L’alumnat de batxillerat, de secundària obligatòria o, fins i tot, de cicle superior de primària escrigui millor la llengua vehicular del sistema educatiu que no pas una part (a voltes molt important) del professorat?
Hi hagi professorat que tingui un fonètica deficient o molt deficient (i altres problemes morfosintàctics i lèxics) en la llengua en què ensenya (o que en teoria hauria d’ensenyar) i que aquest sigui, a voltes, l’únic model de llengua que escolti una part significativa de l’alumnat?
O, fins i tot, que hi hagi professorat que sigui incapaç de fer una classe en la llengua vehicular de l’esmentat sistema educatiu?
I més encara: una part de la classe política i d’alts càrrec de l’administració tingui un nivell de llengua més baix del que teòricament té l’alumnat que acaba l’ensenyament obligatori?
Amb motiu del 8è centenari del naixement de Jaume I, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la llengua (http://www.fev.org/) ha editat el CD Camins, viles i castells en la crònica de Jaume I, el tercer material didàctic audiovisual en aquest format que edita una de les entitats més actives de defensa de la llengua en el sud del nostre país (el primer fou Joan Fuster –una biografia visual; i el segon Sendes i carenes –el món d’Enric Valor). En primer lloc, volem destacar que la feina incombustible de la gent d’Escola Valenciana ha aconseguit allòque, a voltes, sembla impossible en altres àmbits: rebre el suport de tres institucions, una de cada una de les grans regions catalanes: la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pel que fa al material, destinat a alumnat de secundària, hi trobareu, a partir de la Crònica de Jaume I (El llibre dels feits), les referències a les conquestes que, al segle XIII, van permetre l’expansió de la Corona catalanoaragonesa i de la nostra llengua al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses...
Fa uns mesos vam publicar en aquest bloc un apunt sobre els diversos sistemes educatius que hi ha en els territoris catalans. Ara publiquem, actualitzat (a l'Estat italià hi hagut recentment diversos canvis) el quadre comparatiu entre els diversos sistemes educatius.
Recordem que a Catalunya, al País Valencià i a les Illes hi ha al sistema educatiu espanyol (tot i que a cadascuna de les tres grans regions hi ha adaptacions d'aquesta sistema: és allò tan conegut del Principat de Catalunya, que tenim competències plenes en ensenyament però no exclusives; al Principat i a les Illes l'ensenyament és bàsicament en català, però al País Valencià conviuen línies en català i línies en castellà); a la Franja s'aplica el sistema educatiu espanyol passat pel sedàs aragonès, que permet classes de llengua catalana i, en alguna cas, en llengua catalana; al Carxe és altre cop l'adaptació regional del sistema educatiu espanyol sense cap reconeixement de la realitat catalanoparlant de Múrcia.
A la Catalunya Nord s'aplica el sistema educatiu francès algunes adpatacions que permeten l'existència d'algunes escoles d'immersió (La Bressola, Comte Guifré i l'escola Arrels, l'única escola pública de l'Estat francès que fa ensenyament en català) i que a l'escola pública en general hi hagi línies (fileres) bilingües català/francès.
A l'Alguer s'aplica el sistema educatiu italià amb poquíssimes adaptacions a la realitat algueresa (el català només hi és present una hora a la setmana i sense comptar en el currículum).
I, finalment, a Andorra conviuen tres sistemes educatius: l'espanyol (tant públic com privat: el primer es fa bàsicament en espanyol, ja que depèn del Ministeri d'Educació espanyol i als funcionaris que hi arriben no se'ls demana coneixement de català), el francès (bàsicament en francès) i, finalment, l'andorrà, que es fa en català, castellà i francès.
I, per útlim, recordar que no existeix en cap de les nostres regions cap currículum escolar realment nacional, que formi pensant amb mentalitat de Països Catalans.
Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, la llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. De fet, ja hem dit altres cops que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya és (segurament hauríem de dir “hauria de ser”) a l’Estat espanyol –incomprensions incloses.
En aquest sentit, voldríem destacar el tractament de l’occità en el projecte de llei d’educació de Catalunya que tot just es comença a debatre al Parlament. Tot i que el règim lingüístic que s’hi exposa és globalment satisfactori (si tenim en compte el marc legal en què ens trobem i les limitacions que aquest imposa), les referències a l’occità són clarament insuficients ja que fan l’efecte que no s’ajusten allò que estableix l’Estatut.
La setmana passada se celebrà, per cinquè any consecutiu, el Correllengua a Eivissa. Per qüestions organitzatives, enguany el Correllengua 2008 es tancava simultàniament a Perpinyà (on tradicionalment es fa l’acte de cloenda, ja que es fa coincidir amb la data del Tractat dels Pirineus, que segregà Catalunya Nord de la resta de Catalunya) i a l’altre extrem del país: Eivissa.
Els actes eivissenc començaren divendres a Santa Eulària amb una gimcana per la llengua organitzada per l’IES Es Xarc (quants instituts de Catalunya s’involucren en el Correllengua?), que comptà amb el suport de l’Ajuntament (per cert del Partit Popular) i que acabà amb la lectura del Manifest. Continuà dissabte al passeig de s’Alamera de la Vila d’Eivissa amb una cursa per la llengua per barri de la Marina, un correfoc amb la colla de diables d’Eivissa, els quals havien convidat la colla de diables de Cunit (portaren la seva magnífica bèstia de foc), un concert per la llengua (amb el grup de Formentera 4 de copes i el grup mallorquí Fora des sembrat, un grup que, per cert, està fent la seva gira de comiat). A més, diversos representants polítics de l’illa donaren públicament suport al Manifest del Correllengua 2008. Certament, Eivissa, agermanada amb la resta de terres catalanes, visualitzava una catalanitat que sorprendria a més d’un català del Principat: els nois de Cunit, la majoria de família d’origen immigrant, preguntaven encuriosits als seus companys eivissencs sobre l’ús de la llengua a Eivissa (potser és que, encara, es parla més català a Eivissa que no pas a Cunit, una població que ha sofert un augment espectacular de població producte de l’arribada de molta gent procedent del Barcelonès i del Baix Llobregat).
Ara bé, en tornar a casa, i en concret a l’aeroport d’Eivissa, despertàrem del miratge de normalitat que havíem viscut els dos dies anteriors...
Ja hem comentat en altres apunts que alguna cosa està canviant a l’Estat francès (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94370), segurament d’una forma molt més tímida i amb moltes més contradiccions de les que voldríem com a catalans (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110924), però el cert és que hi ha petits avenços que, fins fa quatre dies, eren impensables. És en aquesta línia de petits avenços en què hem de situar la publicació de En Teo i el menjaire de lletres, la primera publicació en català, en format de conte, dels Services Culture Éditions Ressources pour l’Éducation Nationale.
Hem tingut la sort d’haver pogut compartir dos dies de formació amb el professorat de ladí (de llengua i en llengua ladina) de la Vall de Fascia. De fet, el govern autònom de la província de Trento ens havia convidat a explicar el sistema educatiu català, i en especial, la situació de l’ensenyament de i en la nostra llengua. En educació, l’intercanvi d’experiències sempre és altament positiu i més quan parlem de situacions que, com en el cas del ladí, s’assembla molt a la situació catalana del final dels 70 i començament dels 80.
Aquest país nostre (aquests països nostres) encara és capaç d'engrescar, d'aconseguir que hi hagi gent que, desinteressadament, treballi per la nostra llengua i per la nostra cultura. I, justament, aquest és el cas del Jordi Ametller i de l'Eulàlia Ara, que han dut endavant un projecte certament ambiciós d'edició de la musicació i de la interpretació de vint poemes algueresos: deu del recentment traspassat Rafael Caria i deu d'Antoni Canu.
Constituïts en editorial (FASOLCAT Edicions Musicals SCP), han entidat un CD amb les magnífiques interpretacions de la soprano Eulàlia Ara de les versions musicades per Manuel Garcia Morante d'aquests vint poemes. A més, podem gaudir de sis recitacions més fetes per l'actor Fèlix Pons. Paral·lelament, han editat també un llibret on podem trobar també les partitures de Manuel Garcia Morante.
El bon amic Joan Pere Le Bihan, ànima de la Bressola, ens comunica que, per decisió del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà , audiència del 22 d'octubre de 2008, i gràcies particularment a l'ajuda de l’advocat Enric Vilanova, de Perpinyà, ja es diu oficialment Joan Pere i no Jean Pierre a l'estat civil.
Joan Pere no és el primer que ha dut a terme aquesta gestió, però creu que és important que se sàpiga que és possible perquè més ciutadans puguin gaudir d'aquest dret... en un estat on encara cueja el fet que a un infant no li deixessin posar el 1998 el nom de Martí!!! per culpa d’un accent que es veu que no és prou francès. El cas es troba actualment davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d'acabar tots els processos judicials i els recursos a dins de l'Estat francès al cap de 9 anys (recurs al procurador de la República de Perpinyà, procés al Tribunal d'Instància de Perpinyà, recurs a la Cort d'apel·lació de Montpeller i recurs a la Cort de cassació de París).
RIERA GIL, Elvira. Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2008. ISBN: 978-84-393-7716-0
Producte d’un postgrau fet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Elvira Riera, actualment subdirectora general de política lingüística, reflexiona sobre les raons ètiques que justifiquen la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i, a més, fa propostes pràctiques per dur-la a terme.
Sóc de viatge a Colòmbia per explicar a una petita comunitat lingüística, San Basilio de Palenque, la situació de la llengua catalana, en especial pel que fa a l’ensenyament no universitari. Aquesta comunitat, on es parla una llengua criolla (de base espanyola, amb elements bantu), vol saber de l’experiència catalana, ja que està iniciant un cert procés de revalorització de la seva llengua, que ja us explicaré en un apunt proper (després d’haver-ho viscut de primera mà).
Però aquest no és el tema, entre vol i vol he pogut llegit La Vanguardiai he quedat esmaperdut quan s’informa que el Tribunal Constitucional possiblement restringirà el concepte de cooficialitat previst en l’Estatut.
Des de fa 8 anys una colla de mataronins i de mataronines porten la flama del Correllengua a Mataró. Certament ens hem de felicitar per la constància d'un grup de persones que són capaces cada any d'organitzar debats a la televisió de Mataró, de portar contes a les escoles, de portar conferenciants als instituts (enguany porten Xavier Sarrià, el cantant del grup "Obrint pas" del País Valencià), d'organitzar un cercavila per la llengua (on participen nombroses escoles de la ciutat), un concert infantil... A més cada any persones significatives de la ciutat de Mataró llegeixen el Manifest (enguany ho fa l'actor Roger Pera).
Aquest és el títol en nàhuatl (una llengua de Mèxic, que, segons la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, és parlada per més de dues mil persones a Catalunya), de un conte bilingüe (castellà/nàhuatl) que s'acaba de publicar amb l'ajut de Linguapax, una organització no governamental internacional amb seu a Barcelona.
L’editorial mallorquina Prensa Universitaria, que ja havia fet els diccionaris il·lustrats català-xinès, català-búlgar, català-romanès, català-anglès, català-alemany i català-rus, acaba de treure al mercat un diccionari bilingüe català-àrab que té com a principal novetat que incorpora les dues variants de l’àrab que poden parlar els marroquins: l’àrab dialectal i l’àrab estàndard. Sens dubte, un material que ens permetrà, gràcies a la transliteració que se’ns facilita, aproximar-nos a la llengua real que parlen molts dels nostres alumnes.
L’any 1997, Enric Larreula, a la novel·la Terres Verges, ens narrava l'intent de crear als anys 20 i 30 del segle xx una nova Catalunya a Brasil. Una Catalunya lliure de diferències socials i lliure de l'opressió nacional que patia per part de l'Estat espanyol. També s’hi desenvolupaven temes col·laterals com la destrucció de les cultures autòctones d'Amèrica, les relacions entre els diversos grups humans que poblen el Brasil modern, la importància de la llengua catalana per al fet català... Aquesta ficció literària, basada en l’arribada de molts anarquistes catalans al Brasil, sí que ha tingut un paral·lel real. Sense el component de llibertat que Larreula fa buscar als seus personatges, el cert és que hi ha un Brasil europeu amb brasilers de pell clara i ulls blaus que parlen portuguès amb accent germànic i aprenen a l’escola a dir paraules com danke schön: muito obrigado, en alemany.
Arran d'una estada meva al Brasil i de la lectura del llibre de Larreula, vaig demanar-li a la bona amiga Neus Moliné (llicenciada en filologia catalana de l'Hospitalet de Llobregat que ha estat residint durant sis anys al Brasil, on ha fer de professora de llengua catalana) un petit article, encara inèdit, de la minoria alemanya del Brasil. Heus aquí, doncs, informació de primera mà sobre aquesta minoria lingüística.
En la imatge: Castelinho do Caracol. Canela. A 3 km de Canela es troba un dels primers habitatges de la ciutat, conegut com Castelinho. Va ser construït entre 1913 i 1915 per la família Franzen en fusta de pi brasiler. És un exemplar típic d’arquitectura en estil “enxaimel”. Els descendents de la família han mantingut mobles, objectes i robes d’inicis del segle passat.
Si algú s'imagina que parlar de l'àrab és fàcil i que respon a una realitat monolítica, res més lluny de la realitat. La situació dels països on es parla àrab és complexa, per l'existència d'altres llengües, i perquè en aquests països té tot el sentit del món parlar de diglòssia entre l'àrab col·loquial i l'àrab estàndard (el que normalment s'entén per àrab i que no és la llengua familiar de pràcticament ningú).
En aquest apunt us presentem la, segurament, tercera o quarta llengua més parlada a Catalunya (a frec a frec amb l'àrab, i després de l'espanyol i del català). Es tracta d'una llengua minoritzada en el seu propi territori que lluita per sobreviure a la pressió, asfixiant, d'una llengua tan imperialista com ho és l'àrab. També és coneguda amb el nom de berber.
Mapa procedent de La llengua rifenya. Tutlayt tarifit.(Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995)
Feia ben bé dos anys que no anava a la nostra Barceloneta de Sardenya i, certament, hi he vist alguns canvis que penso que paga la pena de fer conèixer. Alguns de positius, altres de no tant...
Aprofitant les vacances estivals, hem passat uns dies a l’Estat eslovac, principalment en una zona que podríem considerar una mena de Catalunya Nord en versió hongaresa, és a dir, a la zona hongaresa de l’actual Estat eslovac.
En aquest apunt, us oferim algunes observacions.
Arxius:Mapa de la distribució territorial de la minoria hongaresa a Eslovàquia.- Font: "Atlas Obyvatel'stva Slovenska", publicat el 2006 per la Universitat Comeniu de Bratislava. També hi trobem informacions sobre les poblacions gitanes, rutenoucraïneses, txeques i alemanyes.|Retolació bilingüe als carrers de Nagymegyer (Velky Meder en eslovac)- Tots els carrers d'aquesta població eren bilingües. De fet, tots els pobles que vam trobar on es parlava hongarès tenien el seu topònim oficial en forma bilingüe (com podem veure en la fotografia principal d'aquest apunt).
La Franja de Ponent és el segon dels territoris on, malgrat haver-hi població autòctona de parla catalana, el català no té reconeixement legal a nivell estatutari (només té una presència relativa a l'ensenyament com a matèria optativa i en algunes retolacions d'alguns ajuntaments més o menys favorables a la llengua). De fet, com ja dèiem l'octubre de l'any passat en aquest bloc, l'aprovació del nou Estatut d’Aragó feia evident que, si més no a l'Aragó, ningú no s'acabava de creure el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/47523).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
