El Departament d’Educació, conjuntament amb el municipi de l’Alguer, acaba d’editar els materials interactius d’aprenentatge de llengua catalana GALÍ en la seva versió algueresa. Aquest material, del qual, com hem vist en l’apunt anterior,ja hi ha la versió en català central i en català nord-occidental, és una aposta clara per modernitzar l’ensenyament de la nostra llengua en el país català de Sardenya. Podem trobar-ne la versió en línia a http://clic.edu365.cat/gali/gali/galiAlg.jsp?var=alg.
El Departament d’Educació acaba d’editar la versió nord-occidental del mètode d’aprenentatge de la llengua catalana Galí, amb el convenciment que el primer model de llengua que cal que aprengui l’alumnat nouvingut ha de ser la variant de l’estàndard de la zona on viu. Per tant, és un material pensat per a la part nord-occidental i sud del Principat de Catalunya, la Franja de Ponent (el CD s’ha editat en col·laboració amb el Govern d’Aragó, amb el qual el Departament d’Educació té un conveni de col·laboració) i també per a Andorra i per a la part nord del País Valencià (malauradament en aquests moments no hi ha cap conveni amb cap d’aquests dos territoris que permetin l’edició conjuntade materials didàctics, cosa la qual seria més que lògica).
Anteriorment,se n’haviafet la versió en català central i actualment ja són disponibles la versió en català nord-occidental i en català de l’Alguer -en aquest cas per a l'alumnat en general, que té un coneixement molt baix o nul de la llengua (vegeu apunt següent). També es treballa en la versió aranesa de l’occità.
En aquest apunt analitzem la instància d’una noia d'un institut de Catalunya, que tot i ser de nacionalitat estrangera, porta molts anys escolaritzada a Catalunya, la qual explicita literalment: “No encuentro justo que me hagan repetir por una lengua que no sirve absolutamente para nada y que si sales de su querida Catalunya no sirve para nada saberla”.
A part de la lògica indignació que provoquen aquestes paraules –i que queden molt ben contestades en l’escrit que el centre li va adreçar i que també us oferim–, cal plantejar-se quina és la imatge que donem el conjunt dels catalanoparlants de l’ús de la llengua davant de la nova immigració i davant de la immigració espanyola que ja porta alguna dècada entre nosaltres.
L’11 de juny proppassat Televisió de Catalunya va començar, a través de la TDT, la subtitulació d’alguns programes en àrab i en castellà, una iniciativa que neix de la voluntat de la cadena d’acostar els seus continguts a les persones nouvingudes del nostre país. La iniciativa és lloable, però presenta alguns interrogants.
En l'apunt anterior plantejàvem quin havia de ser el paper de la llengua catalana en el nostre sistema educatiu, en aquest que us oferim ara volem expressar quin hauria de ser el paper de les diverses llengües: català, espanyol, anglès, francès (i altres llengües romàniques), llengües de la nova immigració (àrab, xinès, amazic...).
El debat, confós molt confós, de la 3 hora de castellà ha tornat a posar sobre la taula dues qüestions cabdals per al futur de la llengua: la primera és que, malgrat el que es digui a l’Estatut, la falta d’independència política a l’hora de decidir sobre temes lingüístics és més que evident i cal sempre “fer invents” perquè Espanya no ens enviï als tribunals; i la segona és que s’obren grans debats per a temes que podrien ser secundaris si realment es fes bé l’ensenyament de la llengua als nostres centres educatius; és a dir, no es tracten els temes de fons sinó els temes que tenen una rendibilitat política més immediata.
Al cor dels Alps orientals, al massís de les mítiques Dolomites, a l'Estat italià, trobem, mig amagat pel turisme massificat d’hivern, el poble ladí. En aquest article trobareu informació sobre aquest poble d'arrel retoromànica que malda per sobreviure.
Per què els termes castellà i espanyol són complementaris (i quan convé totalment sinònims) i, en canvi, els termes català i valencià no ho són? Què podem aprendre dels neerlandesos pel que fa al nom de la llengua? I dels moldaus? I potser dels macedonis? Aquests són alguns dels punts que es tracten en aquest article sobre el nom de les llengües.
Amb motiu del Gran Premi de Montecarlo, pot ser interessant de fer una mirada diferent d'aquest microestat, mig d'opereta, en el qual la llengua pròpia i històrica no és el francès, ni tan sols l'occità, sinó una variant lígur de l'italià: el "munegascu".
El 26 de maig proppassat, es lliuraren els premis Joan Santamaria, els més antics en llengua catalana. En aquest marc, que fou presidit per Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, també es lliurà els XII premis de narració breu feta per alumnat de secundària. El premi va recaure en l'alumne de 1r de batxillerat de l'IES Damià Campeny de Mataró Bernat Soler.
Dos anys després de l'Any Patufet, en el qual es commemorava el centenari d’una de les revistes que formen part de la imaginari de moltes de les famílies d’aquesta terra, creiem que pot ser interessant recordar-la, ja que cap més publicació representa com ella les contradiccions d'un país que no acaba de creure's a ell mateix.
Itàlia no existeix de Sergio Salvi és una obra publicada per Curial edicions. Tot i que es tracta d'un llibre editat el 2004, i que es tracta d'una traducció de l'original italià publicat el 1996, és sempre, malauradament, un llibre de rabiosa actualitat. I ho és perquè aquest assaig és tota una vacuna contra aquesta mena de pensament únic que fa creure que els estats –l’espanyol, el francès, l’italià...– són immutables i eterns, que sempre han existit com ara els entenem i que, òbviament, sempre existiran; mentre que als pobles que no tenen estat sempre se’ls acusa d’inventar-se una història, una llengua, per autojustificar l’existència.
Una de les funcions que es va marcar aquest bloc en començar va ser la de difondre notícies sobre la llengua catalana arreu del nostre territori. A voltes, i potser més sovint del que voldríem, aquestes notícies poden ser negatives, o de denúncies d’actituds desfavorables a la nostra llengua, però també és cert que busquem difondre aspectes positius com poden ser actes, llibres o actuacions que ajudin a fer una mica més normals els nostres Països Catalans. És en aquesta línia que ens alegrem de poder donar notícies com la que anuncien avui: el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per a la concessió d’ajuts a centres educatius de Catalunya, per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes de centres educatius del domini lingüístic del català i de l’occità amb la finalitat de facilitar la participació i el coneixement mutu, potenciar l’ús de la llengua, així com ampliar el coneixement de l’espai geogràfic i cultural del domini lingüístic del català i l’occità.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha fet pública la segona convocatòria del Premi nacional de poesia jove Miquel Martí i Pol, obert a tot l’alumnat dels Països Catalans. Es tracta, per tant, de, possiblement, una de les poques iniciatives públiques que té com a marc referencial el conjunt del territori.
El Departament d’Educació i el Municipi de l’Alguer, amb la supervisió del Centre de Recursos “Maria Montessori” de l’Alguer i amb la col·laboració d’Òmnium Cultural de l’Alguer i el Cercle per a la defensa i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, han editat el CD Cançons de l’Alguer, un material pensat com a suport a les classes de llengua catalana que es fan a la ciutat catalana de Sardenya.
L’aprovació del nou Estatut d’Aragó aquesta setmana fa evident que a l’Estat espanyol ningú no es creu el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües.
Una setmana després de l’emissió del vídeo de Telemadrid només ens queda la sensació que ja n’hi ha prou. És la mateixa cançó de sempre, d’ara, de fa 10 anys, d’en fa 20 i del primer terç del segle passat: la cohesió d’una part de la societat espanyola passa per la presentació de la “maldat lingüística” dels catalans.
L'editorial Cossetània de Valls acaba de publicar el llibre de Hassan Akioud i Eva Castellanos Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva. Es tracta d'una obra que ens permet fer una aproximació a una de les nostres cultures veïnes, una cultura que, a més, és la pròpia de la meitat dels marroquins que viuen entre nosaltres.
Arxius:Catalans i amazics/1- Tríptic fet per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua de Mataró per conèixer la llengua i la cultura amazigues entre els catalans|Catalans i amazics/2- Tríptic fet per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua de Mataró per conèixer la llengua i la cultura amazigues entre els catalans
Sens dubte, el tema de l’amenaça, per tal del PP, de tancar els repetidors que distribueixen el senyal de TV3 al País Valencià és un pas més, en ple període preelectoral, en l’intent de separar les dues grans regions de parla catalana. Ara, però, el conseller de cultura de la Generalitat de dalt anuncia que aquesta decisió podria aturar-se si s’accepta la reciprocitat (que significaria que Canal 9 també es podria veure al Principat –i, deixant-nos de pureses ideològiques, no és una mala notícia, i potser l’única manera que la gent del Principat de Catalunya, on hi ha més blavers que al propi País Valencià, s’adoni que tots plegats parlem una mateixa llengua) i si no es fa servir a TV3 l’expressió “País Valencià” substituint-la per la de Comunitat Valenciana (un nom, per cert, paral·lel al de Comunitat de Madrid). És la mateixa cançó de sempre: cal diferenciar l’indiferenciable mitjançant el nom de la llengua, el blau de la bandera, el nom del territori (que per al PP no és cap país sinó una més de les comunitats autònomes espanyoles; la que dóna, però, “glorias” a Espanya”).
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència de Pere Mayans a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Article de Pere Mayans sobre la situació de la llengua catalana a l'àrea d'influència de Barcelona. Publicat a la revista electrònica Tossal, abril de 1999
Article de Pere Mayans a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
