Hora i mitja d'espera davant el caixer de la BBK que hi ha als Jardinets de Gràcia i ja tinc les entrades per l'Euskadi-Catalunya!! Hem arribat a dos quarts de 9 i teníem unes 10 persones davant, però a mida que ha anat passant el temps la cua s'ha anat fent gran fins arribar a una quarantena llarga de persones. Pensàvem que tot aniria mes ràpid, però el procés del caixer automàtic és lent. A més, amb cada tarja de crèdit es poden comprar 4 entrades, però hi havia persones que duien més d'una tarja i per tant l'espera s'ha allargat més del compte. Serà la primera vegada que faci un desplaçament de plaer per veure un partit i, de fet, és una bona excusa per passar uns dies al País Basc fent turisme. Segurament les temperatures no seran les desitjades per passejar pels carrers, però valdrà la pena!! Ara només falta que l'Oleguer marqui!!
Males notícies des de París. La publicació Cafè Babel tancarà la versió catalana. La mesura és provisional, però té pinta de definitiva. Les raons que han exposat per justificar el tancament semblen poc creïbles i crec que es pot aconseguir evitar-lo. A continuació us copio el text que els responsables de la versió catalana han enviat per tal d'informar de la situació i iniciar una campanya per evitar el tancament. Alhora us convido a visitar la publicació i adherir-vos a la campanya. Crec que s'ha d'evitar la desaparició de la visió catalana tan per gaudir dels textos en la nostra llengua com perquè l'audiència de Cafè Babel és d'àmbit europeu i, per tant, és important que continuem existint en l'imaginari dels seus lectors.
Cafè Babel deixa de parlar català
Estimats amics i amigues,
L’associació Cafe Babel International, que edita el portal d’informació europea www.cafebabel.com en set idiomes des de París, ha decidit suprimir la versió catalana de la seva web (www.cafebabel.com/ca ). Diuen que aquesta decisió és provisional, per a sis mesos inicialment, però segurament serà definitiva. També diuen que perden diners amb aquesta versió –o almenys que en deixen de guanyar-, perquè no rep anuncis ni subvencions.
Aquest projecte transnacional, nascut com una associació, camina cap a la professionalització gràcies a la feina de voluntaris d’arreu d’Europa. En el cas de la versió catalana, aproximadament unes 250 persones han col·laborat de forma voluntària en la redacció i traducció de textos al llarg dels darrers 3 anys. Ara, els esforços voluntaris de totes aquestes persones s’esborraran, a finals d’any, per una decisió purament econòmica que contrasta paradoxalment amb l’esperit associatiu dels promotors.. Igualment, milers de lectors es quedaran sense la possibilitat de llegir en català un portal únic dins del món mediàtic català.
Què podem fer ara? Podem seguir invertint el nostre temps buscant els diners que, diuen, salvarien la versió. Podem resignar-nos a utilitzar l’apartat de blogs per mantenir la presència del català a la web. O simplement podem plegar?
En tot cas, en el que no tenim dubtes és en mostrar el nostre rebuig al tancament de la versió catalana de www.cafebabel.com. Us demanem doncs que us adheriu a dir no a la fi arbitrària de la feina voluntària de més de 200 persones que col·laboren per portar la perspectiva catalana a Europa. Us demanem que dieu no a la pèrdua d’un mitjà de comunicació en català que segueixen mensualment milers de persones. Us demanem que ens doneu suport tot enviant un email a Noalafidecafebabelencatala@hotmail.com i a info@cafebabel.com assenyalant les vostres dades (EDAT I LLOC DE RESIDÈNCIA). Igualment reenvieu si us plau aquest mail a tot els vostres contactes mantenint el títol d’aquesta campanya:
JO TAMBÉ DIC NO A LA FI DE CAFEBABEL.COM EN CATALÀ
Aquest vespre el carrer Gran de Gràcia estava tallat. Moltes furgonetes dels mossos, policies gravant la gent, periodistes esperant i mossos tallant el carrer Sèneca. Resulta que l'exlíder del Ku Kux Klan donava una conferència a la llibreria Europa. He mirat a una distància prudencial dels mossos i he vist que l'altre cantó del carrer Sèneca també estava tallat per unes furgonetes i, suposo que a l'alçada de la llibreria Europa, un grup de gent i alguna càmera de televisió amb el foco encès. He marxat perquè ja no s'hi veia res més, he demanat foc per encendre el cigarro a uns fotògrafs que hi havia esperant i quan m'allunyava una dona m'ha preguntat si sabia que passava. Li he explicat lo de la xerrada de l'exlíder del Ku Kux Klan i hem acabat parlant del túnel de la Sagrada Família. Després se'ns ha sumat a la conversa una altra dona encuriosida. Finalment ens hem acomiadat i he marxat cap a casa amb aquella sensació d'entre nervis i adrenalina que et ve quan estàs en un lloc on en qualsevol moment es pot descontrolar la situació. Tanta policia dona sensació d'absència de normalitat. A l'arribar a casa he llegit a l'Avui que la conferència s'ha suspès.
Aquesta nit a les 0:00 hores al Canal 33 la gran final: Catalunya - Argentina. Molta sort nois, seria molt gran que guanyéssiu!! Hauré de canviar els plans, però estaré animant-vos. Ostres, es fa molt estrany això d'animar una selecció que està jugant un campionat oficial!! No n'estic acostumat. Sort!!
Aquest matí he hagut d'anar a Terrassa per fer una entrevista que he acabat més ràpid del que em pensava. Això m'ha relaxat el rellotge i tornant cap a Barcelona he decidit, d'imprevist, parar a l'Autònoma per fer una visiteta a la Facultat de Periodisme. Hi he anat sense saber exactament que hi faria i un cop allà he decidit fer una passejada pels passadissos. Quan he aparcat el cotxe m'ha semblat que venia el Pep caminat des de la Vila, però evidentment era un noi que de lluny s'hi assemblava. A l'entrada de dalt han posat uns bancs que faciliten que la gent s'hi pari a fer la xerradeta. Abans poca gent es quedava allà i avui hi havia com unes trenta persones en grups de tres o quatre parlant de les seves coses. He entrat a la facultat i he anat directament al pis de baix per les escales. Gent amunt i avall com sempre. Després he tirat cap a l'esquerra fent un travelling pels finestrals del bar. Tot està igual, fins i tot la gent. Em podia sentir en qualsevol d'aquelles persones. He vist la Berta fent broma, el Jaume, sempre tant positiu, el Jordi llegint en una taula, imatges i més imatges que es sobreposaven als estudiants d'avui. Passat el bar he vist les entrades dels estudis de ràdio i tele i m'hi he tornat a veure assegut al terra amb el grup de treball fent els últims retocs de la pràctica. L'Anna, la Carina, la Marta, ... Després he fet una paradeta al lavabo, que ja té indicat quin és el de nois i quin el de noies, i he tornat enrera per fer l'altra banda de la Facultat. El que més m'ha sorprès mentre era allà és que la gent tampoc ha canviat tant la forma de vestir, ni les cares de nervis, excitació, avorriment o relaxació, totes amb el rerefons de la il·lusió de qui encara no ha dirigit el seu futur. L'únic diferent és que han passat uns quatre anys i aquestes persones ja no formen part dels meus, sinó dels que venen empenyent des de darrera. Avui els suros estaven sense papers, deu ser el dia que els netegen. A la zona central hi havia dues pancartes, una sobre l'homosexualitat i l'altra ara mateix no la recordo. Hi ha més sales d'ordinadors. He pujat al pis de dalt per les escales mentre anava esquivant gent. He tingut la sensació que ningú notava que jo no estudio allà. Avui anava amb la motxilla a l'esquena i, ves, em mantinc prou jove quan em tallo el cabell i m'afaito. Ha estat un fluir constant de records. La meva època d'universitari em queda lluny, però avui m'ha semblat que era ahir. Han estat flaixos de joventut sense cap mena d'enyor, però amb molt de carinyo. Ja tornant cap a l'entrada de dalt he passat per davant del local de l'Assemblea de Comunicació. M'hi he vist, amb la Mariona, la Berta i tants d'altres que ara no en recordo el nom, els dies del tancament d'Egunkaria. Avui tot semblava molt ordenat. El quiosc que hi ha al costat continua tant pobre com sempre, sembla que mai aixecarà el cap. Després, ja a secretaria, m'he sentit empès a no allargar la visita. Ha estat ràpid, però m'he sentit bé, curiosament bé.
Acabo d'arribar del mercat que hi ha al barri de Gràcia de Barcelona, a Travessera de Gràcia gairebé tocant amb Torrent de l'Olla. Mai me'n recordo del nom. Bé, doncs si alguna vegada hi heu anat haureu vist que hi ha una parada de llibres de segona mà on no hi ha ningú que t'atengui. Els llibres estan repartits pel mostrador al voltant d'una guardiola on has de posar els diners. Xafardejant, xafardejant, he vist un llibre d'"Els Grumets de la Galera" amb el títol "La ciutat sense muralles". No sé perquè, però m'ha cridat l'atenció i me l'he estat mirant. Portada ataronjada amb un dibuix d'un home que fuig a través d'un carrer adoquinat, Premi Folch i Torres 1977, autor Oriol Vergés, i finalment he llegit la sinopsi on he trobat una paraula que m'ha encantat: escanyapobres. Feia anys que no la sentia i és genial. Només amb aquesta paraula ja he visualitzat el personatge. La sinopsi diu així: "A La ciutat sense muralles Oriol Vergés explica les peripècies dels tres germans Vidal, pagesos del Maresme, als quals un escanyapobres ha robat les terres heretades del seu pare i han de fugir i refugiar-se a Barcelona, justament quan comença la primera revolució industrial, l'any 1854." Confesso que me l'he comprat i tinc ganes de llegir-lo. Deu ser que em mantinc jove.
P.D: La qualitat de la foto deixa molt que desitjar, però és que l'he feta amb la webcam i mira noi, és el que hi ha.
Des de l'e-noticies Xavier Rius ha intentat fustigar amb un article d'opinió a Xavi Torres per haver-se posicionat a favor de les seleccions catalanes en el programa Gol a Gol. Concretament demana que Xavi Torres plegui com a presentador del programa esportiu "entre d'altres raons perquè, com a mitjà públic, TV3 ha de ser neutral, fins i tot en aquest tema." És la cançoneta que sempre surt quan alguna persona s'atreveix a fer un discurs amb visió nacional catalana des de TV3. Però aquesta cançoneta no surt cada vegada que des de TVE es fa un discurs nacional espanyol. A les notícies de la televisió pública de l'Estat espanyol ens diuen que la nostra selecció esportiva és l'espanyola, que nosaltres som espanyols, ... Això no és posicionar-se? Doncs apa, a demanar la dimissió de mitja plantilla de periodistes de TVE. Xavi Torres defensa les seleccions catalanes des de la Televisió de Catalunya, l'única d'àmbit nacional i per tan l'única que pot fer aquest discurs per tots els catalans. TV3 es va crear perquè hi hagués una televisió en català i amb discurs nacional català. Xavi Torres ha entès aquests paràmetres i molts catalans li agraïm la seva feina. No és que Xavi Torres faci política, simplement és que dona una visió catalana de les coses, justament el que molesta a aquells que es miren TV3 amb lupa. Ara a veure si ara l'e-noticies va fent caure gradualment articles contra Xavi Torres, tal com va fer en contra de Joel Joan i la serie "Porca Misèria".
Avui he anat de vacances al temps aquell on ets net, lliure i on l'horitzó encara és un punt de partida. Ha estat un viatge d'hores, minuts i segons si ho mesurem científicament, però si alguna vegada l'has fet sabràs que és un viatge d'espai-temps infinit. He estat vora la mar, allà on l'aire et creua el pit enduent-se els neguits amb la salabror.
La Generalitat de Catalunya ha muntat al Palau Robert de Barcelona l'exposició 1977. Ja som aquí! Memòria d'EFE "en escaure’s el trentè aniversari
d’un any decisiu per a Catalunya i Espanya. Fou l’any
en què es varen convocar les primeres eleccions que ens
varen portar la democràcia i també el del retorn
del president Tarradellas i de la recuperació de l’autogovern
i de les institucions de Catalunya." Bé, doncs al balcó del Palau hi han posat el Tarradellas saludant i han cobert la barana amb una tela vermella. Jo hi hagués posat una senyera o un faldó amb l'escut de la Generalitat. Per què han posat una tela vermella tan neutra? Segurament que hi haurà alguna raó, li hauríem de preguntar al comissari de l'exposició que és en Joan Tàpia. Què curiós, es diu igual que l'ex-director de TVE a Catalunya. Ell ho sabrà, però sospito que aquest balcó té algun problema amb les banderes. Abans hi havia la catalana i l'europea, després els hi van col·locar al mig l'espanyola i d'un dia per l'altre van desaparèixer les tres. Quines coses tu!!
La resposta que ha donat la coproductora de Terra Lliure, punt final a l'informe del Consell Audiovisual de Catalunya, on se l'acusava de crear un producte favorable al grup terrorista i amb informació "insuficient" i "esbiaixada", deixa en evidència la poca professionalitat del CAC. Batabat ha respost a les acusacions que ha rebut, però de totes les respostes jo em quedo amb la de l'utilització del llenguatge. Segons Vilaweb: Batabat diu que no hi utilitza el
terme ‘organització terrorista’, d’acord amb el llibre d’estil de la
BBC, que recomana no emprar-lo, per no simplificar els conflictes, i
oferir un punt de vista més neutral. La productora també ha recordat
que és el mateix criteri que fan servir mitjans com la televisió France
3, o diaris com Le Monde, La Reppublica i The Guardian, entre molts
d’altres.
En concret, el llibre d’estil de
la BBC diu: ‘la paraula terrorista és, en ella mateixa, una barrera per
a la comprensió d’una descripció informativa. Hem d’intentar evitar-la
sempre a l’hora d’informar. Així, si hi ha hagut un tiroteig, parlarem
de pistolers. Si ha hagut un segrest, parlarem de segrestadors. Si hi
ha hagut un assalt, d’assaltants. Si hi ha hagut un robatori, de
lladres’. És per això, doncs, que Batabat, juntament amb Televisió de
Catalunya i Zeba Produccions, ha optat per no referir-se a Terra Lliure
com a ‘organització terrorista’, sinó com a ‘grup armat’ o
‘organització clandestina’.
Realment una lliçó. Avui dia en que la utilització del llenguatge als informatius ve tan marcat pel cosmopolitisme de mentalitat espanyola i el nacionalisme espanyol, s'agraeix una mica d'aire fresc i professionalitat. Realment ha quedat demostrat que l'informe del CAC ha posat més atenció en la opinió dels polítics que no pas a raons periodístiques. Si no és així, com han pogut passar per alt el llibre d'estil d'un dels mitjans més prestigiosos del món en el terreny del documental com és la BBC? Realment el CAC ha quedat en evidència. I de tot això el Col·legi de periodistes què en diu? Ja que parlem de la utilització del llenguatge als mitjans, ahir vaig sentir al TN de TV3 la Raquel Sans parlant del "President Zapatero". El president? No seria el president del Govern espanyol o el president espanyol? Jo creia que el president era el de la Generalitat, el de Catalunya. Realment els informatius de TV3 cada vegada són més espanyols. Per fer un informatiu així que vagin a treballar a una altra cadena si us plau, si n'hi ha moltes, i si el discurs els ve imposat que ho denunciïn.
Imatges: www.cac.cat i www.cultura03.com/batabat/index.html
Els famosos gossos de l'spot electoral del PSOE felipista tenen gana i criden esquitxant-t'ho tot de babes malaltes. Ha passat molt de temps des de l'anunci i avui dia ja sabem que a la bèstia no la controla ningú, al revés, és ella que dirigeix, a base de crits, a socialistes i populars. Ara la bèstia torna a estar nerviosa i els seus servents sortiran a caçar pel Coto privat que és Espanya. Caçador contra caçat, és qüestió de temps que hi hagi presa, tan se val qui és, només compta qui serà. A principis d'estiu es va voler castigar a El jueves, però la reacció solidària dels mitjans de comunicació va aconseguir apaivagar la ràbia. Ara li toca a un anònim i els mitjans de comunicació ja l'han jutjat, només falta posar-li nom. El veí de Més VilawebHolocè ha escrit: "Convé recordar novament que fa uns anys el màxim tribunal dels EUA
determinà que la crema de la bandera dels EUA era una acte de llibertat
d'expressió i no pas un delicte. Això no vol dir que surti un dels
màxims jutges cremant la bandera nord-americana, sinó que es reconeix
que algú ho pugui fer per a expressar la seva opinió davant d'un
determinat fet." Recordem-ho i solidaritzem-nos amb les persones que detinguin acusant-les d'haver cremat el retrat dels Borbons. Així és Espanya i ho haurem de patir mentre no ens independitzem.
Diu que els sindicats de Renfe i Adif han acordat fer vaga per mostrar el seu rebuig a la transferència del servei de Rodalies a les Comunitats Autònomes. Ho justifiquen dient que el servei "és millor en qualitat, eficiència i seguretat" si s'opera de "manera solidària, tal com ara està estructurat". Buf!! No sé qui ha estat el responsable d'elaborar aquesta justificació, però realment sembla que la seva percepció de la realitat estigui limitada per l'auricular esquerra i l'auricular dret que emeten a tot hora la programació de la COPE. Imatge: http://yin-yan.iespana.es/renfe_logo_XD.jpg
Dimecres vaig anar a veure l’última pel·lícula de Julio Medem: Caótica Ana. Havia llegit la crítica negativa que se n’havia fet a les Totxanes i havia sentit altres critiques poc positives, però vaig decidir veure-la i em va agradar.
Medem parla de la figura de la dona i ho fa amb un personatge que viu lliure de tots els lligams de la societat patriarcal. El tronc de la història recorda el llibre de “La mujer habitada” de Gioconda Belli, on a través de la reencarnació la protagonista agafa el relleu d’una lluita ancestral. La visió del món que té l’Ana es va complementant amb la de les persones que l’envolten. Hi ha moments en que els personatges et cansen de tan xupiguais que són, però és una sensació que també tens si et mous alguna vegada per ambients artístics alternatius. Després la trama ja fa salts poc lligats, però entenedors, fet al que ja ens té acostumats en Medem. Em va agradar el moment llagrimeta de la pel·lícula, ja que no està exprimit i quan plores ho fas de manera natural sense tenir la sensació que t’estiguin forçant.
Però la història té un segon discurs on Medem dóna molt de protagonisme al poble Sahrauí, crec jo, per dues raons: per posar-lo d’exemple de societat matriarcal i per denunciar la situació de dominació en que es troba. I és en aquest punt on Medem se’m va tornar coix. A l’inici de la pel·lícula es situa l’acció amb un rètol on es llegeix “Ibiza (España)”. Em va fer mal als ulls, però vaig pensar que era normal en una pel·lícula espanyola. Més endavant la pel·lícula comença a posicionar-se a favor del poble Sahrauí i a denunciar la seva situació. Va ser en aquest moment que Medem em va caure als peus. Semblava un discurs tret del manual del bon lector d’El País. La història se solidaritza amb el poble Sahrauí i fa apologia del seu dret a ser independent, però alhora colonitza els Països Catalans sense cap mena de complex. A més del rètol abans esmentat, la protagonista s’identifica com a espanyola i a les escenes que passen a Eivissa la gent del poble parla castellà. Es podria pensar que això és degut a que la pel·lícula és en castellà, però aquesta disculpa queda anul·lada pel fet que els Sahrauís estan subtitulats i els americans també. Per tant, defensor d’injustícies per un cantó i colonitzador per l’altre, molt típic de l’esquerra espanyola.
De totes maneres crec que val la pena veure la pel·lícula, sobretot si t’agraden les altres pel·lícules de Medem.
Afegit:
Per cert, la pel·lícula té punts visuals que em van agradar molt. Un és quan l’Ana arriba a Madrid i passeja pel carrer. Medem utilitza plans curts d’ella per descriure les seves sensacions, deixant aires exagerats però ben trobats. Un altre és quan li treuen la tela de la cara al noi sahrauí, la imatge té una bellesa que atrapa.
Per qui vulgui una crítica completa i professional aquí teniu en Gorina, que de fet no deixa gaire bé la pel·lícula: