RIERA GIL, Elvira. Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2008. ISBN: 978-84-393-7716-0
Producte d’un postgrau fet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Elvira Riera, actualment subdirectora general de política lingüística, reflexiona sobre les raons ètiques que justifiquen la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i, a més, fa propostes pràctiques per dur-la a terme.
Sóc de viatge a Colòmbia per explicar a una petita comunitat lingüística, San Basilio de Palenque, la situació de la llengua catalana, en especial pel que fa a l’ensenyament no universitari. Aquesta comunitat, on es parla una llengua criolla (de base espanyola, amb elements bantu), vol saber de l’experiència catalana, ja que està iniciant un cert procés de revalorització de la seva llengua, que ja us explicaré en un apunt proper (després d’haver-ho viscut de primera mà).
Però aquest no és el tema, entre vol i vol he pogut llegit La Vanguardiai he quedat esmaperdut quan s’informa que el Tribunal Constitucional possiblement restringirà el concepte de cooficialitat previst en l’Estatut.
Des de fa 8 anys una colla de mataronins i de mataronines porten la flama del Correllengua a Mataró. Certament ens hem de felicitar per la constància d'un grup de persones que són capaces cada any d'organitzar debats a la televisió de Mataró, de portar contes a les escoles, de portar conferenciants als instituts (enguany porten Xavier Sarrià, el cantant del grup "Obrint pas" del País Valencià), d'organitzar un cercavila per la llengua (on participen nombroses escoles de la ciutat), un concert infantil... A més cada any persones significatives de la ciutat de Mataró llegeixen el Manifest (enguany ho fa l'actor Roger Pera).
Aquest és el títol en nàhuatl (una llengua de Mèxic, que, segons la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, és parlada per més de dues mil persones a Catalunya), de un conte bilingüe (castellà/nàhuatl) que s'acaba de publicar amb l'ajut de Linguapax, una organització no governamental internacional amb seu a Barcelona.
L’editorial mallorquina Prensa Universitaria, que ja havia fet els diccionaris il·lustrats català-xinès, català-búlgar, català-romanès, català-anglès, català-alemany i català-rus, acaba de treure al mercat un diccionari bilingüe català-àrab que té com a principal novetat que incorpora les dues variants de l’àrab que poden parlar els marroquins: l’àrab dialectal i l’àrab estàndard. Sens dubte, un material que ens permetrà, gràcies a la transliteració que se’ns facilita, aproximar-nos a la llengua real que parlen molts dels nostres alumnes.
L’any 1997, Enric Larreula, a la novel·la Terres Verges, ens narrava l'intent de crear als anys 20 i 30 del segle xx una nova Catalunya a Brasil. Una Catalunya lliure de diferències socials i lliure de l'opressió nacional que patia per part de l'Estat espanyol. També s’hi desenvolupaven temes col·laterals com la destrucció de les cultures autòctones d'Amèrica, les relacions entre els diversos grups humans que poblen el Brasil modern, la importància de la llengua catalana per al fet català... Aquesta ficció literària, basada en l’arribada de molts anarquistes catalans al Brasil, sí que ha tingut un paral·lel real. Sense el component de llibertat que Larreula fa buscar als seus personatges, el cert és que hi ha un Brasil europeu amb brasilers de pell clara i ulls blaus que parlen portuguès amb accent germànic i aprenen a l’escola a dir paraules com danke schön: muito obrigado, en alemany.
Arran d'una estada meva al Brasil i de la lectura del llibre de Larreula, vaig demanar-li a la bona amiga Neus Moliné (llicenciada en filologia catalana de l'Hospitalet de Llobregat que ha estat residint durant sis anys al Brasil, on ha fer de professora de llengua catalana) un petit article, encara inèdit, de la minoria alemanya del Brasil. Heus aquí, doncs, informació de primera mà sobre aquesta minoria lingüística.
En la imatge: Castelinho do Caracol. Canela. A 3 km de Canela es troba un dels primers habitatges de la ciutat, conegut com Castelinho. Va ser construït entre 1913 i 1915 per la família Franzen en fusta de pi brasiler. És un exemplar típic d’arquitectura en estil “enxaimel”. Els descendents de la família han mantingut mobles, objectes i robes d’inicis del segle passat.
Si algú s'imagina que parlar de l'àrab és fàcil i que respon a una realitat monolítica, res més lluny de la realitat. La situació dels països on es parla àrab és complexa, per l'existència d'altres llengües, i perquè en aquests països té tot el sentit del món parlar de diglòssia entre l'àrab col·loquial i l'àrab estàndard (el que normalment s'entén per àrab i que no és la llengua familiar de pràcticament ningú).
En aquest apunt us presentem la, segurament, tercera o quarta llengua més parlada a Catalunya (a frec a frec amb l'àrab, i després de l'espanyol i del català). Es tracta d'una llengua minoritzada en el seu propi territori que lluita per sobreviure a la pressió, asfixiant, d'una llengua tan imperialista com ho és l'àrab. També és coneguda amb el nom de berber.
Mapa procedent de La llengua rifenya. Tutlayt tarifit.(Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995)
Feia ben bé dos anys que no anava a la nostra Barceloneta de Sardenya i, certament, hi he vist alguns canvis que penso que paga la pena de fer conèixer. Alguns de positius, altres de no tant...
Aprofitant les vacances estivals, hem passat uns dies a l’Estat eslovac, principalment en una zona que podríem considerar una mena de Catalunya Nord en versió hongaresa, és a dir, a la zona hongaresa de l’actual Estat eslovac.
En aquest apunt, us oferim algunes observacions.
Arxius:Mapa de la distribució territorial de la minoria hongaresa a Eslovàquia.- Font: "Atlas Obyvatel'stva Slovenska", publicat el 2006 per la Universitat Comeniu de Bratislava. També hi trobem informacions sobre les poblacions gitanes, rutenoucraïneses, txeques i alemanyes.|Retolació bilingüe als carrers de Nagymegyer (Velky Meder en eslovac)- Tots els carrers d'aquesta població eren bilingües. De fet, tots els pobles que vam trobar on es parlava hongarès tenien el seu topònim oficial en forma bilingüe (com podem veure en la fotografia principal d'aquest apunt).
La Franja de Ponent és el segon dels territoris on, malgrat haver-hi població autòctona de parla catalana, el català no té reconeixement legal a nivell estatutari (només té una presència relativa a l'ensenyament com a matèria optativa i en algunes retolacions d'alguns ajuntaments més o menys favorables a la llengua). De fet, com ja dèiem l'octubre de l'any passat en aquest bloc, l'aprovació del nou Estatut d’Aragó feia evident que, si més no a l'Aragó, ningú no s'acabava de creure el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/47523).
L'any 1993 naixia a l'Alguer, de la mà de Francesc Manunta, el CRP "Maria Montessori" amb la finalitat d'introduir a les escoles un tipus d'alguerès el més normatiu possible, tot i mantenint-ne l'algueresitat., i d'anar dotant d'eines el professorat que, d'una forma pràcticament voluntària, feia classes de llengua catalana.
En altres apunts hem explicat com a partir d'aquesta iniciativa s'han anat fent materials didàctics, com ha continuat el Projecte Palomba de classes de llengua catalana a les escoles... però avui ens volem centrar en la revista Mataresies, que fa quasi quinze anys que es publica.
La primera de les constatacions que s’ha de fer en llegir la Constitució espanyola (que es fonamenta en “la indissoluble unitat de la Nació espanyola” -sic!) és que ni els catalans ni la llengua catalana no hi apareixen. Cal recordar que, segons aquesta Constitució, “el castellà és la llengua espanyola oficial a l’Estat”, mentre que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. És a dir, només una llengua espanyola té nom, el castellà, la qual, a més, “tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d’usar”. Les altres, en canvi, no se sap ni quines són, però sí que queda clar que són també llengües espanyoles. Finalment, també hi ha un apartat que fa referència a “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya” (no se sap ben bé a què es refereix), segons el qual es tracta d’”un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.
Anem ara a veure com s’ha desplegat aquest article 3 de la Constitució espanyola en els diversos Estatuts d’Autonomia dels territoris on hi ha població catalana. Comencem pel més petit dels territoris catalanoparlants: el Carxe, , una petita minoria de catalanoparlants a la Regió de Múrcia.
Com sabeu, recentment s'ha aprovat que a l'article 75 de la Constitució francesa es declari que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni" de França. Si voleu, un pas per a nosaltres més simbòlic que real, però que per a una òptica jabobina és un gran avenç, perquè, si més no, existeixen legalment unes llengües, entre les quals el català, que per a molts francesos han estat (i són) una realitat a eliminar.
En aquesta sèrie d'apunts us remetrem a les constitucions que patim (i només en un cas gaudim) els catalans: l'espanyola, la francesa, la italiana, l'andorrana i, sense oblidar, l'europea.
Lluitador incansable, vital, apassionat; aquest és l’Enric Larreula d’aquesta entrevista, on explica què el va motivar a escriure el llibre Dolor de llengua (València: Edicions 3 i 4, 2002). Enric Larreula[1] (Barcelona, 1941), que ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, és conegut especialment per la seva tasca com a autor de narrativa infantil, juvenil i per a adults. De la seva extensíssima obra (unes 100 obres!), volem destacar-ne tres que creiem que són especialment interessants per als lectors preocupats per la llengua i pel futur del país: Em dic Paco... (una reflexió sobre la situació de la llengua, la immigració, els usos lingüístics...[2]), Terres Verges (la lluita per crear una nova Catalunya lliure de diferències socials i lliure de l’opressió espanyola), Els arbres passen ran de finestra(la lluita per la llibertat i el respecte envers les persones i els pobles).
[1] Si voleu conèixer més dades sobre la biografia i l’obra d’Enric Larreula, podeu consultar Itineraris de lectura.Enric Larreula, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes. [2] Podeu consultar les propostes del dossier didàctic del Seminari “El Gust per la lectura, 1995-1996”: Massip, M.; Mayans, P. Em dic Paco.... Barcelona: Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Ordenació Educativa. Servei d’Ensenyament del Català. El trobareu com a document adjunt.
En la imatge portada del llibre Terres Verges, on podeu trobar el propi Enric Larreula en un dels seus viatges a les població autòctones del Brasil.
El currículum de llengües del nostre sistema educatiu ens permet tractar, com segurament no ho fa cap altre, la diversitat lingüística. Segurament li trobem a faltar més referències explícites a l'ús de la llengua catalana, però certament és un bon currículum pel que fa a l'educació en el respecte per les llengües i les cultures presents al nostre país. Anem a veure-ho...
Si n’observem l’evolució al llarg dels 17 cursos darrers, veurem que amb el tombant de segle s’ha produït una arribada molt significativa d’alumnat de nacionalitat estrangera, segurament de les més importants que han succeït a Europa en els anys darrers.
Efectivament, encara que sembli mentida, ja fa més de 10 anys de la Llei de Política Lingüística i no sembla que les coses hagin canviat gaire, ans al contrari. He recuperat un articlet sobre l’ensenyament i la Llei de política lingüística que vaig publicar fa justament 10 anys i ja em direu si és actual o no. Heus aquí l’article...
Portada d'un dels llibres (publicat el 1998) que va ajudar a entendre què va passar en el procés d'elaboració de la Llei de política lingüística: posicions enfrontades, pressions econòmiques, polítiques, pors, límits legals...
Una de les virtuts del nou currículum escolar a Catalunya, tant de primària com de secundària, és la importància que es dóna a la valortizació de la diversitat lingüística. Només cal recordar que en l’ordenació dels ensenyament de l’educació primària (Decret 142/2007 DOGC núm. 4915) ja s’estableix que “la finalitat de l’educació és aconseguir que els noies i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure”. Per això en l’apartat de competències que ha d’adquirir un alumne, i en concret pel que fa a la competència social i ciutadana, no ens pot estranyar de llegir que adquirir aquesta competència “significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i comprensió de l'aportació que les diferents cultures han fet a l'evolució i progrés de la humanitat, i disposar d'un sentiment comú de pertinença a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local”.
Si ens centrem en els objectius de les àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de l’educació primària veurem que el primer que es planteja és justament el de “valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva”. Un objectiu que també podem trobar a l’educació secundària, on s’estableix com a objectiu “valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics”, un objectiu que queda completat en el punt núm. 12 quan s’estableix que cal “conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat del món com una riquesa cultural”.
Fixem-nos, per tant, que el nostre currículum permet treballar àmpliament la diversitat lingüística: tant la que sorgeix dels canvis de la nostra societat (amb la presència de persones que parlen llengües diverses) com la que la que hi ha dins de la llengua catalana (i que moltes vegades, especialment en llibres de text i en materials didàctics, hem oblidat sistemàticament).
És en aquest context en què hem de valorar Waramurungundi...
Aquesta setmana, a laseu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya he tingut l'oportunitat d'escoltar la conferència de Gheorghe Sarau, conseller per la llengua romaní del govern romanès. El conferenciant havia estat convidat pel Departament i a l'acte eren presents representants de diversos organismes de la Generalitat i representants de la comunitat gitana de Catalunya.
Com se sap, molts gitanos (com, per exemple, els gitanos catalans) han abandonat la seva llengua original i han adoptat la llengua del país on viuen (conservant, això sí, trets morfològics i sobretot lèxics del romaní) , però també és cert que molts l'han conservada, especialment a la zona oriental d'Europa.
El professor Sarau ens explica les actuacions que el govern romanès fa a favor de la llengua romaní. Certament tota una sorpresa i més sabent que fins fa dos dies se'ls negava pràcticament tots els drets (només una dada: fins a mitjan segle XIX els gitanos de Romania eren esclaus).
És sabut que l'Estat francès és un dels estats més centralistes d'Europa i que, en nom d'una suposada igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes, quasi ha aconseguit fer desaparèixer les llengües que s'hi parlen: neerlandès, bretó, alemany, occità, francoprovençal, basc, italià (cors) i, òbviament, català.
Ara bé, en els mesos darrers, hi hagut un certs moviments que, encara que en la majoria dels casos no passen de ser merament simbòlics, albiren un cert reconeixement d'aquestes llengües, que podria permetre aconseguir espais d'ús segurament impensables fa pocs anys. Ens centrarem, com és lògic, en el cas nord-català. De tota manera, com ja comentàvem en un dels apunts de fa un dies d'aquest mateix bloc, qualsevol intent de reviscolament de les llengües que no siguin la francesa toparà amb l'oposició de la França eterna i universal, però pensem que, com a mínim, el debat és sobre la taula i no com fa uns anys en què pràcticament ni existien les llengües dites regionals.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
