Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat d'assistir al lliurament dels premis als guanyadors i finalistes de IV Certamen Literari Escolar en Llengües d'Origen, que organitzen des de fa diversos cursos els Amics de la UNESCO de Barcelona amb el patrocini de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya.
Noies i nois que llegien les seves obres en català i en la seva llengua familiar: búlgar, urdú, islandès, xinès, castellà, amazic, català... Aquestes foren les llengües dels treballs finalistes, però en el premi es presentaren més de 30 llengües, una bona part de la diversitat lingüística de les nostres aules.
Certament, cal felicitar-nos per una feina de reconeixement de totes les llengües presents al nostre sistema educatiu...
Tot i que s'havia publicat el novembre de l'any passat, aquesta setmana l'Institut d'Estudis Catalans ha presentat públicament el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, una versió de l'Atles Lingüístic del Domini Lingüístic Català pensada per a estudiants (bàsicament de batxillerat) i que pot ser una bona eina per explicar d'una manera diferent la dialectologia catalana.
Hi trobarem mapes de les comarques dels Països Catalans, de les variants de la llengua, de les diòcesis (que tant han marcat les fronteres lingüístiques entre el català i altres llengües, i entre les variants del propi català), de la divisió política i administrativa del nostre país i, finalment, 104 mapes lingüístics en què podem observar l'abast territorial de fenòmens fonètics (com, per exemple, la diferenciació o no de [o]/[u] en síl·laba àtona, o la pronúncia de la [v]), morfològics, lèxics (com, per exemple, els diversos geosinònims de la paraula, més general, esternut: eixavuiro (usada en algunes comarques del Principat de Catalunya), uís (usada a Eivissa, i a una part de Menorca i a un petita zona de Mallorca, on conviu amb les formes d'origen onomatopeic atxem o atxim).
Cada mapa, a més, apareix acompanyat d'uns comentaris que, relativament, són a l'abast de l'alumnat (segurament són més aptes per al professor que ha d'explicar dialectologia)...
El 22 de maig de 1978, dins de l'àmbit de competències del Departament d'Ensenyament i Cultura, es creà el Servei d'Ensenyament del Català, el primer servei de la Generalitat provisional. Ha estat durant anys la unitat responsable d'impulsar el català en el sistema educatiu: va impulsar el programa d'immersió lingüística; va formar, lingüísticament, milers de mestres i professors; va renovar pedagògicament l'ensenyament de (i en) la llengua catalana; va impulsar els primers programes d'atenció a l'alumnat nouvingut; va impulsar els projectes lingüístics de centre; va impulsar, en definitiva, el llarg camí de (re)catalanització del sistema educatiu no universitari a Catalunya.
Per commemorar la seva creació, uns 200 exmembres del SEDEC es reunieren a Barcelona, on, a més, d'assistir a una animada taula rodona sobre l'actualitat i el futur de la llengua, la literatura catalana i la cultura en general (a càrrec de l'escriptor Eduard Màrquez i del professor de la UOC Lluís Pastor), es va fer un dinar que va servir de punt de trobada d'un col·lectiu sense el qual és difícil explicar com s'ha produït el procés (encara no tancat) de recatalanització dels centres educatius de Catalunya.
Aquesta setmana s'ha presentat, a la seu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la segona edició del llibre Vencello (lingua e cultura galegas para estudiantes de fóra de Galiza), un llibre destinat a l'educació secundària (i a adults). En el cas de Catalunya, el llibre serveix per a les classes de llengua i cultura gallegues que actualment es fan a diversos centres d'ensenyament secundari. Un fet molt important de reconeixement d’una de les llengües de la immigració dels anys 60 que tant s’ha volgut silenciar (a voltes, sembla que a Catalunya només hagin arribat castellanoparlants). Paral·lelament, dos centres de Galícia fan ensenyament de llengua catalana. I tot dins del Proxecto Galauda...
Ara fa uns mesos ja comentàvem la polèmica sobre la 3a de castellà a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/33487, una mostra més d'allò que sempre s'ha dit (però que ningú ha acabat d'assimilar): Catalunya té competències plenes en ensenyament no universitari però no pas exclusives (és a dir, Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó l'adaptació catalana del sistema educatiu espanyol), si no és que la Llei Catalana d'Educació hi posa remei (?).
Tot i que em refermo en el que vaig dir: la tercera hora de castellà és inncessària, ja que els resultats demostren que el nostre alumnat sap tan castellà com els de la resta de l'Estat (i especialment en aquells contextos sociolingüístics en què en castellà és omnipresent socialment), també voldria fer algunes puntualitzacions que, per a molts, potser semblaran heterodoxes...
Amb aquestes paraules, que en gaèlic irlandès vol dir “Hora de la lliçó”, els joves presoners de l’IRA tancats a les duríssimes (per dir-ho amb un mot suau) cel·les conegudes com a Blocs H començaven les classes d’irlandès. I, justament, en aquest apunt volem fer conèixer algunes de les referències a la llengua gaèlica que apareixen al llibre de Bobby Sands Un dia en la meva vida.
En el marc de l’exposició La mar de llengües, que organitza Lingua Món – Casa de les Llengües a la plaça de la Universitat de Barcelona, ahir es va fer la presentació del llibre del catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera El nacionalismo lingüístico: una ideología destructiva.
En el seu llibre, Moreno Cabrera fa una crítica, des de la lingüística, al nacionalisme lingüístic, en concret al nacionalisme imperialista de llengües com el xinès, l’indonesi, el rus, el francès, l’anglès i, òbviament, l’espanyol. Moreno es centra en aquest darrer cas perquè, com ell mateix diu, és el que millor coneix. Després de llegir el llibre i després d’escoltar amb quina passió defensa la igualtat de totes les llengües, no ens pot estranyar que certa premsa espanyola el consideri pràcticament un traïdor. Però és més, a l’acte, Antonio Robles (de Ciutadanos) i alguns col·legues seus han volgut fer explícit, d’una forma nerviosa i ratllant, a voltes, l’agressivitat, que a Catalunya el català era una llengua imperialista. La resposta de Moreno Cabrera ha estat clara i contundent: el català seria imperialista si es volgués imposar a Granada o a Galícia, voler ser la llengua del seu propi territori no en té res, ni d’imperialisme ni del nacionalisme lingüístic del qual ell parla...
Recentment l'editorial Pagès, de Lleida, ha publicat el llibre de Jusèp Loís Sans Socasau Occitan en Catalonha, on l’autor, una de les persones que més ha treballat per l’occità d’Aran i que actualment és el director del programa “Occitan en Catalonha” de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, analitza des de diferents punts de vista l’ocasió històrica que representa el fet que l’Estatut d’Autonomia hagi declarat l’occità llengua oficial a tot Catalunya. Sens dubte, el desenvolupament d’aquesta oficialitat pot esdevenir un model per a altres situacions similars (no cal dir que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya hauria de ser a l’Estat espanyol, si realment aquest estat es cregués la seva diversitat lingüística i la reconegués explícitament, amb noms i cognoms, a la seva Constitució).
En aquest apunt us oferim la conferència que vam fer Imma Canal i Pere Mayans davant de mestres sards per tal de potenciar l'ensenyament en llengua sarda. Com veureu és una presentació en italià del nostre sistema educatiu amb la intenció de fer entendre el perquè de l'ensenyament en la llengua pròpia del país.
Arxius:LE LINGUE NEL SISTEMA EDUCATIVO IN CATALOGNA- Conferència en italià sobre el tractament de les llengües al sistema educatiu de Catalunya. Feta per Imma Canal i Pere Mayans
Són els nostres veïns, si la història ens hagués acompanyat una mica més a hores d'ara seríem un estat que tindria com a espina dorsal el Pirineu, parlen una llengua que ens és molt fàcil d'entendre, som -malgrat nosaltres- el seu referent, però per a molts catalans són encara uns desconeguts. Em refereixo als occitans, aquest gran país que va de Burdeus a les portes de Torí i que ocupa la meitat sud de l'Estat francès,
Per motius laborals he estat a Tolosa de Llenguadoc (la ciutat que molts catalans s'entossudeixen a dir amb el seu nom francès: Tolouse) i he pogut visitar la seu de Convergéncia occitana (cal no confondre's, es tracta de la Federació de les associacions occitanes del país tolosà).
El seu entusiasme, les seves ganes d'explicar-se, de compartir amb els germans catalans, fa que aquest apunt sigui dedicat a la gent occitana que lluita per sobreviure en un dels estats més jacobins del món: França.
Quan pensem en el gaèlic irlandès, no ens deixa d'estranyar que. malgrat la independència d'una part d'Irlanda els anys 30, aquesta llengua no s'hagi normalitzat. La clau de l'explicació és que els anglesos havien aconseguit ja als anys 30 un gran grau d'implantació de l'anglès, ja que havien fet una política de repressió duríssima contra la llengua a l'escola, polítiques de repressió contra els moviments nacionalistes i, a més, a causa de la fam milers d'irlandesos van haver d'emigrar durant el segle XIX. Era, a més, la llengua dels pobres. Per fer-nos una idea de com de brutal ha estat la pressió dels anglesos, només cal fixar-se en la situació nord-irlandesa, la qual ha estat pràcitcament colonial fins al final del segle XX (quan comença el procés de pau). El miracle és que encara hi hagi gent disposada a aprendre i a parlar gaèlic (fins i tot a Irlanda del Nord). Per tot plegat us oferim el comentari d'un llibre recentment publicat a casa nostra i que ens dóna moltes pistes de "com les gasten" alguns dels estats considerats "bresols de la democràcia".
Massa vegades des del Principat de Catalunya es veu el País Valencià com el germà pobret, on no hi ha res a fer pel que fa al tema de la llengua. Si bé és cert que la classe política no ajuda gens ni mica (ei, i no em refereixo únicament al PP!), també ho és que la societat civil valenciana és molt dinàmica i, fins i tot, m'atreviria a dir que ho és més que la del Principat. Tres exemples d'aquest cap de setmana darrer...
En el marc del Saló del Còmic de Barcelona, he assistit a la jornada destinada al professorat per tal de treballar les possibilitats pedagògiques d’aquest gènere o, si voleu, d’aquest suport. Es tracta d’una lloable iniciativa del Saló que ha tingut el suport explícit del Departament d’Educació.
Fins aquí res a dir, ans al contrari, ara bé, l’expert que va introduir el tema (i, certament, potser és el millor que tenim a Catalunya) era l’exemple, des del punt de vista lingüístic, del que no ha de ser un conferenciant...
Sortosament, comença a haver-hi una indústria que aposta per un còmic en llengua catalana, com es pot veure en l’edició d’un dels èxits internacionals darrers: Persèpolis de Marjane Satrapi(que ja va per la segona edició).
Fa pocs dies, en una entrevista a TVE van preguntar-li a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol si algú li deia Jorge (tot recordant la polèmica amb el nom de Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual va defensar el seu nom en català aquí i a la Xina davant de la insistent utilització del nom José Luis d’una part del públic que li feia preguntes en, també, un programa televisiu) i si calia dir Lleida o Lérida. Jordi Pujol va contestar com ho fan molts polítics: va dir sense dir allò que volien sentir... La pregunta, la resposta i, sobretot, la utilització que es fa dels topònims (un ús més sociolingüístic que no pas estrictament lingüístic) fa que en aquest bloc fem algunes consideracions a propòsit d’aquest tema...
Avui, en el diari La Nuova Sardegna, de Sàsser, la capital de la província on es troba l'Alguer, s'han pogut llegir diverses esqueles que recordaven la figura de Rafael Caria.
Com podreu llegir en el document adjunt hi ha tota una pàgina d'esqueles, algunes en català (es tracta del diari més llegit a l'Alguer), algunes en italià.
El més curiós és, però, que l'Institut d'Estudis Catalans (Rafael Caria n'era membre) ha publicat la seva esquela en italià! I si voleu acabar de quedar sobtats era escrit, com ens recorda un bon amic alguerès, en una mena d'italià mig arcaic i mig no se sap què..., ple de faltes d'ortografia.
Vaig conèixer Rafael Caria a l'aeroport de l'Alguer, on treballava, l'any 1992. Aleshores no hi havia el vols directes que hi ha ara des de Girona i, certament, érem pocs els catalans que hi arribàvem (calia fer vols fins a Milà o Roma i després anar fins a l'Alguer -quasi un dia de viatge i, sobretot, d'un cost molt elevat). Recordo que ens va facturar les maletes (sospito que, quan sentia catalanoparlants, procurava atendre'ls i poder parlar de l'Alguer, de la llengua que compartíem "pobles agermanats per rastres d'una mateixa història nacional", com ell mateix diu en el pròleg del seu llibre de poesia Só tornat a Sant Julià).
Ho dèiem en un altre apunt, tota la política que no estigui feta per gent que no es creu el país és una política que, a la curta o a la llarga, va contra nosaltres i, en concret, en el cas que us presentem contra la llengua catalana.
Ens referim al cas de l'alcalde de Fraga (el Baix Cinca, a la Franja), el qual va retornar a l'Ajuntament d'Almacelles (el Segrià) una comunicació pel fet que era únicament en català...
Ponsa, Gemma (coordinació). Guia pràctica d'acollida lingüística. Guia de recursos per a l'acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Barcelona: Plataforma per la llengua; Fundació Lluís Carulla, Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2008.
Certament, ens podem sentir satisfets de poder presentar una guia com aquesta, producte de la iniciativa de la societat civil, que va dirigida al professorat, a educadors socials, a voluntariat, a tècnics de l’administració i, en general, com bé es diu a la introducció, a totes aquelles persones que treballen en l’acollida d’infants i de joves nouvinguts, i de les seves famílies, tant des de l’àmbit estrictament escolar, com des de les entitats de lleure, d’esport, culturals, passant per les diverses administracions implicades. Tant de bo que tothom qui es dedica professionalment a aquests temes prengués consciència de la importància del seu paper –i això és el que pretén també aquesta guia.
En aquest quart apunt d'aquesta sèrie volem aprofitar aquesta pel·lícula, que com a tal té més aviat poc interès, per treballar un dels prejudicis més extesos: la consideració de la llengua pròpìa com la llengua per excel·lència (per damunt de les altres). Evidentment que hi ha matisos, però quan algú parla de la perfecció expressiva de la seva llengua és que en el fons (o no tant en el fons) la considera millor que les altres.
En aquest bloc gairebé mai no parlo del paper dels nostres partits polítics pel que fa la feina per la llengua. He preferit sempre parlar en positiu, tot donant idees o notícies, i només, quan els atacs han estat desmesurats, injustos, malintencionats, he fet referència als dos partits descaradaments espanyolistes de Catalunya: el PP i Ciudadanos.
Ara, però, potser toca fer-ne alguna referència, ja que aquests dies he pogut constatar un cert desànim arreu del país, des de les Illes fins a Catalunya passant pel País Valencià. Un desànim col·lectiu amb la sensació, equivocada, que no hi ha res a fer...
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
