Tot i que no m'agraden els jocs, accepte la penyora que em passa l'amic Enric Pols d'estels. I ací va el segon paràgraf de la pàgina 139 de "Rússia: quatre trossets de guia" d'Enric Casassas i Simó (Edicions 3i4, 2006): Festa del vespre
Al vespre, al bar, hi ha una festa de caràcter general, organitzada per a tot el passatge del vaixell, sigui o no participant al seminari. Amb en Sobolev i l'Alexandrov, els barcelonins hi ocupem una mateixa taula. Un miniespectacle constituït per un parell de cançons a càrrec del responsable de relacions públiques del Iuri Andròpov (una de les quals, vull remarcar-ho, tenia lletra i música del poeta georgià Bulat Okudjava, del qual segurament parlarem més endavant) i per una actuació minimalista de tres músics malànimes, fins que es passa al ball generalitzat. Al cap de poca estona em retiro a la cabina a rentar calçotets i camises, a pensar en la llargària de les distàncies, a somiar la que m'espera a l'altre extrem d'aquestes, a escriure alguns paràgrafs d'aquestes memòries que volen ser fidedignes i subjectives, com aquell que res. La gresca a dalt continua fins a molt tard.
Si volen, poden serguir el joc Mails per a Hipàtia, Apostata desficiosa i Esclafamuntanyes.
Fa poc més d'un any comentava ací una troballa de NATURE sorprenent. Frank Keppler i els seus col·legues descrigueren un fenomen insòlit: la producció de metà per les plantes i, per tant, la inesperada contribució dels boscos a l'efecte hivernacle. El comentari l'acabava amb la perspectiva dels molts interrogants i noves troballes que calia esperar de tan espectacular observació. Però poc més d'un any després la revista New Phytologist publica el treball de Tom A. Dueck i els seus col·legues on s'informa que de tot això, res de res. No troben més que indicis negligibles de formació de metà per les plantes. L'article es pot llegir complet ací.
M'ha posat sobre la pista l'excel·lent bloc de Carl Zimmer, The Loom. La reflexió de Zimmer va més enllà de la significació científica d'aquest article. Per suposat, amb tot això cal comptar: unes observacions no confirmades és quelcom habitual en ciència. El frec a frec de les hipòtesis és el més apassionant del treball científic. No vol dir que els resultats de Keppler i els seus col·legues siguen una invenció. Poden ser observacions "artefactuals", fruit d'un mètode deficient, o d'errades involuntàries i sistemàtiques que ens fan veure coses diferents a les reals. Dueck i col·laboradors assagen un intent d'explicació de la discrepància, basat en les diferents metodologies emprades, més fiables en el seu cas. Keppler pel seu costat ha anunciat una propera confirmació de les dades, segons informa Chemistry World.
Zimmer, com he dit, va més enllà: la cobertura informativa del treball de Keppler et al. fou extraordinària. De moment els mitjans s'han fet un ressò ben escàs del treball de Dueck et al. Una raó podria ser que New Phytologist no és Nature i tot el seu poder mediàtic. D'altra, l'eterna qüestió de per què és menys notícia un treball que desmenteix un altre que va tenir un gran seguiment en els mitjans, per què no mereix una atenció comparable.
Com cada primavera, les Trobades de les escoles en valencià fan bullir el país. Milers de pares, mestres i xiquets ixen als carrers dels pobles en una llarga marxa festiva que ocupa un grapat de caps de setmana i que s'acompanya de moltes activitas lúdiques i culturals. Enguany l'entitat organitzadora, Escola Valenciana, ha convocat amb el lema: El futur és nostre. Escola Valenciana és una de les entitats més benèfiques que us pugueu imaginar. Manté viva la flama de l'alegria per una educació en llibertat i amb els valors més fonamentals de la formació de la persona. I sempre en valencià. La seua lluita és necessària perquè al País Valencià encara queda molta feina per fer. Damunt, les actuals responsables de la Generalitat no governen per a tot el poble i defensen uns valors antagònics als que sosté i fan tan vital Escola Valenciana. Es pensen que pel fet d'ignorar aquest poble en moviment, més visible en primavera però que treballa tot l'any amb la il·lusió col·lectiva d'un futur millor, deixarà d'existir. Aquesta burrera superlativa mereixeria les pitjors qualificacions si férem la més mínima avaluació. Això és el que metafòricament han fet els amics d'Escola Valenciana amb el butlletí de notes que es pot descarregar des de la seua web.
El govern valencià no fa els deures, es despista amb qualsevol vaixell de luxe o cotxe de fórmula 1 que passa a la vora, no es concentra en els problemes reals de la societat, ignora per complet la llengua catalana, les úniques matemàtiques que domina són les del dèficit pressupostari i el coneixement del medi només l'aprofita per urbanitzar i fer camps de golf.
En qualsevol cas, preferiríem que Camps i tots els seus amiguets no repetiren curs. Millor que agafen els llibres i els quaderns i se'n vagen a sa casa a cremar-se les celles.
Passejar per Cambridge i llegir les plaques commemoratives als edificis és fer un curset accelerat de la millor història de la ciència. Ens aturem, exhausts, a la porta del pub The Eagle. Allà és on hi entraren Watson i Crick la primavera de 1953 cridant que haven descobert el secret de la vida i que convidaven tothom a cervesa. És clar, el laboratori Cavendish, on entre altres moltes històries J. J. Thompson descobrí l'electró, està allà a la vora i ho tenien molt a la mà, vull dir el laboratori del pub. Mentre ens fem una bona "pint" d'aquella cervesa anglesa típicament desbrafada, els meus amics i ex-estudiants m'expliquen anècdotes de la vida universitària.
La revista britànica Nature d'aquesta setmana dedica portada i dossier especial a les presidencials franceses. El corresponsal en París Declan Butler ha entrevistat Royal, Sarkozy i Bayrou (aquest text és accessible sense subscripció també en francès).
Butler també ha entrevistat una sèrie de protagonistes de la ciència i tecnologia francesa que opinen sobre l'estat del sistema francès de recerca i desenvolupament i la resposta rebuda per part dels governs a les principals demandes de la comunitat acadèmica. A banda de l'interès de les opinions dels candidats, que això ja sabem que són paraules mesurades i promeses edulcorades, i de les reivindicacions dels ciutadans científics (un etern déjà vu), el text més atractiu és un breu final on Butler analitza les xifres de la ciència francesa i la seua posició relativa dins d'Europa, prou per sota d'Alemanya i en alguns aspectes igualada amb el Regne Unit. El gràfic amb dades de l'Observatoire des Sciences et des Techniques de París és tan eloqüent que no se m'acuden més comentaris.
Aclariment: amb aquesta escala que comença en el 1,8% del PIB dedicat a la recerca, l'estat espanyol no hi surtiria en la foto...
Ara que s'acosta Sant Jordi fa de parlar de llibres. I casualment es creuen tres referències que tenen com a tret comú Benet XVI. El primer és sobre el Ratzinger filòsof. Es tracta d'un text anònim (en honor als libels del segle XVII) italià que disseca el pensament de Ratzinger i la seua obsessió amb la fe com a sublimació de la raó. Dedica un capítol a la dèria de l'actual Papa amb l'evolució i el pensament darwinista i un apèndix a l'anàlisi minuciosa de les errades del discurs de Ratisbona. Per cert, la versió espanyola la publica Debate i no he estat capaç de trobar el llibre en el web de l'editorial.
Però Benet XVI també fa d'autor...
Vilaweb informa de la recepció de l'Atles de la Creació per part d'alguns professors de la Universitat de Barcelona. Aquest luxós volum s'ha començat a distribuir a Europa fa unes setmanes. Els continguts, tot i la brillant presentació, són deplorables. Les manipulacions dels coneixements biològics queden empetitides al costat de les afirmacions sobre les relacions entre el darwinisme i el nazisme o els atemptats de l'11-S. També ha arribat algun exemplar a mans d'alguns bibliotecaris. Caldria deixar clar que una obra com aquesta mai hauria d'estar classificada i guardada entre els llibres científics. Tampoc no em semblaria just enviar-la a la secció de religió. En el sistema de catalogació internacional n'hi ha cap secció sobre manipulacions, enganys i propaganda barroera?
Encara no havia digerit els nervis de la meua intervenció pública a Palma la nit de dilluns i una nova allau d’informació envaeix la biologia. A la xerrada, que tant va agradar als amics Vicent i Biel, sostenia que la quantitat d’informació que inaveix les ciències de la vida és molt superior a la nostra capacitat de pair-la: ens calen noves eines, no sols informàtiques sinó –sobretot– conceptuals. Hi ha, a més, un aspecte que no vaig tractar en profunditat per no allargar-me i cansar l’auditori: la lliure circulació d’aquesta informació és parcial. Les dades, la majoria pensem, estan accessibles en línia. Però llegir molta de la informació científica rellevant encara requereix estar subscrit a revistes, tot i l’existència de remarcables inciatives com la “Public Library of Science”, PLoS. Tot just l’endemà de la xerrada apareixen publicats en una revista d’accés lliure els primers resultats de la gran expedició per mesurar la diversitat dels microorganismes a les aigües marines.
Enguany és l’Any Polar Internacional (IPY en les sigles en anglès). Es tracta del que fa quatre, d’una sèrie iniciada el 1882 però que feia 50 anys que no es repetia. La diferència fonamental amb el darrer IPY és que deixa de ser una iniciativa només centrada en la recerca geofísica per a convertir-se en un gran programa internacional (participen 60 països amb 200 projectes) totalment interdisiciplinar: des de les matemàtiques fins l’enginyeria, passant per les ciències físiques, de la vida i socials. Un dels aspectes més originals de l'actual programa és el treball en col·laboració amb les comunitats indígenes àrtiques, no sols per comprendre millor les seues estratègies d'adaptació a un ambient tan desolat sinó per a disposar de la seua sensible observació sobre els canvis que estan ocorreguent allà.
Els gels polars són un magnífic registre del clima del passat. Alhora, el seu desglaç representa potser la principal amenaça del canvi climàtic. Per bé que la contribució actual del desglaç a la pujada de 3 mm per any del nivell del mar és de poc més del 10%, molts especialistes consideren els gels àrtics i antàrtics com el “canari de la mina” de l’escalfament planetari, és a dir, el sensor més fi de la tendència a l’alça de la temperatura. El número de la revista Science d’aquesta setmana dedica un monogràfic a l’IPY (accessibles sense subscripció només els resums dels articles).
El proper dimarts 21, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, s’inicia el cicle de conferències Canvi climàtic: la perspectiva científica. L’objectiu és escoltar alguns dels nostres màxims especialistes pel que fa a les dades contrastades que n’hi ha sobre el canvi climàtic, l’acció humana sobre l’ambient i les possibilitats de correcció d’aquesta tendència que pot tenir greus conseqüències econòmiques i socials.
La revista Nature enceta un dossier especial dedicat a Carl Linnaeus, el gran classificador de la natura. Alguns textos són de lliure accés i els propers mesos se n’afegiran més. El conjunt de treballs que ara inicia la celebració del tercer centenari del naixement de Linnaeus ofereix una visió actual del treball taxonòmic, el paper dels naturalistes aficionats, l’efecte de les tecnologies de la informació sobre la tasca dels sistematitzadors i, com no, l’ús cada vegada creixent i més poderós de les tecnologies basades en les signatures genètiques. El codi de barres que tots els organismes porten als seus genomes obren oportunitats noves a la classificació natural, és a dir, basada en les relacions evolutives. Aquest era el somni de Charles Darwin, superar la noció que les similituds entre organismes es devia als capricis d’una ment creadora (com creia Linnaeus) i revelar la veritable raó de les semblances: el parentiu, la nissaga, la descendència d’avantpassats comuns.
El mateix número de la revista aprofita per presentar una recerca botànica que revisa la posició de diversos grups de plantes, com l'arbust de Nova Caledònia o el lliri d'aigua, dins de l'arbre familiar de les angiospermes, situant-los en la base de l'arbre, com a grups antics.
La portada és un disseny de Jovan Djordjevic que ha reinterpretat la còpia de Jean Haagens del retrat de Krafts de 1774 (Linnean Society of London).
Si hi hagué un denominador comú en les intervencions d'anit en l'acte de lliurament del VIII premi Nadal Batle a Toni Ibàñez fou el record del rector Batle. Tota la nit hi estigué present el seu ànim, la seua audàcia i visió del futur de la universitat i del país. Perquè ni ací, ni a les Illes, ni tampoc al Principat, estan les coses com per anar oblidant referents de tal magnitud. Vaig tenir el privilegi de ser convidat a impartir una xerrada i vaig aprofitar per a descriure en veu alta alguns panorames i inquietuds de la ciència actual que a mi m'interessa.
El Departament de Comerç i Indústria (DTI) britànic, que gestiona també les recursos destinats a recerca científica i desenvolupament tecnològic, ha anunciat unretall de 68 milions de lliures dels pressuposts d’enguany dels Research Councils (RC), informa la BBC.
La setmana passada es va presentar el primer any d’activitat del Consell Europeu de Recerca (ERC), un organisme de finançament d’investigació bàsica, d’abast europeu, finançat per la Comissió Europea (dins del Programa Marc de Recerca, que acaba d’iniciar la setena edició) i de funcionament independent. Aquesta darrera característica no és gens menyspreable, atesa la necessitat imperiosa que els òrgans finançadors de la investigació no depenguen de les vel·leïtats polítiques i partidistes.
Un hospital catòlic a Granada desafia la jerarquia eclesiàstica amb la decisió de desconnectar el respirador d’una pacient que ha demanat un final digne. El govern valencià promou amb l’arquebisbat la creació d’una Facultat de medicina a la Universitat Catòlica. Pura coincidència?
El 12 de febrer de 1809 nasqué Charles Robert Darwin. L’any passat la Universitat de València i el IEC s’uniren a la celebració mundial del Dia de Darwin. Enguany s’han adherit també la Societat Catalana de Biologia i Acció Cultural del País Valencià dins d’un programa d’activitats coordinat des de la Càtedra de divulgació de la ciència, incloent-hi conferències, cinema i bar de ciències.
La revista El Temps dedica portada i dossier central a una de les polèmiques més antigues i alhora més expansives: l’oposició de certs sectors religiosos, cristians o musulmans, a l’existència de l’evolució. Vilaweb se’n fa ressò de tot plegat així com el Mail Obert d’avui.
Fa poc més d'un any comentava 
Com cada primavera, les Trobades de les escoles en valencià fan bullir el país. Milers de pares, mestres i xiquets ixen als carrers dels pobles en una llarga marxa festiva que ocupa un grapat de caps de setmana i que s'acompanya de moltes activitas lúdiques i culturals. Enguany l'entitat organitzadora, 
La revista britànica Nature d'aquesta setmana dedica 
Ara que s'acosta Sant Jordi fa de parlar de llibres. I casualment es creuen tres referències que tenen com a tret comú Benet XVI. El primer és sobre el Ratzinger filòsof. Es tracta d'un text anònim (en honor als libels del segle XVII) italià que disseca el pensament de Ratzinger i la seua obsessió amb la fe com a sublimació de la raó. Dedica un capítol a la dèria de l'actual Papa amb l'evolució i el pensament darwinista i un apèndix a l'anàlisi minuciosa de les errades del discurs de Ratisbona. Per cert, la versió espanyola la publica Debate i no he estat capaç de trobar el llibre en el web de l'editorial.
Encara no havia digerit els nervis de la meua intervenció pública a Palma la nit de dilluns i una nova allau d’informació envaeix la biologia. A la 
Enguany és l’Any Polar Internacional (IPY en les sigles en anglès). Es tracta del que fa quatre, d’una sèrie iniciada el 1882 però que feia 50 anys que no es repetia. La diferència fonamental amb el darrer IPY és que deixa de ser una iniciativa només centrada en la recerca geofísica per a convertir-se en un gran programa internacional (participen 60 països amb 200 projectes) totalment interdisiciplinar: des de les matemàtiques fins l’enginyeria, passant per les ciències físiques, de la vida i socials. Un dels aspectes més originals de l'actual programa és el treball en col·laboració amb les comunitats indígenes àrtiques, no sols per comprendre millor les seues estratègies d'adaptació a un ambient tan desolat sinó per a disposar de la seua sensible observació sobre els canvis que estan ocorreguent allà.
La revista Nature enceta un 
La setmana passada es va presentar el primer any d’activitat del Consell Europeu de Recerca (
El 12 de febrer de 1809 nasqué Charles Robert Darwin. L’
