Quan començo a escriure aquestes línies ho faig sentint de lluny el grup d’havaneres Llops de Mar”, un dels darrers actes de la Festa Major de Sant Domingo.

Si no vaig errat fa 29 anys que visc en aquest poble del Maresme i l’he vist evolucionar i créixer, de la mateixa manera que ho ha fet la seva Festa Major i la Festa del Càntir que aquest any ha arribat a la 56 edició.

Tot just acabar de començar el mes de juny però ja fa dies que tenim unes temperatures de Sant Joan i així ho confirmava aquest matí a Catalunya Ràdio un dels meteoròlegs de la casa, fins i tot la temperatura del aigua del mar ja es la que habitualment tenim per la revetlla.

Avui la Generalitat de Catalunya i el Govern de Catalunya han començat a la premsa la campanya per lloar el Nou Estatut, "D'ara endavant" diu en lletres grosses......(continua)

Si no hi ha un canvi de darrera hora en poc més d'un mes els catalans podrem anar a votar i decidir si acceptem l'Estatut que han polit a les Corts espanyoles.

Aquests dies entre la premsa i els blocs n'he llegit de tots els colors.

Excepte ERC la resta de partits polítics tenien clar quin seria el seu vot.

Tinc en la meva ment el record de la Setmana Santa de finals dels anys seixanta. Des de el dijous al migdia fins dissabte a la nit, quasi tot el país es quedava aturat. Per la ràdio no més es podia escoltar música clàssica o religiosa, a la televisió la poca programació, en aquell temps no més existia TVE, quedava restringida a programes sobre la vida de Jesús i alguna pel·lícula religiosa. Els autobusos deixaven de circular, els comerços estaven tots tancats, si volies anar al cine, els pocs que obrien, oferien sempre els mateixos títols. Han passat quaranta anys i tot ha canviat radicalment.

Ara fa poc més de sis mesos (30 de setembre) el Parlament de Catalunya aprovava el text del projecte de reforma del Estatut de Catalunya.

Ara des de Madrid estan a punt de retornar-nos el nostre projecte amb algunes retallades.

El següent pas es que el poble català, en un referèndum, digui SI o NO a un projecte força diferent del inicial, si més no per un dels partits polítics que va donar el suport al primer projecte.

Avui en una Carta al Director un lector proposava una fórmula força interessant de votació.

La proposta es la següent:

Els enfrontaments futbolístics entre els dos equips més potents, al menys econòmicament de la Lliga espanyola sempre provoquen uns dies en que tots els mitjans de comunicació i tots els afeccionats en general viuen un bullici generalitzat.

Ahir es va jugar un cop més, però la important diferència de punts entre el Barça, primer classificat, i el Madrid, segon, a més de la manifesta superioritat en el joc dels blau-granes, reconeguda fins i tot per jugadors referència dels madridistes com Raül,  feien que aquest fos un match a priori descafeïnat.

La noticia amb la que començàvem el dia d'avui era que, l'Estatut de Catalunya havia superat, amb els vots en contra d'ERC i del PP, per motius força diferents, el tràmit de la Comissió del Congrés.

Però un altre noticia ha deixat de sobte tot el tema del Estatut, aquesta arribava d'un altre nació del actual Estat espanyol, ETA ha decidit l'aturada permanent de l'activitat armada a partir del 24 de març de 2006.

Suposo que aquells que llegeixen molts diaris, i poden anar fent un estudi de tot el que s'ha dit i s'ha escrit en els darrers sis mesos sobre els dos temes més de moda de la política del estat espanyol, podrien escriure un llibre força interessant, però sobre tot divertit.

Aquesta tarda estava assegut davant del meu ordinador i escoltant el programa de RAC1 d'en Toni Clapés, quan he sentit la crònica d'un reporter des de el carrer Balmes cantonada Diagonal, on sembla que el PP havia posat una d'aquestes taules que fan servir per demanar un referèndum en contra del NOSTRE Estatut. La situació ha estat "kafkiana", els partidaris del PP esbroncant al reporter i dient-li de tot i criticant a "La Vanguardia" per ser un diari d'esquerres i manipulador.

Potser els hi ha fet mal l'article del director del diari que podeu llegir a continuació?

Fa uns dies em dirigia al Defensor del Lector de http://www.lavanguarida.es el senyor Carles Esteban demanant un esforç per part dels editors a l'hora de reflexar en els titulars de les noticies, cròniques o articles, de forma més real el que després es llegeix a la noticial.

Avui he tornat a trobar un titular, que sota el meu punt de vista, porta a confusió si després no es llegeix amb deteniment la noticia.