   |  |
El bloc de Juli Peretó
|
|
pereto |
diumenge, 5 de novembre de 2006 | 00:32h
NATURE publica aquesta setmana un interessant dossier sobre la ciència en els països musulmans al qual es pot accedir sense subscripció. Prenc nota d’algunes observacions d’Eshan Masood a l’article “An Islamist revolution”.
pereto |
dimecres, 1 de novembre de 2006 | 18:01h
Diversos companys blocaires a MésVilaweb han revelat quins han estat els apunts més visitats dels seus blocs en el mes d’octubre. Jo tinc un motiu especial per fer-ho, perquè durant aquest mes s’han produït més visites a ‘El buit del temps’ que en tota la seua història anterior, és a dir, dinou mesos. I els més visitats en la relació total des del principi són, precisament, el més recents. En primer lloc, vull agrair l’interès dels lectors, alguns dels quals me l’han expressat personalment, de vegades causant-me una grata i inesperada sorpresa. Però no puc deixar de reconèixer la confiança, primer de Vicent i Assumpció, de Vilaweb, i després de Ferran i Pedro, de Levante-EMV. L’enllaç a ‘El buit del temps’ des del portal d’aquest diari ha contribuït enormement a la difusió dels meus textos. És gratificant comprovar que n’hi ha molta gent que es pot interessar pels meus apunts sobre ciència i cultura. Gràcies a tot el món. I aquests són els apunts més visitats a l’octubre: Un article a Science: (i 2) Sobre la desvergonya Premi Ig Nobel a València! Un article a Science: (1) Sobre la ciència Un bon exemple mai és perdut Lletres Valencianes com a símptoma Francis Crick (1916-2004) Els Nobel de l'àcid ribonucleic Mètode, catalitzador de la curiositat Cientificar els polítics Clericalisme a la universitat
pereto |
diumenge, 29 d'octubre de 2006 | 20:47h
Fa més d’un any lamentava la desaparició de les planes sabatines del diari AVUI dedicades a la ciència i el medi ambient. A jutjar per les justificacions donades, semblava que la ciència, en conjunt, anava a ser més present a les planes del diari i a les d’opinió. El ben cert és que cada vegada hi ha menys col·laboracions fixes referides a assumptes científics, cosa que corroboraria la hipòtesi de l’amic Tobeña que les indagacions científiques són, a casa nostra, de segona divisió per als “mandarinats del pensament”. Però, fins i tot, la informació diària també és prou refractària a les novetats quotidianes, inclús si emanen de grups locals. La ciència, en general, sembla decaure a l’AVUI. Per exemple, en les tres darreres setmanes, diversos grups valencians i catalans han aconseguit publicar els resultats de les seues investigacions en tres articles a SCIENCE i un a NATURE. Tots ells han merescut comentaris elogiosos dels especialistes i textos addicionals en els mateixos números de les respectives revistes destacant-ne la rellevància. Fins i tot si això passés més sovint, seria més que remarcable, no? Doncs els lectors de l’AVUI no ho han pogut saber llegint aquest diari. Amb això tampoc no vull dir que el tractament informatiu ha estat òptim en altres mitjans (per exemple, Vilaweb o El País, per posar dos exemples i formats molt diferents, tampoc no han cobert de manera adient aquestes novetats). La comunicació dels avenços científics en els mitjans continua sent molt deficitària al nostre país.
pereto |
dissabte, 28 d'octubre de 2006 | 20:35h
Enguany el darrer diumenge d'octubre pren una dimensió més estimulant. La ciutat de València s'assembla una miqueta més a una capital culturalment europea. La magnífica rehabilitació dels antics magatzems de “El Siglo Valenciano” s'ha obert al públic oficialment, per bé que ja s'hi havien desenvolupat diversos actes durant els darrers dies. El breus discursos davant d'una notable audiència han barrejat les emocionades reflexions d'Eliseu Climent (amb referències a pioners de la cultura catalana contemporània ja desapareguts i una crida al relleu per les noves generacions) i les ajustades consignes de Pilar Costa (amb dues paraules clau: dignitat i unitat).
El Centre de Cultura Contemporània Octubre promet ser un epicentre humanístic, localitzat en un espai emblemàtic d'una ciutat tan assedegada d'un activisme cultural incisiu i crític com embafada de pensament fofo i, per dir-ho a la manera de Joan Fuster, de malentesos ignominiosos.
pereto |
dimecres, 25 d'octubre de 2006 | 22:33h
 El 26 d’octubre de 1923 nasqué a Lleida Joan Oró i Florensa. Les seues contribucions científiques han estat recollides en diverses ressenyes biogràfiques i publicacions. Cal remarcar la publicada per Ricard Guerrero en la revista Contributions to Science. El darrer número de “Ressò de Ponent”, publicació de l’Ateneu Popular de Ponent, dedica un especial a Oró, amb motiu de l’homentage que li va retre fa un any la Universitat de Lleida. Un resum del meu text “Oró o ennoblir la vida” es pot llegir ací.Foto, d'esquerra a dreta: Stanley L. Miller, Antonio Lazcano i Joan Oró, a València l'octubre de 1998.
pereto |
diumenge, 22 d'octubre de 2006 | 01:16h
 … no s’hi pot contradir. Ausiàs March expressava així els seus irrefrenables desdificis amorosos. I és que les ànsies sexuals, i no sols les d’un poeta amb ardències passionals com les de March, són fondes i impel·lidores, inexorables. En un dels textos memorables del “Diccionari per a ociosos”, Joan Fuster vaga pels viaranys literaris i arriba a la conclusió que el sexe guanya en seriositat quan en els darrers dos-cents anys prospera la demolició dels prejudicis, els moralismes i les mistificacions. És evident que la naturalització del sexe és obra sobretot de les ciències biològiques. «El fet és que el sexe, gràcies a tot això, ja no és grotesc ni excitant, en la seva versió literària –diu Fuster. És el sexe: només –un episodi ineluctable de la naturalesa de l’home.» Tant de bo Fuster hagués pogut llegir El cervell eròtic d’Adolf Tobeña.
pereto |
dissabte, 21 d'octubre de 2006 | 17:40h
 La campanya Per la Pau: prou investigació militar!, presenta el seu habitual informe sobre la despesa en recerca militar dins dels pressuposts generals de l’estat espanyol. L’estudi comparatiu no deixa cap lloc per al dubte: els tercers pressuposts del PSOE (amb l’ajuda dels seus socis nacionalistes conservadors i demés) continuen consagrant més recursos a l’anomenada recerca militar (en realitat, desenvolupament industrial d’armament) que a totes les altres partides d’investigació en totes les àrees (agrària, sanitària, tecnològica, fonamental…): 1.586,10 davant de 1.387,17 milions d’euros. Segons l’informe «al 2007 la despesa en R+D militar serà quasi dues vegades i mitja superior al Programa de “Recerca Científica” [del qual es nodreixen universitats i CSIC], 5 vegades el de recerca sanitària, més de 20 vegades superior al de recerca agrària o més de 300 vegades al de recerca educativa.»Tot el món, individualment o institucional, pot col·laborar en les lloables campanyes de la Fundació per la Pau.L’any passat aquesta fundació oferia una proposta alternativa a les desmesurades despeses militars.
pereto |
dissabte, 21 d'octubre de 2006 | 12:35h
Segons informa l'edició de Levante-EMV d'avui, un dictat d'un examen oficial de valencià contenia diverses faltes d'ortografia. El text original triat per la Conselleria era en castellà, es va traduir automàticament i i després els va fer mandra revisar-lo… la mateixa gossera que els va impedir usar un text valencià original. València és l'únic lloc del món on botar-se alegrement les normes ortogràfiques és un mèrit i on escarnir mestres i estudiants no és considera repugnant. I damunt se'n fa ostentació des d'algunes institucions públiques, com és el cas del president de la diputació provincial. Estic a favor del liberalisme ortogràfic que Levante-EMV aplica als articles d'opinió (o siga, cadascú escriu el català com vol i així es publica), per pur pragmatisme. Una actitud a primera vista rebutjable em permet d'estalviar molt de temps: ràpidament, d'una ullada, saps si l'autor del text és un secessionista lingüístic que tracta de justificar-se. A mi no m'interessa gens el que diu i, per tant, passe full. És paradigma d'allò que el missatge és el mitjà: no cal llegir el text, simplement comptar les faltes en la primera frase… Aquesta situació, impensable en qualsevol llengua de cultura, l'ha de patir el català des de dins, en una batalla que es lliura cada dia per la fragmentació, afebliment i depreciació de la llengua.
Venia llegint aquesta notícia del dictat pseudoortogràfic i he passat per davant d'un de tants establiments de nom valencià (“Forn El Guapet”) on t'atenen només en castellà i on s'anunciava l'oferta del dia: “coca de yanda”. Això mateix, quina llanda! La mateixa València on es fa Mètode o Transfer és també la ciutat de l'analfabetisme esplendorós.
pereto |
divendres, 20 d'octubre de 2006 | 18:55h
 L’Institut Ramon Llull (IRL) publica la revista Transfer, subtitulada “Journal of Contemporary Culture”. Molt en sintonia amb la missió de diplomàcia cultural postulada pel director de l’IRL Emili Manzano, Transfer tradueix a l’anglès textos apareguts en diverses revistes de pensament de llengua catalana, entre les quals tenim L'Espill, Mètode, El Contemporani, Idees, L’avenç o Transversal.La revista es confecciona a les Publicacions de la Universitat de València (PUV) sota la coordinació de Gustau Muñoz i Marc Dueñas. Una revista en anglès feta a València és, una vegada l’any, ambaixadora intel·lectual d’autors en llengua catalana. Tot plegat em sembla insòlit i digne de remarcar. El primer número conté diversos articles reflexius de, entre altres autors, Joan F. Mira, Josep Fontana, Rosa Congost o Sebastià Serrano. Un monogràfic sobre globalització i identitats culturals canviants (amb textos de Manuel Castells, Isidor Marí o Gil-Manuel Hernàndez) i d’altres textos breus i ressenyes bibliogràfiques. Es completa amb un comentari sobre obres d’Antoni Tàpies per Manuel Guerrero. L’excel·lent idea representada per Transfer no és totalment nova, tanmateix. En un àmbit diferent, complementari en bona mesura, Contributions to Science és una publicació periòdica de l’Institut d’Estudis Catalans que fa difusió internacional de la ciència feta a les terres de parla catalana. Es nodreix de textos encomanats a grups de recerca que revisen la seua tasca recent, presentacions d’institucions i infraestructures o biografies il·lustres, així com textos de conferències notables realitzades a l’IEC. Ambdós projectes editorials són un exponent dels anhels universalistes de la cultura catalana.
pereto |
diumenge, 15 d'octubre de 2006 | 20:11h
 […]Von Uhde no s’aturà aquí, per descomptat. Quan va crear el primer robot humà (un ésser que en aparença era un home normal però que, gràcies als profunds coneixements biològics de Von Uhde, estava dotat d’òrgans més perfectes que els d’altres homes), el món s’espantà i anomenaren Von Uhde el nou doctor Frankenstein. Però el corrent ja no es podia deturar. Amb l’ajuda de l’Acadèmia de Ciències alemanya, el gran biòleg continuà endavant. No trigaren a aparèixer els primers «robots humanoides», com hom els anomenava, despectivament, malgrat que el seu aspecte era més bell i perfecte que el dels mateixos éssers humans. Exempts de tares hereditàries i biològiques, sans i forts, proveïts d’una intel·ligència excepcional, aviat esdevingueren una terrible amenaça per als homes. I aleshores començà el periode més trist de la nostra història…, els Anys Negres, que enfrontaren homes i robots en paoroses batalles i matances. […] Procedència de la fotografia (AFP, BBC): l’escultor i enginyer Zou Renti posa, durant l’exposició de robòtica 2006 de Beijing, amb el seu bessó robòtic. La creació té un esquelet robòtic i és capaç de parlar. Procedència del text: Fragment d’«Un conte per a petits robots» d’Antoni Ribera. La narració fou publicada primer en castellà (a «Los comandos de la humanidad», Barcelona, Edhasa, 1961) i en català a «La meva àvia, la planta» (a cura d’A. Munné-Jordà, Lleida, Pagès Editors, 2000) i a «Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa» (a cura de Víctor Martínez-Gil, Barcelona, Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 2004).
pereto |
divendres, 13 d'octubre de 2006 | 00:08h
 Al mateix número de Science on apareix l’article comentat en l’apunt anterior es publica un altre, d’autors japonesos i nord-americans, d’un tema molt relacionat. El que és una pràctica freqüent i saludable en un món científic competitu i superpoblat –és a dir, publicar ensems articles complementaris o coincidents d’interès general– en mans d’un editor irresponsable pot ser un escandalós joc brut.
pereto |
dijous, 12 d'octubre de 2006 | 23:10h
 El número del 13 d’octubre de la revista nord-americana Science publica un treball realitzat per científics del grup de genètica evolutiva i del d’entomologia i control de plagues de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.
pereto |
dilluns, 9 d'octubre de 2006 | 02:29h
 Matt Ridley, autor de Genoma i Qué nos hace humanos, acaba de publicar Francis Crick: discoverer of the genetic code. Es tracta d’una biografia breu del genial biòleg que es llegeix d’una tirada i ens descobreix per igual les genialitats i les rareses d’un dels artífexs de la biologia molecular.
pereto |
diumenge, 8 d'octubre de 2006 | 09:50h
Tot i la seua gravetat, la notícia pot passar desapercebuda, especialment al Principat. Convé apuntar-ho. Catorze col·laboradors de la revista Lletres Valencianes, recull de ressenyes bibliogràfiques que edita la Direcció General del Llibre, han anunciat la seua intenció de no seguir col·laborant-hi si es perpetua la censura lingüística dels seus escrits perpetrada des d’instàncies de la Conselleria.
pereto |
dissabte, 7 d'octubre de 2006 | 13:53h
 Segons informa El País, entre els guanyadors dels premis Ig Nobel d'enguany es troba un equip de la Universitat de València. Aquesta és la informació que apareix també al web dels premis. Però realment l'equip d'investigació guardonat és de la Universitat Politècnica de València amb col·laboració de la Universitat de les Illes Balears. Els premis es van fer públics dijous a la Universitat de Harvard i avui per la nit és la festa de lliurament al MIT. |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|