pereto |
dimecres, 27 de setembre de 2006 | 23:10h
Sèries televisives d'èxit com CSI mostren el que ja és una realitat, que els procediments tècnico-científics en l'àmbit forense s'han convertit en un fet habitual. Habitual, però no sempre determinant: els efectes institucionals o socials d'aquests procediments no són tan mecànics i definitius com es veu en la sèrie. En un text titulat precisament «La ciència i els tribunals», publicat en 1993 per la revista American Scientist, el genetista Francisco Ayala i el jurista Bert Black remarcaven que si bé el públic coneix la ciència per les aplicacions, sovint ignora com funciona: formulant i contrastant hipòtesis i validant dels resultats de la investigació. I com que les institucions o els jutges formen part d'aquest “públic”, tampoc no és cosa d'estranyar que de vegades les decisions institucionals o jurídiques basades en proves científiques puguen ser dificultoses.
La tosquedat i opacitat de les tècniques tradicionals de la biotecnologia, que tenen els seus orígens en les èpoques més remotes de les civilitzacions humanes, han guanyat precisió i transparència amb l'aprofundiment del coneixement sobre la matèria viva. Els múltiples vessants de l'aprofitament dels recursos biològics, des de l'agricultura i la ramaderia, fins l'exploració de noves teràpies i els enormes beneficis reals o potencials de les eines biotecnològiques, no eclipsen les grans controvèrsies que les envolten.
A l’edició d’avui de la revista Naturees publica una troballa paleontològica molt notable. Es tracta d’unes restes fòssils, excepcionalment ben conservades, d’un exemplar jove d’Australopithecus afarensis (la famosa Lucy) de 3,3 milions d’anys d’antiguitat. Són les restes quasi completes d’una cria de 3 anys trobada a Dikika (Etiòpia). Dos articles en Nature descriuen amb detall les restes i el seu context geològic I paleontològic, respectivament. La importància del fet de la perfecta conservació d’un cos tan fràgil rau en l’allau de dates que subministra sobre l’anatomia, la locomoció, fins i tot, la capacitat per al llenguatge d’aquests avantpassats remots. Tanmateix, m’ha cridat l’atenció la manera amb la que els mitjans de comunicació han posat titulars avui a aquesta notícia, alertat per l’increïble titular de la portada de Levante-EMV:
Els estudiants de comunicació farien bé de fixar-se en aquest exemple: Es pot anomenar “niña” (que en rigor és la cria d’un humà modern) a l’exemplar fòssil en qüestió? Es pot dir que té la meitat del cos de mona (cosa que invoca imatges monstruoses que res tenen a veure amb la realitat)? Es pot dir que és el fòssil més antic d’una nena? Què diuen altres mitjans?
pereto |
dimecres, 20 de setembre de 2006 | 22:57h
El company Enric Marco comenta al seu interessant bloc Pols d'estels
diverses novetats sobre la definició de planeta i la nova situació de Plutó. Mentrestant, Vicent Martínez, director de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València em passa una informació hilarant per no dir patètica. Pot semblar una broma o pot semblar un acudit. Però és ben cert i es troba al web oficial de la cambra legislativa californiana. La iniciativa d'uns quants representants populars de l'estat de Califòrnia en relació al canvi de consideració planetària de Plutó es pot llegir ací. Els considerants no tenen desperdici: que si milions de californians han aprés que Plutó és el nové planeta, que si Plutó té un lligam afectuós amb els ciutadans, alhora de compartir nom amb el gos d'animació més famós de Califòrnia (sic), que si hi haurà gent afectada psicològicament per aquest canvi, que si es tracta d'una heretgia científica… i d'altres coses que em fan dubtar del meu nivell d'anglès perquè em semblen pura befa. De València estant, l'ofici de legislador ociós sembla més universal que no em pensava.
Joseph Ratzinger és un teòleg molt reconegut i li agrada que li ho reconeguen. Però alhora sembla una mica ingenu pel que fa a la consideració del ressò de les seues paraules ara que és el cap visible de l'Esgésia Catòlica. Fins i tot el que llig en l'aula magna d'una universitat centreuropea pot fer la volta al món en menys d'un dia i tindre conseqüències lamentables. Estic d'acord amb Vicent Partal quan escriu En defensa de Benet XVI. Però afegiria encara més: la desmesura de les reaccions d'alguns sectors islàmics (comptat i debatut, una minoria, per bé que sonora i violenta) ratifiquen l'exemple escollit pel Papa i encara pot semblar que es va quedar curt. Ara bé, si del que es tractava era de posar un exemple de la irracionalitat que suposa emprar la violència com a vehicle d'expansió d'una fe religiosa, Benet XVI podria haver triat el cas de les tràgiques incursions dels conqueridors cristians arribats des de la península ibèrica a terres americanes fa cinc cents anys. No obstant, les declaracions immediates dels mitjans oficials i del mateix Papa, tractant d'introduir aclariments i matisos, són un fet sense precedents i hi indiquen que s'han adonat de la inoportunitat de l'exemple triat. En resum, al professor de teologia li ha mancat en aquest cas el tacte del cap d'estat.
pereto |
diumenge, 17 de setembre de 2006 | 23:30h
Al CCCB es pot visitar una exposició fabulosa, Hi havia una vegada Txernòbil, de les que no et deixa indiferent. A través de fotografies, textos, vídeos, objectes, obres d'art, es rememora l'accident de la central nuclear de Txernòbil i s'expliquen detalls de la crisi tecnològica, política i social que va seguir a un accident que semblava impossible. Les explicacions de com va anar tot són esgarrifoses. El control de la informació des del primer moment per part de les autoritats de l'encara Unió Soviètica, va ser gairebé obsessiu, com queda demostrat en els fragments d'informes secrets i instruccions confidencials que decoren ací i allà l'exposició.
pereto |
divendres, 15 de setembre de 2006 | 18:00h
La remissió al Parlament del projecte de llei d’investigació biomèdica és una gran notícia. Aquesta llei permetrà realitzar amb plenes garanties científiques, jurídiques i ètiques, recerques relacionades amb les possibles aplicacions terapèutiques de les cèl·lules troncals humanes.
Advanced Cell Technology (ACT) és una empresa biotecnològica nord-americana que està d’actualitat per l’anunci d’una nova tècnica de derivació de cèl·lules troncals humanes a partir de d’estadis de desenvolupament molt inicials.
De les diverses notícies científiques que ha donat l’agost d’enguany la que sens dubte s’ha dut la màxima audiència ha estat la del debat sobre què és un planeta, durant l’assemblea la Unió Astronòmica Internacional (IAU). Els mitjans de tot el món, tant generals com especialitzats, han seguit i amplificat, potser en excés, la discussió. A l’endemà de l’aprovació de la definició oficial de planeta, que deixa fora Plutó, la notícia són les queixes dels astrònoms decebuts o contraris a la resolució, el manifest que circula en contra de la decisió i la previsió que la propera assemblea de la IAU torne a debatre la qüestió. El que ningú remarca és que les crítiques provenen sobretot de professionals nord-americans. Crec que no s’ha dit prou clar que Plutó era l’únic planeta descobert per un nord-americà i treure’l de la llista, per bé que siga ara el prototipus dels “planetes nans” (al capdavall, planetes, no?), ha estat gairebé una ofensa nacional. La història de la descoberta de Plutó, a més, està tenyida dels tòpics més arnats de la història nord-americana.
Vaig corrent cap a casa perquè només passar el noticiari del migdia de "Radio Nacional" arriba "De dalt a baix". El meu horari em permet d'eixir de la darrera classe del C.O.U. i aplegar a casa a punt de connectar la ràdio. La magnífica dicció del locutor em sedueix. Quin magnífic complement a l'estudi dels cursets per correspondència de "Lo Rat Penat", amb la gramàtica de Carles Salvador. Per la vesprada farem competició amb els amics per veure qui sap com es diu correctament la paraula d'avui. El gong anuncia: "No és diu... cal dir...". Tant de bo ens conviden al programa a presentar el nostre grup de música de Nova Cançó.
Assistir com a conferenciant a una Gordon Research Conference (GRC) és pot ben bé considerar com una oportunitat única i privilegiada. Se suposa que aquests congressos, dels que n'hi ha de tots els temes científics imaginables, tracten les fronteres del coneixement en un ambient de llibertat i confiança. És cert que cada vegada més, les reunions científiques no serveixen per aprendre coses novíssimes, no publicades prèviament en una revista. Els científics, com més va més preocupats estan que algun col·lega present a la sala prenga les dades i les idees i les use com a pròpies. N'hi ha molts casos documentats de pirateria intel·lectual i alguns científics són coneguts per la seua habilitat d'agafar la inspiració al vol.
La VIU (Valencian International University) serà a la UOC, com Canal 9 és a TV3. El projecte aprovat d'universitat virtual oeprivada” és un caprici personal del conseller Justo Nieto que pagarem tots els contribuents valencians. Tenen raó els rectors valencians quan es queixen i diuen que la nova universitat, que s'instal·larà al Monestir del Puig amb un pressupost inicial de 12 milions d'eus, és inoportuna i manca de justificació. Sobretot perquè suposa afegir més despesa sobre un capítol totalment insuficient, com és el de l'educació superior i la recerca. En el context d'una administració empobrida i endeutada fins nivells inimaginables, aquest caprici de Nieto sona a broma de mal gust. Diuen les males llengües que la VIU, que té com a primer director a l'escriptor i professor Jaime Siles, serà el refugi del Nieto ex-conseller, una possibilitat més que probable ateses les credencials de l'ex-rector de la Politècnica com a gestor il·luminat i visionari. A més això pot ser aviat, si es confirmen els rumors sobre la seua eixida del govern per a després de l'estiu (o millor, durant l'estiu, per a no armar tanta bronca… a veure què ens tocarà després). Si Nieto es converteix en el primer rector de la VIU, caldrà recordar també que Justo Nieto és a Gabriel Ferraté com la Ciutat de les Ciències al Museu de la Ciència-Cosmocaixa.
El passat dia 19 el president Bush per primera vegada va vetar una llei votada al Senat. La llei per incentivar la recerca en cèl·lules troncals i permetre el seu finançament públic no va assolir la majoria qualificada del Senat per poder ser aprovada i Bush va aprofitar per barrar-li el pas, amb un seguit d'argumentacions que oscil·len entre la fal·làcia i una moralitat hipòcrita. Mentrestant, la Unió Europea ha decidit (amb el vot contrari d'Àustria, Lituània, Malta, Polònia i Eslovàquia i les reserves explícites d'Alemanya, Itàlia i Eslovènia) finançar aquests tipus de recerques.
La revista L'Espill, fundada per Joan Fuster i coeditada en la seua segona època per Edicions 3i4 i Publicacions de la Universitat de València (PUV), s'ha incorporat a Eurozine, un consorci de 50 revistes culturals europees publicades en 32 països. Es tracta d'un portal on es poden consultar els índex i els resums dels articles que publiquen les revistes afiliades. Vegeu la benvinguda a L'Espill.
A més, en cada cas es tradueix a alguna altra llengua europea un dels articles publicats. El primer número de L'Espill que s'incorpora a Eurozine és el 22 (primavera 2006) i jo he tingut l'extraordinari privilegi de ser el primer autor publicat i traduït: es pot despenjar el PDF en català o en anglès del meu article oeEl disseny intel·ligent i l'assalt a la ciència”.
La revista L'Espill, fundada per Joan Fuster i coeditada en la seua segona època per Edicions 3i4 i Publicacions de la Universitat de València (
