Estic acostumat a rebre visites de col·legis, associacions o persones particulars per veure el Sol de dia o les estrelles de nit. Però la visita de l'altre dia ha estat la més diferent de totes i també la més gratificant.
Una benvinguda i una sèrie d'imatges terrestres i celestes espectaculars explicades han donat pas a les activitats del taller d'astronomia. Després hem visitat el telescopi. Llàstima que el cel ha estat cobert tot el matí.
La nit es va presentar serena i sense núvols, malgrat algunes pessimistes previsions. La Nit Marciana a Ca les Senyoretes del passat 11 de juliol va seguir el guió previst. A les 22 hores observació dels anells de Saturn i del minvant Mart. Després vingué el sopar i a les 24 hores xerrada marciana amb visió dels desolats paisatges marcians en visió 3D.
La resta de la nit va continuar amb l’observació del rei dels planetes, Júpiter i la seua cort simètrica de llunes, fins que la pujada de la humitat va entelar els telescopis i va fer cloure la nit cap a les 2 de la matinada.
Acostumats com estem al cel nocturn de color taronja de les nostres ciutats, la visita a un observatori allunyat dels centres urbans ens retorna al firmament dels nostres avis.
El passat dissabte 5 de juliol vaig visitar el Centre Astronòmic de l'Alt Túria situat a Aras de los Olmos (els Serrans) junt amb amics de l'Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), invitats per l'Associació Valenciana d'Astronomia (AVA)
Un gran desplegament de telescopis, càmeres i ordinadors comandats per membres d'AVA i de l'AAS va omplir l'esplanada del recinte per observar, captar i retenir una petita part de les meravelles celestes.
El cel, negre com la sutja, estava tan ple d'estels que es feia difícil distingir les constel·lacions. Tres estels fugaços il·luminaren el cel. El primer va deixar el seu rastre celeste durant uns quants segons.
Aquell dia la Terra i els seus habitants van tindre molta sort.
Un cos rocós d'uns 40 metres de diàmetre va xocar contra el nostre planeta en les inaccessibles i, per sort, deshabitades terres de Sibèria.
Milers de quilòmetres quadrats i milions d'arbres foren arrasats.
Ara acaba de complir-se un segle des de l'esdeveniment còsmic més important que ha sofert la Terra en temps històrics conegut com l'impacte de Tungunska.
Esculapi, déu de la medicina, torna al cel aquests mesos duent entre les mans la serp. Aquesta, partida en dos, es troba també al cel en forma de constel·lació: Serpens Caput i Serpens Cauda.
Esculapi també porta de vegades la serp enrrotllada a una vara, simbol actual de la Organizació Mundial de la Salut.
Mart, Saturn i Regulus fan un ball còsmic al cel. S'ajuntaran i es separaran els primers dies de juliol. Molt curiós de veure com van variant les seues distàncies respectives en uns dies.
La Phoenix Mars Lander ja treballa de valent al pol nord marcià i traent mostres del subsol marcià. Ha descobert que en les mostres apareix gel. La setmana pròxima l'analitzarà.
I l'estiu continua, amb els dies llargs i les nits curtes. No passeu massa calor i no abuseu de l'aire condicionat. Aprofiteu les nits per mirar al cel i veure el nostre futur com a espècie. Algun dia viatjarem a les estrelles.
Avui, a les 1:59 minuts, el Sol, en el seu camí aparent al voltant de la Terra, ha assolit la seua màxima altura a l'hemisferi nord ( mínima altura a l'hemisferi sud).
Comença l'estiu a l'hemisferi nord.
I hi romandrem durant uns 3 mesos fins el 22 de setembre.
Si heu acabat els exàmens, bon moment per descansar. Si no, ho sent, caldrà estudiar encara amb la calor sufocant que fa ara...
No ho sabem. Segurament no. Però el que sembla clar és que els meteorits hi van contribuir aportant components per fer les primeres molècules de material genètic, segons han descobert un grup de científics europeus i americans.
L'anàlisi de fragments del meteorit Murchison que caigué a Austràlia el 1969 ha portat a la troballa de les molècules uracil i xantina, que són precursores de les molècules que formen el DNA i el RNA, i que són conegudes com a nucleobases.
La connexió còsmica entre nosaltres i l'espai ha estat una altra vegada confirmada.
Les campanyes publicitàries són cada vegada més agosarades i originals. Davant de tanta competència cal ser diferent als altres. Per això l'empresa Doritos ha organitzat una campanya a la Gran Bretanya per fer el primer anunci dirigit exclusivament per a extraterrestres. I ha comptat a la col·laboració de la Universitat de Leicester.
El video guanyador, que podeu veure més avall, s'ha enviat a l'espai des de l'estació europea EISCAT en el Cercle Polar Àrtic.
marco |
Personal |
dilluns, 16 de juny de 2008 | 01:35h
Oblidem de vegades que el nostre planeta és viu.
Fa unes hores, a les 22:50, hora local del diumenge 15 de juny, la terra ha tremolat a Tavernes de la Valldigna, el lloc on viu el vostre blocaire astrònom. He notat que l'ordenador i la taula on era ha tremolat durant uns 5 segons. De primer em semblava que era només un mareig. Però de seguida m'he adonat de la realitat, en preguntar-me la meua filla, asseguda ben a prop, Això és un terratrèmol? Després tot s'ha aturat.
Remirant per la xarxa observe que ja fa uns dies que s'observen aquests fenòmens a la Vall d'Albaida i a la Mariola. Ara hi ha hagut un petit terratrèmol a Benigànim (la Vall d'Albaida) el matí de diumenge. I fa poc hi ha hagut un altre.
A la web de l'Instituto Geográfico Nacional hi els terratremols dels últims 10 dies. I allí he trobat les dades del lleu terratrèmol que he viscut:
Així que el terratrèmol que he sentit ha tingut l'epicentre a la població de Barxeta (la Costera) ha tingut una intensitat de 3.4 a l'escala de Richter.
No ha estat res però m'ha recordat com de vulnerables som els humans...
Foto: De la web de l'Instituto Geográfico Nacional.
El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal ja es pot trobar en versió catalana. Aquesta obra és el llibre de referència d'estudiosos de la cultura antiga grego-llatina però altres matèries també se n'ha fet ús.
Aquest llibre és el meu llibre de capçalera que faig servir per a poder parlar amb correcció dels mites del cel estrellat, dels embolics dels déus de l'Olimp que després han quedat congelats en el dibuix de les constel·lacions actuals.
Ja fa any que tinc la versió en castellà i he patit força pels dubtes que he tingut en adaptar al català algun nom especialment complicat. Segueix...
marco |
IYA2009 |
dimecres, 11 de juny de 2008 | 01:02h
La Generalitat Valenciana va publicar fa unes setmanes el catàleg d'assignatures optatives d'ESO. I sorpresa! L'assignatura d'Astronomia ha desaparegut del llistat.
Després de més de 25 anys treballant en aquesta matèria amb gran èxit, tant per part dels professors de secundària com per part dels alumnes, la nostra Generalitat ha decidit que ja n'hi ha prou.
I, tot això, a les portes de la celebració de l'Any Internacional de l'Astronomia que se celebrarà l'any vinent.
Ja acaba el curs i ix el Sol després d'un mes sense veure'l. S'han omplit els pantans durant aquests dies però, en contrapartida, l'observació del cel ha quedat en suspens.
Venen uns xiquets d'un poble del Camp de Túria per tindre el seu bateig científic. Són de pre-escolar però ja tenen el do de la curiositat, l'embrió d'un futur científic. Els ulls ben oberts, la ma sempre aixecada per preguntar coses interessants. Han estat els perfectes alumnes.
Teseu arribà a Creta per matar el Minotaure que estava tancat dins del Laberint. Ariadna, amb un cabdell de fil, li ajudà a tornar junt a ella. Però, tot i la mort del Minotaure, l'encontre no va eixir com s'esperava.
Prepareu-vos per a la trobada celeste entre Mart i Saturn, amb la mirada atenta de Regulus. Ja estan prop de l'horitzó i cada vegada són més difícils de veure.
I Júpiter, el reis dels déus i dels planetes, pren el seu relleu com a planeta brillant del cel de l'estiu.
I l'estiu començarà el 21 de juny a les 01:59 hores.
Tot ha anat perfecte. La nau Phoenix ha arribat a Mart.
Si penses la multitud de coses que havia de fer la nau per aterrar a Mart, i de manera totalment automàtica, no t'ho pots creure que tot haja funcionat bé. Els enginyers de la NASA ho han fet molt bé i des d'ací la meua felicitació.
Ara, per tant tenim un altre ull obert a Mart. La zona polar nord està a l'abast de la mà (robòtica) per conéixer la seua geologia i la possible biosfera passada o present de Mart.
D'ací a unes hores aterrarà una nova nau automàtica a Mart. La Phoenix Mars Lander de la NASA farà el que no ha fet encara cap enginy humà a Mart. Tractarà d'aterrar prop del pol Nord marcià per extraure gel d'aigua del subsòl per analitzar-lo en la nau.
La història de l'aigua a Mart amaga encara molts secrets. Sabem que van haver-hi mars i rius però no en sabem res de si van començar a existir les condicions adients per a la vida o si fins i tot els primers éssers vius van aparéixer.
Aquesta, entre altres, és la missió del Phoenix. Analitzar el gel per veure si els possibles essers marcians encara hi estan presents o, almenys, hi han deixat l'empremta.
