Hem tingut la sort d’haver pogut compartir dos dies de formació amb el professorat de ladí (de llengua i en llengua ladina) de la Vall de Fascia. De fet, el govern autònom de la província de Trento ens havia convidat a explicar el sistema educatiu català, i en especial, la situació de l’ensenyament de i en la nostra llengua. En educació, l’intercanvi d’experiències sempre és altament positiu i més quan parlem de situacions que, com en el cas del ladí, s’assembla molt a la situació catalana del final dels 70 i començament dels 80.
Aquest és el títol en nàhuatl (una llengua de Mèxic, que, segons la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, és parlada per més de dues mil persones a Catalunya), de un conte bilingüe (castellà/nàhuatl) que s'acaba de publicar amb l'ajut de Linguapax, una organització no governamental internacional amb seu a Barcelona.
L’any 1997, Enric Larreula, a la novel·la Terres Verges, ens narrava l'intent de crear als anys 20 i 30 del segle xx una nova Catalunya a Brasil. Una Catalunya lliure de diferències socials i lliure de l'opressió nacional que patia per part de l'Estat espanyol. També s’hi desenvolupaven temes col·laterals com la destrucció de les cultures autòctones d'Amèrica, les relacions entre els diversos grups humans que poblen el Brasil modern, la importància de la llengua catalana per al fet català... Aquesta ficció literària, basada en l’arribada de molts anarquistes catalans al Brasil, sí que ha tingut un paral·lel real. Sense el component de llibertat que Larreula fa buscar als seus personatges, el cert és que hi ha un Brasil europeu amb brasilers de pell clara i ulls blaus que parlen portuguès amb accent germànic i aprenen a l’escola a dir paraules com danke schön: muito obrigado, en alemany.
Arran d'una estada meva al Brasil i de la lectura del llibre de Larreula, vaig demanar-li a la bona amiga Neus Moliné (llicenciada en filologia catalana de l'Hospitalet de Llobregat que ha estat residint durant sis anys al Brasil, on ha fer de professora de llengua catalana) un petit article, encara inèdit, de la minoria alemanya del Brasil. Heus aquí, doncs, informació de primera mà sobre aquesta minoria lingüística.
En la imatge: Castelinho do Caracol. Canela. A 3 km de Canela es troba un dels primers habitatges de la ciutat, conegut com Castelinho. Va ser construït entre 1913 i 1915 per la família Franzen en fusta de pi brasiler. És un exemplar típic d’arquitectura en estil “enxaimel”. Els descendents de la família han mantingut mobles, objectes i robes d’inicis del segle passat.
Si algú s'imagina que parlar de l'àrab és fàcil i que respon a una realitat monolítica, res més lluny de la realitat. La situació dels països on es parla àrab és complexa, per l'existència d'altres llengües, i perquè en aquests països té tot el sentit del món parlar de diglòssia entre l'àrab col·loquial i l'àrab estàndard (el que normalment s'entén per àrab i que no és la llengua familiar de pràcticament ningú).
En aquest apunt us presentem la, segurament, tercera o quarta llengua més parlada a Catalunya (a frec a frec amb l'àrab, i després de l'espanyol i del català). Es tracta d'una llengua minoritzada en el seu propi territori que lluita per sobreviure a la pressió, asfixiant, d'una llengua tan imperialista com ho és l'àrab. També és coneguda amb el nom de berber.
Mapa procedent de La llengua rifenya. Tutlayt tarifit.(Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995)
Aprofitant les vacances estivals, hem passat uns dies a l’Estat eslovac, principalment en una zona que podríem considerar una mena de Catalunya Nord en versió hongaresa, és a dir, a la zona hongaresa de l’actual Estat eslovac.
En aquest apunt, us oferim algunes observacions.
Arxius:Mapa de la distribució territorial de la minoria hongaresa a Eslovàquia.- Font: "Atlas Obyvatel'stva Slovenska", publicat el 2006 per la Universitat Comeniu de Bratislava. També hi trobem informacions sobre les poblacions gitanes, rutenoucraïneses, txeques i alemanyes.|Retolació bilingüe als carrers de Nagymegyer (Velky Meder en eslovac)- Tots els carrers d'aquesta població eren bilingües. De fet, tots els pobles que vam trobar on es parlava hongarès tenien el seu topònim oficial en forma bilingüe (com podem veure en la fotografia principal d'aquest apunt).
Aquesta setmana, a laseu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya he tingut l'oportunitat d'escoltar la conferència de Gheorghe Sarau, conseller per la llengua romaní del govern romanès. El conferenciant havia estat convidat pel Departament i a l'acte eren presents representants de diversos organismes de la Generalitat i representants de la comunitat gitana de Catalunya.
Com se sap, molts gitanos (com, per exemple, els gitanos catalans) han abandonat la seva llengua original i han adoptat la llengua del país on viuen (conservant, això sí, trets morfològics i sobretot lèxics del romaní) , però també és cert que molts l'han conservada, especialment a la zona oriental d'Europa.
El professor Sarau ens explica les actuacions que el govern romanès fa a favor de la llengua romaní. Certament tota una sorpresa i més sabent que fins fa dos dies se'ls negava pràcticament tots els drets (només una dada: fins a mitjan segle XIX els gitanos de Romania eren esclaus).
Aquesta setmana s'ha presentat, a la seu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la segona edició del llibre Vencello (lingua e cultura galegas para estudiantes de fóra de Galiza), un llibre destinat a l'educació secundària (i a adults). En el cas de Catalunya, el llibre serveix per a les classes de llengua i cultura gallegues que actualment es fan a diversos centres d'ensenyament secundari. Un fet molt important de reconeixement d’una de les llengües de la immigració dels anys 60 que tant s’ha volgut silenciar (a voltes, sembla que a Catalunya només hagin arribat castellanoparlants). Paral·lelament, dos centres de Galícia fan ensenyament de llengua catalana. I tot dins del Proxecto Galauda...
Amb aquestes paraules, que en gaèlic irlandès vol dir “Hora de la lliçó”, els joves presoners de l’IRA tancats a les duríssimes (per dir-ho amb un mot suau) cel·les conegudes com a Blocs H començaven les classes d’irlandès. I, justament, en aquest apunt volem fer conèixer algunes de les referències a la llengua gaèlica que apareixen al llibre de Bobby Sands Un dia en la meva vida.
En el marc de l’exposició La mar de llengües, que organitza Lingua Món – Casa de les Llengües a la plaça de la Universitat de Barcelona, ahir es va fer la presentació del llibre del catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva.
En el seu llibre, Moreno Cabrera fa una crítica, des de la lingüística, al nacionalisme lingüístic, en concret al nacionalisme imperialista de llengües com el xinès, l’indonesi, el rus, el francès, l’anglès i, òbviament, l’espanyol. Moreno es centra en aquest darrer cas perquè, com ell mateix diu, és el que millor coneix. Després de llegir el llibre i després d’escoltar amb quina passió defensa la igualtat de totes les llengües, no ens pot estranyar que certa premsa espanyola el consideri pràcticament un traïdor. Però és més, a l’acte, Antonio Robles (de Ciutadanos) i alguns col·legues seus han volgut fer explícit, d’una forma nerviosa i ratllant, a voltes, l’agressivitat, que a Catalunya el català era una llengua imperialista. La resposta de Moreno Cabrera ha estat clara i contundent: el català seria imperialista si es volgués imposar a Granada o a Galícia, voler ser la llengua del seu propi territori no en té res, ni d’imperialisme ni del nacionalisme lingüístic del qual ell parla...
Recentment l'editorial Pagès, de Lleida, ha publicat el llibre de Jusèp Loís Sans Socasau Occitan en Catalonha, on l’autor, una de les persones que més ha treballat per l’occità d’Aran i que actualment és el director del programa “Occitan en Catalonha” de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, analitza des de diferents punts de vista l’ocasió històrica que representa el fet que l’Estatut d’Autonomia hagi declarat l’occità llengua oficial a tot Catalunya. Sens dubte, el desenvolupament d’aquesta oficialitat pot esdevenir un model per a altres situacions similars (no cal dir que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya hauria de ser a l’Estat espanyol, si realment aquest estat es cregués la seva diversitat lingüística i la reconegués explícitament, amb noms i cognoms, a la seva Constitució).
Són els nostres veïns, si la història ens hagués acompanyat una mica més a hores d'ara seríem un estat que tindria com a espina dorsal el Pirineu, parlen una llengua que ens és molt fàcil d'entendre, som -malgrat nosaltres- el seu referent, però per a molts catalans són encara uns desconeguts. Em refereixo als occitans, aquest gran país que va de Burdeus a les portes de Torí i que ocupa la meitat sud de l'Estat francès,
Per motius laborals he estat a Tolosa de Llenguadoc (la ciutat que molts catalans s'entossudeixen a dir amb el seu nom francès: Tolouse) i he pogut visitar la seu de Convergéncia occitana (cal no confondre's, es tracta de la Federació de les associacions occitanes del país tolosà).
El seu entusiasme, les seves ganes d'explicar-se, de compartir amb els germans catalans, fa que aquest apunt sigui dedicat a la gent occitana que lluita per sobreviure en un dels estats més jacobins del món: França.
Quan pensem en el gaèlic irlandès, no ens deixa d'estranyar que. malgrat la independència d'una part d'Irlanda els anys 30, aquesta llengua no s'hagi normalitzat. La clau de l'explicació és que els anglesos havien aconseguit ja als anys 30 un gran grau d'implantació de l'anglès, ja que havien fet una política de repressió duríssima contra la llengua a l'escola, polítiques de repressió contra els moviments nacionalistes i, a més, a causa de la fam milers d'irlandesos van haver d'emigrar durant el segle XIX. Era, a més, la llengua dels pobres. Per fer-nos una idea de com de brutal ha estat la pressió dels anglesos, només cal fixar-se en la situació nord-irlandesa, la qual ha estat pràcitcament colonial fins al final del segle XX (quan comença el procés de pau). El miracle és que encara hi hagi gent disposada a aprendre i a parlar gaèlic (fins i tot a Irlanda del Nord). Per tot plegat us oferim el comentari d'un llibre recentment publicat a casa nostra i que ens dóna moltes pistes de "com les gasten" alguns dels estats considerats "bresols de la democràcia".
L’Estat xinès, com la immensa majoria dels estats del món, amaga darrere seu una gran diversitat de llengües i de cultures (i, òbviament, de nacions). I com la immensa majoria dels estats basats en una nació ha fet i fa el possible per fer desaparèixer les llengües i cultures dels pobles que té sota el seu poder. I, justament, és això el que estem veient aquests dies que passa al Tibet, on la Xina ha dut a la pràctica els vells principis d’aniquilació de pobles: portar-hi població de fora (població pròpiament xinesa) que només conegui la llengua oficial (a Lhasa, més del 60% de la població és ja xinesa, producte de recents immigracions), fer-hi vies de comunicació que permetin el contacte amb la resta de l’Estat, exili de molts intel·lectuals i líders tibetans, criminalització dels qui aspiren a la llibertat del Tibet, condemna de la violència dels tibetans però, en canvi, exercici de la violència d’Estat... Sona aquesta pel·lícula, oi?
Per tenir més informació, tot seguit us oferim una aproximació a les llengües d’aquest macroestat que es coneix amb el nom de Xina...
A la magnífica llibreria Alibri del carrer Balmes, he trobat una d’aquelles petites i magnífiques sorpreses que et donen les minories lingüístiques. En concret, he trobat el llibre de l’aranesa Antònia Escala En vacances, publicat l’any passat per Pagès editors i que resulta que és l’obra guanyadora del Premi Internacional “La Gàrdia en Jaune” de novel·la negra, organitzada per l’Ajuntament de la Gàrdia (Guardia Piemontesa, en italià), una població de parla occitana, a la província de Consenza, a la Calàbria. Però sapiguem més coses tant de la guanyadora com d’aquest Alguer a l’occitana.
Arxius:La Gàrdia- Mapa del sud de l'Estat italià, on es troba aquest poble de Calàbria de parla occitana
Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l'oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d'ús.
Dèiem la setmana passada que, aprofitant el vol Girona-Porto, havíem visitat Portugal. Els paral·lelismes històrics entre els Països Catalans i Portugal ja els vam destacar en l'apunt anterior, així com els resultats diferents que pot donar en l'ús d'una llengua la independència política (i mental).
Un altre dels paral·lelismes entre ambdues comunitats és que a Portugal també tenen la seva particular Vall d'Aran: la zona on es parla mirandès, l'única variant de l'asturlleonès que té un reconeixement oficial.
Aprofitant el vol directe entre Girona i Porto, he visitat la ciutat que va donar nom a Portugal. La primera cosa que et passa pel cap quan vas a Portugal és que ells són els que nosaltres podíem haver estat: quan Catalunya es revolta el segle XVII contra el poder reial (Guerra dels Segadors), el comte-duc d’Olivares va demanar l’ajut dels portuguesos, els quals, a la seva vegada, tampoc no podien suportar més les càrregues financeres imposades per la corona hispànica. Els portuguesos també es revoltaren i derrotaren els castellans (batalles d’Elvas, Ameixial i Vila Viçosa), els quals hagueren de reconèixer la independència de Portugal el 1668. A nosaltres, la història no ens va anar tan bé... I en temes de llengua ells també són el que nosaltres podíem haver estat i ser!
Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país.
En són més de 25 milions, la seva llengua és present a moltíssims estats d'Àfrica. El ful, la llengua dels fulbes, també és una de les llengües que es parlen a Catalunya. En aquest apunt, hi trobareu una petita introducció.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l'oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d'ús.
Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país.
