Ara diuen que la principal disputa entre PP i PSOE a la campanya electora que tenim al damunt serà l'economia. M'agradarà veure-ho, francament. Més que res per veure si realment hi ha alguna diferència en aquest tema entre els dos partits. Oh, sí, un diu que cal rebaixar aquest impost, i l'altre que millor aquell altre. Un diu que millor incentivar això i l'altre que millor allò altre. Un és amic d'aquestes empreses i l'altre prefereix aquelles altres. Uf, quantes diferències! Algú ha notat cap canvi quant política econòmica des que governa el PSOE? Jo no, francament. Seguim amb superhàbit, privatitzacions i ultraliberalisme a ultrança, i seguim adorant el mercat i deixant que solucione tot sol els problemes. I fins ara ho ha fet molt bé, mireu sinó la precarietat laboral o el preu de l'habitatge. I a sobre ara aquests dos volen discutir d'economia? Vinga, home! Evidentment només els és versemblant l'argument que un és millor gestor que l'altre, tot aplicant la mateixa política, és clar. I jo em pregunte si no serà millor que guanye el pitjor gestor... Encara ens passa poc.

Últimament he escoltat diverses vegades a la senyora presidenta de la comunitat autònoma de Madrid dir que la nació espanyola va nàixer el 2 de maig de 1808 (sic). Es veu que, segons ella, l'aixecament popular va donar peu a l'Espanya moderna, de les llibertats i no-se-quantes coses més. Bé, deixant de banda l'habitual manipulació històrica, el que més em crida l'atenció és la substitució del mite nacionalista espanyol dels Reis Catòlics pel dels aixecaments de Madrid contra Napoleó.

De fet tampoc és que aquest últim fos nou, però sí suposa un canvi en l'equació nacional. L'Espanya del tanto monta és La Gran Castella, on tots els pobles engolits s'han d'assimilar a gust o per nova planta. En canvi, l'Espanya del 2 de Maig és La Gran Madrid, on el fruït mastodòntic del centralisme fagocita la resta de la nació. Així, la capital-autonomia que va renegar de Castella sembla que vol ara també acaparar els seus mites nacionals. Ja ho diu el lema de la vil·la: Madrid, la suma de tots. I sospite que quan diuen tots no es refereixen només als nouvinguts a la ciutat.

En fi, supose que refermar La Gran Madrid amb aquest tipus de discurs nacionalista espanyol era inevitable. O potser algú s'imagina avui dia una Espanya sense Madrid? En altres paraules, una Espanya descentralitzada tindria cap raó de ser? Seria capaç de retenir els nacionalismes perifèrics? No ho crec, sincerament. Ni ells tampoc, i per això faran tanta festa pel 2 de Maig. Perquè aixecaments hi hagué a tot arreu el 1808, però només un va suposar el naixement d'una nació.

Acabe de veure aquest vídeo de Vilaweb TV on Eliseu Climent dóna explicacions del que ha passat. Realment fa llàstima, i la seva cara explica ben bé la gravetat de la situació. Esperem que no siga cert això que una nació és un espai de comunicació doncs si és així no anem gens bé. Em resulta curiós com després de demostrar fil per randa com la culpa última del tancament és del PSOE (amb el PSC al capdavant), encara els anomena la nostra gent. Si ell ho considera així, llavors o bé ens han traït o bé, més probablement, mai han estat la nostra gent. Dic jo! Però, tristament em pense que en sortiran impunes com sempre, venent el burro del mal menor i, a sobre, amb el vist-i-plau dels independentistes. De vergonya. Encara ens passa poc!

Passen els dies i la política de fets consumats sembla ser el millor argument que troben els responsables polítics a Madrid i Barcelona. Fan el joc al PP valencià de forma tan descarada com insultant. Mentrestant, aquests ja han posat data al tancament de la resta de repetidors de TV3 al País Valencià. Una tragèdia lingüística que en cap cas s'ha de menysprear. Per desgràcia, em donen la raó dia a dia amb això que deia. Alguns per botiflers, d'altres potser perquè creuen ingènuament que allí no arribarà la riuà. Sort que enmig de la misèria encara hi ha algú que no els fa el joc: ben dit.

Quin matí porte, i a sobre m'assabente que per fi han tancat el repetidor de TV3 de la Carrasqueta al País Valencià. Com sempre, el valencià Vicent Partal ho explica molt bé en aquest mail obert.

Quatre reflexions em venen al cap:
1. El PP i el PSOE són, per si algú ho dubtava, partits igualment espanyolistes, i comparteixen el mateix objectiu d'arraconament del valencià.
2. Al tripartit que governa al Principat (PSC, ERC, ICV) els importa un rave què passa o deixa de passar al País Valencià. Si mai han fet res ha estat pur electoralisme (paraules, i no fets). De fet, aquesta situació em recorda bastant la votació per derogar el PHN que va salvar l'Ebre i alhora va condemnar el Xúquer (diputats valencians de tots tres grups parlamentaris hi van donar suport).
3. Eliseu Climent haurà de replantejar-se qui són realment els seus aliats. No és cap secret que les relacions d'ACPV són sobre tot amb el PSPV-PSOE, i també amb ERPV, i no hi ha dubte que aquests partits en treuen profit. Però, i a la inversa? En altres paraules, des que governen Zapatero i Montilla la cosa no ha millorat gens quant al català al País Valencià, més bé tot el contrari.
4. Per tant, tot això em porta a pensar una vegada més que els valencians que exercim com a tals estem tot sols. Ningú no ens respectarà ni ens ajudarà si abans no ho fem nosaltres mateixos. En resum, prou de fer de captaires!

[Actualització] Altre mail obert molt ben explicat, sobre la negociació: On s'ha equivocat el conseller Tresserras?

Vicent Partal (editor de Vilaweb) ens explica molt bé en aquest mail obert de recomanada lectura el perquè del conegut episodi iberoamericà:

[més...]

Em fa por la capacitat que té 1984, la genial novel·la de George Orwell, de descriure cada dia més el món en què vivim. Últimament no pare de sentir a parlar de l'anomenada flexiseguretat, concepte amb el qual els caps del pensament únic pretenen fer-nos creure que és compatible la flexibilitat laboral (eufemisme de precarietat laboral) i la seguretat laboral (o drets socials). En fi, no aprofundiré ara en el tema, ni falta que fa. Si heu llegit la novel·la esmenada sabreu que el doblepensar és una manera de perpetuar-se al poder tot fent participar el poble d'un engany. En altres paraules, que l'ús l'oximoron és un dels indicatius més clars de la mentida, i per tant que tot això de la flexiseguretat amaga intencions fosques. Bé, de fet no són tan fosques, que són ben clares: neoliberalisme, globalització o digueu-li com vulgueu.

Patètica demostració del nivell de la política espanyola la que vaig presenciar anit: Tengo una pregunta para usted. La seva divisa és deixar parlar el poble, acostar els polítics a la gent del carrer. Ja posats, jo preferiria un programa estil Aló presidente! I perquè no? En fi, he de reconèixer que amb Gaspar Llamazares la cosa va anar bastant bé, però quan van eixir els catalans la cosa es va transformar en una mena de Madrid-Barça. Sort que Duran i Lleida, com que va per ministre (em pixe de riure) va torejar tot el que va voler i més.

Però, amb Carod-Rovira (Joselito?) la cosa ja va sortir-se'n de mare. A la gent que estava allí els importava tot una mec i semblava que només desitjaven insultar-lo per poder-ho contar l'endemà al bar (o als nets). Les preguntes tenien un nivell de parvulari i la didàctica que emprava el líder d'ERC per respondre-les sincerament em va semblar tòpica.

Per moments vaig pensar que estava mirant de nou aquell mític programa de Canal 9 de nom Parle vosté calle vostè. Serà pel fet que (oh sorpresa!) no va faltar la qüestió de noms valenciana? Que si País Valencià, que si Comunidad Valenciana... Au a rascar cebollí, home! Realment calia respondre a totes eixes estupideses?

Per cert, continua el senyor Josep-Lluís dient que no és nacionalista, que és independentista. Molt divertit, això ho explica tot! I Catalunya què és, una mena de Padània? D'acord, jo ja supose què vol dir. El que no entenc és a qui pretén enganyar. Però ja se sap, això és televisió, i informa-se de veritat costa. Per la meva banda, si voleu parlar amb coneixement de causa us recomane llegir Crítica de la nació pura, de Joan Francesc Mira.

Extracte de l'article que podeu trobar a Política i identitat. No cal dir que compartisc plenament la reflexió.

+info al diari Levante:
- Colocan un artefacto explosivo en la sede del Bloc sin que llegue estallar
- El Bloc pide una reunión con el delegado del Gobierno sobre el artefacto explosivo

Després de tot el que han fet per nosaltres, mira que n'arribem a ser de desagraïts alguns súbdits de la monarquia espanyola! Clar, tot seria diferent si el propi rei ens expliqués per quina raó és legalment intocable. Perquè és molt trist veure gent declarant al Tribunal d'Ordre Públic, perdó, a l'Audiència Nacional per actes tan terribles com fer un acudit o cremar una fotografia, sense saber ben bé quina necessitat hi ha. Vaja, que això no ho entén ningú, per molt monàrquic que s'arribe a ser. Que pot estar molt bé (o molt malament) tot això dels 30 anys de pau (aquest eslògan em sona) i tota la pesca però, a veure, exactament perquè al Codi Penal espanyol existeix un delicte que es diu injúries a la corona? Per més que m'esforce és que no ho entenc, i sospite que no sóc l'únic. Per això trobe que el que caldria és que el senyor rei ens ho expliqués. Creieu-me si us dic que sóc una persona raonable, i si hi hagués una sola raó, una de sola, suficientment lògica, potser ho arribaria a entendre.

Però, clar, aquest silenci de la família reial evidentment em duu a pensar que no hi ha cap raó que justifique que al Regne d'Espanya es trepitge el dret humà a la llibertat d'expressió. Igualment que cap persona raonable pot justificar honestament que criticar la monarquia puga ser castigat amb dos anys de presó. I per això no hi haurà ni ara ni mai cap explicació oficial, perquè la monarquia no negocia amb els súbdits igual com els grangers no negocien amb les gallines. I per això l'explicació de tot seguirà essent una mística constitucional més pròpia de Kim Jong-il que d'un país democràtic.

Poden haver-hi raons per estar a favor de la monarquia parlamentària (bonic oximoron), però em pense que els últims fets deixen en absoluta i objectiva evidència el seu tarannà. Fet i fet, he de dir-li, senyor rei, que amb el seu silenci còmplice s'ha guanyat el meu sincer menyspreu. I no el demane que abdique perquè no sóc tan ingenu com per pensar que la llibertat s'atorga, tal i com vostè ens vol fer creure.

Amb tota la festa que s'ha muntat a Barcelona, no crec que siga cap bogeria plantejar-se la re-estatalització el sector energètic. Si ho mirem fredament, els fets són que ara per ara estem a les mans dels accionistes i directius de les companyies elèctriques, els quals poden paralitzar-nos impunement. O potser algú creu que realment hi haurà canvis? D'altra banda, tampoc no s'ha aconseguit una veritable liberalització que afavorisca el consumidor, doncs de fet hi ha un oligopoli. I queda clar que aquest no comporta una bona gestió. Per últim, el govern no vol en cap cas que aquestes companyies caiguen en mans estrangeres. Per tant, al meu parer, tot indica que la solució definitiva és senzillament estatalitzar els sectors estratègics, entre ells l'energètic. Per cert, cal recordar que són de titularitat pública. Au, queda dit.

Notícia llegida a Vilaweb:

No sé si seguiu el culebró però l'espectacle que estan donant és d'allò més lamentable. Sabíem que era difícil, però aquesta coalicióva nàixer per crear unió i no divisió. Està clar que era una unió obligada per la famosa barrera del 5%, però són les cartes que tenien per jugar per bé o per mal, d'això es tracta la política.

Personalment, pense que forçar el nomenament de Sanchis pel Consell de RTVV només per donar-li una cadireta era un error, però ja m'és igual qui té la culpa i qui no. Tant el PCPV, EiP com el BLOC semblen xiquets barallant-se per la misèria que els ha tocat administrar. I per si fora poc, encara hem de sentir els deliris dels diversos Verds i companyia. Cada vegada sembla més clar que d'ací a poc tindrem el bipartidisme ben implantat.

Ara per exemple s'apropen les eleccions generals i, vist com estan les coses, està clar que IU té totes les paperetes per convertir-se en formació extraparlamentària. Actualment tenen dos diputats per Madrid i un per València (Isaura Navarro, d'EUPV). I està clar que en la conjuntura actual ni tan sols presentant-se Compromís junts i cohesionats està garantida la re-elecció d'aquest escó. Es per fer-s'ho mirar. I per suposat tampoc el BLOC sembla capaç de treure cap diputat en solitari, donat que a la circumscripció més assequible, la de València, sol fer falta més d'un 6% de vots per optar al primer diputat.

Així que jo em pregunte, on volen anar a parar? Volen per ventura fer-se l'harakiri i obligar el seu electorat a votar el PSOE per allò del vot útil i el mal menor? És eixa la idea? Doncs mira tu què bé! Ai, senyor, realment la ressaca de l'última victòria del PP al País Valencìa està essent forta.... Per cert, supose que Agustí Cerdà (ERPV) deu estar morint-se del riure (com de costum).

Així ho podem llegir al seu web:

No és la primera vegada ni serà l'última que passa en aquest Estat on ens ha tocat viure. Cal recordar els casos de Wyoming i Mikimoto, a la televisió? El més patètic, com de costum, serà el silenci còmplice, quan no l'apologia de la censura per part dels companys de professió, aquells que es guanyen la vida exercint la llibertat d'expressió. I després, acte seguit, els mateixos autonomenats demòcrates seguiran omplint-se la boca parlant del meravellós estat de dret on vivim, el qual no hem de confondre amb un estat de firmes, com diria Forges.

Doncs molt bé, jo per la meva banda he de dir que em sembla tan lamentable i antidemocràtic que només per això ja paga la pena ser republicà. Ei, que us hem donat la democràcia, diuen els Borbons. Doncs vet aquí el problema, que la llibertat no es dóna, sinó que es guanya. Començant per no callar, perquè TOTS SOM "EL JUEVES".

I encara parlen de modernitzar la monarquia... quina gràcia que em fan. Dur al paroxisme això de tots som iguals, però uns més iguals que altres. No, gràcies. Borbons, si voleu reforma, comenceu per respectar els drets humans. Tots ells, la llibertat d'expressió també.

---
Actualització:
Comunicat de El Jueves al seu web (el copie aquí perquè hi ha ordre judicial de tancar-la):

Així estaven les víctimes en l'acte de memòria que han celebrat amb motiu del primer aniversari de la tragèdia del metro de València. 43 morts i 47 ferits. També han causat baixa la Justícia i la Veritat, la seva principal reclamació enmig d'un acte ple d'emoció i ràbia. Aquest, que no ha estat l'únic dels que s'han fet al llarg de la jornada, s'ha celebrat a la plaça de la Verge i ha constat de lectures d'escrits per part de les víctimes i familiars, a més de l'actuació d'un conjunt de corda i un parell de cantautors. Tots voluntaris. Ells assoles, des de l'Associació de Víctimes del Metro 3-J s'ho han hagut de fer tot, i és comprèn tenint en compte el tracte que han rebut.

Els consideren sospitosos i, per exemple, estan censurats a Canal 9. S'han sentit ultratjats i fins, i tot han estat insultats literalment. Ahir, els inhumans que ens governen van fer un acte oficial per fer-se la foto i donar-se condolences entre ells. Així ho explicava amb ràbia una víctima. A ells ni els han avisat. De fet, encara estan esperant que els reba el senyor Francesc Camps. Aquest, per contra, ha fet cap de la nova macro-conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ordenació del Territori, Canvi Climàtic i Habitatge (sic!) l'incompetent que va ser responsable de la tragèdia: el senyor Jose Ramón García Antón, ex-conseller d'Infraestrucures i Transports. Que mai haja de sentir el menyspreu que ell mateix predica, ni passar per un drama personal semblant. En tot cas, no seré jo qui em solidaritze amb ell. I dic jo, ara que es sap impune d'homicidi negligent, fins on serà capaç d'arribar aquest home en la seva gestió? I mireu que li toquen temes delicats!

En fi, per acabar, només una dada, el monolit inaugurat per la senyora Rita Baberà en record de les víctimes (elles no en volen saber res) ha costat més que la famosa balisa de seguretat que hagués evitat tanta desgràcia. Estalviar en aquestes coses mata, però pel PP val més gastar els diners en el Papa i en propaganda. De vergonya.

Des que Francesc Camps va tenir la poca vergonya de dir que el Partit Popular de la Comunitat Valenciana era “la casa comú de tot el valencianisme”, he estat lligant algunes idees. Deixem de banda la realitat per uns moments, cosa oportuna quan parlem del PP, i centrem-nos en el seu discurs.

Bàsicament, en una maniobra de marcatge digna dels vaixells de la Copa Amèrica, s'han dedicat a dir exactament el mateix que l'esquerra. Ells aposten per la sanitat, l'educació, i tot això de l'estat del benestar com el que més. El curiós és la manera que tenen d'afegir a aquest discurs això típic dels governants de dir “anem bé”. No ho fan des de l'òptica de l'eficiència de la gestió, sinó des del més ranci concepte de nacionalisme, aquell que en altres llocs rep el nom de xovinisme. “Som els millors, som coneguts i admirats arreu del món, la nostra prosperitat és històrica”. D'aquestes i de més grosses són capaços de dir tot referint-se a la Comunitat. I el més significatiu, al meu parer, és que ho fan fins i tot obviant la menció a Espanya, és a dir que es tracta d'un discurs en clau valenciana.

Els grans esdeveniments i projectes (visita del Papa, Copa Amèrica, Formula 1, etc) serveixen alhora d'argument i de línia que separa els valencianistes dels anti-valencianistes. És això de “Valencians tots a una veu...”. Segons el PPCV, només algú que no estiga orgullós de ser valencià, seria capaç de criticar uns projectes faraònics que “milloren la nostra auto-estima”. Certament, el seu cinisme no té límits. Però, el cas és que apel·len a un, diguem-ne, sentiment valencià que cap veritable nacionalista hagués pensat que donaria tants fruïts.

Per contra, el discurs de l'esquerra en general ha mirat d'amagar el seu perfil més compromès amb un sentiment nacional valencià, potser per donar una imatge de modernitat i d'apropament a això que en diuen els problemes reals de la gent. Des del PSPV fins EUPV, passant pels nacionalistes del BLOC, aquesta ha estat l'estratègia. Sembla però, que la realitat és secundària o no importa massa a la pròpia dita gent enfront de l'orgull de ser valencià.

Desconec com hem arribat fins aquí. Puc endevinar, això sí, que més de vint anys d'estatut d'autonomia han enfortit aquesta mena d'identitat valenciana que ja no és sospitosa de ser anti-espanyola. Els valencians majoritàriament se senten igual de valencians que espanyols (això sí ho diu el CIS), i si a això sumem el descrèdit de la política que fa inútil vendre una millor i més justa gestió, el resultat és que el Partit Popular de la Comunitat Valenciana és aquell que més s'adapta la realitat social del País Valencià. Tristament, no cal dir-ho.

Interessant article sobre les eleccions locals i autonòmiques i la realitat social valenciana, trobat a El Periódico [+]

Aniré a pams, fixant-me en cada elecció i cada partit representatiu separadament:

Eleccions a la Generalitat Valenciana

PPCV: Guanyen de llarg tot i ser uns lladres, botiflers i tenir tics totalitaris. No és que ells visquen, és que no ens deixen viure a qui no pensem com ells. L'assetjament que ens espera els propers quatres anys no el vull ni pensar. Per ara ja estan al punt de mira l'Associació de Víctimes del Metro, TV3, InfoTV, ACPV, Escola Valenciana...

PSPV-PSOE: Ha pagat la factura de la seva política pactista amb el PP i no s'ha sabut vendre com el partit que governa a Madrid (una opció no gens menyspreable pel seu electorat). El dia que van pactar l'Estatutet amb la barrera del 5% van cavar la seva pròpia tomba. A més, no han sabut mobilitzar la gent que va votar ZP, suposant que siga cert això que l'abstenció és majoritàriament d'esquerres.

COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ (EUPV-BLOC-VERDS-IR): Fet a última hora, de pressa i amb dubtosa convicció per part d'EUPV, sembla que l'experiment no ha funcionat com s'esperava. EU i BLOC sumaven el 2003 vora el 11%, i ara junts freguen el 8%. Ja se sap que, en política, dos i dos no són quatre. Com també era sabut que aquest pacte mai s'hagués dut a terme amb una altra llei electoral. Han fet el sacrific que devien fer en un exercici de responsabilitat. Això sí, ha estat perfectament inútil perquè l'objectiu de derrocar el PP no s'ha assolit. EUPV s'ha comportat com la força majoritària del pacte i garant de resultats però, francament ara mateix dubte que ho siga extrapolant els seus resultats municipals. D'altra banda, el BLOC ha sacrificat la seva imatge de marca que tant li ha costat fer créixer només per poder entrar a unes Corts més dominades pel PP que mai i amb el dubte de si haurien entrat tots sols. Per últim, les nombroses faccions dels VERDS han demostrat ser supèrflues. Sincerament, el que jo recomane tant al BLOC com a EUPV és que senzillament afegisquen la paraula “Verds” al seu nom (estil Iniciativa per Catalunya-Verds) i prou. I no parlem ja de partidets com IR.

PPCV: La Rita no para. Uns resultats bestials com els que ella mereix.

PSPV-PSOE, amb independents del BLOC i VERDS: Carme Alborch ha estat indiferent. Aterratge d'última hora, famosa ella, i capaç d'engrescar la gent que està en política, no ha aconseguit arribar a la gent del carrer ni fer pujar gens ni mica el seu partit. Això sí, ha tingut la gràcia d'integrar els independents dels BLOC i els VERDS, de difícil quantificació. Certament el nacionalisme valencià a la capital està lluny del 5% així que no han tingut altra opció que, de nou, sacrificar les seves sigles. Bon intent. Potser si és quedés Alborch quatre anys donant guerra tindria opcions, però segurament no ho farà així que tenim Rita per molt de temps encara.

EUPV-VERDS-IR: Patètic. Després de rebutjar la formació d'un “Compromís per València” amb el BLOC, el EUPV ha segellat el seu fracàs caient per sota del 5%, amb la qual cosa deixen de tenir representació al consistori i regalen per la gràcia d'Hondt dos escons més al PP (que no els necessitava, és clar). Una jugada mestra i una prova més del descens d'EUPV. De nou, els VERDS i IR han estat superflus.

Conclusió

Els Faraons guanyen al meu poble, així que seguirem construint piràmides mentre morim de set. Jo per la meva banda, com a indígena valencià, no em baixe del carro. Per cert, avui bufava ponent (literalment!).[+info a Vilaweb]

Actualització:
[Edició especial en PDF de Vilaweb amb l'anàlisi de la jornada electoral]

Valencians, voteu Compromís Pel País Valencià (EUPV+BLOC+VERDS) o fins i tot voteu al PSPV-PSOE. Però, per favor, si sou d'esquerres aneu a votar. Abstenir-se o fer un vot inútil és com votar el PP, perquè la dreta sempre està mobilitzada. Ara tenim la possibilitat de fer-los fora sobre tot de la Generalitat, però només a condició que augmente la participació. Així que tots a votar, ens convé.