Encara em dura l'impacte de la gentada que va anar a la presentació del llibre Els inicis de la vida de Lynn Margulis i Michael F. Dolan, el passat dijous. Públic de totes les edats, des d'estudiants ben joves fins ciutadans grans, professorat de nivells preuniversitaris i científics consagrats, fins persones inquietes i curioses alienes a la professió acadèmica. La cua que es va fer en busca d'un autògraf de la científica nord-americana es va perllongar durant més de tres quarts d'hora perquè Lynn atenia tots els comentaris, agraïments i felicitacions d'aquells que havien gaudit de la seua xerrada. Les existències de llibres s'exhauriren, però molts portaven de casa exemplars d'obres anteriors. Era un públic fidel i coneixedor dels mèrits d'aquesta singular biòloga. Podrem estar més d'acord o menys amb les seues propostes, però no es pot negar que ella és protagonista d'un episodi remarcable de la història de la ciència contemporània. Tossuda, va aconseguir que s'apagaren uns llums de l'auditori del Museu de les Ciències que ni els organitzadors de l'acte sabien que es podien apagar... Tot per a poder veure millor l'espectacular documental que ens va projectar. Fins passades les deu i mitja de la nit va estar atenent persones, fins l'exhauriment de la veu i gairebé el tancament de les parpelles.
Ara, la seua contundent negativa a parlar davant de les càmeres de televisió fou el moment més margulisià de la nit: tot de micròfons al seu voltant i els objectius apuntant en direcció contrària. Ella està en contra de la televisió pel mal que diu que fa a la cultura. Ep, i això que em consta que no ha vist mai Canal 9!
Lynn Margulis dedicant exemplars del seu llibre "Una revolución en la evolución" (PUV, 2002) l'any 2003. Fotografia de Miguel Lorenzo per a Mètode.
Estem acostumats a pensar en l’evolució biològica com un procés de generació de branques en l’immens arbre de la vida. Una branca es bifurca i d’una espècie ancestral se’n originen dues. La cladogènesi, la formació de branques, és una imatge típicament darwinista. De fet, l’única figura que apareix al llibre de «L’origen de les espècies» de Charles Darwin, publicat el 1859, és la de la generació de les branques de l’arbre de la vida per cladogènesi. De vegades alguna branca s’interromp (l’espècie s’extingeix i queda sepultada en els estrats geològics). De vegades una branca canvia molt al llarg del temps, sense bifurcar-se, i una espècie substitueix una altra (anagènesi). De vegades, en fi, una espècie no canvia al llarg de milions d’anys i representa un fòssil vivent.
Em va fer molta gràcia que la Dra. Laia Font aconseguís la direcció del grup de recerca, en part, gràcies a un plantejament de col·laboració amb l'Institut Cavanilles de la Universitat de València. El més novedós i, per tant, més difícil de capir pels seus superiors (homes i d'edat avançada) és que tot i dirigir un grup de recerca biomèdica molecular, la Dra. Font proposa una incursió en la biologia evolutiva. I això, segons ella, només és possible si fa un aliança amb el millor grup del país, el laboratori valencià que compta amb les metodologies més potents per investigar en evolució molecular. Sens dubte la seua visió de futur és extraordinària perquè només l'enfocament evolutiu pot assegurar línies d'escrutini viables a llarg termini, significatives biològicament, il·luminadores de la nostra comprensió de la salut i la malaltia. L'entrada impulsiva del seu company Pere Brunet en la reunió de treball on es decidia qui dirigiria el grup de recerca, parlant un català amb accent valencià per fer-se passar pel Dr. Boronat, un portanveu del prestigiós grup del Cavanilles, ha fet perillar la decisió dels severs caps. Però, finalment, la Dra. Font dirigirà el laboratori biomèdic. Llàstima que no sabrem del resultat de tan prometedora col·laboració amb el grup del Cavanilles fins d'ací uns mesos perquè tot això passava al darrer capítol de la tercera temporada de Porca Misèria!
De la primitiva Pangea a la Darrera Pangea. Com seran els continents en 100 o 200 milions d'anys? El NYT publica una animació basada en models de predicció de l'evolució dels continents, ens transporta en el temps i ens mostra com podria ser aleshores el "mapa mundi". També es poden veure més animacions al Projecte Paleomap de Christopher R. Scotese, incloent-hi el planeta del futur i les versions tridimensionals del planeta en diversos moments de la història geològica.
Per a prediccions en el marc del canvi climàtic, ací es pot veure com poden canviar les temperatures planetàries fins al 2100. I ací com podem desaparèixer sota les aigües...
Imatge: C. R. Scotese, Universitat de Texas (Arlington)
S’acaba de fer públic un nou procediment per a obtenir cèl·lules troncals humanes pluripotents, és a dir, amb capacitat de generar molts tipus diferents de teixits. Científics de l’Institut Wake Forest de medicina regenerativa, sota la direcció d’Anthony Atala i en col·laboració amb l’Hospital pediàtric de Harvard, han descrit a la revista Nature Biotechnology l’obtenció de cèl·lules troncals humanes derivades de líquid àmnic.
Un bon regal de Reis, sí senyor. Acabe de saber que l'amic, col·lega i ex-alumne, Martí Domínguez, ha guanyat el 39è premi Josep Pla amb una novel·la que, segons les seues pròpies manifestacions improvisades davant la televisió, reivindica l'espirit il·lustrat a través de Voltaire. Un planià com Martí serà avui doblement feliç i jo em congratule.
Vilaweb ens informa de l’aparició d’una nova revista científica de lliure accés. També el darrer número de Nature es fa ressò (notícia, tanmateix, accessible només a subscriptors). Des del passat 20 de desembre es troba accesible PLoS ONE, una experiència editorial que va molt més enllà d'una revista científica que es pot llegir sense pagar subscripció.
pereto |
diumenge, 31 de desembre de 2006 | 19:05h
Els tres darrers títols de la col·lecció Sense Fronteres (Bromera/Universitat de València), ens presenten tres visions del món útils per a tots. Tres llibres ideals per a posar en la carta als Reis.
Des del naixement de M. vam decidir que la Nit de Nadal ens arribarien també regals, a banda dels clàssics Reis. Però si bé aquests es reserven per a suplir-nos amb algun article d'utilitat, per Nadal només ens demanem articles culturals: llibres, música, pel·lícules: Cris Juanico (Vola'm a sa lluna) s'acompanya d'Sting (Songs from the labyrinth), Woody Allen (Match point) del DVD Rock&Cat...
pereto |
dissabte, 23 de desembre de 2006 | 17:34h
Un de les repassades més agradables i sensibles a la cançó americana l’ha fet Rod Stewart amb la seua sèrie “The great American songbook”. Al llarg dels quatre volums “It had to be you” (2002), “As time goes by” (2003), “Stardust” (2004) i “Thanks for the memory” (2005), el cantant ens transmet els millors moments de l’anomenat “easy listening”, combustible de melangia i absència. Fa uns mesos em vaig adonar que la famosa “As time goes by” de Herman Hupfeld té unes primeres estrofes que no són interpretades en la pel·lícula Casablanca i que fan referència al progrés científic:
This day and age we're living in
Gives cause for apprehension
With speed and new invention
And things like fourth dimension.
Yet we get a trifle weary
With Mr. Einstein's theory.
So we must get down to earth at times
Relax relieve the tension
And no matter what the progress
Or what may yet be proved
The simple facts of life are such
They cannot be removed.
Després ve tot allò de “a kiss is a kiss” i allò una mica carrincló que cada dona necessita un home i el home necessita la seua parella, i això la ciència no ho canviarà mai… Siga com siga, magnífica la versió de Rod Stewart acompanyat per Queen Latifah. Però per què Stewart haurà canviat la quarta dimensió per la tercera?
pereto |
divendres, 22 de desembre de 2006 | 00:04h
Com ja és costum, la revista SCIENCE acaba l’any amb un resum de les descobertes més innovadores dels darrers mesos, amb una guanyadora (la demostració de la conjectura de Poincaré) i un panell de finalistes. Tot un ramell de monuments de l’intel·lecte i molts més que no citen: la transició de la metagenòmica (l’estudi dels genomes d’una mostra ambiental) a la paleogenòmica (l’estudi dels genomes preservats en fòssils, siga un neanderthal, siga un mamut), l’escalfament planetari (reflectit per l’acusada disminució dels gels de Groenlàndia i l’Antàrtida a un ritme accelerat), els passos teòrics i experimentals dels físics cap al fenomen de la invisibilitat, i un bon grapat d’excel·lents contribucions.
Avui 19 de desembre s’anunciarà el veredicte del Suprem libi sobre el cas de la infecció massiva de xiquets amb virus de la sida i de l'hepatitis C, de la qual són acusades cinc infermeres búlgares i un metge palestí.
Ho explica Vilaweb i la BBC.
La secció d’opinió Mail Obert de Vilaweb publica el meu text Kafka a Líbia.
També es poden llegir els meus apunts Els sis de Benghazi, Més sobre els sis de Benghazi i Carta al coronel al-Gadaffi.
NOTA AFEGIDA: com havien previst els més pessimistes, el tribunal ha ratificat la condemna a mort dels sis de Benghazi. Cal renovar, doncs, l'exigència de justícia.
pereto |
dissabte, 16 de desembre de 2006 | 20:21h
Ahir l’Institut d’Ecomonia i Empresa Ignasi Villalonga va homenatjar el patrici que dóna nom a la institució, en complir-se 50 anys de la concessió de la medalla de la ciutat, amb l’absència gairebé total dels de la seua classe social i hipotètics hereus polítics. L’acte va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de València i un dels parlaments el va fer el Molt Honorable Jordi Pujol. Com que no em podia creure el que deien els diaris avui que havia dit l’expresident sobre la llei de la memòria històrica, ho esbrine a través d’un dels presents, testimoni directe del discurs. Jo sempre he tingut Pujol com un gran animal polític, amb un olfacte extraordinari i una astúcia fabulosa. Anit va dir que aquesta llei del govern sobre la memòria li semblava “imprudent."
pereto |
divendres, 15 de desembre de 2006 | 18:46h
Jo, que de futbol no sé res, avui sóc del Barça perquè sí que sé que Escola Valenciana és la nostra ONG més digna, activa, participativa, necessària i vivificant. El gest d'Oleguer Presas de donar els diners del premi Lluís Companys a Escola Valenciana és molt alliçonador, atesos els temps que corren i el país que patim, i un model d'integritat cívica.
Com de tota manera jo no ho expressaré millor, li done la paraula a l'amic Toni Mollà per a mostrar el meu agraïment més sincer a l'Oleguer.
L'altra nit, al programa de TV3 No em ratllis! els xiquets parlaren sobre religió. La sessió va ser d'allò més profitosa, per l'ocurrència i sinceritat de les respostes i comentaris dels menuts. Tota una lliçó per a més d'un dispensador de doctrina. Fins i tot, fou antològica la situació relliscosa que li pararen a la Borrero quan li demanren si pensava que Pinochet aniria a l'infern. Caldrà dir que la corresponsal vaticana va estar més que patètica en la seua resposta?
Però, amb molta diferència, el moment culminant fou la resposta d'una nena a la pregunta: eres creient? La xiqueta, amb una naturalitat atordidora per als adults digué sense dubtar: No, jo no crec en Déu perquè crec en la ciència. I a la manera purament laplaciana, la xiqueta va argumentar que no necessitava aquesta hipòtesi per explicar el món.
Al plató, la Júlia Otero li va preguntar a la nena que com s'explicava ella que hi hagueren científics que es deien creients... Resposta sòlida i clara: Perquè no creuen en el que fan.
Aquesta xiqueta mereix el títol de la dona més brillant de Catalunya!
Encara em dura l'impacte de la gentada que va anar a la presentació del llibre Els inicis de la vida de Lynn Margulis i Michael F. Dolan, el passat dijous. Públic de totes les edats, des d'estudiants ben joves fins ciutadans grans, professorat de nivells preuniversitaris i científics consagrats, fins persones inquietes i curioses alienes a la professió acadèmica. La cua que es va fer en busca d'un autògraf de la científica nord-americana es va perllongar durant més de tres quarts d'hora perquè Lynn atenia tots els comentaris, agraïments i felicitacions d'aquells que havien gaudit de la seua xerrada. Les existències de llibres s'exhauriren, però molts portaven de casa exemplars d'obres anteriors. Era un públic fidel i coneixedor dels mèrits d'aquesta singular biòloga. Podrem estar més d'acord o menys amb les seues propostes, però no es pot negar que ella és protagonista d'un episodi remarcable de la història de la ciència contemporània. Tossuda, va aconseguir que s'apagaren uns llums de l'auditori del Museu de les Ciències que ni els organitzadors de l'acte sabien que es podien apagar... Tot per a poder veure millor l'espectacular documental que ens va projectar. Fins passades les deu i mitja de la nit va estar atenent persones, fins l'exhauriment de la veu i gairebé el tancament de les parpelles.
Estem acostumats a pensar en l’evolució biològica com un procés de generació de branques en l’immens 
Em va fer molta gràcia que la Dra. Laia Font aconseguís la direcció del grup de recerca, en part, gràcies a un plantejament de col·laboració amb l'
S’acaba de fer públic un nou procediment per a obtenir cèl·lules troncals humanes pluripotents, és a dir, amb capacitat de generar molts tipus diferents de teixits. Científics de l’
Un bon regal de Reis, sí senyor. Acabe de saber que l'amic, col·lega i ex-alumne, Martí Domínguez, 
Els tres darrers títols de la col·lecció Sense Fronteres (
Com ja és costum, la revista 
Avui 19 de desembre s’anunciarà el veredicte del Suprem libi sobre el cas de la infecció massiva de xiquets amb virus de la sida i de l'hepatitis C, de la qual són acusades cinc infermeres búlgares i un metge palestí.
Ahir l’
