Acaba l'any i comencen les valoracions sobre tota l'activitat musical produïda durant el 2.007. Els primers en fer públic les seves seleccions ha estat el diari Avui, que aquest dimarts 8 de desembre ha publicat la llista dels discos més ben valorats pels seus lectors. Benvinguts al Paradís han estat premiat com a millor disc en català, en un any on la producció catalana ha estat envejable. Felicitats companys!!!
Per altre banda us animem a votar en les diferents llistes on es valora els nostres artistes per votació popular, ja sabeu vosaltres teniu l'última paraula.
Ai Ai Ai i iCatFM et regalen la cançó del Caganer, un tema inèdit, on a ritme de ventilador ens donen una visió poc ortodoxa d'aquestes festes.
Ai Ai Ai encerten gira de presentació sota el nom de makinolandera tour on apart de rodar nous temes i haurà un espai molt important per als clàssics de la banda, recollits en el seu últim àlbum “Les millors cançons del mil·lenni passat” .
El pròxim dia 12 de desembre Obrint Pas estrena campanya televisiva, l´anunci facturat pels companys de Ground Audio Video i que compta amb la participació del polivalent actor, Toni Albà, fa una parodia sobre la figura del monarca espanyol, la crema de fotos i els seus avantpassats. Ja saps aquest Nadal que els reis no t´emprenyin!!!
De la mà de Parashuts, el trio de Sants (Barcelona) ens ofereixen un video-clip on fan gala de dos dels seus punts forts. Per una banda ens mostren la cara oculta de la Sound Sistema, el disc comença a sonar i el trio es transforma en un combo nombrós, jugant amb la capacitat que tenen d´aprofitar lo millor de ser un trio, sense perdre cap tipus d´efectivitat sonora amb les seves potents bases. I per altre banda Pirat´s Sound Sistema aprofita l´ocasió per convidar als músics i companys que van enregistrar les bases per organitzar una gran festa.
“De matí” el primer single de “Dins la Taifa” ja té una versió gràfica en format video-clip. De la mà del versàtil dibuixant Pol Valero i sota la direcció de Pere Calderón, La Carrau ens presenten els durs matins de la Margarideta, on recullen no només la dificultat de vèncer la mandra si no també les dificultats externes que per desgràcia cada matí són més comunes (averies de rodalies , trànsit intens a les rondes incloses).
Al
1.991 en plena efervescència pre-olímpica i coincidint en el que va se la
segona explosió de la rumba catalana, una època marcada per la tornada del
Peret, “Pasión Condal” de Los Manolos i els treballs de Yumitus, Rumbeat, los
Rolin, Chipén i Ramonet, van néixer els Ai Ai Ai.
Un
grup que apart de mostrar un gran gust per fusionar la rumba amb la música
llatina, el funk , el rock i inclús el rap (llavors no és parlava de
mestizatge) eren capaços de combinar l’enginy i la crítica social en les seves
lletres, recordem temes com “Tot això eren vinyes” o “It’s so hard to be
a catalan”
Després
de 7 anys de silenci, Ai Ai Ai tornen a estar d’actualitat amb“Les millors cançons del mil·lenni passat”
(El ventilador 2.007) un disc que recull els seus grans èxits i que ens orienta
cap al futur per on vol caminar la banda amb “Maquinolandera”.
Pep
Lladó, Rafalito Salazar (músics de Gato Pérez), David Torras i Miquel Gorriz
tornen als escenaris, per fer el que millor
saben fer, divertir-se amb la seva rumba portada al límit, ja saps, no badis
que el 2.007 s’acomiada a ritme de ventilador.
L'home
invisible que va acompanyar durant molt de temps a Mikimoto al programa Persones
Humanes, va ser el personatge que denunciava l'absència de Quim Monzó
per haver fet uns comentaris sobre la família reial. Les observacions de Monzó
no només van significar la seva sortida forçosa de l'espai televisiu, sinó que
també van significar el final d'un altre programa, El peor programa de la
semana, espai liderat per en David Trueba i El Gran Wyoming i
on col.laboraven l'Álex Angulo, Santiago Segura i en Pablo
Carbonell.
Avui ja fa 35 anys des del dia en que Francesc Gallissà Roigé, Josep Mª Gasch
Riudor, Angelina Hurios Calcerrada, Pep Manté Spà, Jordi Pujol Moix van fundar
el Col·lectiu Ronda.
Des de llavors han sigut molts els col·lectius i les persones que s’han
beneficiat de la representació legal d’un despatx d’advocats que treballa per
donar veu a les classes populars. Un despatx dedicat a l’assessorament laboral,
jurídic popular, al cooperativisme i altres entitats d’economia social. Avui
dia imprescindibles per a totes les que treballem per a la transformació
social.
Una forta abraçada des de Propaganda pel Fet! i per molts anys.
Un cop recuperats
de la ressaca del 11 de Setembre a Barcelona, un dia que ens obliga a fer un
desplegament especial a la metròpoli (muntem dues paradetes –una al Fossar i
una altra a l’Arc del Triomf- a més d’estar a sobre del concert), afrontem el
nou curs.Aquest any estem especialment
contents, sembla ser que la música expressada en llengua catalana ja té la
suficient qualitat com per mostrar-la a la capital dins del circuït anomenat BAM
(veure l’Anuari 2007 de la Música), felicitats a tots i totes, prova superada.
De totes formes
no us emocioneu gaire, ja que en el nostre cas sembla ser que hem tornat a
suspendre, així que no ens trobareu al BAM, ni als escenaris organitzats per
l’ajuntament. Per segon any consecutiu qui ha mostrat sensibilitat per les
nostres propostes musicals han sigut els companys de l’Euskal Etxea: sí, han
estat els bascos els que ens han convidat a tocar a les festes de Barcelona...
friqui no? Ajuda’m Belda.
Ja estem de tornada, l’oficina la tenim a “tutti pleni” i la vista posada en el nou curs, que com cada curs ve ple de bones intencions, de moment un dels grans reptes serà mantenir actualitzat el bloc, utilitzar-lo com una eina per a canalitzar tots aquells temes que ens inquieta i que per un motiu o un altre no fem servir la web. Ja sé que això ja ho vam dir al gener... però ara sí, de debò. (continua)
Una de les conseqüències més importants en el procés de
mercantilització de la cultura és la fusió d'aquesta amb
l'entreteniment. En un moment clau per la indústria cultural on l'accés
a la cultura ja no és el problema principal (internet l'ha
democratitzat, per exemple), ens trobem amb la resistència pública a
qualsevol expressió cultural no vinculada a l'entreteniment.
I
vet-aquí el problema: quan la cultura es produeix com a mercaderia,
busca la facilitat de venda i amb això una satisfacció ràpida i simple,
eliminant el sentit de ser de la cultura, el conreu dels coneixements i les facultats de l'home
(definició segons l'Enciclopèdia Catalana). Sí companys i companyes, no
es tracta de jeure al sofà i passar una bona estona, es tracta d'una
acció totalment activa, on l'objectiu últim d'aquesta comunicació ha de
ser cultivar-nos com a persones, comportant evidentment un esforç per
ambdues parts (emissor i receptor).
En l'entrevista d'aquest diumenge (18/02/2007) el recent estrenat
conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras
deixa ben clar els seus propòsits: "Nos centraremos en la difusión de
la cultura". Celebrem que la difusió cultural sigui una de les
prioritats del nou govern però... atenció! No tornarem a passar pel
trinxat camí de l'entreteniment, no acceptarem que els mitjans públics
continuïn ignorant la cultura sota els pretextos de les audiències,
targets... i la resta de baròmetres que porten massa temps utilitzant
per a justificar la seva política de potenciació dels productes
superficials, enfront als culturals.
Ha
arribat l'hora de ser valents i no conformar-nos només amb una
producció cultural de qualitat i plantejar-nos la seva difusió, sinó
que hem d'aspirar a una massificació de la cultura, sense elits i sense
sucumbir a les lleis de l'entreteniment.
