La llista de llibres que he anat deixant caure últimament per donar pistes de cara a Sant Jordi estava formada per:
Almansa 1707 després de la batalla. Autor: Joan F. Mira.
El preu de ser catalans. Autora: Patrícia Gabancho.
Cròniques colonials. Autor: Manuel de Pedrolo.
Catalunya sota Espanya. Autor: Alfons López Tena. Finalment el llibre que m'han regalat és Almansa 1707 després de la batalla. Ja l'he començat a fullejar i realment té molt bona pinta. Jo he regalat Trilogia de Nova York de Paul Auster.
Per cert, sabeu que se n'ha fet dels Jocs florals?
Primavera i sol s'han reunit aquest matí. He optat per estudiar al parc que tinc prop de casa. Una noia donava de mamar a una criatura, un noi ben plantat deixava que l'aire reposés sobre el seu cos estilitzat i una dona pèl-roja llegia havent dinat. Mentrestant una arbre anava tirant. Reflexió de primavera i estómac mig buit: nosaltres som l'arbre i la nostra vida no es més que l'ombra que produïm. Present i efímera. És tot.
Barcelona, Bosque multicines, sessió de les 22 hores. Just abans de començar la pel·lícula "300" passen els anuncis de rigor. Un d'ells és el de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i com acostuma a passar és original i està ben fet. Només una consideració: està en castellà. Penso que deu ser cosa dels joves cosmopolites, ja que en el món de l'audiovisual en van ben assortits. De tota manera no és una justificació ja que es tracta d'una universitat catalana i un anunci no crec que el deixin totalment a les mans dels alumnes. Però dos o tres anuncis després m'adono que el món ja ha optat per la colonització definitiva i la meva és una generació que s'ha quedat en l'antiguitat. És com allò de la fractura digital: si no entres al mon d'internet pots viure igual, però ho faràs en una realitat que morirà amb tu ja que només està lligada amb l'ahir i no té connexió amb el demà. Això és el que vaig sentir al veure l'anunci de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tot i ser una universitat pública catalana que sempre ha defensat la llengua d'aquí ha optat per fer l'anunci en castellà. Simplement patètic. Respecte a la pel·lícula tres coses. En qüestió d'imatge molt bé. El guió molt dolent ja que és reiteratiu en una mateixa idea durant tota la pel·lícula i realment es fa avorrida. I finalment la idea de fons connecta bastant amb els catalans, ja que t'explica la història d'un poble que lluita fins a la mort per defensar les seves lleis, la seva llibertat, davant d'un imperi d'homes sotmesos que els vol envair. No sé si escombro massa cap a cas, però crec que és el que deurien sentir els catalans quan lluitaven a la guerra de successió. O lluitaven per les Constitucions catalanes que els feien ciutadans lliures o queien sota la llei castellana que els feia vassalls d'un rei absolutista.
Imatge extreta de http://www.cinemovies.fr/news/news/1/300.jpg
Emotiu, digne i rebel. Lluís Llach ha dit adéu als escenaris de la millor manera possible. Ha començat fent pujar els colors als polítics que tenia al davant, ha cantat moltes de les cançons que l'han portat a la situació de prestigi que viu avui i finalment ha baixat literalment de l'escenari per passar a ser un més de la massa de gent que habita aquest país. Un més? No, impossible, mentre es mesclava amb la multitud la gent li cantava L'Estaca i Laura com si li digués que marxa de l'escenari, però no dels seus cors. Mentre uns ulls el vegin o unes oïdes el sentin, sempre tindrà el reconeixement per la seva obra i la seva enteresa. M'han agradat molt les cançons com ja era d'esperar, però el que m'ha encantat més ha estat el clima. M'ha fet tornar a sentir que som un país, s'ha atrevit a dir que és nacionalista i oh pecat dels pecats!! Sent català com és ha dit que considera el País Valencià part del seu país. Molt gran Lluís. Només m'ha faltat una miqueta de canya dirigida al Montilla quan ha dit que el PP tancava TV3 al País Valencià, no crec que sigui tant innocent per pensar que el PSOE no juga un paper important en aquesta representació. Una cosa més que ja és tard i haig d'anar a dormir. He vist el concert per la televisió i crec que aquesta vegada haig de felicitar TV3 per haver emès el concert íntegrament, en directe i sense tallar-lo amb anuncis. Una aposta que només pot fer una televisió pública perquè tres hores sense publicitat és un esforç econòmic molt gran. Espero que no tingui res a veure amb que Mediapro té una pel·lícula sobre Lluís Llach en cartell al cinema. No, no pot ser, seria massa rebuscat. Res més, que a més avui el rellotge ha fet el salt a les dues de la matinada. Me'n vaig a dormir amb la il·lusió a la mirada.
Sembla que finalment tancaran les emissions de TV3 al País Valencià i haurà estat culpa del PSC. Primer en la figura de l'actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va cedir les freqüències de TV3 a La Sexta a canvi de la promesa d'unes freqüències digitals. Montilla mai va posar sobre paper la promesa i no ho va fer perquè no va voler dur-la a la realitat. Per tan, dedueixo que Montilla va mentir. La segona figura és el titella desbocat, altrament anomenat Joan Clos, que des que va arribar a Madrid sembla que el tinguin sedat. Com a ministre d'Indústria és ell el que pot solucionar el conflicte. La competència legal sobre les freqüències que el PP vol tancar és d'en Clos. Només ha de posar sobre escrit el que el seu antecessor en el càrrec, José Montilla, va pactar. Només ha de fer constar legalment el que el seu partit va prometre, però no ho fa. I si no ho fa simplement és perquè no vol. Com que en aquesta vida el que compten són els fets podem assegurar que el PSC és el responsable que es tanquin les emissions de TV3 al País Valencià. La culpa no és de qui denuncia la il·legalitat d'unes emissions sinó de qui té la potestat de fer-les legals i no les hi fa. Recordem-ho, aquests dos polítics no els han posat des de Castella o des de Madrid, la culpa no és d'ells. Aquests dos polítics han ocupat el càrrec de ministre d'Indústria gràcies als vots catalans i han actuat com si fossin ministres del PP-PSOE. Si, com a ministres del PP-PSOE perquè en aquesta vida el que compten són els fets ja que les intencions i les paraules se les endú el vent.
Barcelona, divendres 9 de març s’estrena "LLACH: LA REVOLTA PERMANENT" a Renoir Les Corts.
Barcelona, divendres 16 de març s’estrena "LOLA: LA PEL·LÍCULA" a Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Cinesa Maremàgnum, Comedia, Glòries, Gran Sarrià, Icària, La Maquinista, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balañá, Renoir Floridablanca, Renoir Les Corts.
Són raons de mercat o política cultural dels exhibidors de cinema?
Llegeixo al diari Avui la notícia que una parella es va haver de casar en castellà perquè el jutge els va obligar. Ells havien fet constar que volien la cerimònia en català, però al jutge no li va passar pels sants collons respectar la voluntat dels nuvis. Com que la parella que es casava es van trobar amb l'actitud del jutge quan ja eren a l'altar van decidir tragar, suposo jo, per no fotre enlaire totes les preparacions del dia, que costen un dineral. El més fotut de tot és que van posar una queixa davant el Tribunal Superior de Justícia i aquest s'ha limitat a demanar al jutge un major esforç. Per tant, dedueixo que una persona que té la plaça de jutge a Catalunya i té reconegut el mèrit de saber català pot fer un casament en castellà, en contra de la voluntat dels nuvis, perquè li passa pels collons i no passa res. Crec que aquest home hauria de ser expedientat i enviat a una zona de l'Estat on només tinguin el castellà com a llengua oficial. N'estem farts que facin la vista grossa amb els atacs contra els catalans.
L’homenatge a Guti va ser senzill i sentit. Joan Ollé la va encertar anant directament a l’essència. Va utilitzar una entrevista al Guti feta pel programa L’illa del Tresor i va anar intercalant les reflexions de Gutiérrez Díaz amb intervencions en directe o gravades de diferents persones que el van conèixer personalment com Gregorio López Raimundo o Pere Portabella. Així, entre tots, ens van reconstruir el Guti des de dins i des de fora.
Gràcies al bloc d'Enric tinc notícia de l'homenatge al Guti que es farà aquest divendres. Sincerament crec que li han fet poca publicitat a l'acte. Per tan me'n faig ressò des d'aquí a veure si ajudo a que ho sàpiga més gent.
Divendres 16 de febrer, a les 19:30 hores al Palau d'Esports del carrer Lleida de Barcelona. L'organitza Iniciativa per Catalunya, però més enllà de les sigles crec que en Guti es mereix un bon homenatge i no n'hi ha altre de millor que el que compta amb l'assistència de ciutadans anònims.
El Govern ha decidit aplicar la tercera hora de castellà i fer recurs al constitucional per invasió de competències. Bé, d'aquest fet deduïm que no els agrada la norma perquè els treu poder, però sí que els agrada el fet de fer més classes en castellà. Això vol dir que en primària es passa a fer una hora més d'espanyol, la llengua que ens està fent desaparèixer. És sabut que a primària és obligatori fer les classes en català però hi ha professors que les fan en castellà. A secundària el panorama és pitjor. Hi ha alumnes que han fet sempre les classes en català amb un professor i quan arriben al batxillerat el mateix professor passa a fer les classes en castellà perquè ja no té l'obligació de fer-les en català. Sigui per comoditat o per la raó que sigui el que compte és l'efecte i aquest no es altra que la desaparició del català. Amb tot això, on està ERC i IC? Perquè no sé que fa un partit catalanista, nacionalista o independentista en un govern que desplaça el català a l'escola. I encara em ve una altra pregunta al cap. Com poden passar aquestes coses tenint majoria nacionalista al Parlament? Tinc la sensació que ja ni la Generalitat, ni els partits polítics ens defensen. Els catalans hem passat a ser orfes ja que els que han de vetllar per nosaltres no ho fan.
Llegeixo la notícia "Bilingüisme mandarí-català" d'e-noticies en que expliquen el cas d'una perruqueria que opta per anunciar-se en català i mandarí. Tot molt maco, fins i tot hi ha una imatge que ho demostra. Però resulta que la fotografia retalla i nomes mostra el que interessa al titular, ja que la resta de l'aparador està en castellà. Ho sé perquè avui hi he passat per davant i m'hi he fixat. La única paraula que es pot veure en català des de fora és "Perruqueria", la resta està en mandarí i castellà. Llàstima que no portés la màquina de fer fotos a sobre. Si alguna persona vol comprovar-ho la botiga està a Roger de Flor entre Ausiàs March i Alí-Bei.
El pluviòmetre marca 100 entrades. Dos anys i mig al voltant d'aquest bloc i, sobretot, de tots els blocs de mesvilawebmesvilaweb. En tot aquest temps he agafat el costum d'anar seguint blocs de forma continuada i intermitent. N'hi ha alguns que han caigut pel camí, d'altres que s'han allunyat dels meus interessos i uns pocs que continuen interessant-me. Totxanes, Registres particulars, Núvol vermell, El Llamp, Mails per Hipàtia, Raül Romeva, Marcús, l'Holocè, l'ós bru, l'última llum d'estiu, la veu de les llambordes, Foix bloc, el codi de barres, Cucarella, l'Uff, el noi que va anar a Trondheim i algun més que em deixo Oi? Però també hi són els que han callat o he perdut en el camí. A vegades els últims 30 canvis et permeten descobrir blocs interessants, però si no te'ls guardes a les adreces d'interès els acabes oblidant. I també hi ha els que aconsegueixes recordar millor que el propi autor. Com les paperines de paper que en dos dies ja va dir tot el que havia de dir i jo no ho sabia. Amb tot aquest temps crec que s'ha creat una comunitat important d'intercanvi d'impressions i opinions que ens permeten tenir consciència del que pensa part del país més enllà del nostre entorn immediat i de les enquestes dirigides que ens exliquen els mitjans de comunicació. Amb tot, gràcies a la gent que inverteix part del seu temps a compartir el que pensa durant la seva porció diària de vida. I sobretot, ànims a qui encara no ho fa o s'ha cansat de fer-ho.
Impressionant article el que la Laura Crespo ha escrit per dir que la música en català viu subvencionada i és dolenta. Això sí, posa el grup Antònia Font com a excepció perquè no es noti tant l’odi visceral que transpira.
Si es tractés d'un article en un bloc personal no en tindria res a dir, però es tracta d'un article a un bloc de La Vanguardia Digital i per tan hauria d'haver-se informat més abans de dir el que diu.
A part de la desconeixença del panorama musical que posa de manifest l’autora al dir que tota la música en català li sembla igual, l’articulista diu que si cantes en català ho tens més fàcil que no pas amb l’anglès. Ah, molt bé. Només dir que conec dos grups de música que els han fet canviar d’idioma per poder publicar disc. Els dos cantaven en anglès i han hagut de passar al castellà. D’això no en diu res ella. I per si alguna persona té la temptació de pensar que són grups que no tenien disc perquè són dolents, només dir-li que un dels dos va sonar força a les radio fórmules espanyoles fa un o dos estius. Cantant en castellà clar.
De tot plegat em queda el dubte si l'article de la Laura ha estat escrit sobre la base de la ignorància, de l'odi o de l'encàrrec.
Davant les crítiques de l''Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) per la vinyeta publicada a l'AVUI: Fer, segurament rebras moltes crítiques de l'opinió publicada, però no defalleixis perquè molts sabem que el que reflecteix la teva vinyeta és veritat. No crec que hagis de disculpar-te de res perquè queda clar que no et refereixes a la totalitat de gent que protesta en contra els atemptats d'ETA sinó que et refereixes a un sector molt concret. A més, ni que no fos així tens el dret a expressar-ho. Vinyeta publicada al diari AVUI.
La llista de llibres que he anat deixant caure últimament per donar pistes de cara a Sant Jordi estava formada per:
Barcelona, Bosque multicines, sessió de les 22 hores. Just abans de començar la pel·lícula "300" passen els anuncis de rigor. Un d'ells és el de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i com acostuma a passar és original i està ben fet. Només una consideració: està en castellà. Penso que deu ser cosa dels joves cosmopolites, ja que en el món de l'audiovisual en van ben assortits. De tota manera no és una justificació ja que es tracta d'una universitat catalana i un anunci no crec que el deixin totalment a les mans dels alumnes. 
Emotiu, digne i rebel. Lluís Llach ha dit adéu als escenaris de la millor manera possible. Ha començat fent pujar els colors als polítics que tenia al davant, ha cantat moltes de les cançons que l'han portat a la situació de prestigi que viu avui i finalment ha baixat literalment de l'escenari per passar a ser un més de la massa de gent que habita aquest país. Un més? No, impossible, mentre es mesclava amb la multitud la gent li cantava L'Estaca i Laura com si li digués que marxa de l'escenari, però no dels seus cors. Mentre uns ulls el vegin o unes oïdes el sentin, sempre tindrà el reconeixement per la seva obra i la seva enteresa.
Sembla que finalment tancaran les emissions de TV3 al País Valencià i haurà estat culpa del PSC. Primer en la figura de l'actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va cedir les freqüències de TV3 a La Sexta a canvi de la promesa d'unes freqüències digitals. Montilla mai va posar sobre paper la promesa i no ho va fer perquè no va voler dur-la a la realitat. Per tan, dedueixo que Montilla va mentir. La segona figura és el titella desbocat, altrament anomenat Joan Clos, que des que va arribar a Madrid sembla que el tinguin sedat. Com a ministre d'Indústria és ell el que pot solucionar el conflicte. La competència legal sobre les freqüències que el PP vol tancar és d'en Clos. Només ha de posar sobre escrit el que el seu antecessor en el càrrec, José Montilla, va pactar. Només ha de fer constar legalment el que el seu partit va prometre, però no ho fa. I si no ho fa simplement és perquè no vol.
Gràcies al bloc d'
Carrer Bailèn amb Aragó. Realment horrorós. Només ho entendria si fos fruït de la necessitat.
El pluviòmetre marca 100 entrades. Dos anys i mig al voltant d'aquest bloc i, sobretot, de tots els blocs de mesvilaweb
