Un bon regal de Reis, sí senyor. Acabe de saber que l'amic, col·lega i ex-alumne, Martí Domínguez, ha guanyat el 39è premi Josep Pla amb una novel·la que, segons les seues pròpies manifestacions improvisades davant la televisió, reivindica l'espirit il·lustrat a través de Voltaire. Un planià com Martí serà avui doblement feliç i jo em congratule.
Vilaweb ens informa de l’aparició d’una nova revista científica de lliure accés. També el darrer número de Nature es fa ressò (notícia, tanmateix, accessible només a subscriptors). Des del passat 20 de desembre es troba accesible PLoS ONE, una experiència editorial que va molt més enllà d'una revista científica que es pot llegir sense pagar subscripció.
pereto |
diumenge, 31 de desembre de 2006 | 19:05h
Els tres darrers títols de la col·lecció Sense Fronteres (Bromera/Universitat de València), ens presenten tres visions del món útils per a tots. Tres llibres ideals per a posar en la carta als Reis.
Des del naixement de M. vam decidir que la Nit de Nadal ens arribarien també regals, a banda dels clàssics Reis. Però si bé aquests es reserven per a suplir-nos amb algun article d'utilitat, per Nadal només ens demanem articles culturals: llibres, música, pel·lícules: Cris Juanico (Vola'm a sa lluna) s'acompanya d'Sting (Songs from the labyrinth), Woody Allen (Match point) del DVD Rock&Cat...
pereto |
dissabte, 23 de desembre de 2006 | 17:34h
Un de les repassades més agradables i sensibles a la cançó americana l’ha fet Rod Stewart amb la seua sèrie “The great American songbook”. Al llarg dels quatre volums “It had to be you” (2002), “As time goes by” (2003), “Stardust” (2004) i “Thanks for the memory” (2005), el cantant ens transmet els millors moments de l’anomenat “easy listening”, combustible de melangia i absència. Fa uns mesos em vaig adonar que la famosa “As time goes by” de Herman Hupfeld té unes primeres estrofes que no són interpretades en la pel·lícula Casablanca i que fan referència al progrés científic:
This day and age we're living in
Gives cause for apprehension
With speed and new invention
And things like fourth dimension.
Yet we get a trifle weary
With Mr. Einstein's theory.
So we must get down to earth at times
Relax relieve the tension
And no matter what the progress
Or what may yet be proved
The simple facts of life are such
They cannot be removed.
Després ve tot allò de “a kiss is a kiss” i allò una mica carrincló que cada dona necessita un home i el home necessita la seua parella, i això la ciència no ho canviarà mai… Siga com siga, magnífica la versió de Rod Stewart acompanyat per Queen Latifah. Però per què Stewart haurà canviat la quarta dimensió per la tercera?
pereto |
divendres, 22 de desembre de 2006 | 00:04h
Com ja és costum, la revista SCIENCE acaba l’any amb un resum de les descobertes més innovadores dels darrers mesos, amb una guanyadora (la demostració de la conjectura de Poincaré) i un panell de finalistes. Tot un ramell de monuments de l’intel·lecte i molts més que no citen: la transició de la metagenòmica (l’estudi dels genomes d’una mostra ambiental) a la paleogenòmica (l’estudi dels genomes preservats en fòssils, siga un neanderthal, siga un mamut), l’escalfament planetari (reflectit per l’acusada disminució dels gels de Groenlàndia i l’Antàrtida a un ritme accelerat), els passos teòrics i experimentals dels físics cap al fenomen de la invisibilitat, i un bon grapat d’excel·lents contribucions.
Avui 19 de desembre s’anunciarà el veredicte del Suprem libi sobre el cas de la infecció massiva de xiquets amb virus de la sida i de l'hepatitis C, de la qual són acusades cinc infermeres búlgares i un metge palestí.
Ho explica Vilaweb i la BBC.
La secció d’opinió Mail Obert de Vilaweb publica el meu text Kafka a Líbia.
També es poden llegir els meus apunts Els sis de Benghazi, Més sobre els sis de Benghazi i Carta al coronel al-Gadaffi.
NOTA AFEGIDA: com havien previst els més pessimistes, el tribunal ha ratificat la condemna a mort dels sis de Benghazi. Cal renovar, doncs, l'exigència de justícia.
pereto |
dissabte, 16 de desembre de 2006 | 20:21h
Ahir l’Institut d’Ecomonia i Empresa Ignasi Villalonga va homenatjar el patrici que dóna nom a la institució, en complir-se 50 anys de la concessió de la medalla de la ciutat, amb l’absència gairebé total dels de la seua classe social i hipotètics hereus polítics. L’acte va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de València i un dels parlaments el va fer el Molt Honorable Jordi Pujol. Com que no em podia creure el que deien els diaris avui que havia dit l’expresident sobre la llei de la memòria històrica, ho esbrine a través d’un dels presents, testimoni directe del discurs. Jo sempre he tingut Pujol com un gran animal polític, amb un olfacte extraordinari i una astúcia fabulosa. Anit va dir que aquesta llei del govern sobre la memòria li semblava “imprudent."
pereto |
divendres, 15 de desembre de 2006 | 18:46h
Jo, que de futbol no sé res, avui sóc del Barça perquè sí que sé que Escola Valenciana és la nostra ONG més digna, activa, participativa, necessària i vivificant. El gest d'Oleguer Presas de donar els diners del premi Lluís Companys a Escola Valenciana és molt alliçonador, atesos els temps que corren i el país que patim, i un model d'integritat cívica.
Com de tota manera jo no ho expressaré millor, li done la paraula a l'amic Toni Mollà per a mostrar el meu agraïment més sincer a l'Oleguer.
L'altra nit, al programa de TV3 No em ratllis! els xiquets parlaren sobre religió. La sessió va ser d'allò més profitosa, per l'ocurrència i sinceritat de les respostes i comentaris dels menuts. Tota una lliçó per a més d'un dispensador de doctrina. Fins i tot, fou antològica la situació relliscosa que li pararen a la Borrero quan li demanren si pensava que Pinochet aniria a l'infern. Caldrà dir que la corresponsal vaticana va estar més que patètica en la seua resposta?
Però, amb molta diferència, el moment culminant fou la resposta d'una nena a la pregunta: eres creient? La xiqueta, amb una naturalitat atordidora per als adults digué sense dubtar: No, jo no crec en Déu perquè crec en la ciència. I a la manera purament laplaciana, la xiqueta va argumentar que no necessitava aquesta hipòtesi per explicar el món.
Al plató, la Júlia Otero li va preguntar a la nena que com s'explicava ella que hi hagueren científics que es deien creients... Resposta sòlida i clara: Perquè no creuen en el que fan.
Aquesta xiqueta mereix el títol de la dona més brillant de Catalunya!
pereto |
divendres, 8 de desembre de 2006 | 10:08h
Joh Bohannon escriu a Science un comentari sobre l’excel·lent treball filogenètic de Tulio de Oliveira i altres en Nature. Gràcies a l’amiga Mercè Piqueras, el meu apunt anterior Els sis de Benghazi es va difondre a través de la llista de l’ACCC. Un dels efectes d’aquesta difusió ha estat esperonar Javier Armentia a escriure sobre el cas en el seu magnífic bloc de ciència Por la boca muere el pez. Tant de bo, els mitjans de comunicació se’n feren més ressò (ahir només vaig tindre ocasió de veure un breu comentari a El País).
I el recull més complet d’informació sobre el cas, amb enllaços a mitjans de comunicació, cercadors de notícies i de blocs, declaracions d’organitzacions a favor dels drets humans i d’institucions científiques i acadèmiques, i un llarg etcètera, l’ha fet Declan Butler (l’autor del comentari de Nature) i el trobareu ací.
La revista NATURE publica l’anàlisi filogenètica dels virus de la sida i l’hepatitis C dels nens libis que suposadament foren infectats per un equip mèdic estranger que treballava a l’hospital Al-Fateh de Benghazi (Líbia). Com a conseqüència de l’acusació, un metge palestí i cinc infermeres búlgares esperen sentència amb una petició fiscal de condemna a mort. Advocats sense Fronteres, que ha portat la defensa del cas, ha demanat un estudi d’epidemiologia molecular independent, els resultats del qual apareixen avui a NATURE. El web d’aquesta revista conté nombrosos documents relatius al llarg i penós procés dels anomenats Benghazi Six, incloent-hi la carta que fa un mes enviaren 114 premis Nobel al coronel Muammar al-Gaddafi demanant un judici just i amb garanties, així com dades científiques i contrastades sobre l’epidèmia.
Des d’avui el New York Times publica una nova columna en la secció gastronòmica que apareix enllaçada en les planes de ciència. The Curious Cook de Harold McGee furgarà en allò que s’ha convingut en anomenar “gastronomia molecular”, una visió atractiva i novedosa de la cuina que satisfà les ments més curioses i els paladars més exigents. En aquesta cita “ocasional”, com la qualifica McGee, el celebrat autor de On food and cooking: the science and lore of the kitchen s’interessarà per investigacions científiques sobre els aliments i la cuina. Com la nutrició, la dietètica, la producció d’aliments o els organismes modificats genèticament ja són temes que reben molta atenció d’altres autors, McGee promet ocupar-se dels estudis sobre aliments particulars, “els tipus de temàtiques que originalment m’allunyaren d’ensenyar literatura i m’empenyeren cap als misteris de les emulsions, els glútens i les reaccions de Maillard.” I com a primer plat ens ofereix l’explicació del misteri dels alls blaus…
L'anterior apunt acabava suggerint que Lazcano i Ramon comparteixen una ideologia científica... per casualitat trobe sota un munt de llibres l'obra "Idéologie et rationalité dans l'histoire des sciences de la vie" del filòsof de la ciència francès Georges Canguilhem. Una petita obra que vingué a l'equipatge de la darrera incursió parisina, al calorós estiu. Resulta, segons Canguilhem, que els meus admirats Lazcano i Ramon comparteixen més aviat una "ideologia de científic" car no s'ha de confondre les ideologies científiques amb les de científics...