Una experiència única i reixida, com la del DURSI, s'enfonsa com a conseqüència de la remodelació del govern després de l'expulsió d'ERC. Vicent Partal comenta que no s'ha consumat la pretesa separació d'universitats i recerca, "seria de bojos en el nostre país", diu. Ens hem de felicitar que, dins del mal, aquesta separació no s'haja produït. Per bé que, com també diu Partal, és més que probable que s'estiga consumant la desaparició definitiva d'un departament específic de recerca i universitats. Amb el DURSI s'evapora un projecte iniciat pel govern de CiU que tingué una activitat febril i d'alta volada amb el conseller Mas Colell. L'extraordinària gestió de Mas prestigià el DURSI que fou així respectat pel pacte del Tinell. L'època de Solà, massa curta per fer grans projectes, caldrà jutjar-la quan es puga valorar fins a quin punt aquest conseller tingué el recolzament polític d'Esquerra, amb la mateixa potència i convicció que Mas tenia el de CiU... O dit d'una altra manera que em sembla el problema de tots els problemes del tripartit: qui era per a Solà el que Pujol era per a Mas?
Avui, malgrat tot, és un gran dia per a la ciència catalana: s'inaugura el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Aquesta impressionant iniciativa de diverses institucions (IMIM-Ajuntament, UPF, CMRB, CRG-Generalitat...), comptà amb el suport del DURSI que veié l'enorme importància de la recerca biomèdica i clínica per a Catalunya. Una oportunitat fabulosa, juntament amb altres centres com el Parc Científic de Barcelona, per a que Barcelona se situe en el mapa mundial de la investigació, amb recerca de primera línia. S'inicià amb la visió oberta, intel·ligent i agosarada de Mas, element fonamental del projecte, però Solà ni cap altre conseller del DURSI, no l'inauguraran.
Ara resulta que el descomunal desgavell generat per l'expulsió d'ERC del govern de la Generalitat de Catalunya significa que les competències de recerca es separen del DURSI que, en part, s'acumularà a Educació. La recerca se'n va amb Indústria! És a dir, el mateix desastre que a València. Què mal està la cosa quan la Generalitat de dalt l'espifia tant com la de baix!
Mentrestant les agres polèmiques entre el president de la Cambra de comerç de València i el conseller Nieto esguiten també les universitats. Virosque ha dit que els universitaris no tenim "ni punyetera idea" de fer empreses i coses així. Els rectors han saltat de la cadira i han dit que quina bestiesa... El senyor Virosque també l'espifia: confon Nieto amb la universitat i els milers de professionals que hi treballen raonablement bé, fins i tot, en col·laboració amb les empreses. Però, és clar, durant l'eternitat que passà Nieto al front de la Politècnica de València ja es va ocupar de promoure la imatge de gran pensador i estratega de la innovació, alhora que teixia la xarxa més sucursalista i clientelar de totes les universitats valencianes (només cal visitar el web institucional de la UPV i fer una ullada a l'inacabable llistat de càrrecs acadèmics de tots colors i peculiaritats). Això enmirallà els polítics del PP, tant que me'l feren conseller de la broma pessada aquesta "d'empresa, universitat i ciència" (sic). Ara no saben com treure's del damunt tanta demagògia histriònica, tanta idea fofa i tant de desordre en matèria d'indústria, d'universitats i de recerca. Que n'aprenguen els catalans de dalt!
Mai no m'hauria imaginat que estaria rellegint i resumint una entrevista amb el president de la Cambra de comerç de València, Arturo Virosque. Ahir la publicava el Levante-EMV en les seues planes salmó dominicals. Com que el web d'aquest diari és un dels pitjors i més precaris dels que conec, no puc fer cap enllaç amb text tan insòlit. Anote algunes frases perquè val la pena remarcar com veuen alguns empresaris prominents l'Honorable Justo Nieto, a qui m'he referit alguna vegada ací com a titular de la Conselleria d'empresa, universitat i ciència (sic), un garbull ineficaç que, pel que es veu, no sols patim els universitaris. Benvinguts al club surrealista de l'àrea desgovernada per Nieto.
Fa uns mesos, a Notícies del veïnat planetari comentava l'èxit de les missions europees Mars Express i Cassini/Huygens. La revista Science publicava la setmana passada més dades de la història geològica i climàtica de Mart aportades pel grup científic internacional liderat per Jean-Pierre Bibring, de l'Institut d'Astrofísica Espacial d'Orsay, a partir de les observacions recollides per l'equipament OMEGA (Obervatoire pour la Minéralogie, l'Eau, les Glaces et l'Activité) de la Mars Express.
Durant la Pasqua ens hem trobat alguns textos singulars en la premsa diària. i convé registrar-ne l'existència. Avui el cardenal Cañizares es queixa (segons Levante-EMV) de l'escàs interés que mostra l'Església davant la visita del Papa en juliol, en comparació als polítics. Aquesta opinió sembla paradoxal a primera vista, però ben mirat, de què s'estranya monsenyor? Els inquilins actuals de la Generalitat són, efectivament, més papistes que el Papa.
Els estudiants de filologia de la Universitat de València s'han concentrat i han llegit un manifest. Una de les exigències (a banda de les lògiques demandes al Consell de respecte a la sentència del Suprem) diu textualment:
«Exigim que la Universitat faça pedagogia al partit que governa a la Generalitat perquè aquest puga arribar a entendre les dimensions dels estudis lingüístics acceptats per la romanística internacional que declaren obertament la unitat de la llengua, tot intentant que es deixe de traslladar a la societat valenciana una visió desacreditadora de la Universitat en aquests afers.»
La bona pedagogia comença per un mateix. Paradoxalment la web institucional de la Universitat de València ha ignorat completament la notícia més important dels darrers 10 anys en matèria de política lingüística, que afecta directament la pròpia institució acadèmica i tot el que en teoria defensa públicament. Fins i tot documents universitaris, com els Estatuts, serveixen de base per al Tribunal Suprem... Autisme institucional davant una notícia que prestigia la Universitat? Silenci en compte de repic de campanes? Serà perquè és Setmana Santa...
Escolte la Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach, una composició de 1723. Llig un text de Steven Weinberg de 1999 per a "The New York Review of Books", "L'univers d'un dissenyador?" (en versió castellana, recollit dins del volum: "Plantar cara. La ciencia y sus adversarios culturales", Paidós, 2003).
«Aquests estudis tenen un interès científic especial atesa l'atenció política darrerament dispensada al disseny intel·ligent. Per bé que els autors no tracten directament aquesta controvèrsia en la discussió del seu treball -perquè la recerca per ella mateixa té un interès intrínsec per als científics- tals estudis refuten sòlidament totes les parts de l'argument del disseny intel·ligent. Qualsevol idea "alternativa", a diferència de les hipòtesis investigades en aquests treballs, continua absolutament sense provar. En conseqüència, qualsevol debat persistent ha de ser qualificat com a purament polític.»
Continuen els paral·lelismes. Com ja hem dit, el creacionisme lingüístic i el que preconitza l'ensenyament de la Bíblia a la classe de biologia tenen semblances notables. Paga la pena llegir la sentència del Tribunal Suprem espanyol anul·lant l'ordre desembre de 1995 de la Conselleria de cultura, educació i ciència valenciana que negava l'equivalència dels títols de català i valencià, il·lustrativa de la mala bava i barroeria argumental esgrimides per la Generalitat per a defensar l'indefensable. Tan il·lustrativa com la sentència del jutge de Dover contra el "disseny intel·ligent", que considerava una veritable pèrdua de temps haver de discutir sobre qüestions tan òbvies.
He deixat passar una setmana: cap dels (segons l'autopublicitat) més de 70.000 lectors del diari Levante-EMV, ni tampoc cap dels seus columnistes habituals, s'han pres la molèstia de dir res sobre un reportatge a tota plana publicat el dissabte 25 de març. Segons que ens explicaven, Canal 9 emetrà un reportatge "d'investigació" sobre les psicofonies de Sant Miquel dels Reis, convenientment assessorat per "experts" en la matèria. El redactor, que no va posar ni un insignificant "però" a aquesta informació, presentant-la en to positiu i acrític, es desfeia en detalls sobre els drames viscuts dins de l'edifici com a "causa" d'aquests fenòmens paranormals. De moment ningú no ha relacionat el passeig nocturn dels fantasmes amb les activitats de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua...
Masoquistes, aneu ací.
El passat 9 de març, recent superada l'etapa senatorial del projecte d'Estatut valencià, Francesc Esteve i jo publicàvem al Levante-EMV aquest text. Per a rellegir mentre a les Corts es perpreta la barbaritat...
Alexander Szalay (Johns Hopkins University) i Jim Gray (Microsoft Research) analitzen en el darrer número de Nature la transició d'una ciència on preníem nota de les observacions i els experiments en un quadern convencional, de paper, a l'ús creixent de bases de dades en línia i mètodes computacionals. El monogràfic de Nature 2020: Future of computing deriva d'un simposi organitzat per Microsoft Research Towards 2020 science. No és gens estrany constatar que la major part del document que va resultar de l'encontre enfoca l'atenció cap a la biologia, paradigma de la ciència complexa: des de comprendre una cèl·lula fins als ecosistemes, des del funcionament cerebral fins l'epidemiologia molecular, des de l'origen de la vida fins a la fabricació de vida al laboratori. El futur del coneixement, especialment la nostra pròpia comprensió, depèn de l'aplicació de les ciències computacionals.
Gairebé tots els mitjans (Vilaweb, no) recullen l'acord del consell de ministres d'iniciar els treballs d'elaboració d'una llei d'investigació biomèdica. És un pas endavant extraordinari, harmoniós amb la posició de lideratge de l'estat espanyol en el context dels transplantaments, insòlit en el panorama desolador de la política científica. Es crearan els òrgans necessaris per assegurar l'oportunitat i viabilitat de les recerques i les seues garanties ètiques i jurídiques. Serà possible, en fi, la tècnica de la transferència nuclear, prefaci d'una investigació biomèdica inexplorada però molt prometedora. Ens unirem així a Gran Bretanya, Suècia i Bèlgica, els únics països europeus que ja caminen per eixa senda. Per a rematar l'optimisme de la setmana, amb l'esperança de la pau a Euskadi, afegim aquesta esplèndida notícia.
La idea que la vida viatja de planeta en planeta no és nova. Que la vida terrestre és d'origen extraterrestre s'ha proposat moltes vegades, per autors molt diversos, amb ben diferents tradicions culturals i motius intel·lectuals. La panspèrmia sovint s'ha considerat com una fugida d'estudi davant la complexitat del problema de l'origen de la vida, que ens pot semblar irresoluble. Fins i tot científics com Francis Crick i Leslie Orgel jugaren amb la trapelleria de la panspèrmia dirigida -és a dir, la realitzada conscientment per intel·ligències extraterrestres. Però i si fos al revés, que la vida terrestre ha contaminat altres cossos planetaris del nostre veïnat?
El suplement literari de NYT publica una ressenya del llibre "American Theocracy" de Kevin Phillips. Segons el resum que en fa Alan Brinkley professor Allan Nevins d'història i rector de la Universitat de Columbia, Phillips ha recollit tres assaigs ben aclaridors de les claus del govern imperialista dels EUA. Cal tenir en compte que Phillips fou un dels ideòlegs més importants del Partit Republicà i que, fins i tot, es va involucrar en la política activa durant el govern de Nixon. A continuació n'hi ha algunes idees remarcables que fan bona lectura davant el tercer aniversari de la invasió d'Iraq.
Fa uns mesos, a 
Alexander Szalay (Johns Hopkins University) i Jim Gray (Microsoft Research) analitzen en el darrer número de Nature la transició d'una ciència on preníem nota de les observacions i els experiments en un quadern convencional, de paper, a l'ús creixent de bases de dades en línia i mètodes computacionals. El monogràfic de Nature 
La idea que la vida viatja de planeta en planeta no és nova. Que la vida terrestre és d'origen extraterrestre s'ha proposat moltes vegades, per autors molt diversos, amb ben diferents tradicions culturals i motius intel·lectuals. La panspèrmia sovint s'ha considerat com una fugida d'estudi davant la complexitat del problema de l'origen de la vida, que ens pot semblar irresoluble. Fins i tot científics com Francis Crick i Leslie Orgel jugaren amb la trapelleria de la panspèrmia dirigida -és a dir, la realitzada conscientment per intel·ligències extraterrestres. Però i si fos al revés, que la vida terrestre ha contaminat altres cossos planetaris del nostre veïnat?
