquest fosc tunel en el que hem estat vivint els que sabiem que estava passant.

He vist tot el debat. I ara puc donar una opinió. I si mirem simplement la batalla Biden-Palin, podriem dir que ha estat un empat.

Palin és com la Chacón. Hom no sap si el que diu és perquè no en sap més o perquè menteix de meravella. Però totes dues són capaces de reproduir el missatge simplista de la teoria del seu partit ignorant totalment la complexitat de la realitat que els envolta i el fet que la realitat els posa en evidència.

(segueix)

Els grans economistes catalans, uns "llumbreres" tots ells, han decidit que Castella ens roba cada any 17.000 milions d'Euros. Prou com per fer 6 aeroports nous del Prat cada any o pagar la nostra sanitat i la de Portugal nosaltres solets. I Educació de més a més.
I tot i així es queden curts. Tants anys de carrera i tanta materia gris que se suposa que tenen i no saben sumar i restar.
Us dono unes xifres perquè les analitzeu. (N'hi ha més)

A tres entrades anteriors d'aquest bloc És Madrid que ens roba l'aigua, rucs!!!, Segon Acte de l'opereta: És Madrid que ens roba l'aigua, rucs!!! i És Madrid que ens roba l'aigua, rucs!!! Capítol 3 he explicat què hi ha darrera d'aquesta inexplicable voluntat del nostre govern a ficar-se en un sidral com el de fer la canonada del trasvassament d'aigua cap a Barcelona ordenada des de Madrid.

Avui continuo amb dos detalls interessants. En primer lloc, cal dir que ara per ara ja no fa falta la canonada. En el pitjor dels casos tindríem aigua fins el març, un mes abans de posar en marxa la dessaladora. Evidentment, una fracció dels 180 milions i voluntat política i ciutadana poden accelerar tranquilament un mes les obres de la fàbrica d'aigua dolça.

En segon lloc, tant govern castellà com representants d'Iniciativa han dit que la canonada no es farà si no fa falta (no fa falta), però, upps! cap d'ells no ha deixat anar la simple xifra fonamental. A partir de quin percentatge d'ocupació dels pantans deixem de fer aquest desastre?

Finalment, es demostra que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena. El molt honorable president de la generalitat de Catalunya va guanyar nom al seu partit gestionant Cornellà a la manera "progressista": En base a l'especulació immobiliària i el totxo. No és extrany que vulgui continuar fent la canonada. Sap que tard o d'hora, quan haguem asfaltat la totalitat de l'area metropolitana, farà falta més aigua. Perquè per a ells, el creixement de l'economia només es bassa en construir cases, gratacels i polígons amb productes xinesos allà on hi havia prats i arbres i rius i natura.

És evident que l'honorable Baltassar i el Molt honorable Montilla són ben bé iguals en aquest aspecte. I segurament la majoria de la societat de Catalunya. Què trist. Què rucs.

Però no oblideu per a què es fa la canonada: Per desbloquejar el PHN i enviar aigua de l'Ebre a Madrid!!! Per això és tant important que la societat barcelonina freni aquesta bestiesa especultativa de república bananera.

Si els nostres dirigents polítics ens representessin a nosaltres (a tots nosaltres), la resposta a les insinuacions del PSOE de passar-se pel folre l'Estatut per decidir el finançament quan els vagi bé hauria de ser clara i diàfana aquesta setmana entrant. És senzill. Un pacte entre CiU, ERC i ICV pel qual, si el 9 d'Agost no s'ha aprovat ja el finançament com diu la llei, es comprometen tots tres davant notari a votar NO als pressupostos de castella del 2009.

Han tingut dos anys i ara, com sempre, toquen els collons i ho volen fer en dos mesos, per aprofitar-se a negociar en plena crisi i aconseguir lligar el finançament, el tripartit i els seus pressupostos. Ja n'hi ha prou d'aquest color. Si no compleixen, es vota NO als pressupostos de l'estat. Siguin quins siguin. Un any en que es comença la legislatura i la crisi això és un problema. Si fan com sempre, quan votem en contra dels pressupostos ja no importarà gaire.

La discussió sobre finançament és independent, realment, de l'estat de l'economia, perquè no es discuteixen quantitats, sinó percentatges. Tot això són excuses per aixecar-nos per milèssima vegada la camisa. Aquella que l'honorable Castells deia que no li aixecarien, coneixedor que el que faran al final, com sempre, és aixecanos-la entre el Solves i el Castells a tots els catalans.

He rebut aquest dilluns el setmanari Dossier Econòmic, i la veritat, fa plorar. De ràbia. Amb inèptes així, la veritat, serà molt complicat de sortir-se'n.

(segueix)

He estat donant-li una ullada a l'informe de l'UOC sobre llengua i identitat a catalunya 2008.
Aquestes són les meves conclusions... (segueix)

A dos entrades anteriors d'aquest bloc És Madrid que ens roba l'aigua, rucs!!! i Segon Acte de l'opereta: És Madrid que ens roba l'aigua, rucs!!! he explicat què hi ha darrera d'aquesta inexplicable voluntat del nostre govern a ficar-se en un sidral com el de fer la canonada del trasvassament d'aigua cap a Barcelona ordenada des de Madrid.

(segueix)

Escollir algú com la Mònica Terribas com a directora de les televisions de la corporació és un risc o una manera de desactivar-la.

Si la Mònica pretén demostrar la seva capacitat de gestió hauran aconseguit desactivar-la. Confio que no sigui així. Confio que la Mònica Terribas afronti el càrrec com ho ha de fer, com un destí temporal, del que segurament en molt poc temps la fotran fora i en el què té un petit forat per fer els canvis que ha de fer.

El primer? Canviar d'una vegada els noms de les emisores, del patètic i humiliant TV3, 33, K3, 324 a un conseqüent TVC1, TVC2, TVC Jove, TVC Notícies.

Que ho faci ja, ara que encara tothom parla bé del seu nomenament i abans que comencin a engegar la maquinària sociata de la destrucció d'imatge.

Confio que sabrà llegir la oportunitat que se li presenta oportunament.

Ja estem vivint el segon acte de la opereta. Resulta que el decret llei que ha fet amb una velocitat d'escàndol el govern de Madrid no autoritza explícitament el transvassament de l'Ebre cap a Barcelona per una qüestió d'urgència, sinó que autoritza genèricament els transvassaments en caràcter d'urgència. Ja està. Fàcil. Senzill. Net. Brut.

Com que els madrilenys els robaran l'aigua d'aquí a pocs anys als murcians i els valencians, aquests es quedaran sense aigua, i pel mateix caràcter "d'urgència" forçada els trasvassaràn l'aigua de l'Ebre fins a la desaparició del delta.

I el botifler d'en Baltassar continua dient que desmuntaran un tros de la canonada un cop passada la inexistent crisi, mentre que els del PSOE i el PSC se'n riuen a la cara i diuen que això no passarà mai.

Podeu veure el guió de l'opereta en aquest enllaç.: És Madrid que ens roba l'aigua!!!