Amb motiu del 8è centenari del naixement de Jaume I, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la llengua (http://www.fev.org/) ha editat el CD Camins, viles i castells en la crònica de Jaume I, el tercer material didàctic audiovisual en aquest format que edita una de les entitats més actives de defensa de la llengua en el sud del nostre país (el primer fou Joan Fuster –una biografia visual; i el segon Sendes i carenes –el món d’Enric Valor). En primer lloc, volem destacar que la feina incombustible de la gent d’Escola Valenciana ha aconseguit allòque, a voltes, sembla impossible en altres àmbits: rebre el suport de tres institucions, una de cada una de les grans regions catalanes: la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pel que fa al material, destinat a alumnat de secundària, hi trobareu, a partir de la Crònica de Jaume I (El llibre dels feits), les referències a les conquestes que, al segle XIII, van permetre l’expansió de la Corona catalanoaragonesa i de la nostra llengua al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses...
L’editorial mallorquina Prensa Universitaria, que ja havia fet els diccionaris il·lustrats català-xinès, català-búlgar, català-romanès, català-anglès, català-alemany i català-rus, acaba de treure al mercat un diccionari bilingüe català-àrab que té com a principal novetat que incorpora les dues variants de l’àrab que poden parlar els marroquins: l’àrab dialectal i l’àrab estàndard. Sens dubte, un material que ens permetrà, gràcies a la transliteració que se’ns facilita, aproximar-nos a la llengua real que parlen molts dels nostres alumnes.
Lluitador incansable, vital, apassionat; aquest és l’Enric Larreula d’aquesta entrevista, on explica què el va motivar a escriure el llibre Dolor de llengua (València: Edicions 3 i 4, 2002). Enric Larreula[1] (Barcelona, 1941), que ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, és conegut especialment per la seva tasca com a autor de narrativa infantil, juvenil i per a adults. De la seva extensíssima obra (unes 100 obres!), volem destacar-ne tres que creiem que són especialment interessants per als lectors preocupats per la llengua i pel futur del país: Em dic Paco... (una reflexió sobre la situació de la llengua, la immigració, els usos lingüístics...[2]), Terres Verges (la lluita per crear una nova Catalunya lliure de diferències socials i lliure de l’opressió espanyola), Els arbres passen ran de finestra(la lluita per la llibertat i el respecte envers les persones i els pobles).
[1] Si voleu conèixer més dades sobre la biografia i l’obra d’Enric Larreula, podeu consultar Itineraris de lectura.Enric Larreula, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes. [2] Podeu consultar les propostes del dossier didàctic del Seminari “El Gust per la lectura, 1995-1996”: Massip, M.; Mayans, P. Em dic Paco.... Barcelona: Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Ordenació Educativa. Servei d’Ensenyament del Català. El trobareu com a document adjunt.
En la imatge portada del llibre Terres Verges, on podeu trobar el propi Enric Larreula en un dels seus viatges a les població autòctones del Brasil.
El currículum de llengües del nostre sistema educatiu ens permet tractar, com segurament no ho fa cap altre, la diversitat lingüística. Segurament li trobem a faltar més referències explícites a l'ús de la llengua catalana, però certament és un bon currículum pel que fa a l'educació en el respecte per les llengües i les cultures presents al nostre país. Anem a veure-ho...
Si n’observem l’evolució al llarg dels 17 cursos darrers, veurem que amb el tombant de segle s’ha produït una arribada molt significativa d’alumnat de nacionalitat estrangera, segurament de les més importants que han succeït a Europa en els anys darrers.
Una de les virtuts del nou currículum escolar a Catalunya, tant de primària com de secundària, és la importància que es dóna a la valortizació de la diversitat lingüística. Només cal recordar que en l’ordenació dels ensenyament de l’educació primària (Decret 142/2007 DOGC núm. 4915) ja s’estableix que “la finalitat de l’educació és aconseguir que els noies i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure”. Per això en l’apartat de competències que ha d’adquirir un alumne, i en concret pel que fa a la competència social i ciutadana, no ens pot estranyar de llegir que adquirir aquesta competència “significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i comprensió de l'aportació que les diferents cultures han fet a l'evolució i progrés de la humanitat, i disposar d'un sentiment comú de pertinença a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local”.
Si ens centrem en els objectius de les àrees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de l’educació primària veurem que el primer que es planteja és justament el de “valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva”. Un objectiu que també podem trobar a l’educació secundària, on s’estableix com a objectiu “valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics”, un objectiu que queda completat en el punt núm. 12 quan s’estableix que cal “conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat del món com una riquesa cultural”.
Fixem-nos, per tant, que el nostre currículum permet treballar àmpliament la diversitat lingüística: tant la que sorgeix dels canvis de la nostra societat (amb la presència de persones que parlen llengües diverses) com la que la que hi ha dins de la llengua catalana (i que moltes vegades, especialment en llibres de text i en materials didàctics, hem oblidat sistemàticament).
És en aquest context en què hem de valorar Waramurungundi...
Tot i que s'havia publicat el novembre de l'any passat, aquesta setmana l'Institut d'Estudis Catalans ha presentat públicament el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, una versió de l'Atles Lingüístic del Domini Lingüístic Català pensada per a estudiants (bàsicament de batxillerat) i que pot ser una bona eina per explicar d'una manera diferent la dialectologia catalana.
Hi trobarem mapes de les comarques dels Països Catalans, de les variants de la llengua, de les diòcesis (que tant han marcat les fronteres lingüístiques entre el català i altres llengües, i entre les variants del propi català), de la divisió política i administrativa del nostre país i, finalment, 104 mapes lingüístics en què podem observar l'abast territorial de fenòmens fonètics (com, per exemple, la diferenciació o no de [o]/[u] en síl·laba àtona, o la pronúncia de la [v]), morfològics, lèxics (com, per exemple, els diversos geosinònims de la paraula, més general, esternut: eixavuiro (usada en algunes comarques del Principat de Catalunya), uís (usada a Eivissa, i a una part de Menorca i a un petita zona de Mallorca, on conviu amb les formes d'origen onomatopeic atxem o atxim).
Cada mapa, a més, apareix acompanyat d'uns comentaris que, relativament, són a l'abast de l'alumnat (segurament són més aptes per al professor que ha d'explicar dialectologia)...
En aquest quart apunt d'aquesta sèrie volem aprofitar aquesta pel·lícula, que com a tal té més aviat poc interès, per treballar un dels prejudicis més extesos: la consideració de la llengua pròpìa com la llengua per excel·lència (per damunt de les altres). Evidentment que hi ha matisos, però quan algú parla de la perfecció expressiva de la seva llengua és que en el fons (o no tant en el fons) la considera millor que les altres.
En el marc del Pla per a l’actualització de les metodologies del programa d’immersió lingüística, el Departament d’Educació està impulsant l’edició de materials didàctics que puguin donar resposta a la nova realitat sociolingüística del nostre alumnat.El primer dels materials que s’ha publicat és l’aplicació multimèdia interactiva Contes portats pel vent.
Es tracta de tres contes subsaharians, narrats respectivament en wòlof, ful i manding. A part de poder-los escoltar en la seva llengua original, també es poden llegir els subtítols en català o escoltar-los directament en llengua catalana.
Aquest tercer apunt d'aquesta sèrie el dediquem a Irlanda i a la seva llengua pròpia, el gaèlic irlandès. En aquesta pel·lícula, a part de conèixer una part de la lluita dels irlandesos contra els anglesos (i de les contradiccions dels propis irlandesos), també veurem algun exemple de la repressió lingüística contra el gaèlic.
Aquest segon apunt d' aquest sèrie el dediquem a les llengües i a les cultures autòctones d'Austràlia, perseguides tan durament pels europeus i els seus descents que se'ns fa difícil d'imaginar que el que se'ns explica així passat fins, pràcticament, els anys 60 del segle XX.
Comencem amb aquest apunt un sèrie dedicada a pel·lícules que ens poden ajudar a treballar la sociolingüística amb l'alumnat de secundària o amb adults. Comencem amb la pel·lícula Windtalkers, on apareix la descriminació que han patit els pobles autòctons d'Estats Units, en aquest cas el poble Navajo.
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar dos quaderns per treballar la diversitat lingüística amb l'alumnat de secundària. Aquests dos quaderns, conjuntament amb vuit més, que serveixen per reforçar els continguts lingüístics de l'alumnat de l'aula d'acolida, formen part de la col·lecció Jocs Lic. Aquests dos quaderns els que podeu descarregar gratuïtament a:
En aquest apunt us volem oferir -en els arxius adjuntats- tot un seguit de mapes per tal de treballar el domini lingüístic català, les llengües de la península ibèrica, les llengües romàniques, les llengües d'Europa, els dominis lingüístics de les llengües de la nova immigració... Pensem que pot ser un material útil per al professorat, especialment el de secundària.
En aquest apunt volem felicitar-nos pel nomenament del sociolingüista eivissenc Bernat Joan com a Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Bernat Joan ha estat una persona que, des d’una de les perifèries del país (que tantes vegades han oblidat els principatins), ha fet algunes de les aportacions més interessants per a la divulgació de la reflexió sociolingüística al conjunt de la ciutadania. Es tracta, sens dubte, d’un alè d’aire fresc, d’idees noves, per a una política lingüística que necessita adaptar-se urgentment a la nova realitat del país.
Un llibre editat a Espanya (a Palència) sobre la diversitat lingüística de la Península Ibèrica d’entrada pot ser una bona notícia. El resultat, però, ratlla el ridícul per l’absoluta manca de rigor.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
