Adnan Oktar (àlies Harun Yahya) dirigeix una fundació turca que és la principal indústria creacionista del món islàmic. Des d'allí publica una fabulosa quantitat de documents, llibres, DVDs, etc. que distribueix en molts idiomes. Des d'enguany compta amb una web en espanyol. Fa poc més d'un any arribaven alguns pocs exemplars del seu Atles de la Creació a la UB. Prèviament, aquest impressionant llibre s'havia difòs massivament a França. Ara s'informa que Oktar ha estat condemnat per un tribunal turc a tres anys de presó acusat de crear una organització il·legal per enriquir-se.
Dins de poc es complirà el primer aniversari de la mort d'Stanley L. Miller. I tan sols fa uns mesos que es troba accessible el seu treball pòstum: una actualització de l'experiment clàssic de 1953. Els darrers anys de vida Miller va patir el desconsol d'un cos afligit per la malaltia, però habitat per un cervell en plena forma. Això li va permetre gaudir força amb la publicació d'uns models atmosfèrics més favorables a la seua aproximació experimental, un aspecte al que em vaig referir ací. Vaig ser testimoni de l'emocionant encontre entre ell i l'autor principal del treball, el jove Feng Tian, durant el congrès internacional sobre origen de la vida celebrat a Pekín l'estiu de 2005. Però les alegries no acabaren ací, perquè gràcies a la tenacitat i perícia dels seus col·laboradors, va poder inspirar encara un treball molt més important.
En la seua magnífica biografia de Darwin, la historiadora Janet Browne remarca la capacitat d'intercanvi epistolar com una de les bases fonamentals del mètode de treball del naturalista anglès. S'estima que Darwin escrigué i rebé més de 25.000 cartes al llarg de la seua vida de les quals es conserven unes 14.500, segons els estudiosos. Una part creixent d'aquestes es troben accessibles en línia al Darwin Correspondence Project.
No, no és que el naturalista anglès visités Itàlia mai en la seua vida. De fet, quan va tornar de fer la volta al món en el Beagle, amb prou feines feia sortides de casa per visitar els amics a Londres o prendre les aigües amb la família. No, Darwin no va visitar mai Itàlia i tanmateix ara la notícia és que "torna" segons la BBC. Aquesta notícia es comenta tota sola, sense més. Però és oportú remarcar-la per si encara hi ha algú que pensa que el creacionisme és cosa de ianquis només.
Aclariment. Com molt bé em fa notar 'Marieta' aquesta notícia és de 2004, per bé que circulava ahir per un fòrum d'evolució i jo no em vaig fixar prou. Demane disculpes per la confusió. Per tant, la notícia no es refereix al govern Berlusconi d'ara (el que sí 'torna') sinó a l'anterior. Tant de bo el reeligit Berlusconi no haja oblidat aquella 'relliscada'.
A Madrid ho intenten per primera vegada: aplegar les competències de recerca, desenvolupament i, això és l'original, ensenyament superior (aquestes competències no les tenia el fallit Ministeri de Ciència i Tecnologia d'Aznar). El nou govern Zapatero farà un experiment que ha funcionat bé en països del nord d'Europa i se separa de la fórmula clàssica (un ministeri d'educació amb competències en recerca) o dels experiments amb gasosa de Montilla (el súper-conseller Huguet manegant comerç, turisme, empresa, univeristats, recerca... i deixant desateses un munt de coses) i que, ai, també patim a València. Per cert, algú se'n recorda de l'enyorat DURSI?
Les úniques crítiques que he sentit fins ara s'han centrat en la persona triada i el fet que potser no coneix prou la problemàtica universitària. Per a començar, a mi ja em va bé que hagen nomenat una professional amb el perfil de la Cristina Garmendia: es va formar en un dels ambients científics més excel·lents de la península (al laboratori de la Margarita Salas al Centro de Biología Molecular del CSIC i la UAM), va començar les seues aventures empresarials, fins ara exitoses, al Centro Nacional de Biotecnología del CSIC i encetà una trajectòria remarcable en la indústria biotecnològica.
La seua carrera biotecnològica té un sòlid fonament en una investigació bàsica (la tesi la va fer en els mecanismes de replicació d'un fosc bacteriòfag que ha proporcionat no poques sorpreses a la ciència). Ara caldrà esperar a veure quin equip configura en el segon i tercer esglaó per donar la credibilitat al nou model. Jo almenys confie en que, atesa la seua trajectòria des de la recerca fonamental a l'aplicació industrial, done suport tant a la investigació bàsica com a l'aplicada. Altrament seria un error difícil d'encaixar en la seua singular biografia professional.
La biomedicina, àmbit d'actuació de les empreses creades per Garmendia, té amb ella i amb Bernat Sòria, dos puntals forts en el nou govern. Això és, deixem-ho dit, molt esperançador per a la salut futura de tots els ciutadans.
Actualització del 15 d'abril.
El Consell de Ministres d'ahir nomenava Carlos Martínez (fins ara President del CSIC) com a nou Secretari d'Estat de Recerca. Val a dir que Martínez, un immunòleg de prestigi, ha estat company d'aventures empresarials de la ministra Garmendia i que els uneix una gran sintonia. D'altra banda, circulen els rumors en favor de Màrius Rubiralta, l'actual rector de la UB, com a Secretari d'Estat d'Universitats... Això acabaria de configurar una cúpula molt brillant en el nou Ministeri de ciència i innovació.
Al planeta Terra, les plantes són verdes i això és el resultat d'una llarga història evolutiva esculpida, condicionada per l'ambient. Si són verdes és perquè la selecció natural ho ha afavorit o per un pur accident històric, per casualitat? Podria haver estat d'una altra manera? Per què són majoritàriament verdes i no, posem per cas, blaves o roges?
Jorge Wagensberg, a la seua habitual columna a la revista Mètode, es pregunta al darrer número Per què és verda la vegetació terrestre?. Wagensberg es decanta per la casualitat com a origen de la verdor dels nostres paisatges, però jo crec que s'equivoca.
«S’ha de ser borinot per no sentir una admiració entusiasta en examinar l’exquisida estructura d’una bresca tan bellament adaptada a la seua finalitat.» Així de contundent s’expressava Darwin en referir-se al comportament de les abelles, un dels exemples que exposa en L’origen de les espècies per a explicar l’aparició natural d’instints complexos. És sabut que l’abella de mel (Apis mellifera) és un insecte himenòpter amb una estructura social sofisticada dividida en tres castes: abellots, obreres i reines. Per regla general, un rusc està constituït per una reina i uns milers d’obreres. Un abellot (o uns pocs) fecunden la reina i són bandejats del grup. La reina començarà a posar ous i les obreres s’encarreguen d’alimentar la comunitat i construir la bresca. Obreres i reines tenen, en principi, un genoma idèntic: són clons. Però què fa que una larva determinada esdevinga reina? La causa darrera és l’alimentació amb la gelea reial amb la qual s’alimenta aquesta larva destinada a fundar un nou rusc... o a morir a mans de les obreres si no eixamena a temps. Durant tota la seua vida (que pot ser de 3 a 5 anys) la reina prendrà sempre la gelea, aquesta privilegiada menja que l’ha feta possible durant el seu desenvolupament larvari.
Aquesta setmana hem tingut ocasió d'anar a l'Octubre CCC a escoltar dos conferenciants esplèndids que ens han fet gaudir bona cosa. El dimecres, a l'Espai Ciència que patrocina l'IEC, la Càtedra de divulgació de la ciència de la UV i ACPV, David Comas (professor d'antropologia i membre del grup de biologia evolutiva de la UPF) ens va explicar el projecte Genographic. Aquesta és una iniciativa ambiciosa de la National Geographic Society que busca l'estudi de les grans migracions humanes, des d'Àfrica fins a la resta dels continents, emprant dades genètiques. Pretenen analitzar 100.000 mostres d'individus repartits per tot el món. Amb tot de tècniques molt sofisticades i amb uns estàndards molt rigorosos, en uns cinc anys poden tenir la feina enllestida i contar-nos una de les aventures més apassionants que s'han viscut en la Terra. Aneu i féu una passejada pel web del Genographic i gaudiu-ne. També es pot participar a nivell individual i fer que et facen les anàlisis genètiques enviant una mostra insignificant del teu material genètic.
I dijous va participar Carles Lalueza (professor d'antropologia de la UPF i també membre del grup de biologia evolutiva de la UPF) a les sessions científiques de la SVCS Joan Baptista Peset. En aquest cas tinguérem ocasió de conèixer les darreres novetats del projecte de seqüenciació del genoma neandertal. Aquest potser siga un dels projectes més singulars que s'estan duent a terme en l'àmbit de la biologia. Ens permetrà conèixer detalls d'aquells parents nostres extingits que fins fa no molt era impensable que ens puguérem ni plantejar. Lalueza i altres col·laboradors, per exemple, s'han avançat a tenir el genoma complet i s'han enfocat en alguns trets concrets. Podem saber així que entre els neandertals ocorregué l'adaptació a una pell més clara i, fins i tot, al pèl roig, de manera independent al que ocorreria molt després amb els humans d'aspecte modern. I també que els neandertals tenien una variant del gen FOXP2, implicat en el llenguatge humà, que faria possible que parlaren...
Els resultats d'aquests fascinants projectes ens captivaran en un futur molt proper i, juntament amb les aportacions d'altres ciències com l'arqueologia ens permetran conèixer millor d'on venim.
Una de les satisfaccions més recents ha estat descobrir que la FNAC de València ha reestructurat els prestatges de la llibreria. Fins fa poc hi ha havia una confusió total entre els llibres de ciència, els d'esoterisme i els de religió. Al taulell de novetats s'espentaven uns amb els altres, l'autoajuda, les pedres que curen, la biografia de Jesús del Papa i el darrer llibre de Stephen Hawking. Però ara han fet una secció on domina la història, l'assaig, els llibres de natura i la divulgació científica, totalment separada de les "ciències ocultes". Els refregits de Hawking reposen ara amb millor companyia. Com a contrapartida, l'esoterisme guanya molt d'espai, cosa que deu tenir el seu fonament mercantil (de la mateixa manera que el darrer Harry Potter en català està representat per una modesta dotzena d'exemplars, a la vora de la muntanya en castellà...).Anava pensant en tot açò quan de sobte escolte l'alcadessa Rita Barberà entrant a sac en campanya electoral per la ràdio. Diu donya Rita que els sociates (origen de tots els mals, com tothom sap) volen 'furtar-mos' el Saler, que ara ve la ministra Narbona i es vol quedar amb aquest troç de natura després de tants anys d'inversió per a recuper-lo dels abusos del franquisme. Diu donya Rita que això no ho consentirà de cap manera, perquè li ha costat molt a ella fer que la Devesa torne a ser "tal com l'havia creada Déu". Això ho vaig escoltar de la seua inconfusible veu, literalment.O siga, que donya Rita, amb un rigor i contundència que faria caure la cara de vergonya al bisbe Ussher, afirma que la Devesa de l'Albufera fou 'creada' fa uns pocs mil·lenis pel Nostre Senyor. Només per pur mercadeig electoral, els creacionistes lingüístics d'espardenya, ofensors del sentit comú filològic, es posen també ara a menysprear les ciències de la Terra. Quina creu!
És la notícia del dia, de la setmana, de l'any... Kosovë és un nou estat europeu. Ho tenen ben difícil, per què negar-ho, per construir una societat democràtica que supere les tensions ètniques. Però la comunitat internacional hi confia: almenys hi recolzen els estats que se saben forts. Vicent Partal ho ha explicat molt bé al seu Mail Obert d'avui. França (perquè se sent força davant de les forces centrífugues internes) i Gran Bretanya (perquè la seua solidesa democràtica podria amb la secessió d'Escòcia i més) han estat els primers... mentrestant l'estat espanyol té vertigen davant del dret d'autodeterminació. Però si ni tan sols han estat capaços de defensar l'autodeterminació de l'antiga província del Sáhara Español! Això no té remei...
Siga com siga, avui he recordat la meua fugaç però intensa relació amb Kosovë. Hi vaig anar el 1999 com a representant de la Xarxa Vives d'universitats. Pocs dies després del final de la guerra, quan encara fumejaven les mesquites, una força d'intervenció acadèmica europea (la Xarxa Vives de tu a tu amb el Consell d'Europa, la conferència de rectors alemanya o el ministeri de ciència d'Àustria) anà a engegar els plans de reconstrucció de la Universitat de Pristina.
L'origen d'aquest projecte singular fou una conversa al bar de la Facultat de filologia de la Universitat de València entre David Basora (aleshores secretari executiu de la Vives), Vicent Partal i jo mateix: incorporar simbòlicament la Universitat de Pristina i coordinar les nostres universitats en un ambiciós projecte de cooperació. Dit i fet: durant quatre anys ho treballàrem a fons. Tant de bo els nostres ideals de tolerància, democràcia, autonomia universitària i actualització científica s'hagen materialitzat i hagen contribuït, ni que siga mínimament, a la sensació de felicitat dels ciutadans kosovars d'avui.
He recuperat unes notes escrites poc després de tornar de Kosovë el 1999.
Una de les raons per les quals darrerament he escrit tan poc en aquest bloc és l'existència d'altres blocs insuperables. M'agradaria tant escriure com ho fa Carl Zimmer a The Loom! Aquesta setmana ens ha explicat magistralment les noves descobertes sobre l'evolució de les balenes i dels rats-penats.
Avui, 12 de febrer, Charles Darwin faria 199 anys. Hi ha molt motius per recordar la figura i l'obra de Darwin. Entre més, la revifalla de l'obscurantisme arreu el món, una amenaça real als fonaments il·lustrats. Atreviu-vos a pensar!
Calor, mala connexió a Internet, ... l'estiu m'és poc propici, treballe malament per les elevades temperatures, per la nit no puc concentrar-me. Tot plegat un despròposit que em fa enyorar la vida rutinària durant el curs escolar. Ara, n'hi ha dies que et lleves i oblides tots els inconvenients, perquè algunes notícies t'alegren el dia.
Primera: els sis de Benghazi tornen a casa. Aquest afer s'havia convertit en un veritable malson. Arribat el final feliç convé recordar que el judici que tingueren aquestes persones a Líbia fou una farsa monumental i que el resultat final s'ha assolit mitjançant les decisions polítiques i el pagament d'una astronòmica xifra de diners. No podem oblidar que els trubunals libis han ignorat olímpicament les evidències, tants els estudis epidemiològics com els filogenètics, que demostraven la innocència dels acusats. Dit això, ara toca recordar aquestes pobres persones que han passat el pitjor calvari de la seua vida, en presó des de 1999 i, des fa temps, amb l'amenaça real d'acabar afusellats. I desitjar-los el millor en aquest final del llarg i fosc túnel.
Segona: la revista Mètode guanya el Premi Nacional de Periodisme. És una notícia excel·lent, magnífica, per a les persones que la fan, dirigides per Martí Domínguez, per als que som col·laboradors o autors, per als lectors que aprecien la ciència com una part indestriable de la cultura, per a la pròpia Universitat de València que l'edita. La web del Departament de Cultura remarca la qualitat contrastada d'una revista que combina darrerament d'una manera molt eficaç, les col·laboracions entre científics i artistes. Només un matís: la revista no va nàixer, com s'hi diu, la primavera del 99; aquell ja era el número 21. La revista aparegué per primer cop en 1992, en temps del rector Ramon Lapiedra i de la mà de la periodista Olga Dénia. Per cert, només una biblioteca en tota la Universitat de València (la Gregori Maians) té la col·lecció completa de Mètode!
Des del mite de Prometeu, passant pels esforços del doctor Frankenstein descrits per Mary Shelley, fins els anhels de tants científics reals del passat segle i els nostres dies, la possibilitat de fabricar un ésser viu sempre ha estat present en la ment humana. El terme 'biologia sintètica' pot descriure moltes realitats diferents, molts enfocaments metodològics, fins i tot, una diversitat d'ideologies científiques. Però és clar que desperta un interès creixent en els darrers anys. La notícia que Craig Venter ha presentat una sol·licitud de patent relacionada amb un microorganisme mínim artificial ha animat el debat en els darrers dies.
Una magnífica notícia en el mar d'incerteses: Edward O. Wilson rep el Premi Internacional Catalunya, informa Vilaweb. Als nombrosos mèrits científics d'aquest mirmecòleg, cal afegir la seua habilitat literària que ha fet d'ell un dels pensadors científics més apreciats. És conegut sobretot per la introducció de la fructífera idea de la sociobiologia. Denigrat per uns, admirat per altres, els escrits de Wilson no et deixen indiferent. Recentment ha afegit una obra al munt de llibres que barregen idees científiques i acostaments al fet religiós (per a blasmar-lo, com Richard Dawkins, o per a glorificar-lo, com Francis Collins). Wilson escriu una carta a un pastor baptista per a justificar que només l'esforç concertat de religió i ciència pot salvar la vida a la Terra. Deixant de banda el fet incontestable que la vida a la Terra (si més no els bacteris) no necessita ni de la religió ni de la ciència per sobreviure'ns, el llibre és llegívol i transmet molta passió. La Creación. Salvemos la vida en la Tierra, ni més ni menys, és el títol del llibre (Katz, 2006).
La revista L'Espill va publicar en el número 20 (tardor 2005), p. 176-179, un lúcid text de Wilson, "La sistemàtica i el futur de la biologia", les seues paraules durant l'homenatge a Ernst Mayr quan va complir 100 anys.
Adnan Oktar (àlies Harun Yahya) dirigeix una fundació turca que és la principal indústria creacionista del món islàmic. Des d'allí publica una fabulosa quantitat de documents, llibres, DVDs, etc. que distribueix en molts idiomes. Des d'enguany compta amb una web en espanyol. Fa poc més d'un any arribaven alguns pocs exemplars del seu Atles de la Creació a la UB. Prèviament, aquest impressionant llibre s'havia difòs massivament a França. Ara s'informa que Oktar ha estat condemnat per un tribunal turc a tres anys de presó acusat de crear una organització il·legal per enriquir-se.
Dins de poc es complirà el primer aniversari de la 
En la seua magnífica biografia de Darwin, la historiadora Janet Browne remarca la capacitat d'intercanvi epistolar com una de les bases fonamentals del mètode de treball del naturalista anglès. S'estima que Darwin escrigué i rebé més de 25.000 cartes al llarg de la seua vida de les quals es conserven unes 14.500, segons els estudiosos. Una part creixent d'aquestes es troben accessibles en línia al 
A Madrid ho intenten per primera vegada: aplegar les competències de recerca, desenvolupament i, això és l'original, ensenyament superior (aquestes competències no les tenia el fallit Ministeri de Ciència i Tecnologia d'Aznar). El nou govern Zapatero farà un experiment que ha funcionat bé en països del nord d'Europa i se separa de la fórmula clàssica (un ministeri d'educació amb competències en recerca) o dels experiments amb gasosa de Montilla (el súper-conseller Huguet manegant comerç, turisme, empresa, univeristats, recerca... i deixant desateses un munt de coses) i que, ai, també patim a València. Per cert, algú se'n recorda de l'enyorat DURSI?
Una de les raons per les quals darrerament he escrit tan poc en aquest bloc és l'existència d'altres blocs insuperables. M'agradaria tant escriure com ho fa Carl Zimmer a 
Avui, 12 de febrer, Charles Darwin faria 199 anys. Hi ha molt motius per recordar la figura i l'obra de Darwin. Entre més, la revifalla de l'obscurantisme arreu el món, una amenaça real als fonaments il·lustrats. Atreviu-vos a pensar!
