I encara algú dubta que els nostres joves no saben castellà? Les dades darreres del Baròmetre de la comunicació i la cultura ( www.fundacc.org ) fetes públiques aquest mes d’octubre no poden ser més concloents: el castellà és la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels joves del nostre país. L’informe és una bona dosi de realisme per als qui, d’una banda, creuen que el català ja és una llengua normalitzada i per als qui, d’altra banda, creuen –o ens volen fer creure– que el castellà és una llengua perseguida a punt de ser eliminada de molts dels àmbits de la nostra societat.
Una de les polèmiques recents de la Fira de Frankfurt ha estat la no presència d’autors en castellà residents a Catalunya. Heus aquí algunes dades que ens poden donar arguments contra aquells qui sistemàticament ens silencien però que no suporten que anem solets pel món (sense la tutela de la madrastra Espanya).
Una de les tòniques habituals en els anys darrers és atacar sistemàticament aquells pocs àmbits de la societat en què el català és la llengua predominant. Poc importa si una jutgessa prohibeix parlar en català en un jutjat de Catalunya; si l’oferta televisa en llengua catalana cada vegada és, percentualment parlant, menor; si pràcticament no hi cap revista en català; si pocs són els productes etiquetats en català; si l’oferta d’oci en català és més aviat minsa (només cal veure el cas del cinema)...
Ara cal, però, rematar el català, per això un cop sí i un altre també es denuncien aquelles situacions en què el català ha esdevingut primera llengua: només cal recordar la polèmica sobre l’escriptora Peri Rossi, sobre si l’ensenyament ha de ser també en castellà, sobre la presència dels marginats escriptors en espanyol de Catalunya a la Fira de Frankfurt... L’última d’aquestes perles ens arriba, però, de l’àmbit de la bona fe: l’arxiprest del Guinardó lamenta que en algunes parròquies de Barcelona només es faci misses en català.
(Fotografia: fotografia obtinguda aquesta setmana en una església de l'Eixample -carrer Rosselló- : potser l'arxiprest del Guinardó faria bé també de queixar-se de casos com aquest, que, com veureu en l'article, no deu aparèixer a cap estadística dels qui estan tan preocupats pel futur del castellà a Catalunya).
En el marc del Correllengua de Mataró, s'ha presentat a la llibreria Robafaves el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció. El Correllengua mataroní es caracteritza per la diversitat d'actes, que volen arribar al conjunt de la població: rondalles per a escolars (als barris i a la llibreria Robafaves), un debat a TV de Mataró sobre un tema d'actualitat lingüística (enguany, com no podia ser d'una altra manera, s'ha tractat de la immersió lingüística als centres educatius), un cercavila per la llengua (amb la participació d'escoles i entitats), actuacions per al públic infantil, emissió en directe d'un programa de Mataró Ràdio dedicat exclusivament al Correllengua, la representació de l'obra Èric i l'Exèrcitdel Fènix, cinema en català per als instituts (enguany passem El coronel Macià), conferències sobre la llengua també als instituts (el presentador de Caçadors de paraules Roger de Gràcia ens parlarà del seu viatge pels Països Catalans), recital de poesia organitzat per Òmnium Cultural, gresca catalana a la Taverna Atzucac... i la presentació d'un llibre sobre temes lingüístics d'entre els publicats en l'any darrer. Heus aquí un estracte de la presentació del llibre d'enguany.
En finalitzar aquest curs, els centres d'ensenyament no universitari de Catalunya hauran de tenir actualitzat (o l'hauran de fer en alguns casos) el seu projecte lingüístic, que forma part del projecte educatiu del centre i on s'ha de definir el paper de les diverses llengües presents a l'escola o a l'institut.
En aquest apunt, us volem donar alguns elements que poden ajudar a fer les reflexions necessaris per fer el projecte lingüístic que realment necessiten els centres educatius de Catalunya i, per extensió, la societat catalana. Per tant, va dirigit a professorat, però també a pares i mares i a l'alumnat, perquè tot ells formen part de la comunitat educativa.
Moltes vegades, potser massa vegades, des de cert sectors, diguem-ne "oficialistes", es vol donar la imatge que el procés de recatalanització de la nostra societat (o com a mínim de manteniment de l’ús de la llengua a la nostra socientat) va avançant lentament, però va avançant. Tant ara com en els governs de CiU no han estat ben vistos comentaris que plantegin d’una forma oberta que l’ús de la llengua en el millor dels casos –i només referint-nos al cas del Principat de Catalunya– està estancat quan no retrocedeix. Per això, cal considerar positiva l’aparició de llibrets com El català perseguit, que ens recorda que en aquesta societat els únics drets lingüístics que es vulneren són els dels catalanoparlants.
En aquest apunt analitzem la instància d’una noia d'un institut de Catalunya, que tot i ser de nacionalitat estrangera, porta molts anys escolaritzada a Catalunya, la qual explicita literalment: “No encuentro justo que me hagan repetir por una lengua que no sirve absolutamente para nada y que si sales de su querida Catalunya no sirve para nada saberla”.
A part de la lògica indignació que provoquen aquestes paraules –i que queden molt ben contestades en l’escrit que el centre li va adreçar i que també us oferim–, cal plantejar-se quina és la imatge que donem el conjunt dels catalanoparlants de l’ús de la llengua davant de la nova immigració i davant de la immigració espanyola que ja porta alguna dècada entre nosaltres.
L’11 de juny proppassat Televisió de Catalunya va començar, a través de la TDT, la subtitulació d’alguns programes en àrab i en castellà, una iniciativa que neix de la voluntat de la cadena d’acostar els seus continguts a les persones nouvingudes del nostre país. La iniciativa és lloable, però presenta alguns interrogants.
En l'apunt anterior plantejàvem quin havia de ser el paper de la llengua catalana en el nostre sistema educatiu, en aquest que us oferim ara volem expressar quin hauria de ser el paper de les diverses llengües: català, espanyol, anglès, francès (i altres llengües romàniques), llengües de la nova immigració (àrab, xinès, amazic...).
El debat, confós molt confós, de la 3 hora de castellà ha tornat a posar sobre la taula dues qüestions cabdals per al futur de la llengua: la primera és que, malgrat el que es digui a l’Estatut, la falta d’independència política a l’hora de decidir sobre temes lingüístics és més que evident i cal sempre “fer invents” perquè Espanya no ens enviï als tribunals; i la segona és que s’obren grans debats per a temes que podrien ser secundaris si realment es fes bé l’ensenyament de la llengua als nostres centres educatius; és a dir, no es tracten els temes de fons sinó els temes que tenen una rendibilitat política més immediata.
Dos anys després de l'Any Patufet, en el qual es commemorava el centenari d’una de les revistes que formen part de la imaginari de moltes de les famílies d’aquesta terra, creiem que pot ser interessant recordar-la, ja que cap més publicació representa com ella les contradiccions d'un país que no acaba de creure's a ell mateix.
Una setmana després de l’emissió del vídeo de Telemadrid només ens queda la sensació que ja n’hi ha prou. És la mateixa cançó de sempre, d’ara, de fa 10 anys, d’en fa 20 i del primer terç del segle passat: la cohesió d’una part de la societat espanyola passa per la presentació de la “maldat lingüística” dels catalans.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
En l'article ens plantegen alguns dels problemes que planegen damunt el futur de la immersió lingüística a Catalunya
Al portaveu del PP a l'Ajuntament de Mataró li molesta que s'aprovi el nom de País Valencià per a un carrer de la ciutat
Com era de preveure, ressucita el tema sempitern de les llengües al sistema educatiu a Catalunya
