Quan anava a escola, a classe de geografia fèiem servir dos tipus de mapes: els "físics" i els "polítics" (suposo que encara es fan servir). Uns servien per situar rius, muntanyes i altres accidents geogràfics, mentre que els altres servien per situar capitals i fronteres. Amb l'edat, un descobria que mentre els mapes físics es mantenen constants -almenys en l'escala de la vida humana-, els polítics canvien amb certa facilitat. El problema és que alguns ens volen fer creure que certs mapes polítics són més estables que els físics... (segueix...)
Independència és llibertat
|
Accés de l'autorCategories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Per què ens convé la independència Aquests dies, per la proximitat de les
eleccions, torna a sortir un d’aquells temes que demostren ben clarament quin
mal negoci fem depenent d’Espanya. Parlo, és clar, dels peatges de les
autopistes. (segueix...) No, no es tracta de tornar a insistir que volem
seleccions nacionals catalanes. Ja fa temps que tant nosaltres (que vam
recollir més de 500.000 signatures a favor) com els espanyols, ho sabem. La
novetat és la campanya actual que s’ha llençat, i com han reaccionat ells. (segueix...)
Una de les coses que recordo de les classes d’història
del BUP és allò del despotisme il·lustrat, que es podia resumir en allò de “tot
per al poble, però sense el poble”. No cal ser una llumenera per veure que
aquesta peculiar forma de governar s’assembla tant a la democràcia com un ou a
una castanya. Malgrat tot, hi ha presumptes demòcrates (i dic “presumptes” per
ser generós) que ens hi volen fer anar, com aquest individu que ocupa un càrrec
amb un nom tan poc modest com “defensor del pueblo”. (segueix...) Ja hi tornem a ser. Aquests homes vestits de verd, amb un ridícul barret de fa segles, però armats amb armes de debò i que encara circulen entre nosaltres, s’han tornat a comportar com el que són: una autèntica policia colonial. Sembla que no hi ha nacionalistes més nacionalistes que els funcionaris (almenys els espanyols). Això explicaria com, en un Estat amb una de les productivitats més baixes de la UE, un parell de funcionaris es posin a fer una feina que no els correspon (perquè ja ha estat traspassada a la Policia de Catalunya): el control del trànsit. I que es permetin el luxe d’aturar un ciutadà del país (el nostre, no el seu) perquè duia el CAT a la matrícula. No havia comès cap infracció que posés en risc el trànsit o la seguretat de les persones, no: només duia una enganxina al cotxe. A sobre, pretenien multar-lo, tot i saber perfectament que no tenien cap competència per fer-ho, i van tenir la barra de dir-li que aquesta és la llei, i que si no li agradava, que canviés els polítics. Doncs miri, senyor guàrdia: no és problema de la llei, és problema de pertànyer a un Estat que no és el nostre. I la solució no és canviar els polítics, perquè seguiríem tenint gent com vostès. La solució és tenir el nostre Estat, amb les nostre plaques de matrícula, i que no ens calgui afegir-hi enganxines. Ei! No us descuideu de participar a la campanya "Jo també vull un Estat propi", impulsada pel Xavier Mir (més informació al seu bloc, aquí a Vilaweb).Contràriament al que pretenen els crítics de l'espanyolisme, una de les principals raons de la conveniència de la nostra independència és la qüestió econòmica -molt per sobre d'altres qüestions mal anomenades "identitàries". Tenint en compte els múltiples efectes de l'economia en la nostra vida, la nostra dependència dels espanyols té efectes negatius en diversos àmbits. (segueix...)
Ja hi tornem a ser: sento a la ràdio que la Cambra de Comerç ha tornat a posar el dit a la nafra sobre la necessitat de l'ample de via europeu. És un tema que s'arrossega des de mitjans del s. XIX, quan uns espanyols il·luminats (valgui la redundància) van decidir que l'ample de via ibèric seria diferent de l'europeu. Sembla ser que temien una invasió per tren...
En fi, aquella broma pesada ha acabat sent una llosa sobre l'economia catalana, on les exportacions tenen una contribució molt important. Si la decisió depengués dels catalans, ja la tindríem fa estona (com vam tenir el primer tren peninsular, i com tindríem el TGV fins a França des de fa una pila d'anys). Però, oh sorpresa, els traçats es decideixen a Espanya, on manen uns que ni tan sols ens transfereixen les rodalies al nou text estatutari, per no parlar de la modernització de la línia Vic-Puigcerdà... I és que, segons ells, seria molt car transformar totes les vies a ample europeu! No, escolti, és que només es tractaria de la línia Tarragona-Barcelona-frontera francesa... Ah, no! Que això trencaria la unitat viària espanyola!!! O tots, o ningú!!! Doncs això: mentre depenguem dels espanyols, l'ample europeu ens el podem pintar a l'oli. Ei! No us descuideu de participar a la campanya "Jo també vull un Estat propi", impulsada pel Xavier Mir (més informació al seu bloc, aquí a Vilaweb). Amb aquest post enceto una sèrie sobre els arguments que contínuament
Espanya ens dóna als independentistes catalans. En els àmbits més variats. Com
en la resta del bloc, els comentaris són benvinguts, i els arguments que
m'hagin passat desapercebuts, encara més. (segueix...) |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |