És sabut que l'Estat francès és un dels estats més centralistes d'Europa i que, en nom d'una suposada igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes, quasi ha aconseguit fer desaparèixer les llengües que s'hi parlen: neerlandès, bretó, alemany, occità, francoprovençal, basc, italià (cors) i, òbviament, català.
Ara bé, en els mesos darrers, hi hagut un certs moviments que, encara que en la majoria dels casos no passen de ser merament simbòlics, albiren un cert reconeixement d'aquestes llengües, que podria permetre aconseguir espais d'ús segurament impensables fa pocs anys. Ens centrarem, com és lògic, en el cas nord-català. De tota manera, com ja comentàvem en un dels apunts de fa un dies d'aquest mateix bloc, qualsevol intent de reviscolament de les llengües que no siguin la francesa toparà amb l'oposició de la França eterna i universal, però pensem que, com a mínim, el debat és sobre la taula i no com fa uns anys en què pràcticament ni existien les llengües dites regionals.
Davant del possible reconeixement de les "llengües regionals" a la Constitució francesa, l'Académie Française (l'IEC dels francesos) ha reaccionant com només pot reaccionar una institució que és la quinta essència de la nació francesa (ai, com s'assemblen als seus col·legues de la Real Academia de la Lengua Española!): una decisió d'aquest tipus podria comportar problemes per a l'accés igualitari de tots a l'administració i a la justícia (sic) i podria afectar "la identitat nacional" i recorda que "després de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França". I per acabar-ho d'adobar, el Senat francès, contràriament a l'Assemblea, també s'hi ha pronunicat en contra (mireu arxiu adjunt).
Què voleu que us digui? Certament ja ens estranyaven els petits avenços que el català i les altres llengües que es parlen a l'Estat francès havien anat aconseguint (i que comentarem en l'apunt següent). Per això em permeto d'aconsellar-vos la lectura del llibre de Joan-Lluís Lluís Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, publicat el 2002 a l'editorial La Magrana. La seva lectura crec que us permetrà entendre com de difícil és manegar-se en un estat com el francès.
Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà (del 1900 al 1932), el rector de Marata, mossèn Josep Cardús, està treballant per fer conèixer la figura d'aquest bisbe que, encara que gascó de naixement, va ser qualificat de bisbe dels catalans. De ben segur que recordar la figura de Carsalade ens pot ajudar a estrènyer els llaços entre catalans del nord i del sud.
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és una dels escriptors més originals de la nostra literatura, ja que hi aporta temes mai no tractats (la presència de catalans a Indo-xina (A les rambles de Saigon -1996), a Algèria (Les lletres d’amor no serveixen de res -1997, La presonera d’Alger -2002), a la Primera Guerra Mundial (La guerra dels cornuts) com també una mirada sorneguera, irònica, que busca constantment la complicitat del lector, la qual cosa el fa especialment interessant. Però, a més, l’obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística volem fer un comentari sobre la seva obra darrera Els taxistes del tsar -2007.
Arrels, l'associació nord-catalana que ha promogut l'escola i la ràdio en català a Catalunya Nord, rep el Guardó anual del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Arrels, l'associació nord-catalana que ha promogut l'escola i la ràdio en català a Catalunya Nord, rep el Guardó anual del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions
