Són els nostres veïns, si la història ens hagués acompanyat una mica més a hores d'ara seríem un estat que tindria com a espina dorsal el Pirineu, parlen una llengua que ens és molt fàcil d'entendre, som -malgrat nosaltres- el seu referent, però per a molts catalans són encara uns desconeguts. Em refereixo als occitans, aquest gran país que va de Burdeus a les portes de Torí i que ocupa la meitat sud de l'Estat francès,
Per motius laborals he estat a Tolosa de Llenguadoc (la ciutat que molts catalans s'entossudeixen a dir amb el seu nom francès: Tolouse) i he pogut visitar la seu de Convergéncia occitana (cal no confondre's, es tracta de la Federació de les associacions occitanes del país tolosà).
El seu entusiasme, les seves ganes d'explicar-se, de compartir amb els germans catalans, fa que aquest apunt sigui dedicat a la gent occitana que lluita per sobreviure en un dels estats més jacobins del món: França.
Quan pensem en el gaèlic irlandès, no ens deixa d'estranyar que. malgrat la independència d'una part d'Irlanda els anys 30, aquesta llengua no s'hagi normalitzat. La clau de l'explicació és que els anglesos havien aconseguit ja als anys 30 un gran grau d'implantació de l'anglès, ja que havien fet una política de repressió duríssima contra la llengua a l'escola, polítiques de repressió contra els moviments nacionalistes i, a més, a causa de la fam milers d'irlandesos van haver d'emigrar durant el segle XIX. Era, a més, la llengua dels pobres. Per fer-nos una idea de com de brutal ha estat la pressió dels anglesos, només cal fixar-se en la situació nord-irlandesa, la qual ha estat pràcitcament colonial fins al final del segle XX (quan comença el procés de pau). El miracle és que encara hi hagi gent disposada a aprendre i a parlar gaèlic (fins i tot a Irlanda del Nord). Per tot plegat us oferim el comentari d'un llibre recentment publicat a casa nostra i que ens dóna moltes pistes de "com les gasten" alguns dels estats considerats "bresols de la democràcia".
Massa vegades des del Principat de Catalunya es veu el País Valencià com el germà pobret, on no hi ha res a fer pel que fa al tema de la llengua. Si bé és cert que la classe política no ajuda gens ni mica (ei, i no em refereixo únicament al PP!), també ho és que la societat civil valenciana és molt dinàmica i, fins i tot, m'atreviria a dir que ho és més que la del Principat. Tres exemples d'aquest cap de setmana darrer...
En el marc del Saló del Còmic de Barcelona, he assistit a la jornada destinada al professorat per tal de treballar les possibilitats pedagògiques d’aquest gènere o, si voleu, d’aquest suport. Es tracta d’una lloable iniciativa del Saló que ha tingut el suport explícit del Departament d’Educació.
Fins aquí res a dir, ans al contrari, ara bé, l’expert que va introduir el tema (i, certament, potser és el millor que tenim a Catalunya) era l’exemple, des del punt de vista lingüístic, del que no ha de ser un conferenciant...
Sortosament, comença a haver-hi una indústria que aposta per un còmic en llengua catalana, com es pot veure en l’edició d’un dels èxits internacionals darrers: Persèpolis de Marjane Satrapi(que ja va per la segona edició).
Fa pocs dies, en una entrevista a TVE van preguntar-li a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol si algú li deia Jorge (tot recordant la polèmica amb el nom de Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual va defensar el seu nom en català aquí i a la Xina davant de la insistent utilització del nom José Luis d’una part del públic que li feia preguntes en, també, un programa televisiu) i si calia dir Lleida o Lérida. Jordi Pujol va contestar com ho fan molts polítics: va dir sense dir allò que volien sentir... La pregunta, la resposta i, sobretot, la utilització que es fa dels topònims (un ús més sociolingüístic que no pas estrictament lingüístic) fa que en aquest bloc fem algunes consideracions a propòsit d’aquest tema...
Avui, en el diari La Nuova Sardegna, de Sàsser, la capital de la província on es troba l'Alguer, s'han pogut llegir diverses esqueles que recordaven la figura de Rafael Caria.
Com podreu llegir en el document adjunt hi ha tota una pàgina d'esqueles, algunes en català (es tracta del diari més llegit a l'Alguer), algunes en italià.
El més curiós és, però, que l'Institut d'Estudis Catalans (Rafael Caria n'era membre) ha publicat la seva esquela en italià! I si voleu acabar de quedar sobtats era escrit, com ens recorda un bon amic alguerès, en una mena d'italià mig arcaic i mig no se sap què..., ple de faltes d'ortografia.
Vaig conèixer Rafael Caria a l'aeroport de l'Alguer, on treballava, l'any 1992. Aleshores no hi havia el vols directes que hi ha ara des de Girona i, certament, érem pocs els catalans que hi arribàvem (calia fer vols fins a Milà o Roma i després anar fins a l'Alguer -quasi un dia de viatge i, sobretot, d'un cost molt elevat). Recordo que ens va facturar les maletes (sospito que, quan sentia catalanoparlants, procurava atendre'ls i poder parlar de l'Alguer, de la llengua que compartíem "pobles agermanats per rastres d'una mateixa història nacional", com ell mateix diu en el pròleg del seu llibre de poesia Só tornat a Sant Julià).
Ho dèiem en un altre apunt, tota la política que no estigui feta per gent que no es creu el país és una política que, a la curta o a la llarga, va contra nosaltres i, en concret, en el cas que us presentem contra la llengua catalana.
Ens referim al cas de l'alcalde de Fraga (el Baix Cinca, a la Franja), el qual va retornar a l'Ajuntament d'Almacelles (el Segrià) una comunicació pel fet que era únicament en català...
Ponsa, Gemma (coordinació). Guia pràctica d'acollida lingüística. Guia de recursos per a l'acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Barcelona: Plataforma per la llengua; Fundació Lluís Carulla, Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2008.
Certament, ens podem sentir satisfets de poder presentar una guia com aquesta, producte de la iniciativa de la societat civil, que va dirigida al professorat, a educadors socials, a voluntariat, a tècnics de l’administració i, en general, com bé es diu a la introducció, a totes aquelles persones que treballen en l’acollida d’infants i de joves nouvinguts, i de les seves famílies, tant des de l’àmbit estrictament escolar, com des de les entitats de lleure, d’esport, culturals, passant per les diverses administracions implicades. Tant de bo que tothom qui es dedica professionalment a aquests temes prengués consciència de la importància del seu paper –i això és el que pretén també aquesta guia.
En aquest quart apunt d'aquesta sèrie volem aprofitar aquesta pel·lícula, que com a tal té més aviat poc interès, per treballar un dels prejudicis més extesos: la consideració de la llengua pròpìa com la llengua per excel·lència (per damunt de les altres). Evidentment que hi ha matisos, però quan algú parla de la perfecció expressiva de la seva llengua és que en el fons (o no tant en el fons) la considera millor que les altres.
En aquest bloc gairebé mai no parlo del paper dels nostres partits polítics pel que fa la feina per la llengua. He preferit sempre parlar en positiu, tot donant idees o notícies, i només, quan els atacs han estat desmesurats, injustos, malintencionats, he fet referència als dos partits descaradaments espanyolistes de Catalunya: el PP i Ciudadanos.
Ara, però, potser toca fer-ne alguna referència, ja que aquests dies he pogut constatar un cert desànim arreu del país, des de les Illes fins a Catalunya passant pel País Valencià. Un desànim col·lectiu amb la sensació, equivocada, que no hi ha res a fer...
L’Estat xinès, com la immensa majoria dels estats del món, amaga darrere seu una gran diversitat de llengües i de cultures (i, òbviament, de nacions). I com la immensa majoria dels estats basats en una nació ha fet i fa el possible per fer desaparèixer les llengües i cultures dels pobles que té sota el seu poder. I, justament, és això el que estem veient aquests dies que passa al Tibet, on la Xina ha dut a la pràctica els vells principis d’aniquilació de pobles: portar-hi població de fora (població pròpiament xinesa) que només conegui la llengua oficial (a Lhasa, més del 60% de la població és ja xinesa, producte de recents immigracions), fer-hi vies de comunicació que permetin el contacte amb la resta de l’Estat, exili de molts intel·lectuals i líders tibetans, criminalització dels qui aspiren a la llibertat del Tibet, condemna de la violència dels tibetans però, en canvi, exercici de la violència d’Estat... Sona aquesta pel·lícula, oi?
Per tenir més informació, tot seguit us oferim una aproximació a les llengües d’aquest macroestat que es coneix amb el nom de Xina...
Amb aquest títol suggerent, i malauradament sempitern, que va publicar el 2003 Edicions 96 de Carcaixent, M. Josep Escrivà i Pau Sif van fer una antologia de poemes que canten la ciutat de València. Es tracta de poemes que són autèntiques declaracions d’amor a una ciutat, que, a voltes, com afirmen els antòlegs, es menysprea, es destrueix o es deixa destruir, amb la qual cosa aquest amor esdevé, massa sovint,un plany, un retret. Una lectura, per tant, que continua d'actualitat.
Segons un estudi fet per la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, actualment a Catalunya hi ha més 40 llengües procedents de la nova immigració que tenen més de 2000 parlants. La dada és prou significativa i podria ser un element que haurien de tenir en compte tots aquells que tan alegrament diuen que cal fer els primers ensenyaments en la llengua familiar (bé, en diuen materna, tot recordant models basats en una estructura clàssica de la família ipartint de la idea, també falsa, que una família = una llengua).
Amb aquesta afirmació no estem dient que no calgui tenir aquestes llengües en compte, ans al contrari. En tot cas, reforça la idea que ens cal una llengua de cohesió social, que a Catalunya ha de ser el català. Creiem, per tant, que cal una política de reconeixement simbòlic d’aquestes llengües (especialment dins del sistema educatiu) i quan sigui possible potenciar-ne l’ensenyament fora de l’àmbit curricular, però dins del marc escolar, o mitjançant les Escoles Oficials d’Idiomes. A més, és clar, a l’hora d’establir els mecanismes d’acollida al nostre país, aquesta informació ens pot servir per fer polítiques actives: per exemple, els serveis de traducció que funcionen en molts serveis públics (ensenyament, sanitat, serveis municipals, jutjats...), o en informatius com els que podem veure a Barcelona TV.
Per centrar el debat, però, veiem quines són aquestes llengües i d’on procedeixen...
Com sempre, en període preelectoral i en període electoral, el tema de la llengua catalana ha estat omnipresent, a Catalunya, a la resta dels Països Catalans i al conjunt de l'Estat espanyol. I què voleu que us digui, em fa la impressió que sempre hi sortim perdent...
Ja dèiem fa quasi dos mesos (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/77522) que en aquesta campanya electoral el PP intentaria esgarrar vots de Ciudadanos com fos. España i la defensa de l'español són dos productes que venen (a Catalunya i, sobretot, i cal no oblidar-ho, a Espanya)...
En el marc del Pla per a l’actualització de les metodologies del programa d’immersió lingüística, el Departament d’Educació està impulsant l’edició de materials didàctics que puguin donar resposta a la nova realitat sociolingüística del nostre alumnat.El primer dels materials que s’ha publicat és l’aplicació multimèdia interactiva Contes portats pel vent.
Es tracta de tres contes subsaharians, narrats respectivament en wòlof, ful i manding. A part de poder-los escoltar en la seva llengua original, també es poden llegir els subtítols en català o escoltar-los directament en llengua catalana.
En els dies darrers, assistim, d'una banda, a l'anunci per part del Departament d'Educació del començament d'un pla que ha de permetre la potenciació i l'actualització de la immersió lingüística per tal de poder donar resposta a la nova realitat sociolingüística de l'alumnat de Catalunya. D'altra banda, també podem veure com el PP ha endurit les seves posicions sobre l'ensenyament a Catalunya en un claríssim intent de menjar-se Ciudadanos a Catalunya i de reforçar el seu electorat nacionalista (espanyol) al conjunt de l'Estat. Ara més que mai cal tenir present què ha estat i què la immersió lingüística o el que és el mateix la utilització de didàctiques de segones llengües en aquells centres en què la majoria de l'alumnat desconeix la llengua oficial.
Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà (del 1900 al 1932), el rector de Marata, mossèn Josep Cardús, està treballant per fer conèixer la figura d'aquest bisbe que, encara que gascó de naixement, va ser qualificat de bisbe dels catalans. De ben segur que recordar la figura de Carsalade ens pot ajudar a estrènyer els llaços entre catalans del nord i del sud.
El Grup de Joves lo Carriscle del Pallars acaba de publicar el conte Cantallops, que vol ser el primer dels llibres d’una col·leccióque permeti fer conèixer als infants la variant del català que encara es parla al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà. De fet, podem dir que es tracta d’una proposta que permet dignificar una de les variants del català nord-occidental, que, com se sap, i fins i tot en la seva variant estàndard, té una presència quasi nul·la en els mitjans de comunicació d’abast nacional (i no voldríem parlar de la sèrie Lo Cartanyà, en la qual la confusió entre els registres de la llengua, els barbarismes sense sentit i la variant pròpia de la llengua era constant).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
