Alexandra Witze, editora de notícies de Nature, manté un bloc durant la celebració del Festival Europeu de la Ciència Euroscience Open Forum aquests dies a Múnic. Comentava ahir la periodista la conferència del professor de 'filosofia experimental' [sic] a Cambridge Gerry Gilmore, que ha estat sobre la història de l'univers. Degué ser una brillant exposició esguitada de referències anecdòtiques cridaneres d'aquelles que fan aprendre coses inesperades. Mai no havia sentit dir que les primeres estrofes de As times goes by, la cançó d'Herman Hupfeld, gran èxit de 1931 popularitzat per la pel·lícula oeCasablanca” (1942), contenen unes referències explícites al progrès científic i a Einstein. Unes estrofes, per cert, absents a la versió cinematogràfica que ha esdevingut clàssica i que presenten la modernitat, la rapidesa, la ciència abstrusa com antagòniques d'aquelles coses tan simples de la vida com la passió amorosa, la gelosia i l'odi entre les persones. Coses simples?
Pot ser una mala jugada dels donyets de la rotativa o de l'ordinador, però l'edició de Levante-EMV d'avui reprodueix l'article de Pedro López García Hombres y chimpancés que ja es va publicar el dissabte 19 de novembre de 2005. L'article comença amb una constació dels avenços recents en genòmica humana i del zimpanzé i continua amb un judici de valor sobre el que ens fa humans, basat en les creences religioses cristianes. López García pertany a un Grupo de Estudios de Actualidad, autoanomenat oeONG de la cultura” i estretament vinculat als sectors més conservadors de l'Església catòlica. A l'apunt Indicis i coincidències em vaig fer ressò de la primera vegada que va aparèixer el previsible text de López García. Sobre per què apareix de nou el text a les planes de Levante, potser un donyet, o potser que aquest diari manque dels més elementals mecanismes d'autocontrol per reconèixer un text ja publicat abans. Fa molt mal efecte, en qualsevol cas.
L'agència de notícies de Nature ha buscat els blocs de ciència més populars. Segons la seua cerca, dins dels gairebé 48 milions de blocs que recull Technorati n'hi ha cinc blocs de ciència, escrits per científics professionals, entre els primers 3.500. El mètode d'ordenació de Technorati consisteix en comptar tots els enllaços als blocs que fan altres pàgines web en els darrers sis mesos. La llista dels cinquanta blocs de ciència més amunt en la llista es troba ací. Alguns d'ells (cinc dels deu primers) en realitat estan escrits per un grup de científics. Nature també ha buscat blocs de ciència escrits per divulgadors i en llista cinc. Aquests es troben entre els 3.000 primers de Technorati. Especialment recomanable entre aquests darrers és The Loom del periodista científic Carl Zimmer, un dels meus preferits. Sens dubte la blocmania ho penetra tot. Una de les troballes que s'està imposant en moltes webs científiques, començant per les principals revistes (p.e. Nature), és no sols incloure blocs dels responsables editorials que opinen sobre actualitat científica, sinó també fer que els enviats especials a congressos i grans reunions de ciència facen el seguiment a través d'un bloc en temps real. Aquest
és de la darrera reunió de l'American Physics Society. Una nova manera d'assistir a debats científics distants a través de la mirada d'observadors privilegiats.
La revista Science publicava la setmana passada a la seua secció 'Brevia' una notable peça de recerca. Per primera vegada l'anàlisi genètica d'una resta fòssil permet de concloure característiques diguem-ne oevisibles”, fenotípiques, dels animals extingits. Es tracta d'un elegant estudi genètic i bioquímic de restes de mamuts realitzat per un equip del que formen part Carles Lalueza (Universitat de Barcelona) i Jaume Bertranpetit (Universitat Pompeu Fabra). Diversos mitjans, com la BBC, se n'han fet ressò.
El computador més ràpid del món és BlueGene/L d'IBM del Lawrence Livermore National Laboratory (LLNL) a Califòrnia, segons la llista Top500 (el MareNostrum del Centre de Supercomutació de Barcelona ocupa el lloc 11). Els seus 131.072 processadors poden fer 280,6 milions de milions de càlculs per segon. Aquesta xifra costa d'imaginar. L'agència de notícies de Nature ens facilita la tasca amb la següent comparança. Si tots els habitants del planeta (6.600 milions) disposaren d'una maquineta de calcular i feren una operació cada 5 segons, la comunitat calculadora planetària trigaria 60 hores en fer el mateix que BlueGene/L fa en 1 segon.
Seixanta-set acadèmies científiques de tot el món s'han pronunciat sobre alguns fets incontrovertibles de l'origen i evolució de la vida. La iniciativa ha estat del comité interacadèmic sobre temes internacionals (IAP) i ha estat motivada perquè és ben conegut que «certs sistemes públics educatius neguen, amaguen o confonen les dades científiques i les teories contrastables sobre l'origen i evolució de la vida amb teories no científiques». El manifest s'adreça a governs, ensenyants i pares. Adverteixen que cap sistema educatiu hauria de permetre contradiccions amb aquests fets fonamentals: l'edat de l'univers, el canvi geològic al llarg de la història del planeta, l'edat de la vida i la coevolució amb el planeta, així com el canvi evolutiu i l'origen comú de tots els sers vius. Fins ací, el manifest és insuficient perquè no menciona res sobre les "causes" d'aquesta evolució. En declaracions a la BBC el sociòleg Steve Fuller critica l'ambigüitat del text que es limita a assenyalar fets que avui només són inacceptables pels arnats creacionistes que segueixen la Bíblia literalment, un moviment marginal fins i tot als EUA. Per bé que la BBC també recull opinions de lectors que posen els pèls de punta...
Tanmateix els subtils neocreacionistes del disseny intel·ligent acceptarien almenys la primera part del text: ells no neguen el fet evolutiu en sí. Ara, la segona meitat del manifest sí que va al fons de la qüestió, la de la delimitació de la ciència i la diferenciació amb altres formes de coneixement, com podria ser la revelació divina...
En el text anterior citava el llibre d'Horace Freeland Judson sobre el frau científic que ha publicat recentment en castellà l'editorial Crítica, dins la col·lecció Drakontos. "The great betrayal. Fraud in science" es va publicar en 2004. "Anatomía del fraude científico" en 2006. Els responsables de l'edició espanyola han redactat un text per a la contracoberta que comença amb l'al·lusió al cas Hwang, el científic sud-coreà que enganyà tot el món amb un susposats clons humans, i han triat un disseny de coberta decorat amb matrassos que contenen imatges d'animals i d'un nadó. Evidentment, per la data que fou escrit i publicat el llibre original de Judson ningú no tenia la menor idea de l'engany de Hwang i, per tant, el text no ho menciona en absolut. Em sembla, tot plegat, d'un oportunisme prou barroer.
I ja que parlem de l'editorial Crítica, què dir de la col·lecció de clàssics dirigida per José Manuel Sánchez Ron i patrocinada per Iberdrola? Pensava jo que el patrocini d'una empresa potent podria servir la noble tasca de tirar endavant una col·lecció de llibres absolutament minoritària (el "canon" de Sánchez Ron es nodreix de clàssics, sobretot de la física i la matemàtica que, òbviament, atrauran poquíssims lectors) sense abusar de la butxaca dels pocs compradors interessats. Però a més a més, estic segur que Crítica mai no hagués llançat una col·lecció així sense garantir que el patrocini d'Iberdrola cobriria el total de la despesa. Aquestes hipòtesis fracassen quan hom vol adquirir l'autobiografia completa de Cajal (un llibre que era impossible de trobar actualment) "Recuerdos de mi vida" i cal desembutxacar gairebé 60 euros. Fent públic lector per a la cultura científica o un enorme negoci editorial?
La Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset (SVCS) ha celebrat avui la sessió científica de cloenda de curs. La taula redona d'enguany era sobre el frau en la ciència. Albert Gras (físic de la Universitat d'Alacant) ens ha exposat els diferents tipus i problemàtiques relacionades amb el comportament indesitjable en ciència, una activitat humana que com qualsevol altra es veu afectada per actituds individuals i col·lectives reprobables. Ha presentat un bon resum de l'anàlisi que va fer fa un temps Horace F. Judson i que acaba de publicar Crítica amb el títol "Anatomía del fraude científico". Després Rosa Ballester (historiadora de la ciència de la Universitat Miguel Hernández) ens ha detallat un exemple històric força interessant: les llums i les ombres del desenvolupament de la vacuna contra la polio. Finalment, jo he presentat una ponència titulada "La impostura científica del neocreacionisme".
Després d'una conversa amb la filòsofa de la biologia Lindley Darden sobre què és un motor molecular per a un bioquímic, m'acoste al campus de Jussieu de la Universitat Pierre et Marie Curie. A tres quarts de dotze pronunciarà una conferència Jack W. Szostak, professor de genètica a Harvard i investigador de l'institut Howard Hughes, una de les ments més lúcides i les mans més hàbils dels enfocaments experimentals sobre l'origen de la vida. El títol no pot ser més suggerent: "Què podem aprendre sobre l'origen de la vida intentant construir una cèl·lula artificial?".
Tinc la sort de poder assistir a una sessió organitzada per l'ENS amb científics i filòsofs per a tractar l'estat dels models i les teories biològiques. Hi apareixen Evelyn Fox Keller, Lindley Darden, Susan Oyama, Stuart Kauffman, Michael Ruse, Michel Morange, Scott Gilbert, entre d'altres. Tot i que de vegades les discussions s'eleven més enllà dels núvols, paga la pena el debat final. Ruse es proclama "darwinista ortodox", vehement, malaltís, amb el seu to cridaner tan característic, i llança afirmacions desafiants, quasi ofensives, cap a Kauffman i Gilbert, dos pesos pesants, l'un dels estudis teòrics de la complexitat, l'altre de la biologia del desenvolupament. Les frases citades -i, per tant, descontextualitzades- i projectades en la pantalla, no agraden gaire els autors.
Anar i venir cada dia a l'École Normale Superieure del carrer d'Ulm per diferents trajectes et compensa amb remembrances científiques diverses. Ara baixem per Gay Lussac o tornem per Claude Bernard. Fem un tomb per Pierre et Marie Curie o gaudim d'un pas retingut a Erasme. De camí a la zona del Museu d'Història Natural em trobe amb el carreró del pare Teilhard de Chardin. Els voltans del Museu impressionen: Geoffroy Saint Hilaire, Buffon, Cuvier... I Lamarck que tant serví al Museu i a la ciència, on és?
Un símptoma de fortalesa lingüística deu ser l'exhibició gairebé insultant de llibres originals i traduccions de qualsevol temàtica. Entre a Eyrolles, al Boulevard Saint Germain, i l'escampada de novetats en la secció de ciència és fabulosa. És negoci traduir al francès l'edició de Hawking dels clàssics de les matemàtiques?
La saviesa del llibreter fa que puga adquirir el número d'abril de La Recherche, oportunament desat a la secció de biologia. Dossier especial "Dieu contre Darwin. La théorie de l'évolution est-elle menacée?" La seua lectura paradoxalment em tranquil·litza: almenys jo no m'estic passant d'alarmista. L'amenaça creacionista, enllà els Estats Units, és real.
La gana de menjar quelcom em duu pels voltants de la plaça de la Sorbona. Abans de dinar, una ullada a la llibreria filosòfica de J. Vrin. Gairebé no puc mirar la secció d'història i filosofia de la ciència. Amb prou feines cabem quatre persones en el petit semicercle d'aquest santuari del pensament, tan acollidor. I aquest senyor que demana per obres de Turing, així, en general, no sembla disposat a cedir el pas mentre la seua dona va i ve del taulell d'informació visiblement negitosa i impacient, però sense deixar tampoc fer-me pas cap a la prestatgeria... Finalment, l'eterna "Que sais-je?" de PUF es presenta al davant meu amb el seu títol 3.738 (!) "Darwin et le Darwinisme" de Patrick Tort. Per només 8 euros.
Després passege una estona i acarone els plecs de la memòria.
Novembre passat Hayabusa tocava Itokawa. L'emoció d'aquell moment contrastava amb els dubtes raonables de que realment l'operació hagués eixit bé en la seua totalitat. Perquè les reserves de combustible són minses i no és clar que puga fer el seu viatge de retorn complet, amb arribada prevista per a 2010. Només en eixe cas es podrà saber segur si va aconseguir capturar mostres de l'asteroide.
L'edició d'avui de la revista Science publica set articles dels equips científics japonesos que han estudiat l'encontre de "El Falcó" amb l'asteroide Itokawa. Segons els comentaris de la mateixa revista, només per aquestes dades ja pagava la pena l'esforç d'imaginació, enginyeria i ciència que s'ha posat per part de l'agència espacial japonesa.
Amb impunitat remouen fossars... Amb impunitat imposen les seues creences religioses i les seues consideracions morals... Amb impunitat manipulen la informació científica o reinventen la història... Amb impunitat desfan els paisatges i degraden l'ambient... Amb impunitat uns pocs s'embutxaquen els diners de tots... Amb impunitat, reben educadament Amainetu Haidar, líder de la lluita pels drets humans al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc, però miren cap a un altre cantó quan l'exèrcit i la policia de la monarquia alauita trepitja els drets elementals dels saharians... amb impunitat.
Tormos, el poble de la meua família paterna, a la Marina Alta, no arriba a 300 habitants i mai no havia eixit als diaris. Ara l'ajuntament té el dubtós mèrit d'haver adjudicat els cinc PAIs previstos per urbanitzar mig terme i de lligar-se a una empresa que acumula assumptes foscos en altres poblacions com Dénia. En pocs anys, Tormos pot arribar a multiplicar per 4 o per 5 la seua població. Quina aigua tindran? L'ancestral aridesa de les muntanyes es recobrirà de piscines, jardins, excusats i més... I en la terra de la meua família materna, a la Ribera del Xúquer, anem a veure una mica d'aigua al riu perquè s'acaba de decidir de comprar-ne a Castella, mentre el Verd agonitza contaminat i la serra de Corbera continua amenaçada per mitja dotzena de PAIs que l'envolten completament. Incloent-hi eixa coentor monstruosa de la vila medieval...
Alexandra Witze, editora de notícies de Nature, manté un bloc durant la celebració del Festival Europeu de la Ciència Euroscience Open Forum aquests dies a Múnic. Comentava ahir la periodista la conferència del professor de 'filosofia experimental' [sic] a Cambridge Gerry Gilmore, que ha estat sobre la història de l'univers. Degué ser una brillant exposició esguitada de referències anecdòtiques cridaneres d'aquelles que fan aprendre coses inesperades. Mai no havia sentit dir que les primeres estrofes de As times goes by, la cançó d'Herman Hupfeld, gran èxit de 1931 popularitzat per la pel·lícula oeCasablanca” (1942), contenen unes referències explícites al progrès científic i a Einstein. Unes estrofes, per cert, absents a la versió cinematogràfica que ha esdevingut clàssica i que presenten la modernitat, la rapidesa, la ciència abstrusa com antagòniques d'aquelles coses tan simples de la vida com la passió amorosa, la gelosia i l'odi entre les persones. Coses simples?
La revista Science publicava la setmana passada a la seua secció 'Brevia' una 
Després d'una conversa amb la filòsofa de la biologia Lindley Darden sobre què és un motor molecular per a un bioquímic, m'acoste al campus de Jussieu de la Universitat Pierre et Marie Curie. A tres quarts de dotze pronunciarà una conferència 
Novembre passat 
