Aquesta nit cap a les 4 hora catalana Barack Obama ha acceptat formalment la nominació per aclamació de la Convenció Nacional Demòcrata a Denver, Colorado. El discurs d'acceptació l'ha fet al Mile High Stadium davant dels 84.000 delegats i seguidors que l'escoltaven amb una atenció i entrega absoluta. L'espectacularitat de l'escenari i de l'estadi ple a vessar són la marca del més pur estil americà. El discurs de l'Obama ha estat en la línia d'allò a que ens ha acostumat aquests darrers mesos. Un discurs emotiu, d'alt contingut patriòtic (per aquells que diuen que el nacionalisme és un mal que es cura viatjant...), amb una quantitat important de connotacions i referències als millors discursos de la Història. Cal recordar que han fet coincidir el discurs amb el 45è aniversari del discurs "I have a dream" de Martin Luther King. Un somni, el de Luther King, que s'ha fet realitat en la persona d'Obama.
Ahir vaig assistir molt ben acompanyat al primer partit de
temporada de l’USAP a l’Aimé Giral de Perpinyà. El quinze català va treballar
un partit vibrant d’especial encert en l’atac i molt treballat en defensa. El
contrincant Brive va treure totes les forces per plantar cara l’equip de Sang i
Or i va demostrar una actitud molt seriosa.
Ja fa uns dies que torno a ser davant l’ordinador preparant
projectes. Ara és un bon moment per posar ordre a les idees que durant el curs
es van amuntegant en paperets i llibretes. Ho passo realment bé perquè són
moments realment creatius. Les idees venen soles, la creació ve amb l’ordre i
el raonament. Per molt bé que ho passi, em canso igualment i necessito fer
alguna parada a mig matí i a mitja tarda. Un iogurt o una fruita i el televisor
o el diari em permeten distreure l’atenció uns minuts d’allò en què estic
capficat. Aquesta tarda he optat pel iogurt i el televisor. El iogurt se m’ha
posat bé, era bo. La televisió no.
Buscant alguna informació sobre en Puyal per a fer un escrit que em rondava pel cap en motiu de l'homenatge rebut pel periodista a la UCE he topat amb aquesta entrevista penjada a internet. En el marc del programa Vostè pregunta, en Puyal entrevistava i permetia conversar als espectadors amb en Manuel de Pedrolo. Per edat i per la situació lamentable dels mitjans de comunicació i l'ensenyament d'aquest país, la meva generació no ha pogut gaudir de la riquesa de la pròpia cultura i no ha tingut un fàcil accés (i encara menys cap invitació) a persones com Pedrolo, Calders, Tísner, Marçal, Cucurull, Fuster, d'Efak, Xammar, Trueta, Vicens i Vives, Coromines, Fabra, Bauçà, i tants d'altres que no acabaríem. Sort n'hem tingut alguns dels nostres pares!
Els mitjans de comunicació dominants ignoren descaradament una cultura molt rica per l'innegable compromís i servei a la nació catalana. Sembla mentida que es pugui executar una liquidació cultural d'aquestes dimensions al segle XXI a plena llum del dia. Només d'observar com van tractar l'homenatge a en Puyal a les notícies de TV3 amb 10 segons en un telenotícies farcit de bajanades i informacions buides, ja penso que com poden ser de desgraciades certes persones que prioritzen una àmplia informació sobre les diverses "rojas" de Pequin a l'homenatge a una persona que ha significat tant per la televisió pública del Principat...
Desconec si en Puyal podrà executar el seu projecte de liderar un grup de comunicació privat català o si la curta mirada de molts polítics i periodistes ho farà impossible. Seria un veritable gir en la construcció nacional. Fa temps que dic, i potser em faig pesat, que el futur ens el juguem en tres àmbits: l'educació, l'empresa i els mitjans de comunicació. Cal treballar de valent en aquestes tres direccions.
Com que jo he descobert aquesta entrevista de fa més de 20 anys quan ja en tinc quasi 30, la penjo perquè aquells amics que llegeixin el bloc també hi tinguin accés. (està fragmentada en 16 parts... paciència)
Aquest matí escoltava un dels darrers programes del darrer
purgat pel socialisme espanyolista, el senyor Bassas, i la tertúlia ha estat d’allò
més il·lustrativa. Hi han intervingut alguns dels contertulians habituals:
Josep Oliver, Pere Vilanova, Xavier Sala-i-Martin i Marta Lasalas. Evidentment,
han tractat el tema de les balances fiscals acabades de publicar pel govern
espanyol. Prèviament, havien entrevistat el Conseller Castells que responent a
una pregunta del periodista purgat ha dit que no es podia parlar d’espoli, no
perquè no ho sigui, sinó perquè això impedeix l’acostament de posicions amb
aquells que ens acusen d’insolidaris als catalans. L’argument és tan patètic
que no cal entretenir-s’hi massa. Però després la tertúlia ens ha permès
visualitzar el veritable parany de tot plegat.
perecardus |
dijous, 10 de juliol de 2008 | 15:58h
Escric aquest apunt mentre la Junta del Barça està reunida
decidint quines mesures es prenen després del mal resultat de la moció de
censura votada el diumenge passat. Malgrat que la moció no va prosperar en no
obtenir el 66% necessari segons el reglament, la pressió que s’ha exercit abans
i després d’aquesta data ha provocat que una bona part de la Junta no tingui
clara la continuïtat del president Laporta i que condicioni a aquesta decisió
la seva pròpia continuïtat com a directius. En l’anterior apunt ja analitzava
com s’havia instrumentat aquesta operació de liquidació d’un projecte que
molestava a alguns poders reals de la societat catalana i, per tant, no hi
tornaré. Però si que crec que sigui quin sigui el resultat de la reunió que s’està
celebrant caldrà emprendre algunes accions que impedeixin l’actuació impune d’algunes
mans fosques a l’entorn del club i del país.
