Fa uns dies recordàvem l'episodi apassionant de l'arribada d'una carta d'Alfred Russel Wallace a la casa familiar de Darwin, Down House. El trasbals emocional produït en el primer moment, donà pas a una solució cavalleresca que alhora salvava la prioritat de Darwin en la idea de selecció natural i atorgava al jove apressat (com ell mateix es va autoqualificar) un reconeixement científic i acadèmic. Tots dos van mantenir una relació amistosa i cordial al llarg de la vida. Malgrat les diferències abismals en alguns concepcions científiques i les vel·leïtats pseudocientífiques de Wallace que tant molestaven als seus col·legues.
L'1 de juliol de 1858 es va llegir a la Societat Linneana de Londres un grapat de fulls manuscrits que potser avorriren els elegants acadèmics. Un naturalista ben reconegut, Charles R. Darwin, i un recol·lector de mostres exòtiques per a museus i col·leccionistes, Alfred R. Wallace, presentaven una idea sobre com podien canviar les espècies sota l'acció d'una llei natural. Malgrat les diferències de detall, les coincidències eren extraordinàries. En el seu nom, dos membres prestigiosos de la Societat feien la presentació. A aquella hora, Darwin estava a casa, guarint-se de l'immens dolor d'haver perdut feia dos dies el seu fill més petit, víctima de l'escarlatina. Mentrestant, Wallace, completament aliè al que passava a Londres, suportava la malaltia i el mal oratge a Nova Guinea, cercava infructuosament les desitjades aus del paradís i batallava inútilment contra les formigues i les mosques: mentre els preciosos insectes recol·lectats eren devorats per una plaga de formigues, exèrcits de mosques ponien ous sobre les pells d'aus col·lectades que a l'endemà apareixien folrades de cucs...
Fa uns dies es va presentar a Lleida el segell que 'Correos' ha posat en circulació en honor del científic català Joan Oró. El segell presenta la cara amable i riallera d'Oró que ara viatjarà en les, cada vegada més escasses, cartes de paper. Jo, que sóc fill de filatèlic, aprecie també la tasca silenciosa d'aquells que incorporaran aquella cara de satisfacció còsmica a les curoses col·leccions. En aquest cas, però, s'ha produït una anècdota digna de l'humor d'Oró. En el sobre commemoratiu del primer dia de circulació s'ha triat com a imatge una mena de collage amb la doble hèlix i l'efígie del que suposadament hauria de ser Oró. Però la sorpresa descomunal és que no ho és. Fora de tot dubte, la figura és de Stanley L. Miller! Així, per pura xamba, han quedat immortalitzats en el mateix sobre el fundador de la química prebiòtica i un dels seus més brillants seguidors. Estic convençut que l'artesà encarregat del disseny no sospitava la feliç coincidència. Ves a saber per quin estrany viarany va confondre Miller i Oró, dos personatges que s'apreciaven mútuament de manera extraordinària. Trobe que, també per xamba, apareix allí la doble hèlix del DNA, icona per excel·lència de la ciència del segle XX. Passa que Oró, en sintetitzar abiòticament l'adenina (un component essencial del DNA) a partir de l'àcid cianhídric (un compost present en la matèria interestel·lar) a finals de 1960, va fer converigir la química prebiòtica amb la biologia molecular. Mercè Piqueras va advertir de seguida la divertida confusió i ho va deixar dit al seu bloc La lectora corrent. Ho han corroborat també els familiars d'Oró que havien conegut el Miller i ho afirmem aquells que vam tenir la fortuna de guadir de l'amistat d'ambdós colossos de la química. Observeu atentament si no, la foto que apareix en el meu apunt sobre la mort d'Oró. 'Correos' va anunciar, poc després de la presentació, que retirava tots els sobres de la circulació i en treuria un altre (que, per raons òbvies, serà falsament 'de primer dia'). Tot plegat una gran anècdota per a científics i una gran oportunitat per a filatèlics.
Fa deu anys desaparegué Pere Alberch, membre corresponent de l'IEC, just en el moment que teníem tancat el seu trasllat des del Museo nacional de ciencias naturales de Madrid (MNCN) a l'acabat de crear Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València. Durant tres dies hem recordat les seues aportacions científiques i intel·lectuals i hem vist amb perspectiva les múltiples influències del seu pensament en la biologia evolutiva contemporània. El Memorial Pere Alberch tindrà una continuació en setembre en l'Institut Konrad Lorenz d'Altenberg (KLI).
Adnan Oktar (àlies Harun Yahya) dirigeix una fundació turca que és la principal indústria creacionista del món islàmic. Des d'allí publica una fabulosa quantitat de documents, llibres, DVDs, etc. que distribueix en molts idiomes. Des d'enguany compta amb una web en espanyol. Fa poc més d'un any arribaven alguns pocs exemplars del seu Atles de la Creació a la UB. Prèviament, aquest impressionant llibre s'havia difòs massivament a França. Ara s'informa que Oktar ha estat condemnat per un tribunal turc a tres anys de presó acusat de crear una organització il·legal per enriquir-se.
Dins de poc es complirà el primer aniversari de la mort d'Stanley L. Miller. I tan sols fa uns mesos que es troba accessible el seu treball pòstum: una actualització de l'experiment clàssic de 1953. Els darrers anys de vida Miller va patir el desconsol d'un cos afligit per la malaltia, però habitat per un cervell en plena forma. Això li va permetre gaudir força amb la publicació d'uns models atmosfèrics més favorables a la seua aproximació experimental, un aspecte al que em vaig referir ací. Vaig ser testimoni de l'emocionant encontre entre ell i l'autor principal del treball, el jove Feng Tian, durant el congrès internacional sobre origen de la vida celebrat a Pekín l'estiu de 2005. Però les alegries no acabaren ací, perquè gràcies a la tenacitat i perícia dels seus col·laboradors, va poder inspirar encara un treball molt més important.
En la seua magnífica biografia de Darwin, la historiadora Janet Browne remarca la capacitat d'intercanvi epistolar com una de les bases fonamentals del mètode de treball del naturalista anglès. S'estima que Darwin escrigué i rebé més de 25.000 cartes al llarg de la seua vida de les quals es conserven unes 14.500, segons els estudiosos. Una part creixent d'aquestes es troben accessibles en línia al Darwin Correspondence Project.
No, no és que el naturalista anglès visités Itàlia mai en la seua vida. De fet, quan va tornar de fer la volta al món en el Beagle, amb prou feines feia sortides de casa per visitar els amics a Londres o prendre les aigües amb la família. No, Darwin no va visitar mai Itàlia i tanmateix ara la notícia és que "torna" segons la BBC. Aquesta notícia es comenta tota sola, sense més. Però és oportú remarcar-la per si encara hi ha algú que pensa que el creacionisme és cosa de ianquis només.
Aclariment. Com molt bé em fa notar 'Marieta' aquesta notícia és de 2004, per bé que circulava ahir per un fòrum d'evolució i jo no em vaig fixar prou. Demane disculpes per la confusió. Per tant, la notícia no es refereix al govern Berlusconi d'ara (el que sí 'torna') sinó a l'anterior. Tant de bo el reeligit Berlusconi no haja oblidat aquella 'relliscada'.
A Madrid ho intenten per primera vegada: aplegar les competències de recerca, desenvolupament i, això és l'original, ensenyament superior (aquestes competències no les tenia el fallit Ministeri de Ciència i Tecnologia d'Aznar). El nou govern Zapatero farà un experiment que ha funcionat bé en països del nord d'Europa i se separa de la fórmula clàssica (un ministeri d'educació amb competències en recerca) o dels experiments amb gasosa de Montilla (el súper-conseller Huguet manegant comerç, turisme, empresa, univeristats, recerca... i deixant desateses un munt de coses) i que, ai, també patim a València. Per cert, algú se'n recorda de l'enyorat DURSI?
Les úniques crítiques que he sentit fins ara s'han centrat en la persona triada i el fet que potser no coneix prou la problemàtica universitària. Per a començar, a mi ja em va bé que hagen nomenat una professional amb el perfil de la Cristina Garmendia: es va formar en un dels ambients científics més excel·lents de la península (al laboratori de la Margarita Salas al Centro de Biología Molecular del CSIC i la UAM), va començar les seues aventures empresarials, fins ara exitoses, al Centro Nacional de Biotecnología del CSIC i encetà una trajectòria remarcable en la indústria biotecnològica.
La seua carrera biotecnològica té un sòlid fonament en una investigació bàsica (la tesi la va fer en els mecanismes de replicació d'un fosc bacteriòfag que ha proporcionat no poques sorpreses a la ciència). Ara caldrà esperar a veure quin equip configura en el segon i tercer esglaó per donar la credibilitat al nou model. Jo almenys confie en que, atesa la seua trajectòria des de la recerca fonamental a l'aplicació industrial, done suport tant a la investigació bàsica com a l'aplicada. Altrament seria un error difícil d'encaixar en la seua singular biografia professional.
La biomedicina, àmbit d'actuació de les empreses creades per Garmendia, té amb ella i amb Bernat Sòria, dos puntals forts en el nou govern. Això és, deixem-ho dit, molt esperançador per a la salut futura de tots els ciutadans.
Actualització del 15 d'abril.
El Consell de Ministres d'ahir nomenava Carlos Martínez (fins ara President del CSIC) com a nou Secretari d'Estat de Recerca. Val a dir que Martínez, un immunòleg de prestigi, ha estat company d'aventures empresarials de la ministra Garmendia i que els uneix una gran sintonia. D'altra banda, circulen els rumors en favor de Màrius Rubiralta, l'actual rector de la UB, com a Secretari d'Estat d'Universitats... Això acabaria de configurar una cúpula molt brillant en el nou Ministeri de ciència i innovació.
Al planeta Terra, les plantes són verdes i això és el resultat d'una llarga història evolutiva esculpida, condicionada per l'ambient. Si són verdes és perquè la selecció natural ho ha afavorit o per un pur accident històric, per casualitat? Podria haver estat d'una altra manera? Per què són majoritàriament verdes i no, posem per cas, blaves o roges?
Jorge Wagensberg, a la seua habitual columna a la revista Mètode, es pregunta al darrer número Per què és verda la vegetació terrestre?. Wagensberg es decanta per la casualitat com a origen de la verdor dels nostres paisatges, però jo crec que s'equivoca.
«S’ha de ser borinot per no sentir una admiració entusiasta en examinar l’exquisida estructura d’una bresca tan bellament adaptada a la seua finalitat.» Així de contundent s’expressava Darwin en referir-se al comportament de les abelles, un dels exemples que exposa en L’origen de les espècies per a explicar l’aparició natural d’instints complexos. És sabut que l’abella de mel (Apis mellifera) és un insecte himenòpter amb una estructura social sofisticada dividida en tres castes: abellots, obreres i reines. Per regla general, un rusc està constituït per una reina i uns milers d’obreres. Un abellot (o uns pocs) fecunden la reina i són bandejats del grup. La reina començarà a posar ous i les obreres s’encarreguen d’alimentar la comunitat i construir la bresca. Obreres i reines tenen, en principi, un genoma idèntic: són clons. Però què fa que una larva determinada esdevinga reina? La causa darrera és l’alimentació amb la gelea reial amb la qual s’alimenta aquesta larva destinada a fundar un nou rusc... o a morir a mans de les obreres si no eixamena a temps. Durant tota la seua vida (que pot ser de 3 a 5 anys) la reina prendrà sempre la gelea, aquesta privilegiada menja que l’ha feta possible durant el seu desenvolupament larvari.
Aquesta setmana hem tingut ocasió d'anar a l'Octubre CCC a escoltar dos conferenciants esplèndids que ens han fet gaudir bona cosa. El dimecres, a l'Espai Ciència que patrocina l'IEC, la Càtedra de divulgació de la ciència de la UV i ACPV, David Comas (professor d'antropologia i membre del grup de biologia evolutiva de la UPF) ens va explicar el projecte Genographic. Aquesta és una iniciativa ambiciosa de la National Geographic Society que busca l'estudi de les grans migracions humanes, des d'Àfrica fins a la resta dels continents, emprant dades genètiques. Pretenen analitzar 100.000 mostres d'individus repartits per tot el món. Amb tot de tècniques molt sofisticades i amb uns estàndards molt rigorosos, en uns cinc anys poden tenir la feina enllestida i contar-nos una de les aventures més apassionants que s'han viscut en la Terra. Aneu i féu una passejada pel web del Genographic i gaudiu-ne. També es pot participar a nivell individual i fer que et facen les anàlisis genètiques enviant una mostra insignificant del teu material genètic.
I dijous va participar Carles Lalueza (professor d'antropologia de la UPF i també membre del grup de biologia evolutiva de la UPF) a les sessions científiques de la SVCS Joan Baptista Peset. En aquest cas tinguérem ocasió de conèixer les darreres novetats del projecte de seqüenciació del genoma neandertal. Aquest potser siga un dels projectes més singulars que s'estan duent a terme en l'àmbit de la biologia. Ens permetrà conèixer detalls d'aquells parents nostres extingits que fins fa no molt era impensable que ens puguérem ni plantejar. Lalueza i altres col·laboradors, per exemple, s'han avançat a tenir el genoma complet i s'han enfocat en alguns trets concrets. Podem saber així que entre els neandertals ocorregué l'adaptació a una pell més clara i, fins i tot, al pèl roig, de manera independent al que ocorreria molt després amb els humans d'aspecte modern. I també que els neandertals tenien una variant del gen FOXP2, implicat en el llenguatge humà, que faria possible que parlaren...
Els resultats d'aquests fascinants projectes ens captivaran en un futur molt proper i, juntament amb les aportacions d'altres ciències com l'arqueologia ens permetran conèixer millor d'on venim.
Una de les satisfaccions més recents ha estat descobrir que la FNAC de València ha reestructurat els prestatges de la llibreria. Fins fa poc hi ha havia una confusió total entre els llibres de ciència, els d'esoterisme i els de religió. Al taulell de novetats s'espentaven uns amb els altres, l'autoajuda, les pedres que curen, la biografia de Jesús del Papa i el darrer llibre de Stephen Hawking. Però ara han fet una secció on domina la història, l'assaig, els llibres de natura i la divulgació científica, totalment separada de les "ciències ocultes". Els refregits de Hawking reposen ara amb millor companyia. Com a contrapartida, l'esoterisme guanya molt d'espai, cosa que deu tenir el seu fonament mercantil (de la mateixa manera que el darrer Harry Potter en català està representat per una modesta dotzena d'exemplars, a la vora de la muntanya en castellà...).Anava pensant en tot açò quan de sobte escolte l'alcadessa Rita Barberà entrant a sac en campanya electoral per la ràdio. Diu donya Rita que els sociates (origen de tots els mals, com tothom sap) volen 'furtar-mos' el Saler, que ara ve la ministra Narbona i es vol quedar amb aquest troç de natura després de tants anys d'inversió per a recuper-lo dels abusos del franquisme. Diu donya Rita que això no ho consentirà de cap manera, perquè li ha costat molt a ella fer que la Devesa torne a ser "tal com l'havia creada Déu". Això ho vaig escoltar de la seua inconfusible veu, literalment.O siga, que donya Rita, amb un rigor i contundència que faria caure la cara de vergonya al bisbe Ussher, afirma que la Devesa de l'Albufera fou 'creada' fa uns pocs mil·lenis pel Nostre Senyor. Només per pur mercadeig electoral, els creacionistes lingüístics d'espardenya, ofensors del sentit comú filològic, es posen també ara a menysprear les ciències de la Terra. Quina creu!
És la notícia del dia, de la setmana, de l'any... Kosovë és un nou estat europeu. Ho tenen ben difícil, per què negar-ho, per construir una societat democràtica que supere les tensions ètniques. Però la comunitat internacional hi confia: almenys hi recolzen els estats que se saben forts. Vicent Partal ho ha explicat molt bé al seu Mail Obert d'avui. França (perquè se sent força davant de les forces centrífugues internes) i Gran Bretanya (perquè la seua solidesa democràtica podria amb la secessió d'Escòcia i més) han estat els primers... mentrestant l'estat espanyol té vertigen davant del dret d'autodeterminació. Però si ni tan sols han estat capaços de defensar l'autodeterminació de l'antiga província del Sáhara Español! Això no té remei...
Siga com siga, avui he recordat la meua fugaç però intensa relació amb Kosovë. Hi vaig anar el 1999 com a representant de la Xarxa Vives d'universitats. Pocs dies després del final de la guerra, quan encara fumejaven les mesquites, una força d'intervenció acadèmica europea (la Xarxa Vives de tu a tu amb el Consell d'Europa, la conferència de rectors alemanya o el ministeri de ciència d'Àustria) anà a engegar els plans de reconstrucció de la Universitat de Pristina.
L'origen d'aquest projecte singular fou una conversa al bar de la Facultat de filologia de la Universitat de València entre David Basora (aleshores secretari executiu de la Vives), Vicent Partal i jo mateix: incorporar simbòlicament la Universitat de Pristina i coordinar les nostres universitats en un ambiciós projecte de cooperació. Dit i fet: durant quatre anys ho treballàrem a fons. Tant de bo els nostres ideals de tolerància, democràcia, autonomia universitària i actualització científica s'hagen materialitzat i hagen contribuït, ni que siga mínimament, a la sensació de felicitat dels ciutadans kosovars d'avui.
He recuperat unes notes escrites poc després de tornar de Kosovë el 1999.
Una de les raons per les quals darrerament he escrit tan poc en aquest bloc és l'existència d'altres blocs insuperables. M'agradaria tant escriure com ho fa Carl Zimmer a The Loom! Aquesta setmana ens ha explicat magistralment les noves descobertes sobre l'evolució de les balenes i dels rats-penats.
L'1 de juliol de 1858 es va llegir a la Societat Linneana de Londres un grapat de fulls manuscrits que potser avorriren els elegants acadèmics. Un naturalista ben reconegut, Charles R. Darwin, i un recol·lector de mostres exòtiques per a museus i col·leccionistes, Alfred R. Wallace, presentaven una idea sobre com podien canviar les espècies sota l'acció d'una llei natural. Malgrat les diferències de detall, les coincidències eren extraordinàries. En el seu nom, dos membres prestigiosos de la Societat feien la presentació.
Fa uns dies es va presentar a Lleida el segell que 'Correos' ha posat en circulació en honor del científic català 
Fa deu anys desaparegué 
Adnan Oktar (àlies Harun Yahya) dirigeix una fundació turca que és la principal indústria creacionista del món islàmic. Des d'allí publica una fabulosa quantitat de documents, llibres, DVDs, etc. que distribueix en molts idiomes. Des d'enguany compta amb una 
Dins de poc es complirà el primer aniversari de la 
En la seua magnífica biografia de Darwin, la historiadora Janet Browne remarca la capacitat d'intercanvi epistolar com una de les bases fonamentals del mètode de treball del naturalista anglès. S'estima que Darwin escrigué i rebé més de 25.000 cartes al llarg de la seua vida de les quals es conserven unes 14.500, segons els estudiosos. Una part creixent d'aquestes es troben accessibles en línia al 
A Madrid ho intenten per primera vegada: aplegar les competències de recerca, desenvolupament i, això és l'original, ensenyament superior (aquestes competències no les tenia el fallit Ministeri de Ciència i Tecnologia d'Aznar). El nou govern Zapatero farà un experiment que ha funcionat bé en països del nord d'Europa i se separa de la fórmula clàssica (un ministeri d'educació amb competències en recerca) o dels experiments amb gasosa de Montilla (el súper-conseller Huguet manegant comerç, turisme, empresa, univeristats, recerca... i deixant desateses un munt de coses) i que, ai, també patim a València. Per cert, algú se'n recorda de l'enyorat DURSI?
Una de les raons per les quals darrerament he escrit tan poc en aquest bloc és l'existència d'altres blocs insuperables. M'agradaria tant escriure com ho fa Carl Zimmer a 
