Cliqueu aquí per a llegir el Tomb de ravals de 25-11-2008 o bé cliqueu a Vull llegir la resta de l'article.
|
Cliqueu aquí per a llegir el Tomb de ravals de 25-11-2008 o bé cliqueu a Vull llegir la resta de l'article.  Cliqueu aquí per a llegir el Tomb de ravals del 11 de novembre de 2008, o bé seguiu llegint...  Just avui fa tres mesos que vaig tancar de manera indefinida el bloc. Ara fa uns dies que pensava en obrir-lo, tot i que segurament no amb la mateixa cadència que abans, sinó per a abocar de tant en tant els articles que publico a El Punt i possiblement d'aquí poc en un altre mitjà. La veritat és que em feia molta peresa tornar a obrir per les obligacions que crea un bloc. Ja no tinc por de repetir-me tant, donat que la crisi ens ha dibuixat un escenari nou, desolador però nou. Per altra banda ara que el fenòmen dels blocs s'ha enfonsat per a inflar el facebook, trobo que ja torna a ser el moment per a tornar a obrir el bloc. Ara els blocs estan deixant de ser un espai per a adquirir-hi notorietat i reconeixement públic tot penjant fotografies de nits de festa i de la colla d'amics, i tornen a ser un recurs per a penjar-hi contingut.
segueix...La veritat és que la contra de la Vanguardia d'avui ha estat l'espenteta que necessitava per a tornar-hi.  I tant que puc estar content! Avui he arribat a les 100.000 visites al bloc, una xifra rodona. No només això sinó que també m'han trucat de la DO Catalunya per a dir-me que l'agregador de blocs en català que parlen de vi, la Verema, és un dels finalistes del seu primer concurs de blocs vitivinícoles. També tinc l'honor que el President del Parlament, l'Ernest Benach hagi seleccionat el meu bloc com un dels seus cinc preferits. I com m'ha fet notar el Marc Arza que les Cup de Reus hagin triat el Puig d'en Cama (717) per a fer-hi una caminada en homenatge al centenari de l'estelada, humilment vull creure que aquest bloc ha servit perquè els reusencs es retrobin amb aquesta muntanya tan propera i alhora tan desconeguda. Ara és el moment de plegar. Plego de manera indefinida, o sigui que no tinc clar si tornaré o no a escriure al bloc. Espero que el que tinc entre mans vagi bé i d'aquí uns mesos torni a la càrrega, però de moment vull concentrar-me una mica. No és que el bloc m'ocupi molt de temps però sí que pot arribar a ser una font de distracció important. Tinc unes quantes coses engegades i en vull tancar algunes per no dispersar-me. Tot i així suposo que aniré llegint blocs i a vegades comentant-los, i de totes maneres cada quinze dies em podeu llegir a la columna d'El Punt. Gràcies a tots els que m'heu llegit ja sigui per bé o per mal.  Va bé viatjar també per veure't des de fora. Un dels tòpis dels americans del nord sobre els europeus és que tenim alèrgia a l'aigua i el sabó, que fem pudor vaja. Jo que tinc un nas molt prominent de seguida vaig detectar que hi havia molts americans que feien bona olor, però d'aquí a generalitzar per oposició que els europeus són uns bacons, doncs vaja... Avui ha tocat tornar a la feina, i com que estic de cara al públic, doncs he de confirmar que hi ha molts europeus, de llengües, procedències i colors de pell diversos que efectivament fan molta molta pudor. I no d'aquella d'haver anat un dia de bòlit i fer pudor de coca amb recapte, sinó fortor fermentada de dies. A Europa hi falta aigua i sabó.  He anat bastantes vegades a València ciutat, per dinar sempre he demanat paella valenciana i he de dir que el resultat ha estat decebedor. Però dijous passat va ser la gota que va fer sobreeixir el got. En un restaurant al costat de la Plaça Redona em van donar arròs bullit amb pebre i colorant, acompanyat de dos trossos de conill que segurament eren de l'avi del Bugs Bunny. Crec que mai havia menjat res tan dolent que s'atrevissin a dir-li paella. Em nego a creure que la paella valenciana sigui tan dolenta, i vull pensar que he estat jo que sempre he triat mals llocs per menjar-la. Per tant faig una crida perquè els valencians ens recomaneu als principatins bons llocs per a menjar la paella, i si algú vol atrevir-se a convidar-me, doncs jo li tornaré el convit en forma de calçotada a finals d'hivern.  Algú em podria dir si l'Ajuntament de Reus s'ha multat a ell mateix per haver empaperat tot Reus de cartells del taller de cinema de Bigas Luna? La veueta em diu que no. Quantes associacions de veïns s'han multat, ja que quan fan un acte acostumen a arrebossar els papers de cartells fotocopiats, aquestes també les multen? La veueta em torna a dir que no. I als ajuntaments de Tarragona, Constantí o la Selva també els han multat? No, i ara! Les entitats que fan activitats han de fer cartells perquè aquestes funcionin, i l'Ajuntament les multa, per tant ens trobem que l'Ajuntament castiga totes les activitats que no estan beneïdes per ell. Una mica fort per un govern d'esquerres, no? Em diverteix molt l'àcida crítica que l'Empar Moliner fa de la pseudoprogre societat catalana. Sobretot perquè en molts casos ens hi podem sentir identificats. Aquesta mateixa situació del vídeo em va passar en un Consell Editorial d'un diari quan alguns consellers benpensants van denunciar que es donaven dades improcedents de cert assassinat que va haver-hi a la ciutat.
 Ha costat però l'stablishment ha decidit apostar fort pel web 2.0. El Marc Arza és molt optimista i a les seves reflexions sobre el web 2.0 diu textualment: "Pretendre domesticar-los a les ordres del partit i la política acaba amb la raó de ser del mitjà. Les xarxes de blocs homogenis, amb temes i arguments al dictat, tancats a la participació ciutadana i
nascuts per camuflar el desprestigi del poder, no tenen futur en la
política 2.0. La tendència leninista a l’organització estricta i
autoritària és l’antítesi de la conversa i la democràcia oberta". Doncs no. Segueix...  Recupero aquest article del 5 d'agost d'enguany. L'antiga Roma i el reculat Sun-Tzu tenien molt clares unes certes regles d'estratègia militar. Dues de les més importants són: no dividir mai les pròpies forces i l'altra és procurar escollir el moment i el lloc de la batalla i no pas deixar que ho triï l'enemic. I aquestes regles són tan simples que es poden passar de l'estratègia militar a la política sense gaire dificultat, ja que la guerra no és sinó la expressió màxima de la política. Doncs aquestes dues regles que de fa més de dos mil anys que es coneixen els catalans, sempre tan moderns i espavilats, les passem per alt i sempre trobem que qualsevol afer amb Madrid les forces polítiques catalanes hi van desunides i es deixen marcar el tempo des del govern central. I així ens va. Del meu viatge pel nord-est del EUA una de les grans sorpresa ha estat la molt bona música que s'hi fa, el millor grup que he pogut escoltar i ballar han estat els Lettuce (els lletugues o els enciams). Un grup de funk molt potent. Expliquen que el nom Lettuce (pronunciat com "letas") ve dels primer temps de la banda que anaven dient let us sleep here quan anaven de gira i no tenien gaire calers per anar d'hotel. El concert es va fer en un ferry per la badia de New York, una mena de golondrina del port de Barcelona amb barres de bar i un equip de música. Magnífiques vistes i fantàstica música i ambient. Potser seria una bona idea per tal de fer concerts sense que els veïns es queixessin, però coneixent-nos segur que al primer dia algú cauria a l'aigua, o el vaixell embarrancaria o s'hi calaria foc...  Tornem amb energies renovades. I començo amb un article al Punt que podeu llegir aquí. Sembla que amb el Jaume hem tingut el mateix pensament.
puigdencama |
dilluns, 4 d'agost de 2008 | 17:28h
 Enguany sí! enguany sí que puc fotre el camp. Ens retrobem a partir del dia 21. I com que diuen que el nacionalismo se cura viajando igual trobeu un bloc del tot transformat, però ho dubto, perquè no és la primera vegada que m'escapo lluny i quan torno sempre ho tinc més clar.
Una pista d'on anem:  L'alcalde socialista de Mèrida li diu per escrit al regidor torrenc Lluís Suñé que és un fill de puta. A l'extremeny no l'han desautoritzat els del seu partit, ni amenaçat, ni insultat els propis i estranys. Els catalans no podem fer broma, els espanyols poden insultar-nos gratuïtament, robar-nos i així i tot encara trobaran catalans (almenys de residència) que els riuran les gracietes. Ah, i també us adjunto un petit recull d'insults de Rodríguez Ibarra, obra de Sergi Alzuria:  Heu estudiat mai una llengua que després mai no heu tingut la necessitat d'utilitzar? Heu après a fer funcionar una màquina que no teniu a mà? Heu rebut classes d'un esport que després ni mireu pel televisor? Heu assajat mai durant anys uns instrument musical que ara jeu al fons d'un armari? Heu après un ofici que després no heu fet mai? Potser el coneixement no ocupa lloc, però si temps.  Ningú entendria que a les nostres contrades encara hi hagués aberracions de la conducta humana com són l'esclavisme o la inquisició, en canvi les administracions acostumen a reaccionar tard i malament contra la violència feixista. No ho consideren prioritari, o fins i tot els va a favor, com el País Valencià. Per a solucionar la violència feixista només cal una mica de voluntat de l'administració. I la prova és clara, disculpeu que em remeti a articles que escrit jo, però són els que tinc més a mà. Un primer article del 15 de juny de 2004 explicava que l'Alcalde de Reus va trobar-se amb una colla d'aquests delinqüents i per tant, això explica que es podés a la feina amb els resultats que explico al següent article de l'1 de novembre de 2005. O sigui, que si les administracions volen, poden desfer-se d'aquesta xacra. Ho estem esperant. Seguiu per a llegir els dos articles...  El Jaume Renyer explica al seu bloc que darrerament està sent amenaçat a casa seva per una banda de delinqüents espanyolistes. Com deia algun dels comentaris al seu bloc, si el Jaume fos espanyol ja hagués estat entrevistat a manta per ràdios, diaris i televisions de Madrid, però aquí no. Ànims i resposta col·lectiva a la delinqüència feixista i espanyolista.  L'Obama promet l'oro i el moro. Aconseguirà transformar tant el seu país? Botifarra "Yes we can". D'aquí un any no haurà canviat gaire la política exterior dels Estats Units, les condicions socials de la població, l'atur... Potser ho intentarà, i com veurà que no se'n surt seguirà la llei del "qui dia passa any espeny". El mateix camí que el ZP que creia que podria arreglar alguna cosa i res. Però si vols guanyar unes eleccions han d'il·lusionar els votants, ara no estan de moda els candidats seriosos i que calibren les paraules. Els votants volen coses noves, tenen esperances, somnis i per tant algú que els digui que això pot ser. Il·lusió. Però les il·lusions, com els miratges són molt bonics però quan els vols tocar amb les mans s'esvaeixen. I de la il·lusió es passa a la decepció. I aquesta decepció provoca una erosió de la percepció de la política per part de la ciutadania i un nou increment de l'abstenció. Però l'Obama, o el polític enlluernador de torn (digueu-li Lula, Blair, Sarkozy) haurà aconseguit el que vol: arribar al poder. I un cop instal·lat al poder tindrà a mà prous ressorts per a mantenir-s'hi una pila d'anys.  El Pp de Reus vol que l'Ajuntament dediqui una placa, un carrer, una plaça o el que sigui a les víctimes d'ETA. En canvi aquests no fan res per a recordar tots aquells reusencs i reusenques que van morir al camp d'extermini nazi de Mauthausen, aquests són:
Pere Cases, Josep Dolç, Miquel Fort, Josep Freixes, Jaume Galtés,
Victòria Grau, Joan Marín, Eudald Mercadé, Josep M. Munné, Ramon Sants,
Joan Trill i els germans Joan i Pere Vergés. Evidentment tampoc no han recordat de cap manera a tots aquells reusencs que van morir a la presó de Pilats a tarragona afusellats per règim franquista. Aquests ja no els anomeno perquè són molts i molts més. D'aquests en diuen que són aigua passada i que ells miren al futur, bé el Pp també diu que ells defensen el que realment interessa a la gent, tot i que segurament a la gent li interessa més trobar lloc per aparcar que no pas si tal o qual té una placa o no. Veurem que en diran el altres grups municipals aquest divendres al Ple. Seguiu per a llegir un article de 2003 que ja parlava del tema. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços01. GENT DEL CAMP
02. DARRERS COMENTARIS
1. BLOCS DE REUSENCS
2. BLOCS DE POLíTICS REUSENCS
3. BLOCS DEL BAIX CAMP
4. BLOCS DEL CAMP
5. BLOCS IMPERDIBLES
6. WEBS
7. PREMSA ESCRITA
9. RàDIOS
ENTITATS
FOTOLOGS REUSENCS
IMPRESCINDIBLE:
MúSICA
UTILITATS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
