A la magnífica llibreria Alibri del carrer Balmes, he trobat una d’aquelles petites i magnífiques sorpreses que et donen les minories lingüístiques. En concret, he trobat el llibre de l’aranesa Antònia Escala En vacances, publicat l’any passat per Pagès editors i que resulta que és l’obra guanyadora del Premi Internacional “La Gàrdia en Jaune” de novel·la negra, organitzada per l’Ajuntament de la Gàrdia (Guardia Piemontesa, en italià), una població de parla occitana, a la província de Consenza, a la Calàbria. Però sapiguem més coses tant de la guanyadora com d’aquest Alguer a l’occitana.
Arxius:La Gàrdia- Mapa del sud de l'Estat italià, on es troba aquest poble de Calàbria de parla occitana
Com era de preveure, en època preelectoral, torna a ressuscita el tema de la llengua. El PP ha de recuperar vots d'on sigui i, per tant, cal recuperar el discurs victimista del castellà (que en l'era Piqué més aviat s'obviava) per esgarrapar vots de Ciudadanos i d'algun votant socialista potser preocupat perquè quan els socialistes han arribat al poder no han canviat la política lingüística del país.
Aquest tercer apunt d'aquesta sèrie el dediquem a Irlanda i a la seva llengua pròpia, el gaèlic irlandès. En aquesta pel·lícula, a part de conèixer una part de la lluita dels irlandesos contra els anglesos (i de les contradiccions dels propis irlandesos), també veurem algun exemple de la repressió lingüística contra el gaèlic.
Hem explicat diverses vegades en aquest bloc que la política lingüística de Catalunya s’ha basat principalment en quatre pilars: l’ensenyament no obligatori (que hem comentat a bastament), l’administració de Catalunya, la toponímia i els mitjans de comunicació públics. Avui ens centrarem en el cas de la televisió. Quan neix TV3, arran de la Llei de normalització lingüística de 1983, l’oferta televisa en català arriba a més d’un 33%. Ara (amb la consolidació de les televisions privades, amb l’arribada de noves
televisions privades i amb la incipient posada en funcionament de la televisió digital
terrestre), els equilibris són molt diferents, ja que l’allau de televisions privades en castellà ha posat en perill l’equilibri de l’oferta (si és que mai havia existit) entre les dues llengües (que només pot quedar mínimament alleugerit amb les televisions d’abast comarcal).Vegem-ne unindicador: les dades de quota de pantalla mensual de les televisions a Catalunya i, en tot cas, després en podem començar a treure conclusions.
Aquest segon apunt d' aquest sèrie el dediquem a les llengües i a les cultures autòctones d'Austràlia, perseguides tan durament pels europeus i els seus descents que se'ns fa difícil d'imaginar que el que se'ns explica així passat fins, pràcticament, els anys 60 del segle XX.
Comencem amb aquest apunt un sèrie dedicada a pel·lícules que ens poden ajudar a treballar la sociolingüística amb l'alumnat de secundària o amb adults. Comencem amb la pel·lícula Windtalkers, on apareix la descriminació que han patit els pobles autòctons d'Estats Units, en aquest cas el poble Navajo.
Ara que es torna a parlar de l’aprovació d’un tractat pel qual s’institueixi una Constitució per a Europa (després dels fracassos en els referèndums en alguns estats europeus) mitjançant votacions als parlaments dels diversos estats, convé recordar què és el que es deia –o millor dit el que no es deia– en el projecte a propòsit de la llengua catalana.
Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l'oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d'ús.
En aquesta entrada, us volem oferir 10 reflexions sobre la situació de la llengua catalana el 2007, és a dir, volem fer un repàs al pols de la llengua durant aquest any que tot just estem acabant.
Atzarosament he tornat a trobar un dels primers llibres que vaig llegir en llengua catalana (tenia uns 12 anys) en aquelles classes de català que fèiem i que no sabíem ben bé si eren unes classes com les altres o eren mig voluntàries.Es tracta del llibre d’Enric Bagué Històries del meu país, publicat el 1974 per l’editorial Teide. I en obrir-lo, m’he adonat que a la primera pàgina l’autor ens explicava sense dir-ho quin era el nostre país: hi havia un mapa dels Països Catalans...
Dèiem la setmana passada que, aprofitant el vol Girona-Porto, havíem visitat Portugal. Els paral·lelismes històrics entre els Països Catalans i Portugal ja els vam destacar en l'apunt anterior, així com els resultats diferents que pot donar en l'ús d'una llengua la independència política (i mental).
Un altre dels paral·lelismes entre ambdues comunitats és que a Portugal també tenen la seva particular Vall d'Aran: la zona on es parla mirandès, l'única variant de l'asturlleonès que té un reconeixement oficial.
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar dos quaderns per treballar la diversitat lingüística amb l'alumnat de secundària. Aquests dos quaderns, conjuntament amb vuit més, que serveixen per reforçar els continguts lingüístics de l'alumnat de l'aula d'acolida, formen part de la col·lecció Jocs Lic. Aquests dos quaderns els que podeu descarregar gratuïtament a:
L'any 1984 s'introduïa, lentament, la llengua catalana a les escoles de la Franja com a assignatura optativa. Era l'any de la famosa Declaració de Mequinensa, en què 17 alcaldes de la Franja reconeixien la unitat de la llengua i demanen una certa presència pública de la llengua. Vint i escaig d'anys després, el català continua sent una assignatura optativa tot i que el nombre d'alumnes que la fan ha crescut espectacularment. Ara bé, a part de l'assignatura poca cosa més s'ha fet: alguns centres fan alguna matèria en català, activitats d'incentivació de la llengua i s'han editat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya algun materials didàctic en català nord-occidental.
La sensació, però, és que s'ha tocat sostre i que cal un revulsiu per a l'ensenyament de la llengua, un revulsiu que passa, òbviament, per una llei de llengües que l'impulsi. El panorama no és, de tota manera, gaire engrescador, per això l'Assocciació Cultural del Matarranya i altres entitats organitzen una interessant jornada per plantejar la situació actual (especialment als representants del govern d'Aragó).
No em puc estar de dedicar un apunt a les persones amb sordesa de Catalunya que han treballat pel reconeixement legal de la llengua de signes catalana (malauradament en aquest cas no es pot parlar de tots els Països Catalans). Han estat capaces d’aconseguir que la seva llengua tingui un reconeixement legal tant al nostre Estatut com a nivell estatal, on la nostra llengua de signes catalana ha quedat equiparada amb la llengua de signes espanyola. En certa mesura, el que s’ha assolit, a nivell estatal, amb la llengua de signes catalana no s’ha assolit amb la llengua catalana.
Aprofitant el vol directe entre Girona i Porto, he visitat la ciutat que va donar nom a Portugal. La primera cosa que et passa pel cap quan vas a Portugal és que ells són els que nosaltres podíem haver estat: quan Catalunya es revolta el segle XVII contra el poder reial (Guerra dels Segadors), el comte-duc d’Olivares va demanar l’ajut dels portuguesos, els quals, a la seva vegada, tampoc no podien suportar més les càrregues financeres imposades per la corona hispànica. Els portuguesos també es revoltaren i derrotaren els castellans (batalles d’Elvas, Ameixial i Vila Viçosa), els quals hagueren de reconèixer la independència de Portugal el 1668. A nosaltres, la història no ens va anar tan bé... I en temes de llengua ells també són el que nosaltres podíem haver estat i ser!
En un dia com avui cal tornar a obrir, si és que mai no s’havia tancat, el debat sobre la igualtat de les llengües a l’Estat espanyol. Així, només cal recordar que, segons la Constitució espanyola, “el castellà és la llengua espanyola oficial a l’Estat”, mentre que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. És a dir, només una llengua espanyola té nom, castellà, la qual, a més, “tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d’usar”. Les altres, en canvi, no se sap ni quines són, però sí que queda clar que són també llengües espanyoles.
En aquest apunt us volem oferir -en els arxius adjuntats- tot un seguit de mapes per tal de treballar el domini lingüístic català, les llengües de la península ibèrica, les llengües romàniques, les llengües d'Europa, els dominis lingüístics de les llengües de la nova immigració... Pensem que pot ser un material útil per al professorat, especialment el de secundària.
Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país.
En són més de 25 milions, la seva llengua és present a moltíssims estats d'Àfrica. El ful, la llengua dels fulbes, també és una de les llengües que es parlen a Catalunya. En aquest apunt, hi trobareu una petita introducció.
Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. El segon, En l’arc dels dies, l’any 2000 –un llibre que fou presentat a moltes localitats de Catalunya i de Sardenya. I el que avui presentem per primer cop al Principat de Catalunya, Nou cant publicat enguany (2007). Tots han estat publicats per Edicions del Sol de l’Alguer amb el suport de l’Escola d’alguerès Pasqual Scanu i l’Obra Cultural de l’Alguer.
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l'oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d'ús.
Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país.
