paubatlle |
divendres, 5 de setembre de 2008 | 08:02h
“El Baix Penedès ha crescut moltíssim des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona...té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola”.
paubatlle |
dilluns, 1 de setembre de 2008 | 16:52h
Com
es pot, una vegada i una altra, justificar la implantació del Logis
Penedès en base als llocs de treball? La logística genera vint llocs de
treball per hectàrea. Això vol dir que ens mengem 180 hectàrees d’uns
municipis amb una superfície molt per sota de la mitjana de Catalunya a
canvi de 3.600 llocs de treball. Les últimes xifres ens diuen que
s’està incrementant l’atur al Baix Penedès. Segons aquestes dades, el
Logis seria la verge de Lourdes per superar l’atur, si no fos que:
paubatlle |
divendres, 15 d'agost de 2008 | 19:04h
Contràriament al que es podia esperar, el Pla Territorial del Camp de Tarragona aporta un grau d’ambigüitat encara més gran del què ja tenim al Baix Penedès. Una primera anàlisi, després d’haver participat, innocentment, en la fase dels suggeriments i haver constatat que els responsables del pla van a pinyó fix. Seria bo comentar alguns trets genèrics pel que fa a la situació de la nostra dissortada comarca-corredor.
Entrevista de Ràdio Ser Penedès a Pau Batlle com a representant de la plataforma "No fem el CIM" sobre el CIM/LOGIS que es vol implantar al Baix Penedès
Els fets de maig de l’any 68 a París van quedar ensordits a l’Espanya de Franco. Però el seu ressò va deixar petjada en la frase famosa de l’època: “Spain is different”, amb què, com a reclam turístic, la dictadura persistent contraatacava.
Ara, en el seu 40è aniversari, veient aquelles imatges juntament amb les de la Primavera de Praga, de l’assassinat de Martin Luter King, de la revolta contra la guerra del Vietnam, dels “hippies”, se’m posa la pell de gallina. Què ens va deixar aquell maig?
“Ciutats intermèdies que articulen un “hinterland” agrari productiu i dinàmic, coexistint amb una xarxa de poblacions petites i mitjanes que faciliten la integració en la urbs global dels intersticis rurals, amb els quals dialoguen i interaccionen estretament.”
“Hi ha lleis per a tot menys pel camp. Lleis urbanístiques, lleis d’espais naturals.. però no d’espais agraris, i per tant, legalment, no existeixen, així no es poden valorar, regular i, sobretot, preservar.”Dels ponents.
A la contra de La Vanguardia, Mary Lou Quinlan, afirmava que el lideratge del segle 21 serà femení —emocional i emocionant; solidari però sòlid; cooperatiu i operatiu; flexible i pragmàtic i només qui sàpiga encarnar-lo ―home o dona― té futur polític.
“El Baix Penedès ha crescut moltíssim des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona...té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola”.
