   |  |
lectures de còmic i subcultura
|
|
Còmic  Ressenya de l'edició en català de La Nissaga dels Metabarons que ha fet Glénat a la revista Enderrock nº157. Efectivament, es tracta d'una col·laboració meva. Per cert, està molt bé el disseny d'aquesta revista.Podeu fer click a sobre de la imatge per ampliar-la (el ressaltat és meu)  Atenció a l'adaptació en còmic feta per Ramón Redondo sobre la famosa explicació de Leopoldo Abadía de l'actual crisi. Podeu llegir-la a bon tamany aquí mateix.Font: Geek in love  Tota la informació al bloc de ComiCat. A Comic Book Resources podeu llegir una entrevista amb el dibuixant P. Craig Russell on parla, entre altres coses, de la seva feina a Sandman: Dream Hunters, amb guió de Neil Gaiman. A continuació podeu veure algunes planxes sense retolar d'aquest mateix còmic: (click a sobre per ampliar)         Al web de Glénat.cat podem llegir aquesta orgullosa notícia: L’adaptació a còmic del telefilm de TV3 "La llegenda del bandoler
Serrallonga" s’exhaureix als pocs dies d’arribar a les llibreries.Sembla mentida però encara no tenim la lliçó ben apresa i quan ocorren coses com aquesta ens sorprenem. La lliçó de Serrallonga és ben clara, cal aprofitar sinèrgies i cal fer molta promoció. No és accessori, és essencial. El mercat no caurà del cel com alguns ens volen fer creure per interès o desinterès. El mercat s'ha de treballar, i més si parlem de còmic i cultura catalana. Personalment he de donar la meva enhorabona (i les gràcies) a Quim Bou, Niki Navarro i Glénat.  A la II edició del Premi Creacòmic promogut per la CAM tampoc no es podrà participar amb una obra escrita en català. Al punt 2 de les bases podem llegir clarament que "l'obra haurà de presentar-se escrita en llengua castellana". Així, aquesta caixa d'estalvis valenciana torna a discriminar la llengua pròpia dels valencians que hi tenen dipositats els seus estalvis. En canvi, el concurs està obert a tota la comunitat castellanoparlant del món, una acte més de la minorització lingüística que patim els valencians. I dic jo, tant costava fer el concurs al menys bilingüe? Podeu fer arribar les vostres queixes, especialment si sou clients, a obra-social@cam.es  Trobareu més informació sobre aquesta novetat d'Angle Editorial a ComiCat, el bloc de referència del còmic en català. Interessantíssim article cedit a ComiCat per Antonio Martín, una de les persones que més entén de còmic a casa nostra, i que degut a la seva extensió es va publicar per capítols.
Índex de capítols: Capítol II: La premsa catalana sota la Dictadura, 1923-1930 Capítol III: La premsa en llibertat, 1931-1939 Capítol IV: Premsa per després d'una guerra, 1939-1961 Capítol V: Cavall Fort, una revista resistencialista, 1961-2004 Capítol VI: De L'Infantil a Roc Ventós, 1963-1982 Capítol VII: De la "Norma" a Bola de Drac, 1982-2004 [Via ComiCat] (còpia i pega) El proper dimecres 22 d'octubre a les 19:00 h. podrem xatejar amb Quim Bou amb motiu de la publicació del còmic Serrallonga, basat en la sèrie que TV3 estrenarà el 6 de novembre. Si voleu donar un cop d'ull a aquesta nova aventura gràfica d'en Quim Bou us podeu descarregar les primeres pàgines del còmic aquí. Mentre al Japó ja tenen un president otaku, al Canadà sembla que Chester Brown finalment no ha tingut tanta sort... [Llegit a D&Q] (còpia i pega) Another Election,another chance for the Conservatives to sneak ever closer to a majority government. Unfortunately, Chester Brown did not win in his Trinity-Spadina riding, though the Libertarian candidate did manage to secure more votes than the two independents running. In other news, did you know that more people vote for Canadian Idol than in the Canadian Federal Election? I didn't even know there was a Canadian Idol.
El periodista-comicaire Joe Sacco (Safe Area Gorazde, Palestina) ens acosta al conflicte de Txetxènia en un còmic fet expressament per I live here, un llibre de col·laboracions que tracta també altres problemes mundials. The New York Magazine ens ofereix un extracte de vuit pàgines:
 [Veure l'extracte]  Steve Murray entrevista Chester Brown sobre la seva candidatura al Parlament de Canadà i ho fa amb una mena de jam session comicaire. Deixant de banda les idees polítiques del famós autor de còmic (ingènues, si se'm permet de dir), aquestes aplicacions del còmic no deixen de ser interessants.Font: National Post [Llegiu-ho aqui baix o fent click sobre la imatge]  Artícle antic extret dels arxius de Comic Fill-in, escrit originalment per un treball universitari.--- PROBLEMÀTICA DE LA SEQÜENCIALITAT INTERNA La problemàtica de la seqüencialitat interna comprèn, de fet, una dificultat comuna a tot estudi artístic: les definicions. L'anàlisi o reflexió rigorosa de qualsevol tema amb la finalitat d'extreure unes conclusions o la recerca del simple sentit requereixen la construcció d'una estructura coherent de conceptes. El primer que s'ha d'afrontar per tal de dur a terme amb èxit aquesta anàlisi és la delimitació de l'objecte d'estudi. A primer cop d'ull pot semblar fàcil però no ho és tant al terreny de l'art, on les fronteres són difuses. Podria pensar-se que consideracions d'aquesta mena no tenen cap interès pràctic donat que habitualment es presenten com a irresolubles i estèrils. No obstant cal tenir en compte que en el cas del còmic el problema de la seva definició resulta inajornable si es volen comprendre en profunditat els seus mecanismes expressius. De fet resulta inevitable prendre una postura inicial a l'hora afrontar-lo. La situació del còmic dins el conjunt de les arts apareix com un pont entre les figuratives i les narratives. Recull aportacions de la pintura, de la fotografia (més concretament de la cronofotografia) i de la literatura, alhora que conviu en situació de mútua influència al seu procés evolutiu amb el cinema. Les similituds amb aquest últim tant en procediments estètics (planificació, guió, etc.) com en altres de caràcter industrial són múltiples. Cal recordar que, de fet, els "aniversaris oficials" d'ambdós disten tan sols de dos anys. Però, vista l'evolució del medi, cal considerar el còmic com un art narratiu en sentit ampli. Així doncs, per tal d'aconseguir la progressió de la història que es vol contar disposem d'un discurs estructurat bàsicament en vinyetes que, llegides en un sentit convencional que depèn de cada cultura, segons la perspectiva itinerant, mostren uns esdeveniments. És a dir, les vinyetes són llegides con una seqüència, integrades en un tot. Tal concepció va dur Will Eisner a denominar el còmic "art seqüencial". Però aquest procés suposa únicament un tipus de seqüencialitat, la que hem anomenat externa i que relaciona temporalment les vinyetes entre si Aquesta relació temporal cal entendre-la en el sentit de l'ordre de lectura, és a dir, no es refereix al temps de la història sinó al temps del discurs. Tot i que ambdós coincideixen habitualment. De tota manera, el veritable problema que ens ocupa ara, i que no és incompatible amb el que s'ha plantejat anteriorment, és el que hem anomenat la seqüencialitat interna. Aquesta seria la que relaciona temporalment tots els elements que podem trobar dins la vinyeta: objectes, personatges, globus, etc. En la cultura occidental, quan llegim una vinyeta ho fem tot desxifrant els missatges escrits d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Per tant, si trobem dos globus un al costat de l'altre deurem suposar que el de l'esquerra es produeix amb anterioritat al de la dreta. Això suposa un pas de temps dins la pròpia vinyeta. En l'aspecte gràfic ocorre el mateix. Per exemple, podem trobar un personatge que dona una cop de puny a un altre, tot seguit una icona que representa el cop i per últim (del tot a la dreta) un segon personatge que cau. En aquest cas interpretaríem que la vinyeta representa tres fases d'una mateixa acció que són successives en el temps, i no simultànies. Segons Roman Gubern, açò es deu a que en la majoria dels casos la vinyeta representa un instant duratiu. No obstant, en rigor pot observar-se que no totes les vinyetes contenen aquest instant duratiu, o l'inclouen en un grau ínfim, pràcticament nul. Tal és el cas de la majoria de plans detall, els de situació, les vinyetes que només presenten una acció simple, un únic globus, etc. A més, caldria afegir els espais ocupats exclusivament per text i les “vinyetes d'aspecte” (Scott McCloud), on sovint el temps diegètic s'atura. Per tant, en general podria pensar-se que, si bé la seqüencialitat interna és pròpia del còmic, no l'inclou completament doncs no sempre s'hi recorre. El tema ha estat plantejat per diversos autors entre els que cal destacar els ja esmenats Will Eisner i Scott McCloud, a més de Daniele Barbieri. No obstant, cap d'ells enfronta la problemàtica directament sinó que l'emmarquen dins altres qüestions com el cronometratge, el “gutter ocult” o la vinyeta còmica. Per aquesta raó no resulten, lògicament, concloents respecte a la seqüencialitat interna. D'aquesta manera, tot i reconèixer-ne l'existència implícita, la deixen al marge de les seves respectives definicions de còmic, que requereixen necessàriament de l'existència de la seqüencialitat externa per admetre una obra com a còmic. Tal postura, resultat d'una reflexió tangencial, els incapacita per l'anàlisi de les vinyetes úniques d'autors com Forges o Quino. Responent a la pregunta inicial, caldria decidir si la seqüencialitat interna és una característica essencial, necessària i/o suficient per tal que una obra siga considerada còmic; o si pel contrari és obligatori que continga un mínim de dues vinyetes amb continuïtat temporal. Tal decisió afectaria els còmics d'una sola vinyeta, l'anomenat humor gràfic de la premsa i, fins i tot, a bona part de la pintura d'escenes. De fet, en cas de no trobar-la essencial, s'hauria de descobrir i batejar un nova art, fins ara oculta i dispersa sota altres disciplines, que consistiria en la narració d'escenes en una sola imatge mitjançant la seqüencialitat interna. Però, com que aquesta postura radical no sembla estar d'acord amb la percepció general, potser influïda per la convenció que qualifica la pintura com a alta cultura i el còmic com a cultura popular, personalment optaria per una consideració mixta de l'art seqüencial. És a dir, tot i ésser tècniques independents, la seqüencialitat externa i la interna són igualment pròpies del còmic i aquest en sorgeix de la seva conjunció. Per tant, les dues són suficients per si mateixa quan es tracta de qualificar una obra com a còmic. Caldria, doncs, considerar-les com dues branques d'un mateix art quan se'n fa un ús exclusiu. A la pràctica, aquesta concepció deuria de beneficiar la crítica de l'art donat que qualsevol obra pictogràfica amb intenció narrativa, la considere el seu autor còmic o no, és susceptible de ser analitzada des de la perspectiva de l'art seqüencial; situació enriquidora en tot cas. De tota manera, queda lliure l'interrogant sobre què significa intenció narrativa. Però, aquesta és una qüestió de sentit comú i percepció subjectiva que no exigeix una resposta ferma. En qualsevol cas únicament podria dificultar l'anàlisi d'obres concretes i mai de tot un conjunt o medi artístic entès com a camp d'estudi. Marc Pastor i Sanz, 2000. [Imatge (c) Quino] ComiCat també és presenta als Premis Bloc Catalunya,
i ens hi presentem per guanyar! Si t'agraden els còmics, si t'agrada el
manga, si t'agrada la BD, els superherois, l'undergroud i a més si
t'agrada llegir les millors notícies, reportatges i novetats sobre
aquests temes en català, nosaltres som el teu bloc (i el dels teus
amics i família, tothom està convidat). Vota ComiCat for President!!!
Volem dir, voteu-nos als Premis Bloc Catalunya.
 Llegit a The Beguiling:Chester Brown to run in the imminent Federal election So official Friend Of The Beguiling Chester Brown is hoping to run for MP of Trinity-Spadina in the upcoming Federal election, for The Libertarian Party. Chester needs 100 signatures from eligible voters in the Trinity-Spadina riding to get him on the ballot and we've got a nomination form here at The Beguiling. If this is your riding you can sign up to get Chester on the ballot from now until Friday at the main desk of the store, if you're so inclined. Please note: You can nominate Chester and then decide to vote for someone who might actually get elected. We're sending this out because we like Chester's work a great deal, and it might be nice to have a really lovely election poster plastered all over town for a change. Efectivament, haurem d'estar atents per si hi ha material de campanya dissenyat per aquest home. Canadà, quin país. 
"As you might have heard, DC Comics has requested that retailers pulp their copies of Frank Miller, Jim Lee and Scott Williams’ All Star Batman and Robin the Boy Wonder #10. Chris Eckert has reproduced panels from an advance copy of the issue in question, which demonstrate the problem: Black “censor bars” over the numerous swear words didn’t print dark enough, allowing said words to leak through. The cynic in me thinks that this is a brilliant publicity stunt (...)" Publicitat viral? Folklore nordamericà? En fi, sense comentaris...  Massa poc se n'està parlant de la revolució a nivell d'editorials de còmic a Europa que està a punt d'arribar. Sembla que ja és un fet: Shogakukan i Shueisha, dues de les principals editorials japoneses de manga, editaran directament a Europa. La llista d'editorials i títols afectats és més que impressionant: Glénat (Naruto, Bleach, Death Note, Inu Yasha, Fushigi Yûgi), Planeta DeAgostini (One Piece, Detective Conan Vol.2, Nana, Tutor Hitman Reborn!), Ivrea (Amasando Ja-pan, Secretos del corazón, Moonlight Mile), Norma (Del cielo al infierno, Zatchbell, Wild Life), Panini (Honey & Clover, Ichigo 100%, Biomega). Ara el que és planteja és que Shueisha i Shogakukan editen progressivament a tota Europa i amb seu a França. I jo em pregunte, quina serà la sensibilitat d'aquestes editorials japoneses vers el català? La pregunta té difícil resposta però sospite que les edicions en la nostra llengua podrien patir un dràstic retrocés a partir de 2009, data del desembarcament. Veurem què passa. En tot cas, pense que fora important que el mercat del manga en català aconseguís enguany una certa consolidació per tal de garantir la seva continuïtat. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosCòMIC
CòMIC > EDITORIALS
CONTACTE
MISCEL·LàNIA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
COMICAT
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
Sense comentaris...