• Millor còmic editat (traduït o publicat originalment) en català l'any 2007
• Millor dibuixant editat (traduït o publicat originalment) en català l'any 2007
• Millor guionista editat (traduït o publicat originalment) en català l'any 2007
• Millor editorial que hagi publicat en català de l'any 2007

Tothom qui vulgui podrà votar i coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona farem públics els resultats. Podeu votar fent clic sobre la imatge dels premis o AQUÍ.

[En aquesta web trobareu una llista dels còmics publicats el 2007 en català]

Bokko #3
Hideki Mori, Kenichi Sakemi
Ponent Món
Tercer lliurament d'aquest manga que cada vegada m'agrada més, i això que ja l'havia llegit en anglès. M'agrada fins i tot el dibuix tan personal de Mori, sovint criticat, així com el fet que en cada episodi passen tantes coses. A destriar el tractament dels anònims soldats rasos i el seu patiment. Un manga atípic.


Fábulas: Lobos
Bill Willingham, Mark Buckingham, Shawn McManus
Planeta
Amb aquest lliurament es reprèn, al meu parer, el pols de "Una historia de amor", arc argumental amb el qual em vaig convèncer i enganxar. Després de molt eixamplar aquest univers, per fi se centren en quelcom més concret, i les desventures del Llop i la Ventafocs són d'allò més entretingut. Per cert, no puc deixar de dir-ho, bastant desafortunada l'analogia amb Israel.


La Mazmorra: Festival #5 La técnica Grogro
Lewis Trondheim, Joann Sfar, Manu Larcenet
Norma Editorial
Altra sèrie que retorna als orígens un poc en la línia del que efectivament deu ser "Festival". Humor i acudits com feia episodis que no veia (hi havia altres virtuds, també s'ha de dir) en un lliurament on de nou Larcenet pren del tot el pols a la saga. M'ha donat la sensació com si sempre hagués estat el dibuixant original i no només l'habitual de "Festival". N'hem vist d'àlbums millors, està clar, però pocs tan fidels a la idea original i alhora tan ben fets.

Ara mateix tinc a les mans aquesta revista de referència i sí, apareix la pàgina sobre les darreres edicions de novel·la gràfica en català que vaig escriure. Em fa il·lusió, què voleu? Per cert, aquest lliurament inclou un deliciós CD amb cançons per xiquets i grans. La lluna la pruna...! Ei, i amb lliçència creative commons!
+info a enderrock.cat

La pel·lícula d'Iron Man em fa més por que altra cosa i, francament, no espere res d'ella, i això que el Robert Dawney Jr per mi es va redimir amb la seva interpretació a Zodiac. Però, com a mínim sembla que tindrà una bona banda sonora. Em vaig soprendre l'altre dia veient el tràiler en escoltar els inconfusibles acords d'Iron Man, de Black Sabbath. Hagués estat un crim obviar-los però hi ha tanta criminalitat avui en dia...
Vet aquí el tràiler, i després dos vídeos, un amb un clip de l'època i altre amb la lletra de la cançó (cau pel seu propi pes)... doom or be doomed!
[segueix]

Jean Reanaud, Émile Bravo
Ponent Món

Aquest preciós volum ha guanyat fama últimament gràcies al premi “essencial” que va rebre al prestigiós festival francès d'Angulême d'enguany. No obstant, el seu aspecte amigable i la temàtica infantil em feien un poc endarrere (no sé si m'explique). Un error, no cal dir-ho. Aquí el que tenim és un còmic amb innegables virtuts que paga molt la pena de llegir. Tracta del procés de maduració d'un nen menut que ha de descobrir què significa això de que la seva mare “està de viatge”. Tota la història està contada des del seu punt de vista, i conseqüentment el to i la pròpia narració gràfica s'hi adapten també.

Lluny del que podria semblar, la història s'allunya de la tragèdia i transcorre en el diminut món infantil que les noves experiències van eixamplant. Així, és a través de la narració d'anècdotes que es va conformant un puzzle que correspon també al que viu el protagonista. En aquest sentit m'ha agradat especialment la versemblança i honestedat del guió, que sap guanyar-se el lector per mitjà d'experiències que per força ens hauran de resultar familiars. Demostra un bon coneixement de la psicologia infantil. Però, més que això, ens força encertadament a veure més enllà del que en aparença es conta, i a reflexionar-hi. Així mateix, també és destriable la sensibilitat i bon gust amb que es tracten els personatges, essencial per la implicació del lector.

La realització, per la seva banda, també resulta encertada en la seva aparent senzillesa. Les vinyetes sense marge i la simplicitat dels texts de recolzament forcen una lectura en clau molt visual, fet que ajuda a remarcar el punt de vista del menut. El paper del dibuix resulta d'aquesta manera central, i val a dir que passa la prova amb bona nota. Sobre tot pel que fa a expressivitat i ofici, tot i que s'ha de dir que l'estil no resulta massa original. Per últim, també paga la pena de comentar l'encertada utilització del color com a font d'emocions.

En conclusió, crec que ha rebut merescudament el premi que se li ha atorgat doncs és una lectura ben interessant. El millor és que pot recomanar-se tant als lectors més exigents com als que només busquen una bona història, ja que a tots dos satisfarà.

• Aleta
• Apa-apa
• Astiberri
• Bang
• Banzai
• Camacuc
• De Ponent
• Diabolo
• Dibbuks
• Dolmen
• Dreamers
• El Jueves
• El Patito
• Glénat
• Glénat.CAT
• Inrevés
• Ivrea
• La Cúpula
• Mangaline
• Maqui
• Medea
• Norma
  
• Norma.CAT
• Panini
• Planeta DeAgostini
• Ponent Món
• Random House Mondadori
• Rosell
• Saure
• Sins Entido

• Drawn & Quarterly
• Fantagraphics

Atenció al mapa de la xarxa .cat que s'han treballat els de domini.cat. Caram! Per ahí en alguna banda tinc jo aquesta caseta... i no conec ni a la meitat dels veïns!

"Ja s'acosta Sant Josep" ^_^U

Baixeu el díptic amb tota la informació (PDF)

Nota de premsa:

PRESENTACIÓ

comiCS_08 es presenta ja com les IV Jornades de Còmic de Castelló. L’èxit de les edicions anteriors va demostrar l’interès cap a la historieta que existeix a la província, i va convocar un notable nombre de lectors, autors i professionals. És amb ells amb qui comiCS_08 continua creixent.

Les activitats es multipliquen i a la ja tradicional sala del Centre Social Sant Isidre, de la Caixa Rural Castelló, s’afegeix el nou espai de la Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I. Així, comiCS_08 es trasllada plenament al cor de la ciutat. A més de les xarrades i de les conferències, el nombre d’exposicions s’han doblat, s’han traslladat els cicles de projeccions a les sales Neocine del Port Azahar del Grau de Castelló i s’han doblat els tallers anuals. comiCS_08 busca ser unes jornades de reflexió i acció sobre la historieta amb un àmbit el més ampli possible.

comiCS_08 s’obri enguany a una Unió Europea cada vegada més efervescent en el camp cultural amb la presència del col·lectiu eslové Stripburger, en la publicació de la qual participen autors de tot Europa i es distribueix internacionalment, que presentaran a Castelló la seua exposició Honey Talks •La mel que parla. També, amb un esforç constant al llarg de tot el curs, les Jornades de Còmic de Castelló han participat en altres esdeveniments europeus, com el Festival International de la Bande Dessinée d’Angulema, on van ser invitades junt amb altres iniciatives espanyoles per donar compte de la, cada vegada major, activitat que a aquesta banda dels Pirineus hi ha a l’entorn de la historieta.

Al mateix temps, comiCS_08 dóna també compte de l’activitat que es desenvolupa en el seu espai més pròxim amb una exposició sobre fanzines de la Comunitat Valenciana, que serà acompanyada d’un debat obert entorn d’aquest tema. També, com cada any, comiCS_08 acosta a la ciutat a alguns dels més destacats especialistes en el món del còmic. En aquesta ocasió seran Jordi Costa i Carlos Areces els que facen una conferència sobre la part més subterfúgia de la cultura popular que s’ha construït a partir del món del còmic.

Els còmics han gaudit, en els últims anys, d’un procés de redescobriment. La historieta és plenament reconeguda com a mitjà comunicatiu i el potencial que presenta com a llenguatge jove, encara per explorar, suscita cada vegada major interès. Ens agrada pensar que celebracions com la nostra han ajudat a aquest redescobriment i revaloració. Per això comiCS_08, que pretén establir un espai de debat tan rigorós com enriquidor, vol ser, també, una festa: per mostrar l’amplitud i la varietat de les possibilitats de la historieta a un públic el més ampli possible. Perquè la Universitat Jaume I, així com també l’associació Freaks in Black i el col·lectiu Fanzone, seguim convençuts de la historieta com a autèntic llenguatge plural, popular i cada vegada més viu.


PROGRAMA

DIVENDRES 14 DE MARÇ

18:00 h – Conferència sobre Honey Talks (La mel que parla)
i Stripburger. A càrrec de: Matthias Lehman, Matej Lavrencic
i Katerina Mirovic. Moderada per: María Lorenzo, doctora en
Animació de la Facultat de Belles Arts de la Universitat
Politècnica de València.
19:30 h – Inauguració de l’exposició Honey Talks (La mel que
parla).
Lloc: Llotja del Cànem. Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I
Carrer Cavallers, 1. 12001. Castelló de la Plana

DISSABTE 15 DE MARÇ

12:00 h – Inauguració de la mostra: 12 + 1 anys de fanzines
valencians: una mirada a la vinyeta amateur, amb taula
redona a càrrec de Pedro ‘Kat’ Medina, Joseba Basalo i Jordi
Bayarri.
17:00 h – Xarrada: Humor i post-humor. A càrrec de Jordi
Costa i Carlos Areces.
19:00 h – Taula redona:
los lectores de cómic son muy raros y tienen mucho tiempo
libre>. Amb la participació de tots els invitats presents.
Lloc: Centre Social Sant Isidre de la Caixa Rural de Castelló.Carrer
d’Enmig, 49. 12001. Castelló de la Plana.

ACTIVITATS PARAL·LELES

Cicle de cine & còmic

Neocine. Port Azahar. Grau de Castelló. 22:00 h.
Dimarts 4 i dijous 6 de març
AMERICAN SPLENDOR de Shari Springer Berman i Robert Pulcini
(2003)
Dimarts 11 i dijous 13 de març
PERSEPOLIS de Marjane Satrapi (2007)
Projeccions en versió original subtitulada en castellà.
Entrada gratuïta amb carnet de la Universitat Jaume I, i preu
reduït per al públic general.

Taller de Còmics

2º Semestre curso 07/08. Del 3 de març al 21 d’abril.
Organitzat pel Servei d'Activitats Socioculturals.

Daniel Clowes
La Cúpula

Món Fantasmal (Ghost World) veu per fi la llum en la nostra llengua en una clara evidència del èxit com a clàssic. Poc sospitava La Cúpula el que tenia entre mans quan el va editar per primer cop (o potser sí). El cas és que després de múltiples reimpressions i diverses reedicions, aquest títol es manté viu amb la força del referent pel còmic adult que sempre ha estat. Personalment he de dir que va ser una de les obres que més em van marcat com a afeccionat al còmic, doncs va ser la confirmació que el còmic anomenat independent havia vingut per quedar-se. Curiosament, sempre que torne a llegir-la (i ho fet diverses vegades en castellà, anglès i ara en català) m'ocorre el mateix. Al principi pense que no hi ha per tant però, la bola de neu es va fent grossa amb el pas del episodis i quan esclata em deixa convençut que sí, hi havia per tant i més.

El subtil domini de la tensió narrativa que té l'autor em sembla espectacular. Tant, que fins i tot al seu moment es va arribar a dir que era fred. Potser perquè no es va saber valorar com defugia el barroquisme i era capaç d'incloure situacions estranyes dins una quotidianitat que funciona com a espill de tragèdies íntimes. En aquest cas, per contar el pas de l'adolescència a l'edat adulta , un tema tan vell com el món. I si fem cas d'aquesta obra, Daniel Clowes té un gran coneixement de l'ànima humana, i tendresa suficient per explicar-ho. Res a veure amb els abundants imitadors amb posat indie i fingiment de profunditat. Aquí hi ha fons per llegir i rellegir, i tot està tan ben explicat com pot fer-se per mitjà de l'evocació.

Val a dir, d'altra banda, que tècnicament no es tracta d'una obra de maduresa de l'autor sinó més bé del primer gran pas. Hi ha limitacions, no pel que fa a la narració gràfica però, per exemple sí quant al dibuix. Però, les pretensions estan tan ben ajustades al resultat que probablement siga, això sí, l'obra més rodona de Daniel Clowes. Tan sols repasseu les dues últimes pàgines i digueu-me amb el cor a la mà si això no és un clàssic. És clar, també col·laboren en la seva fama el component generacional i el fet d'una adaptació cinematogràfica correcta però, que definitivament no va fer justícia al còmic. I això a despit d'un repartiment de luxe amb Thora Birch i Scarlet Johansson.

Quant a l'edició present, he de dir que em sembla consistent i amb una boníssima relació qualitat preu, tot i que una última repassada a la traducció no hagués anat malament (res greu però, sóc així de primmirat). En tot cas, és una novel·la gràfica de lectura inexcusable. I de fet, és probablement una de les més llegides pels lectors no habituals de còmic. Per alguna cosa serà.

vv.aa.
Planeta DeAgostini

Alguna cosa tindrà “The Savage Sword of Conan” quan suporta tantes reedicions. Des de diverses integrals fins a seleccions com aquesta que ens ocupa. No hi ha dubte que el personatge influeix. Sempre ha estat una rara avis al panorama de les editorials de superherois americanes, assistit per una màgia que l'ha fet perviure (aquest comentari no li agradaria gens, per cert). Com tampoc hi ha dubte que Roy Thomas i John Buscema, principalment, li tenien presa la mesura i treballaven com un perfecte engranatge. Bé, el cas és que per aquesta revista s'han fet moltes bones històries, amb ofici, gust i una sana intenció d'entreteniment que plauria el mateix Robert E. Howard (creador del personatge). Cal tenir en compte el fet que, en dirigir-se a un públic adult, al contrari que la sèrie en format comic-book de “Conan The Barbarian”, van poder desenvolupar com era deguda la temàtica d'aventures i horror. En altres paraules, sang, fetge i sexe (o com a mínim lleugeresa de roba). De fet, jo diria que sorprèn les coses que s'arribaven a fer en aquella època.

El que ara ens proposa Planeta és poder reenganxar-nos a aquest món fantàstic per mitjà d'una selecció del bo i millor de la revista “The Savage Sword of Conan” (atenció) ordre nada cronològicament. Val a dir que jo mateix en principi em vaig prendre amb escepticisme aquest fet. Però, ara que els vaig llegint he de dir que té certa gràcia, doncs de fet sí existeix una cronologia del personatge. Per suposat, com en qualsevol heroi d'aquests, és delirant però, què voleu? En tot cas, aquesta “Saga de Conan” ofereix una bona relació qualitat preu, i un contingut que trobe més recomanable del que la gent es pensa. Estic segur que és capaç de sorprendre més d'un com em va ocórrer a mi al seu moment.

Jiro Taniguchi, Yoshiharu Imaizumi
Ponent Món

Nou lliurament d'aquesta sèrie, i nova fita del manga de qualitat per adults. Taniguchi, de nou, es mostra infal·lible. Després de dos primers volums que contaven històries on l'acció semblava apoderar-se del relat, en aquest tercer es reprèn més l'aire reflexiu i intimista que, d'altra banda, sempre havia estat present. Així, si al primer volum veiem un Seton adult i al segon un de ben jove, en aquest tercer trobem just el pas d'un a l'altre. El pas de l'adolescència a l'edat adulta s'explica també com el canvi de la seva vida d'estudiant a Londres per una altra de ben diferent a les muntanyes del Canadà. Arribar al nou món després de quasi ofegar-se a la ciutat marcarà el seu coneixement propi i sabrà per fi qui és en la vida i què vol fer. Això és, descobrir la natura, estimar-la i donar-la a conèixer, esdevenir per tant un naturalista viatger. En la seva transformació intervindran diversos personatges impagables com la companya d'estudis, l'indígena americà o el propi Sandhill Stag (un cérvol majestuós).

És potser una història tan vella com el món però, com podreu suposar si heu llegit res del mestre Taniguchi, està contada amb tal sensibilitat i profunditat literària que hom encara es sorprèn gaudint-la de nou. I val a dir que el mateix ocorre amb la qualitat dels dibuixos i la narració gràfica, que no per més conegudes deixen de ser admirables. De fet tot el còmic desprèn una certa flaire d'estima pels personatges i el propi mitjà que resulta contagiosa. Una anàlisi exhaustiva dels recursos emprats de seguida ens explicarà el perquè. En tot cas, ens trobem davant un còmic que conté veritats i es recolza en valors, i això com a lector sempre t'acaba calant.

Comptat i debatut, no puc més que recomanar de nou aquesta sèrie, que val el seu pes en or, mentre renove la meva admiració més sincera pels autors. Si heu llegit els dos primers lliuraments agraireu aquest tercer que aporta gran coherència (i un respir) al conjunt. I sinó, tant hi fa, doncs els volums són autoconclusius i podeu llegir aquest per separat (però alerta, us farà venir ganes de més!).

[Llegiu la ressenya a Coses de l'Utrescu]

Sembla que ara que ja ha finalitzat l'edició en català, Glenat publicarà l'esperada reedició d'Ikkyu en castellà. Aquesta, em sembla a mi, és la millor manera de fer rendible una edició en català. Hem de tenir en compte que la nostra llengua, tot i ser pròpia d'uns quants milions de persones, encara és una llengua minoritzada (que no minoritària). Molts cops he escoltat les editorials queixar-se de les poques vendes d'un còmic en català que prèviament havien editat en espanyol. La resposta em semblava tan obvia que feia de mal respondre: ells mateix l'havien fet fracassar en vendre l'edició espanyola al públic catalanoparlant!

D'altra banda, l'edició simultània en català i espanyol podria semblar la millor opció en teoria però, com a valencià, he de dir-vos que no és així. Els llibreters saben que l'edició espanyola té el públic castellanoparlant i catalanoparlant però, no ocorre el mateix a la inversa Així, a València ha estat fàcil trobar Ikkyu o Musculman (només en català) però no tant Bola de Drac o Sakura (en castellà i català alhora).

En fi, tant de bo Espanya fos Canadà (o no, qui sap) però, ara per ara em sembla que per amortitzar una edició en català s'ha de fer així. I a més, sabeu com és de molest comprar bones edicions com les de Maus, Watchmen, Bardín o Ghost World tan sols per assabentar-se als pocs mesos que seran editades també en català? Com a mínim, podrien avisar...

Neil Gaiman
Charles Vess
Planeta DeAgostini

No sé si calia que es fes una pel·lícula per donar a conèixer aquesta obra, doncs va estar la porta d'entrada del senyor Neil Gaiman a la literatura i era de sobres coneguda pels afeccionats al fantàstic. Ara bé, si l'adaptació fílmica ha contribuït a poder tenir a les mans aquesta edició absolute, llavors és del tot benvinguda. No m'entengueu malament, el cas és que vaig gaudir al cinema, sense més consideració però, pense que la cura del treball realitzat per Planeta em reporta més satisfacció. Llegint-lo, hom compren el terme literatura il·lustrada, que no és ben bé còmic (ni té la pretensió de ser-ho) ni un llibre per infants. Sobre tot això últim. Ho dic perquè el to de la història, muntada sobre una estructura de faula, s'apropa al que hagués fet un G.K. Chesterton o un Pere Calders embolicats al món de les fades. En fi, és la coneguda tècnica de Gaiman, aquesta de posmodernitzar el fantàstic, aportar ironia i sentit crític però sense trair mai l'esperit de meravella.

Per suposat, cal una menció a banda pel treball de Charles Vess. Resulta curiós veure com els seus dibuixos ajuden molt més a la història que el de molts dibuixants que van passar per The Sandman amb més pena que glòria. Hi traspua una forta compenetració amb l'escriptor i un gust per la feina feta. Això és evident, doncs el resultat és espectacular. A més, val a dir que la maquetació ajuda molt al conjunt.

En conclusió, aquesta és una novel·la il·lustrada del tot recomanable. Molts de vosaltres probablement ja ho sabreu, com també que aquesta edició feia falta. No tant pel luxe col·leccionista com pel fet que la pròpia obra així ho demana, exhauriments a banda.

Això era i no era un valencianet que vivia tranquil·lament amb el seu PC. Tenia el Windows XP carregat de fàbrica amb llicència i fins i tot un anti-virus anomenat Panda, també legal. La cosa anava bé i les actualitzacions rutllaven. Però, un dia, quan més falta li feia el PC, va agafar un virus. Sí, amics, un virus, i això que era molt primmirat amb aquest tema.

En principi la cosa no semblava greu però va resultar que el Panda no el coneixia aquest virus i el va deixar fer. Quan encara podia, el valencianet es va descarregar anti-virus fins a trobar-ne un que conegués el virus i fos capaç d'eliminar-lo. A la fi va resultar, ironies de la vida, que de tots ells només un de gratuït fou capaç de fer-ho, l'AVG. Però, les seqüeles de la malaltia van deixar el PC pràcticament inutilitzable, fallaven dispositius i s'acumulaven els errors de Windows. El valencianet va decidir llavors utilitzar els discs de rescat de l'IBM que en teoria servien per restaurar el contingut de fàbrica. Gran va ser la seva sorpresa quan va descobrir que el concepte contingut de fàbrica no incloïa el sistema operatiu de partida sinó tan sols un de rescat.

Sort que abans de procedir a deixar a zero el seu PC va guardar els seus documents en un disc extern. Ho a fer amb l'ajuda d'una distribució de Linux de les anomenades live, eś a dir, de les que es carreguen des del CD sense copiar cap arxiu al disc dur. La prova amb aquest sistema operatiu va resultar-li tan satisfactòria que va decidir de provar a instal·lar-ne un. Va cercar entre les múltiples opcions i, després de provar-ne diverses, a la fi va decidir quedar-se amb Mandriva. Ara és un feliç usuari d'internet que no té por dels virus, doncs no n'hi ha per Linux, i ha descobert la grandesa del software lliure. Ha vist com, tret d'uns pocs programes professionals, no nota res a faltar en un sistema operatiu que inclou quasi tot el que hom puga necessitar: internet, ofimàtica, gràfics, multimèdia, etc. I si li cal res de més específic, té a la seva disposició un meravellós programa de cerca i instal·lació de software lliure que posa al seu abast l'ingeni de milers de persones d'arreu del món. Això inclou, per suposat, les ments inquietes de de casa nostra, i és per això que viure la informàtica en català amb Linux sí és possible.

Rondalla basada en fets reals (que podrien ocórrer-li a vostè!)
Més informació a SOFTCATALA (no sé què faríem sense ells)

Després de llegir els quatre volums d'aquest manga de renom, una cosa m'ha quedat clara: no és un còmic fàcil. No ho és per dues raons, la primera de les quals és purament circumstancial. La ignorància quant a la Història de Japó entre la gran majoria dels lectors de casa nostra (entre els quals he d'incloure'm) ens dificulta la lectura. El guió tan sols deixa apuntats fets històrics com un rerefons dramàtic, i per tant resten sense explicar. Aquest sobreentès deu funcionar perfectament entre els japonesos però, a nosaltres ens pot arribar a marejar. El millor es no deturar-se massa, i he de dir que la profusió de notes al marge no ajuda gaire, tot i ser benintencionada.

Aquí el que compta és la vida d'Ikkyu, el bonze que va cercar el zen pel seu propi camí, que es va enfrontar amb la jerarquia eclesiàstica i que, a la fi, va viure segons els seus principis. Altres personatges (bonzes, actors de teatre, emperadors, prostitutes...) li donaran la rèplica i ajudaran a comprendre la seva ànima per contrast. I aquesta és la segona dificultat i, alhora, l'objectiu d'una l'obra que basa tot el seu interès en l'evocació. L'autor, que ja havia donat passos en aquesta direcció en altres obres, tracta d'elevar el còmic a un nivell espiritual. Així, enmig d'escenes de la vida quotidiana i de tragèdies pròpies d'aquella nefasta època, Ikkyu ens regala capítols de veritable il·luminació. Memorable és, en aquest sentit, la catarsi final al bosc de bambú. Però, per arribar aquí hem hagut de seguir els passos del protagonista des de ben menut, en un exercici que demana paciència i relaxació.

De tota manera, tampoc penseu que es tracta d'un còmic avorrit, ni molt menys. De fet hi ha gran quantitat de successos en cadascun dels quatre volums. El que ocorre és que, com totes les biografies, hom no sap ben bé cap a on va la història, com tampoc ho saben els personatges. La vida té aquestes coses. Tot i així, pense que aquest manga és sens dubte un clàssic dels còmics precisament per aquesta capacitat evocadora de que parlava. Això es comprova fent una ullada al dibuix característic de l'autor, ple de força i sentiment, així com a un narració gràfica molt acurada. Sobre tot està molt ben treballada la temporalitat, tant en els monòlegs interiors com en les escenes quotidianes o en les històriques. Així mateix, també cal destriar la seva habilitat per transmetre sentiments tot integrant l'expressió gestual dels personatges amb els elements del decorat, siga aquest real o imaginari.

En fi, moltes son les virtuts que podria enumerar, i això sense oblidar que en el fons no és un còmic de lectura fàcil. Però, en la meva opinió paga molt la pena si hom és pacient i es fixa en allò que està llegint. Tan sols he de lamentar que el tristament finat autor ja no ens podrà delectar amb més obres d'aquesta mena. Per últim, em queda comentar que l'edició en català de Glénat està a l'altura de les circumstàncies, essent un plaer tenir-la a la meva col·lecció.

Feia temps que li havia perdut la pista, pincipalment pel seu abandó del nové art. Una llàstima però, val a dir que sempre havia estat present la seva faceta d'il·lustrador. De fet, he trobat que ara col·labora en la secció de sexe (que no pornografia) del diari ciutadà Soitu. Passeu passeu...

Al mestre Will Eisner li hagués agradat veure-ho perquè està clar que això és un còmic. Només els ha faltat posar en globus els diàlegs que de fet venen citats al propi article. El que no tinc clar, vista la situació i els personatge, és si considerar-ho una tira còmica.

Llegiu la notícia a ComiCat