Amb certa il·lusió comprove el ressò que ha tingut el nostre bloc conjunt. Llegiu la notícia ací: Comicat, un nou bloc especialitzat en còmic

[Més...]

Guió: Bill Willingham
Dibuix: Mark Buckingham, John Bolton, Jill Thompson, Charles Vess, Brian Bolland, Michael Kaluta, Mark Wheatley, Derek Kirk Kim, James Jean, Tara McPherson, Esao Andrews
Planeta DeAgostini

Deliciós volum que, al marge de la continuïtat habitual de la sèrie Fábulas, suposa una mena d'any u per molts dels personatges de la sèrie regular. Aquí s'explica el que va passar abans del primer volum, és a dir, què va succeir a les Terres Natals de les faules d'Occident amb l'arribada de l'Adversari. I ho fa amb l'estructura d'un dels clàssics de la literatura universal: Les mil i una nits. Blanca Neus, que arriba com ambaixadora de Villa Fábula serà qui es veurà abocada al paper de Xahrazad. Així, per tal d'evitar la seva mort a l'alba, contarà al soldà la historia dels seus companys d'exili. Amb aquesta estructura de conte (cap més adient) descobrirem els origens del Llop o de la Bruixa, per citar-ne dos dels que més m'han agradat. Com de costum en aquesta sèrie, estan tractats amb un particular estil que sorprèn per la seva coherència, doncs sap entroncar perfectament amb la tradició mentre la duu al seu terreny.

De fet el guió de Willingham m'ha fet recordar els millors moments de la sèrie, i la cura amb que està fet és tot un goig. El dibuix correspon a un bon grapat d'artistes i, si bé és cert que n'hi ha de millors i de pitjors, predomina un treball encertat que difícilment trobaríem en un comic-book de cadència mensual. Per cert, també hi participa Buckingham, dibuixant habitual però, aquesta vegada amb un estil ben diferent.

En conclusió, pense que aquest volum és un còmic que paga la pena llegir, tant si hom segueix la sèrie Fábulas com si no ho fa. És clar que pels primers resultarà imprescindible i quedaran ben satisfets. En tot cas, val a dir que l'edició té una relació qualitat/preu molt bona.

A continuació podeu llegir el post inaugural d'aquesta xicoteta conxorxa de la qual forme part (el disseny de Fonamental ha quedat molt bé, no?):

Sigueu benvinguts/des a ComiCat. ComiCat és un bloc sobre còmics en català realitzat per un grup de blocaires amants del còmic. Volem compartir i difondre la nostra afició i potenciar, especialment, els còmics en català (tant la producció pròpia com la traducció d'obres estrangeres) i donar ressò a l'activitat que en aquest àmbit es desenvolupa en les terres de parla catalana. A ComiCat hi trobareu les notícies més recents, les novetats al dia de les diferents editorials, ressenyes de còmics d'ara i de sempre, entrevistes a autors i personatges vinculats a aquest món i reportatges diversos, sempre amb el denominador comú del còmic en català. ComiCat neix de la mà de:

• fonamental de fonamental
• Jaume Salvà de Nou Llunari
• Marc Pastor de Per Tutatis!
• Nightwing80 de Meo Quidem Animo
• utrescu de Coses de l'utrescu

Estem oberts a comentaris, crítiques, suggeriments, aportacions i a rebre amb els braços oberts tothom qui vulgui passar-s'ho bé amb nosaltres!

Llegiu la nota de premsa:
[més...]

Risa Ito
Ponent Mon

Per moments sagnant i trufada de sexe... o, més aviat, d'al·lusions entre obscenes i jocoses al sexe... Semblen els ingredients d'una mala pel·lícula de terror però, no: és Ebichu, l'inefable hàmster mestressa de casa. Obre aquest segon volum una història esquitxada de sang i la tanca una fàbula verda. O el prens o el deixes. Ebichu no deixarà ningú indiferent.

Un hàmster mestressa de casa. Amb aquesta premissa i tractant-se d'un manga d'humor, què voleu? Doncs això, destrellat, humor de sal grossa i un desvergonyiment total només comparable amb la seva capacitat per inventar arguments estrafolaris. Risa Ito (m'abstindré de comentar el nom) segueix la gran tradició de còmic humorístic japonès, abraçant des del gags curts de les tires de premsa fins quelcom més enllaçat. A mig camí entre el gran referent de Shin-chan (el gran) i d'altres molt més salvatges com Enomoto, Ebichu desenvolupa unes històries completament surrealistes, essent la seva principal aportació una visió més romàntica i sexual de la vida.

En conjunt, sí, no hi ha dubte que és divertit de llegir, i té moments realment bons. Però, de vegades la perplexitat assalta el lector occidental. Perquè un s'ha criat veient Dr. Slump, Musculman i Chicho Terremoto però, hi ha coses que encara no sé ben bé com encaixar-les. Potser les noves generacions no tenen aquest problema. En tot cas, comentar que m'ha agradat molt el dibuix, el trobe francament graciós, sobre tot el del propi personatge d'Ebichu. La narració gràfica és també encertada, tot amb l'objectiu d'afavorir el gag, si bé en ocasions s'atabala.

Total, aquest és un bon manga per passar l'estona i fer un bon riure, que mai ve malament. Com de costum diré que això de l'humor és molt personal, així que si cerqueu humor subtil fareu bé en no apropar-vos. En canvi, si sou capaços de gaudir del destrellat i dels acudits explícits, passeu passeu...

Cosey
Planeta DeAgostini

L'estrany destí d'un escriptor anglès als Alps, el 1930, rere l'empremta d'un cèlebre personatge creat per James M. Barrie, és el punt central d'aquesta narració de Cosey. "En busca de Peter Pan" ha rebut innombrables premis com el "Gran Prix du Public 84 a Paris", el "Soleil de Sierre 85" o "Prix Betty Boop à Hyères", entre d'altres. Cosey, dibuixant, guionista i colorista, és un apassionat per tota forma d'expressió visual i narrativa. Una altra de les seves passions són els viatges, els quals l'han dut a diferents regions d'Àsia, EUA i Àfrica, moltes de les experiències de les quals ha plasmat en títols com "Saigon - Hanoi", publicat també per Planeta DeAgostini Cómics.

Clàssic. Aquesta seria la millor definició per aquest còmic. I ho dic en el bon sentit. Té tots els elements del bon ofici i la perdurabilitat de contingut que conformen això que sovint anomenem clàssic. Té la flaire del millor còmic francobelga i té també aquella capacitat de seduir el lector que tothom cerca. La història comença de manera plàcida, quasi convidant-nos a donar una volta per uns paissatges fascinants, els Alps en tot el seu esplendor. Cosey fa ús de tota la seva capacitat com a dibuixant i narrador gràfic per endinsar-nos en aquest món. Llavors, poc a poc planteja el conflicte íntim que pateix el personatge, i quan ja té el nus ben fet, desferma una acció trepidant que ens porta fins a la fi de la història. Al llarg de tot aquest recorregut, l'autor demostra ser un gran comicaire, amb domini ple dels recursos narratius i amb una gran capacitat de fer entrar el lector al seu joc. Li manca encara la profunditat de plantejaments que trobem en la meravella que és "Saigon/Hanoi" però, tot i així el resultat és d'un gran nivell.

Com a dibuixant està clar que Cosey és tot un mestre. Tan sols cal fullejar aquesta obra per adonar-se de la seva capacitat expressiva i del sentiment que imprimeix al seu traç. I això sempre dins un estil contingut quant a les formes. D'altra banda, no puc deixar de mencionar el color aplicat pel mateix Cosey. Considerat sovint un element de poc pes per molts dibuixants, Cosey sap treure-li tota la capacitat narrativa i convertir-lo en una peça clau del to de l'obra.

En conjunt, per tant, trobe que és una obra que paga molt la pena de llegir, en la qual no tinc dubte que el lector gaudirà del trajecte. És potser l'estàndard al qual haurien d'aspirar molts còmics europeus d'aquesta mena. Ben recomanable.

Ang Lee ho ha tornat a fer, una pel·lícula impressionant. Quina direcció, quina cura amb els personatges, amb l'estructura narrativa, amb el contingut dramàtic, amb el tempo... vaja quin film més rodó! Pegat a la butaca vaig estar les dues hores i mitja que dura, i això que la butaca no era del tot còmoda. I el que més m'ha agradat ha estat la complexitat del que planteja i la forma que té de resoldre-ho, fent encaixar totes les peces. Realment el gènere d'espies donava per molt més del que hom havia vist a Casablanca...

Com sempre, avise que l'he vista en versió original, per gaudir d'unes grans actuacions i dels sempre melodiosos dialectes del xinés. El doblatge en aquest cas em fa por. Feu-vos un favor i no la deixeu passar, s'ha de veure, i al cinema.

Hideki Mori
Ponent Mon

La batalla empitjora i els primers enemics penetren a la fortalesa. L'arribada inesperada d'un nou Mo Zhe revelarà les turbulències al si de Mo Jia, afegint un element d'intriga, alhora que de valor, al procedir de Ge Li. Succeirà una sorprenent i espectacular estratègia de setge amb l'aparició d'un curiós personatge que farà rememorar a Ge Li el seu passat.

Compte amb aquest manga perquè potser serà la sorpresa de la temporada. Jo ja havia tingut ocasió de llegir-lo en anglès i vaig quedar gratament sorprès i enganxat a la seva lectura. Amb dosis adients d'Història (mítica i de la Xina en aquest cas), drama i, sobre tot molta aventura i peripècia de caire militar, Bokko és un manga capaç d'obligar-te a llegir el volum d'una sola vegada.

Estem davant un guió que sap dosificar l'argument i desenvolupar-lo per mantenir l'atenció. Sembla mentida però, a tots els volums del que consta aquest manga hi ha elements força sorprenents. A més, està fet amb molt d'ofici i perfectament coordinat amb una narració gràfica directa, que sap explicar l'acció i, quan cal, ser fins i tot didàctica. Menció a part mereix el dibuix, amb un estil propi caracteritzat pel realisme, l'expressivitat i el dinamisme. El seu coneixement de l'anatomia humana ultrapassa el que estem acostumats, i això sense oblidar la cura al disseny dels escenaris típic del manga.

En definitiva, un manga molt entretingut i intressant i que paga molt la pena de llegir. Per la meva banda el recomane de totes totes.

Alguns suggeriments, totalment subjectius, del bo i millor de l'any cinematogràfic:


ZODIAC (David Fincher)
Pegat a la butaca em va tenir aquesta pel·lícula que mai hagués esperat que fos capaç de fer aquest director, és a dir, amb tant de fons com de forma. Impressionant.


RATATOUILLE (Pixar)
Espectacular i una obra mestra amb olor de clàssic, per riure i plorar (en el bon sentit). Per mi, el millor que han fet Pixar, potser només amb permís de "Buscando a Nemo".


LA VIDA DE LOS OTROS (Florian Henckel von Donnersmarck)
La sorprenent sensibilitat que té aquest film per dur al terreny íntim les qüestions d'estat el fa d'allò més recomanable.


SUNSHINE (Dany Boyle)
Un film en l'estela de la millor ciència ficció (la dels continguts), aprenent dels mestres i obrint camí. Una molt dolenta bona estona.


PROMESAS DEL ESTE (David Cronemberg)
Contundent pel·lícula per fer-te patir i demostrar que el gènere negre pot ser molt negre en segons quines mans. La re-encarnació d'aquest director funciona.


SUPERSALIDOS (Gregg Mottola)
Vaig estar sense parar de riure tota l'estona, cosa gens fàcil. Sal grossa a banda, és una pel·lícula d'humor a l'altura de les grans.

Amb aquesta felicitació felina a càrrec d'Aitana, us desitje a tots un bon any 2008!

Planeta recollirà sota la col·lecció "Biblioteca Grandes del Cómic" l'obra integral de José Sanchis Grau editada per la mítica Editorial Valenciana. L'edició ha estat possible gràcies a la recuperació per part del seu autor dels drets sobre el personatge, els quals havien estat objecte d'un llarg litigi.

Llegiu la nota de premsa amb tots els detalls:

Christophe Blain, Walter
Norma Editorial

Després de llegir infinitat de recomanacions i glosa sobre les virtuts d'aquesta obra, per fi he tingut el plaer de llegir-la. Benaurat dia. Del millor que he llegit enguany i, pel meu gust, el millor d'aquest autor (que ja és dir). Bàsicament el que trobem segueix la línia que l'autor havia marcat amb Isaac El Pirata. Però, el refinament del seu estil i, potser sobre tot, la joia que es respira per l'ús dels recursos del llenguatge del còmic és fins i tot superior. Sembla com si Blain hagués ideat aquesta sèrie per portar a l'extrem les seves tesis sobre com fer còmics, les quals, no cal dir-ho, es demostren certes.

L'espontaneïtat aparent de dibuix i guió serveix d'esquer per tot tipus de lectors, mentre que l'acurada feina de realització farà gaudir fins el més exigents. La sensació que deixa és la que recorde de quan llegia de ben jove els àlbums d'Asterix, llevat del fet que aquest Gus és inequívocament per adults. I no ho dic tant per les aventures sexuals dels protagonistes sinó per la intel·ligència amb que està plantejat el guió. Per suposat, això és tradueix també en l'apartat gràfic en un traç tan foll com genial i en una planificació i uns dissenys de pàgina senzillament magistrals. Especialment destriable em sembla, per exemple, l'ús dels globus de pensament. Així mateix, no cal oblidar el treball de Walter pel que fa al color, excepcionalment ben treballat i compenetrat.

En resum, una obra genial que m'ha deixat amb la sensació d'haver llegit un clàssic, on tot funciona i està on ha d'estar, i on el plaer de la lectura pren el seu significat més ample. Si aquest còmic no agrada a tothom, ja no sé què ho farà.

Alguns suggeriments totalment subjectius, per ordre alfabètic:

Angel Corpse: Of Lucifer And Lighting

[death] Amb uns Morbid Angel en stand by, els seus alumnes més insignes han aconseguit ressorgir amb un disc impecable.

Arch Enemy: Rise Of The Tyrant

[melodic death] Està clar que mai pensen baixar-se del burro i, amb treballs que sonen a clàssic com aquest, ni falta que els fa.

Behemoth: The Apostasy

[death] Han seguit refinant el seu estil (gènere?) propi fins a obtenir aquest diamant que marca un nou zenit en la seva trajectòria.

Dimmu Borgir: In Sorte Diaboli

[symphonic black] L'entrada de Hellhammer a la bateria els ha retornat a un estadi més salvatge, amb unes composicions que recorden temps de glòria passada.

Dream Theater: Systematic Chaos

[progressive] Han aconseguit un disc que posa els pèls de punta i segueix empenyent la gent en massa cap a un gènere gens fàcil.

Dying Fetus: War Of Attrition

[brutal death] Han madurat un estil que semblava finit amb el seu sorprenent primer disc, i ho han fet sense caure en recursos core.

Epica: The Divine Conspiracy

[gothic] Han retornar el metall gòtic al si de la família extrema amb un disc rodó que no renuncia a l'herència melòdica.

Forscor: The Smile Of The Sad Ones

[black] Contundent consolidació en aquest segon disc i tota una declaració del mestratge de la banda catalana de black metal més forta d'avui dia.

Immolation: Shadows In The Light

[death] Sembla increïble com encara són capaços d'editar altre monument com aquest del death més tècnic i brutal.

Limbonic Art: A Legacy Of Evil

[black] Han sabut evolucionar sense perdre l'essència, tot fent-nos creure que encara queda molt per escriure al gènere.

Mayhem: Ordo Ad Chao

[black] Un àlbum veritablement revolucionari que enllaça els orígens del black metal amb un futur fins ara mai albirat.

Megadeth: United Abominations

[thrash] Un disc de velles sonoritats que retorna aquesta mítica banda al cor del thrash del que mai deurien haver renegat.

Nile: Ithylphallic

[brutal death] Segueixen essent fidels a una fórmula que sembla inesgotable, i segueixen sabent executar-la sense defugir-ne la dificultat.

Sonata Arctica: Unia

[power] Han après dels grans clàssics per composar i executar l'àlbum que aquests semblen incapaços de fer avui dia.

[Font]

Nota aclaratoria de Japanzone.cat: A l'entrevista a Planeta realitzada durant el Saló del Manga de novembre, l'editora va comentar que tenien en projecte la publicació de Dr. Slump i afegiem que no hi ha data concreta per la reedició d'aquest manga.

Degut al ressó fet en diverses webs o blogs, ens hem posat en contacte amb l'editorial per aclarir possibles malentesos d'aquest tema.

Segons ens ha informat la responsable de premsa i comunicació de Planeta deAgostini Cómics podem dir que s'està treballant en aquesta llicència i que en tot cas no apareixeria abans de finals de 2008 o 2009. I remarcar que quan marxa un editor, qui el substitueix continua amb el pla editorial preestablert.

Una altra cosa a comentar: per circumstàncies de la vida, l'Annabel Espada, ja no treballa a Planeta deAgostini Cómics, però sí quan vam entrevistar-la com a editora de la línia manga (dissabte 3 de novembre, després de la presentació de novetats perquè en quedi constància).

A l'entrevista que vam publicar a finals de novembre també es confirma que a l'Abril continuarà Detectiu Conan en català, amb quatre volums més. Igualment es diu que tenen més d'un projecte de manga en català.

Demanem disculpes si l'ambigüitat de la resposta hagi pogut crear confusió als nostres lectors.

Moltes gràcies. Atentament,

Equip Japanzone.cat

Font: Generalitat de Catalunya / Palau Robert

CESC. LA FORÇA DEL TRAÇ

El Palau Robert dedica una exposició al ninotaire i pintor en el primer aniversari de la seva mort

Inauguració: dilluns 17 de desembre de 2007

Oberta al públic del 18 de desembre al 2 de març de 2008
Sala 4. Cotxeres del Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107
08008 Barcelona
T. 93 238 80 91
F. 93 238 40 10
www.gencat.cat/probert

De dilluns a dissabte:
10 a 19 h
Diumenges i festius:
10 a 14.30 h


Cesc, un referent de l'humor gràfic català

El Palau Robert organitza l'exposició 'La força d'un traç', dedicada a un del grans ninotaires i comunicadors gràfics del país, Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927 – 22 de desembre de 2006), més conegut com a Cesc, pseudònim amb el que signava les seves creacions. La mostra, que s'exhibirà a l’espai de les Cotxeres, s’inaugurarà el 17 de desembre i estarà oberta fins al 2 de març de 2008, i es presenta en escaure's el primer aniversari de la mort del ninotaire i pintor.

Cesc ha exercit un mestratge clar sobre els humoristes gràfics catalans, n'ha esdevingut un referent com a dibuixant compromès i lluitador, amb un dibuix vigorós, expressiu i espontani. Una de les persones que ha seguit amb més interès la seva obra ha estat el comissari de l’exposició, Toni Batllori, que actualment il·lustra amb les seves tires la secció de política del diari La Vanguardia.

L’exposició pretén captar l’essència de l'obra de Cesc, i deixar que d'una manera natural es pugui explicar per ella mateixa, sense cap pretensió ni cronològica ni d'exhaustivitat. Com a fil conductor s’utilitza una de les constants del seu món: els blocs d'edificis, que són una mostra, segons els ninotaire, de la prepotència i l'estupidesa del poder. Les dues cares dels edificis mostren les dues vessants de l'artista: la del comunicador (humorista gràfic, cartellista, dibuixant publicitari), que és la més coneguda, i la del pintor, la dèria de la seva vida.

Cesc va ser el primer dibuixant del diari Avui, on va publicar un acudit diari durant una dècada. També va col·laborar al Diari de Barcelona, El Correo Catalán i Tele/eXprés, en revistes catalanes i espanyoles, com ara Cavall Fort, Serra d'Or, Catalunya Música, Hermano Lobo, Por Favor, i en publicacions internacionals: Paris Match, Punch, Le Rire, Esquire, Harper's...La seva obra també s’ha difós en llibres com ara La Costa Brava, Gargots, Tics del país, Els captaires d’en Cesc, No som res, Arriba Spain, La autèntica història de Catalunya, Desarrollo y desarrollados S.A., No és broma, Guia de ciutadans anònims...

Entre les moltes exposicions de Cesc que sha'n exhibit a Catalunya, cal destacar l'organitzada per la Caixa de Catalunya el 1986 amb el nom “Història d'un país, i la mostra antològica que l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va presentar el 2001 al Palau de la Virreina amb el títol “Consciència gràfica d'un país. De l'acudit periodístic a la pintura”. També va donar a conèixer les seves creacions artístiques a ciutats com Amsterdam, Caracas, Cincinnati, Düsseldorf o Basilea.

Pel que fa als guardons rebuts, cal fer esment del Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot (1961), Premi Ciutat de Barcelona de Dibuix (1970), Premi L'Il·lustrador d'or (1994), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1995) i El Premi d’Honor Gat Perich (1997)

En principi la iniciativa de CREACOMIC em sembla molt bé però, després de llegir les bases me n'adone que la presentació d'originals es pot fer tan sols en castellà. I això no està bé per una caixa d'estalvis valenciana a qui se li deuria exigir major sensibilitat en aquest camp. Per la meva banda els faré arribar la queixa. Com a mínim, val a dir que el web de l'obra social sí està en valencià.

Extracte de les bases:

"La obra deberá presentarse escrita en lengua castellana(...)"

Nota de premsa:

Caja Mediterráneo con los Jóvenes Creadores.

Desde Caja Mediterráneo apoyamos el trabajo de los jóvenes creadores desde Obras Sociales. Entre las iniciativas que proponemos se encuentran los concursos CREACAM. En su primera edición la convocatoria se centra en el campo del cómic.

Concurso CAM de Creadores de Cómic “CREACOMIC”

[amplieu]

[amplieu]